"No soc només una persona amb càncer", diu Anna Bacardit (Barcelona, 1993). Treballa al departament de videoclips de la productora Canada i ha impulsat un cicle de concerts de petit format al pati de casa seva per recaptar fons per al Repte Metàstasi de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. Són les "vetllades musicals" Ràdio Pati, que van començar el 26 d'agost i acabaran el 16 de setembre i que coincideixen amb el període durant el qual l'Anna ha de fer sessions de radioteràpia. El pati d'aquesta casa de l'Eixample barceloní ha acollit concerts d'artistes com Júlia Colom, Carlota Flâneur, Naaz, Le Nais i Galgo Lento, entre d'altres. El 12 de setembre hi actuaran Socunbohemio i Rémi Fa, i el 16 Mar Pujol i el grup Mujeres. "Em fa molta una il·lusió que hi toquin Mujeres, perquè és un grup mític de Barcelona i perquè segurament és el que més vegades he vist en directe. Sempre n'he sigut molt fan!", exclama l'Anna sense reprimir l'entusiasme.

El rock'n'roll com a catarsi col·lectiva i la constància com a motor. Això és el trio barceloní Mujeres, que aquest divendres, 9 de febrer, actua al Cafè del Teatre de Lleida i dissabte, 10, a la sala Razzmatazz de Barcelona. La promesa d'un gran concert és fàcil de complir perquè Yago Alcover (guitarra i veu), Pol Rodellar (baix) i Arnau Sanz (bateria) tenen un dels millors directes del país, i perquè el repertori està farcit de cançons inapel·lables, com les del disc Desde flores y entrañas (Sonido Muchacho, 2023), el sisè d'un grup que va néixer fa disset anys inspirat per grups de rock de garatge com ara els peruans Los Saicos, per la immediatesa rítmica dels Ramones, per l'indie rock dels noranta, per les bandes de noies dels seixanta i per les produccions de Phil Spector. "Una cosa fascinant de Phil Spector és el model de cançó que proposava", diu Alcover. "La seva idea del hit, que sigui una cançó rodona independentment de l'estil", afegeix Rodellar.

Només tres edicions han fet falta per convertir el festival Cara B en un dels referents ineludibles de la música urbana a Barcelona. Un esdeveniment de tendències i aires intergeneracionals, on la vella escola -grups amb una dècada de trajectòria- comparteix espai amb la nova i on les guitarres de tota la vida conviuen amb ordinadors i giradiscos. ¿El seu gran èxit? Que no sembli forçat, que surti natural. Aquest cap de setmana serà la quarta ocasió en la qual propostes consolidades i emergents coincideixin a la fàbrica Fabra i Coats, amb Dellafuente i Los Ganglios com a caps de cartell.

Sortosament, a Barcelona existeix un extens -i ric- mapa cultural ple de funambulismes dels marges. Una cultura que marxa corrent quan sent la paraula cànon. La del bar, el fanzine, la suor i la llauna de cervesa comprada per 1 euro a un pakistanès de la plaça Reial. I si la cultura oficial té els seus herois condecorats, l’alternativa també. Mujeres són uns d’ells i, tot i que no acostumen a acaparar pàgines de diaris, ni visiten el plató d’ Els matins de TV3, ni passen a saludar el Basté a la ràdio, tenen una militància fidel de seguidors que els segueixen allà on van. El trio de Barcelona és un mite del subsol, un grup clau per entendre per on s’ha mogut la música independent de guitarres de l’última dècada a la capital catalana. Precisament aquest any arriben a la desena amb un nou elapé, Un sentimiento importante (2017), el primer llarg en què l’anglès perd tot el protagonisme a favor del castellà. Motius? “Aquí és on ens va millor, on tenim un públic sòlid i és per on rondem gairebé tots els caps de setmana de l’any. Ens va semblar lògic cantar en l’idioma que aquí ens poden entendre”, diu Pol Rodellar, baixista de Mujeres.

Integrat en la programació d'Els Concerts d'Estiu al Poble Espanyol, es va estrenar ahir a la nit el festival Pròxims, o el que és el mateix, un gran concert amb una variada representació de l'escena musical catalana. Grups com Mishima, Standstill i Antònia Font, de llarga trajectòria, van ajudar a omplir un recinte que en els primers compassos del festival presentava una entrada discreta. Les propostes de Mujeres, El Petit de Cal Eril i Anímic havien escalfat l'ambient, però van ser els barcelonins Mishima els encarregats d'encendre la nit amb el seu directe carregat d'entusiasme contagiós.

Nova edició del cicle De Prop a l'Auditori de CX La Pedrera, amb els concerts d'Astrud amb el Col·lectiu Brossa, Beef, Aias, Mujeres i Sanjosex.