Ara que ja hi ha un nou projecte d'ampliació sobre la taula, el futur del Prat torna a ser al centre del debat. Però a Catalunya també hi ha altres aeroports que volen aprofitar la nova etapa per créixer. Tant Girona com Reus esperen des de fa temps desenvolupar connexions ferroviàries com a palanca de desenvolupament per no quedar enrere davant de les perspectives de creixement del Prat, que fa anys que acumula rècords i va superar els 55 milions de passatgers l'any passat. El paquet d'inversions previst en els pròxims anys pel govern espanyol contempla avançar en aquesta direcció, amb noves estacions que comuniquin millor els aeroports i atreguin més passatgers.

Si hi ha un projecte ferroviari promès pendent a les comarques gironines és el de la construcció d’una estació de l’AVE a l’aeroport de Girona per intentar donar un nou impuls a unes instal·lacions que no acaben de revifar després que la majoria de vols low cost de Ryanair es desplacessin a Barcelona. Fa més d’una dècada que està sobre la taula però el gest decisiu per construir-la no ha arribat fins fa poques setmanes: la ministra de Transports, Raquel Sánchez, i el secretari general d’Infraestructures, Xavier Flores, van presentar l’11 de novembre els primers avenços en l’estudi de viabilitat que va iniciar-se al juny. L'estudi preveu una inversió de 50 milions i que passin per la nova infraestructura entre 2,4 i 3 milions de passatgers l’any. L'estació tindria quatre vies a 600 metres o poc més d’un quilòmetre de l’aeroport, i hauria d'estar enllestida el 2026. Més endavant, en una segona fase, es preveuen 50 milions d’euros més per fer una llançadora que connecti l’estació de l’AVE amb l’aeroport, si hi ha demanda.

No se sent cap avís pels altaveus que alerti d’un vol a punt de sortir. Tampoc informen de retards ni de recomanacions per evitar robatoris. No hi ha vehicles ni a la parada de taxis ni a les andanes dels autobusos. Tampoc es veuen maletes arrossegades per turistes perduts, ni cartells de benvinguda a la porta de les arribades, ni abraçades de comiat entre plors i petons. A fora només se senten els ocells i a dins tan sols el soroll de l’aire condicionat que ressona entre els taulells de facturació buits.

De poc més de 600.000 passatgers al 2000, a batre rècords amb 5,5 milions el 2008... fins a caure a 1,9 milions l’any passat. Després de tastar la mel de l’abundància, l’aeroport de Girona afronta un futur incert que estarà marcat per tres factors: primer, els plans d’Aena per a l’aeroport del Prat i el paper que hi pot jugar Vilobí d’Onyar; segon, el que faci Ryanair -que aporta el 70% de passatgers anuals-, i tercer, si el govern espanyol executarà el promès baixador que connecti l’aeroport amb l’AVE.

La Generalitat ha llançat aquest dimarts un primer avís a Ryanair: diverses clàusules dels contractes que han proposat a part de la plantilla de l'aeroport Girona "incompleixen la normativa laboral i de prevenció de riscos laborals". Ho ha fet mitjançant un comunicat de la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies en el qual s'explica que Inspecció de Treball confirma que hi ha clàusules "contràries" a la legislació. El departament arriba a aquesta conclusió després de fer una inspecció a l'aeroport, trobar-se amb un representant de la companyia i analitzar un model de contracte.

La notícia que l'aerolínia irlandesa Ryanair no desmantellarà la seva base a Girona ha estat rebuda amb alleujament per les administracions catalanes i també pel sector turístic de la Costa Brava, que temien que l'aeroport ubicat al terme municipal de Vilobí d'Onyar perdés a la llarga interès per a la companyia. L'empresa Michael O'Leary va anunciar a l'agost que deixaria Girona sense base, en una decisió que es podia entendre com un pas previ a concentrar la seva activitat en l'aeroport de Barcelona. Però com ja ha passat moltes altres vegades, O'Leary ha aprofitat l'amenaça per obtenir millors condicions, en aquest cas a costa de retallar els drets laborals dels treballadors de Girona.

