Aquesta setmana, la Generalitat ha sol·licitat a la Comissió Europea (CE) un augment del finançament —a través dels fons Next Generation i Feder— per impulsar la construcció de tres noves dessalinitzadores a Catalunya. El Govern va traslladar la petició a la cap de la Unitat de Gestió Sostenible dels Recursos Hídrics de la CE, Claudia Olazábal, en una visita a Barcelona. L'executiu ho va justificar per la necessitat de reforçar la disponibilitat d'aigua i reduir la dependència de la pluja després d'una històrica sequera que, a hores d'ara, sembla llunyana davant dels nivells de les reserves d'aigua en embassaments i conques internes (92%), però que va dur Catalunya a una situació crítica el 2023. A l'espera de saber si l'òrgan executiu de la Unió Europea els dona suport, l'organisme llança un avís a la Generalitat: més dessalinitzadores, sí, però només si formen part d'un pla més ampli i integral de la gestió de la demanda i del subministrament d'aigua. I si tota la resta de deures estan fets.

Les Nacions Unides exploren en el Dia Mundial de l'Aigua la connexió entre aigua i gènere en la gestió dels recursos hídrics com a element clau per assegurar un accés equitatiu i sostenible. El compromís de Veolia amb aquest objectiu és ferm: garantir que totes les persones disposin d'aigua apostant per solucions innovadores, amb l'impuls de les aliances. 

Les pluges extraordinàries dels últims mesos han disparat al màxim la majoria d’embassaments de Catalunya. L’últim en arribar al ple absolut ha estat el de Guiamets, al Priorat. I això és notícia perquè és el segon cop que arriba al 100% des de l’any 1978, quan es van començar a prendre dades oficials. El primer cop va ser el mes de maig del 2004, ara fa 22 anys.  

Les llars catalanes destinen 43,5 de cada 100 euros dels seus ingressos a les despeses bàsiques, com ara l'habitatge, la cistella de la compra i el consum energètic (llum, aigua i combustible). Aquesta quantitat, que suposa una mitjana de 1.342 euros al mes, forma part del tercer Baròmetre Planeta Propietari que elabora la Mutua de Propietarios. L'anàlisi, que dona com a resultat la xifra més alta des que es fa l'estudi, revela que "la factura de la llar", que es menja una bona part del salari mínim (SMI) –1.184 euros mensuals l'any passat–, fa que "3 de cada 10 catalans tinguin alguna dificultat per fer front al pagament" d'aquestes despeses bàsiques.

La dita catalana tradicional es manifesta a Lleida en la seva forma més explícita. Gairebé mai havia plogut tant. La demarcació ha viscut un hivern insòlit. Segons l'Aemet, els índexs de precipitació acumulada a Lleida des de l’1 de desembre ha fregat els 200 mm, una quantitat que quadruplica la mitjana històrica. Gairebé la totalitat del sòl de Ponent està saturat d’aigua i tots els embassaments de la conca de l’Ebre estan tècnicament plens. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha peritat per a aquest any un total de 280 hm³ més d’aigua que procedirà del desgel de la neu, una quantitat absolutament descomunal si la comparem amb la que es va registrar l’any 2023, que per culpa de les altes temperatures i de l’evaporació es va reduir a només 20 hm³.

Segons l’OCDE i la Universitat Cornell, per cada text de 100 paraules o cada conversa amb entre 10 i 40 prompts (indicacions), es consumeixen fins a 0,5 litres d’aigua dolça, o l’equivalent a 14 bombetes led enceses durant una hora.

Les pluges i ventades de les darreres setmanes al Camp de Tarragona han deixat la sensació que l’excepcionalitat comença a convertir-se en quotidianitat. El pantà de Riudecanyes n’és la millor prova: en només un any ha passat d’estar pràcticament buit (1,6 % a finals d’octubre de 2024) a fregar el 100 % de capacitat, cosa que ha obligat fins i tot a desembassar. El Camp guanya reserves, però creix la incertesa davant un clima cada cop més imprevisible. Un escenari aparentment atípic que apunta a una nova normalitat marcada pels extrems.

Una gran paradoxa d’un país mediterrani com el nostre és que empreses privades disposin de concessions per extreure aigua mineral que després embotellen, comercialitzen i fins i tot exporten, pagant un cànon irrisori (21 cèntims per cada mil litres embotellats). O que, en situacions d’emergència per sequera, les embotelladores no tinguin cap limitació legal sobre la quantitat d’aigua que poden extreure. Aquesta situació està emparada legalment, perquè les captacions d’aigua s’emmarquen en la llei de mines del 1973, una norma preconstitucional que continua vigent i que fa que l’aigua sigui considerada com un mineral i no s'integri al sistema ordinari de planificació hidrològica.

Rectificació del govern de l'Ajuntament de Martorell. El novembre passat l'executiu format per Junts i el PSC va aprovar la prohibició d'omplir garrafes amb aigua de les fonts públiques del municipi per evitar que els veïns que no tenen aquest servei a casa n'agafessin per a ús domèstic. Ara, després de les crítiques d'entitats socials i l'oposició, així com de la intervenció de la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, el govern liderat pel juntaire Xavier Fonollosa ha decidit rebaixar la mesura: l'Ajuntament només multarà qui agafi més de 25 litres d'aigua de les fonts municipals.

