Abans que Iuri Gagarin es convertís en el primer home a arribar a l’espai, un munt de bestioles van orbitar per sobre dels caps dels humans. Durant els anys 50 els soviètics i els nord-americans van portar la seva rivalitat més enllà del nostre planeta, iniciant una cursa espacial que faria immortals noms com Gagarin, Neil Armstrong, Aléksei Leónov, Buzz Aldrin o Valentina Tereixkova. Però abans d’ells, van existir la Laika, el Baker, la Belka, el Ham i la Strelka. Els primers animals a l’espai, però no els primers a volar, ja que el 1783 els germans Montgolfier havien posat una ovella, un ànec i un gall dins d'un globus d'aire calent per veure què passava si els feies volar.

La sonda Chang'e-6 de la Xina s'ha enlairat dimarts a la matinada de l'altre costat de la Lluna i ha començat el viatge de tornada a la Terra, segons ha anunciat l'agència espacial de la Xina. La sortida amb èxit de la sonda no tripulada de la Lluna significa que la Xina ja està més a prop de convertir-se en el primer país que obté mostres de la cara oculta de la Lluna. Anteriorment, els xinesos ja havien enviat una altra sonda a recollir mostres, però no va poder completar la missió.

La cabina de comandament de l'Apollo 11, una mena de calçotets d'astronauta, una maqueta de l'estació espacial soviètica Mir, una rèplica del vehicle lunar Rover, un tros de meteorit de Mart... Gairebé tot el que et ve al cap –i no és un secret militar– quan penses en la cursa espacial i en la història de la cosmonàutica és present a Space Discovery. The exhibition, l'exposició amb què s'inaugura el 28 de setembre Inmersa Barcelona, un nou espai expositiu de més de 3.000 metres quadrats al carrer Llull, 119, al Poblenou.

L'Isro, l'agència espacial de l'Índia, ha publicat aquest divendres noves imatges que mostren el robot del Chandrayaan-3, la sonda que aquest dimecres va allunar per primer cop al pol Sud del satèl·lit terrestre, en l'inici de la seva missió d'exploració. El vídeo mostra com l'enginy, batejat com a Pragyaan (saviesa en sànscrit), surt de la sonda i baixa la rampa per recórrer els primers metres a la superfície lunar. L'Índia s'ha unit així al club dels quatre països que fins ara han aconseguit que una nau descendeixi sobre la Lluna, després que ho haguessin fet els Estats Units, l'antiga Unió Soviètica i la Xina.

Èxit històric de l'Índia. Després d'un descens d'uns vint minuts, quinze dels quals considerats "de terror" pels científics, la sonda Chandrayaan-3 ha allunat aquest dimecres sobre la superfície del pol Sud del satèl·lit, a les 14.34 h, hora de Catalunya. Al tercer intent, doncs, l'Índia ha esdevingut el primer país del món que aconsegueix culminar amb triomf una expedició a aquesta zona de la Lluna, fins ara pràcticament verge per a la comunitat científica. L’Índia ha entrat així al restringit club de les potències que han allunat i, a més, ha aconseguit batre en la cursa espacial Rússia. I és que Moscou va veure dissabte com la nau que pretenia fer arribar abans, també al pol Sud, després de 47 anys de l’últim intent, en aquell cas per part de la Unió Soviètica, s’estavellava.

La sonda russa Luna-25, que tenia la missió de buscar aigua al pol sud de la Lluna, s'ha estavellat contra la superfície lunar, segons ha informat l'agència espacial russa Roscosmos. Un incident que suposa un fracàs per a la Rússia de Putin en l'arena geopolítica ja que la nau, que es va enlairar divendres 11 d'agost, era la primera nau espacial d'aterratge lunar que havia llançat Rússia en 47 anys.