“Les taxes de l’aeroport de Girona són de les més competitives dels aeroports europeus”. Així ho ha defensat el nou director de Vilobí d’Onyar, Vicent Pallarès, durant la seva primera compareixença amb la premsa des que a principis de setembre va agafar el relleu del seu antecessor, Lluís Sala. Pallarès ha defensat que no comparteix la demanda de la Generalitat i del sector turístic i empresarial gironí de rebaixar les taxes aeroportuàries perquè “només representen el 8% del cost d’una operació” i, en canvi, el cost del combustible “supera el 60%”. “Les taxes tenen una rellevància reduïda, no són determinants”, ha subratllat abans de recordar que Aena reduirà un 1% les taxes de tots els aeroports l’any vinent.

La fallida de l'agència de la multinacional britànica de turisme Thomas Cook ha provocat la cancel·lació de 28 vols a l'aeroport de Reus i 14 més al de Girona, entre aquest dilluns i fins al dia 11 d'octubre, segons ha informat Aena.

Les taxes de l'aeroport de Girona "són competitives". Ho ha defensat el director general d'aeroports d'Aena, Javier Marín, en un debat al XIX Fòrum ACAVe, després que ahir el conseller de Territori, Damià Calvet, defensés que cal una rebaixa de les taxes de Vilobí d'Onyar perquè les actuals li "resten competitivitat".

Més inversions a l’aeroport de Girona i una rebaixa de les taxes aeroportuàries. És la demanda que el conseller de Territori, Damià Calvet, ha traslladat a Aena durant la seva compareixença d'aquest matí al Parlament. Calvet, a més, ha afirmat que el tancament de la base de Ryanair a Girona és conseqüència directa de la política aeroportuària d’Aena, que "prima els guanys" al Prat en detriment dels aeroports de Girona i Reus.

La companyia aèria Ryanair ha confirmat aquesta tarda al Govern que tancarà la base de l'aeroport de Girona. Durant una reunió mantinguda a Dublín amb el secretari de Mobilitat, Isidre Gavín, els dirigents de la línia de baix cost han emmarcat la decisió "davant d'un context d'un mercat a la baixa en l'àmbit europeu", pel retard en el lliurament dels nous avions i pel fet que alguns aeroports no són rendibles a la temporada d'hivern, segons ha informat la conselleria de Territori en un comunicat. Tot i això, el departament assenyala que l'empresa ha precisat que prendran la decisió definitiva "les pròximes setmanes".

El primer dia de vaga de Ryanair es va saldar sense cap afectació destacable a l’aeroport de Girona. El motiu, segons van protestar dues de les portaveus dels sindicats convocants, Alexandra Sais (Sitcpla) i Maria Àngels Martín (USO), és que es van establir uns serveis mínims “massa alts”, que a Vilobí d’Onyar no van provocar la cancel·lació de cap vol. “S’està vulnerant el nostre dret a vaga: a Girona els serveis mínims són del 100% i no s’ha hagut d’anul·lar cap vol”, van criticar. Els sindicats USO i Sitcpla van convocar la vaga de deu dies que va començar ahir per protestar contra els tancaments de les bases de Ryanair a Girona, Tenerife, Las Palmas i Lanzarote, que comportaran l’acomiadament de 512 persones, 164 de les quals de la seu gironina.