La marca Agbar, sorgida de la companyia nascuda fa 158 anys, té els dies comptats. En concret, li queden sis mesos de vida. Veolia, la multinacional francesa que n'és propietària, ha decidit unificar tot el grup i les seves activitats sota una sola marca. El canvi afecta més de 100 marques locals.

L’aigua que ens envolta –la que bevem, la dels oceans i fins i tot la que forma part del nostre cos– és més antiga que el nostre planeta. De fet, una part d’aquesta aigua ja existia abans que el Sol comencés a brillar. Sovint diem que som pols d’estrelles, però també som aigua còsmica.

La tarifa de l'aigua potable augmentarà el 2026 un 2,9% (uns 0,40 euros/mes) als 23 municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) proveïts per l'empresa mixta metropolitana Aigües de Barcelona i entre un 2,9% i un 5,8% als sis municipis on el subministrament el fan altres operadors. La resta de condicions de les tarifes, com els blocs de consum i la tarifa social, es mantindran amb les mateixes condicions que el 2025.

El creixement demogràfic, la urbanització accelerada i la necessitat d'infraestructures més resilients davant el canvi climàtic són alguns dels reptes globals que posen en relleu la importància de commemorar cada 19 de novembre el Dia Mundial del Sanejament. La jornada, impulsada per Nacions Unides, pretén conscienciar sobre un servei essencial per a la salut i el medi ambient.

Després de tres anys de sequera greu, Catalunya respira certa tranquil·litat. Els embassaments han recuperat els seus nivells, les restriccions s’han relaxat i l’emergència ja no és imminent. L’Observatori de l’Aigua de Catalunya –que integra els col·legis professionals d’enginyers de camins, canals i ports; d'enginyers agrònoms; d'enginyers industrials i d'economistes– valoren positivament els avenços governamentals en la preparació de les infraestructures hídriques de cara a noves emergències, però també ha tornat aquest dijous a la càrrega amb la seva proposta estrella: la interconnexió de les xarxes hídriques a banda i banda del país, des de l'Ebre fins a la Muga, per redistribuir els recursos en funció de les necessitats de la població, la indústria i el sector agrícola. Un pla que, segons els impulsors, el Govern "ja coneix".

Els veïns de Roses fa 24 hores que no poden utilitzar l'aigua de l'aixeta amb normalitat. Si en volen beure o fer-la servir per preparar aliments, abans l'han de bullir. Així els ha recomanat l'Ajuntament després de detectar-hi una gran quantitat de matèria orgànica. Des del consistori remarquen que la contaminació detectada no suposa un "perill" immediat per a la salut de les persones, però demanen seguir les indicacions que els ha fet arribar el departament de Salut per precaució. La situació, amb tot, es podria allargar algunes setmanes.

Mentre els líders africans es reuneixen a Ciutat del Cap per la Cimera Africana sobre Inversió en Aigua, no pot haver-hi equívocs: el món s'enfronta a una crisi de l'aigua sense precedents que exigeix un canvi de paradigma en la manera com valorem i gestionem el nostre recurs més preuat.

L’arribada de l’estiu és inseparable d’una companyia no sempre desitjada: la suor. Amb la calor, la temperatura dels cossos augmenta i, per rebaixar-la, les nostres glàndules secreten un fluid que anomenem “suor”. Per compensar la pèrdua de líquids i evitar la deshidratació, els especialistes recomanen beure més aigua. Però com podem saber si el nostre consum és suficient?

Aquest estiu, protegeix-te amb l’ABC de la calor: Aire, Beure i Casa. Aire (a l’aire lliure ves per l’ombra, busca refugis climàtics, no surtis a l’hora de més sol), Beure (cal hidratar-se sovint, encara que no tinguis set) i Casa (queda’t a casa si fa massa calor i controla’n la temperatura). 

Per primer cop en un segle, els parisencs poden tornar-se a banyar al Sena. La capital francesa va aprofitar els Jocs Olímpics de l'any passat per canviar la relació dels veïns amb el seu riu. La postindustrialització, sumada a un control més gran dels abocaments amb la instal·lació de depuradores amb millor tecnologia i al redescobriment del medi natural més proper d'ençà de la pandèmia han donat una nova vida als rius europeus. Només cal veure que a Berna el riu és una autopista de persones on deixar-se anar i sortir a la gran zona de piscines de la capital suïssa. També passa, en un grau més baix, a la zona urbana de Girona, on d'ençà del Gloria i el coronavirus la relació amb el Ter ha canviat per complet.

Després de 24 hores de recerca intensa, els Bombers de la Generalitat han decidit aixecar el dispositiu per trobar les dues persones suposadament desaparegudes des de dissabte al vespre a Cubelles, al Garraf, a causa dels forts aiguats. Els serveis d'emergències han confirmat que no tenen previst reprendre les tasques de rescat fins que apareguin nous indicis.