Finalment, el somni de tornar a la Lluna comença a ser realitat. A la 1.47 de la matinada, hora de Florida, 7.47 hora catalana, el coet SLS (Space Lunch System), un dels grans protagonistes de la missió Artemis 1, ha aixecat el vol en direcció a la Lluna, en un viatge que té una durada prevista de 26 dies: la nau Orion, que és la càpsula que en un futur pròxim ha d’encabir fins a quatre astronautes que previsiblement trepitjaran el nostre satèl·lit més de cinquanta anys després de l'últim vol tripulat, guanyarà velocitat després d’orbitar la Terra, estabilitzar la direcció i desplegar els seus enormes panells solars. Els panells són necessaris per alimentar tot el sistema informàtic i de comunicacions a bord.

"Hi anem". Aquest és l'eslògan que la NASA està utilitzant abans del vol debut del seu nou coet en direcció la Lluna, que preveu llançar aquest dilluns a les 14.33 hores, en horari català. És una frase repetida pels funcionaris de l'agència, afegida com a hashtag a les publicacions de les xarxes socials i proclamada en pancartes penjades al lloc de llançament del Centre Espacial Kennedy, a Florida. Si no sou amants de l'espai, que es vulgui enviar astronautes a la Lluna us pot avorrir. Per què? Perquè ja hi hem anat.

El 16 de juny del 1963 la cosmonauta soviètica Valentina Tereixkova es va convertir en la primera dona que viatjava a l’espai exterior. A bord de la nau Vostok 6 va fer 48 voltes a la Terra en un viatge que va durar setanta hores. 

Gran milionaris com Jeff Bezos, Elon Musk i Richard Branson estan immersos en una cursa per explotar l'espai que no tothom veu amb bons ulls. Una de les personalitats que s'hi ha mostrat en contra és el príncep Guillem d'Anglaterra. En una entrevista a l'espai Newscast de la cadena BBC One, el duc de Cambridge ha assegurat que considera més important buscar solucions a la crisi climàtica que no pas intentar buscar nous horitzons a l'espai: "Necessitem que les millors ments i cervells se centrin en intentar reparar el planeta, no en buscar un altre lloc per anar-hi i establir-nos-hi".

Amb tota la pompa i solemnitat de les grans fites històriques, tres astronautes xinesos s'han enlairat amb èxit aquesta matinada des de la base espacial de Jiuquan, al nord del país, en direcció a la nova estació espacial xinesa, encara en construcció. Un nou èxit del competitiu programa espacial xinès.

L'activitat a la NASA no s'atura ni un moment. La missió Mars 2020, la joia de la corona del programa espacial nord-americà actual, va assolint una rere l'altra totes les fites que s'havia marcat i aquesta setmana ha sumat un nou èxit: ha aconseguit extreure amb èxit oxigen del CO2 que compon l'atmosfera de Mart. La nau de la NASA Perseverance, que és a la superfície del Planeta Vermell des del febrer passat, portava incorporat un aparell, de la mida d'una torradora, que havia d'experimentar amb aquesta tecnologia: el Moxie (Mars Oxygen In-Situ Resource Utilization Experiment).

Un nou senyal de distanciament entre Rússia i la comunitat internacional, i potser fins i tot de retorn a les friccions de la Guerra Freda. Després de dues dècades de col·laboració científica amb els Estats Units en matèria espacial, integrada dins l'Estació Espacial Internacional (EEI), Rússia diu que vol construir la seva pròpia estació per posar-la en òrbita el 2030 i abandonar així la iniciativa internacional.