Inaugurat el 1967, durant anys l’aeroport de Girona va ser una infraestructura fantasma. Amb prou feines sumava mig milió de passatgers anuals -de jets privats i xàrters-, gairebé no hi havia serveis i l’aparcament era, simplement, un camp de sorra. Fins que el 2003, una puixant companyia irlandesa es va presentar al despatx del llavors delegat del Govern a Girona, Carles Llorens, que se’n feia creus de la seva proposta: volien operar des Vilobí d’Onyar oferint bitllets per 39,99 euros (cosa impensable en aquella època) a canvi d’una aportació econòmica. Una aposta arriscada que va donar els seus fruits: el 2004 van transportar prop de 3 milions passatgers, el 2005 es van superar els 3’5 milions de passatgers, fins arribar al rècord de 5’5 milions el 2008. I per donar resposta al creixement d’usuaris, Aena va fer més inversions: aparcaments, nous edificis per a oficines i cotxes de lloguer o una renovació de la pista d’aterratge que, entre d'altres millores, van impulsar les instal·lacions gironines en el rànquing de les millors valorades.

"Oi que opera a Barcelona? Oi que opera a molts llocs de l'Estat? Ryanair no pot tenir barra lliure per decidir d'on marxa i on es queda". Així de contundent s'ha mostrat aquest dissabte al matí Camil Ros, secretari general d'UGT a Catalunya, respecte a la decisió de l'aerolínia irlandesa de tancar la base que té a Girona.

Nou conflicte laboral als aeroports catalans. Els vigilants de seguretat de l'aeroport de Girona han convocat aquest divendres dues jornades de vaga per als dies 8 i 12 setembre. La plantilla de Segurisa –que té la concessió d'aquest servei des del juny– denuncia que l'empresa no respecta els acords amb Foment i els sindicats sobre els plusos dels treballadors.

Una trentena de tripulants de cabina de Ryanair s'han manifestat aquest dijous a l'aeroport Girona-Costa Brava en el marc de la segona jornada d'aturades convocada pels treballadors de l'aerolínia irlandesa. La protesta, que reivindicava una millora de les condicions laborals, ha començat aquest migdia davant dels mostradors de facturació i ha iniciat una marxa que s'ha allargat per tota la terminal.

“I si la gent no vol fer una hora [addicional entre Barcelona i Girona]?”. Amb aquesta pregunta, el president i conseller delegat de Vueling, Javier Sánchez-Prieto, ha qüestionat aquest matí en una conferència oferta a Esade el pla director presentat pel ministeri de Foment que planteja que l’aeroport de Girona es converteixi en un apèndix del de Barcelona (conformant un sistema aeroportuari) per evitar el col·lapse del Prat. Sánchez-Prieto ha assenyalat el problema, però també la possibilitat que aquests clients poguessin acceptar volar des de Girona sempre que això anés acompanyat de preus més econòmics.

El Prat completarà finalment un dels seus grans projectes pendents: la terminal satèl·lit de la T1. El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, va presentar ahir el nou pla director de l’aeroport i va prometre que destinarà 200 milions a construir aquest nou edifici. La terminal estarà llesta abans del 2026 i donarà cabuda a fins a 17 fínguers per acollir l’augment de rutes de llarg radi, ja que aquests avions són de dimensions més grans i, per tant, necessiten més espai.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i els alcaldes del Prat de Llobregat, Castelldefels, Gavà, Sant Boi de Llobregat, Sitges i Viladecans, s'han reunit aquest dimarts per analitzar el creixement i les perspectives de futur de l'aeroport del Prat. Un aeròdrom amb una capacitat de 55 milions de passatgers anuals, que l'any passat en va rebre 44 i que podria arribar al seu límit durant la pròxima dècada.

Les taxes que han de pagar les companyies frenen que l'aeroport de Girona s'impulsi com la quarta pista del Prat. Aquesta conclusió és una de les que posa damunt la taula l'estudi fet per la universitat britànica de Cranfield a instàncies de l'Ajuntament de Girona. El document posa xifres a aquesta realitat i analitza quant costa volar a Vilobí d'Onyar o bé fer-ho a Barcelona amb un Boeing 737-800 (el que utilitza Ryanair). L'estudi conclou que la diferència de taxes només és del 47%, mentre que si es tenen en compte els principals destins europeus (Londres i París) aquest percentatge entre l'aeroport principal i els secundaris s'enfila fins al 88%.