El 27 de març del 1968, Iuri Gagarin perdia la vida durant un vol d’entrenament amb un caça MIG-15UTI. El primer home que havia arribat a l’espai avui fa 60 anys no havia deixat de ser mai membre de la força aèria soviètica, així que seguia pilotant avions de combat. Aquell dia, al sortir de casa per anar a la base, semblava distret. Tamara Volinova, una de les seves veïnes als edificis on residien els pilots, el recorda exclamant-se perquè havia oblidat l’acreditació per entrar al recinte militar. Malgrat que era una de les persones més famoses del planeta i segurament no li hauria fet falta, va decidir tornar a casa a buscar-lo. A Rússia, tornar a casa quan ja has sortit és senyal de mala sort. Gagarin no era supersticiós, però el boca-orella reprodueix aquesta història per intentar explicar per quina raó hauria mort, ja que no es van trobar senyals de cap errada tècnica a l’avió. Ni tampoc rastres d’alcohol a la seva sang. Des que havia tornat de l’espai, però, Gagarin bevia massa. Era una de les seves maneres d’aguantar la pressió d’haver deixat de ser un ciutadà per ser un símbol.

Sovint ens preguntem quin país volem. És una pregunta pertinent, necessària, i que té moltes respostes. Una d'elles ben segur que hauria de tenir a veure amb l'ambició científica, rere la qual hi ha unes quantes virtuts: demana un alt nivell educatiu, ajuda a fer possible la innovació a les empreses i per tant a crear riquesa, i impulsa solucions concretes per millorar la nostra qualitat de vida. Els projectes científics són un motor de progrés. El primer nanosatèl·lit català, l'Enxaneta, s'ha enlairat aquest dilluns al matí, després de dos ajornaments. Culmina una feina de dos anys i és el primer dels sis nanosatèl·lits que la Generalitat preveu activar en una primera fase que s'allargarà entre tres i quatre anys. Parlar, com en algun moment s'ha dit, de la NASA catalana fa riure. Però el projecte en si cal prendre-se'l molt seriosament. Tant de bo hi hagués més iniciatives d'aquest calibre. L'Enxaneta forma part de l’Estratègia NewSpace de Catalunya, que vol situar Catalunya en la nova economia de l’espai com a sector d’oportunitats per millorar l'economia i els serveis a la Terra.

Les agències espacials de la Xina i Rússia han anunciat que construiran una estació espacial internacional de recerca a la Lluna. En un comunicat conjunt, l'agència espacial russa Roscosmos i l'Administració Nacional Espacial xinesa expliquen que les instal·lacions es construiran sobre la superfície, en òrbita o ambdues, i que estaran a disposició d'altres països per fer investigació multidisciplinària, que inclourà recerca sobre l'exploració i la utilització de la Lluna.

Porta dues setmanes sobre la superfície de Mart però encara no s'havia mogut. Cada petita proesa del ròver Perseverance de la NASA es prepara amb tot detall i s'executa amb tota atenció. Així va ser, aquest divendres mateix, el primer passeig del robot per la superfície marciana, que va durar 33 minuts i li va servir per recórrer un total de 6,5 metres.

L'empresa espacial d'Elon Musk, Space X, ha aconseguit aquest dijous la fita que portava mesos intentant: fer aterrar amb èxit el seu prototip de coet SN10 després d'enlairar-se. Però l'èxit no ha estat complet: vuit minuts després de l'aterratge, un incendi s'ha propagat per la base de l'SN10 i l'ha fet explotar.

La NASA ha fet públiques imatges inèdites de l'arribada del Perseverance a Mart. És un vídeo breu de l'aterratge gravat des del robot. "Finalment tenim una visió de primera fila del que anomenem els set minuts de terror de l'aterratge a Mart", ha dit Michael Watkins, director del Jet Propulsion Laboratory de la NASA, que gestiona la missió. "Des de l'obertura explosiva del paracaigudes fins a l'encesa dels coets d'aterratge, que aixequen polseguera al voltant del vehicle, és absolutament impressionant", ha afegit. Una impressionant gravació que amaga, a més, un missatge secret de la NASA, ocult en el dibuix del paracaigudes.

La Nasa ha fet públiques aquest dilluns imatges inèdites de l'arribada del 'Perseverance' a Mart. És un vídeo breu on es veuen imatges de l'aterratge, gravat des del robot.