L’Espanyol pateix, però jugarà la final dels play-off davant l’Oviedo. El conjunt blanc-i-blau va resistir de valent en la tornada de la semifinal contra l’Sporting (0-0), en què va fer bo el gol marcat al Molinón. No va ser una nit dolça fins al xiulet final, quan van esvair-se tots els temors que un gol dels asturians forcés una pròrroga indesitjada. Els blanc-i-blaus allarguen una imbatibilitat que ja s’estén a 18 partits en el moment més important de la temporada. Queden dues finals, ara sí, per certificar l’anhelat retorn a Primera.

L’afició de l’Espanyol és una rara avis de la Lliga: s’engresca més quan ha de rescatar el seu equip que no pas quan li van bé les coses. El sold out que presentarà l’Stage Front Stadium per rebre l’Sporting aquest dijous (21 h) en el partit de tornada de les semifinals del play-off d’ascens, tot i ser en un horari poc amable, confirma una tendència recurrent al llarg de la història del club blanc-i-blau. S’han retirat més d’11.000 entrades per a un partit on l’Espanyol intentarà defensar i ampliar el 0-1 obtingut al Molinón diumenge passat. El premi, una plaça per a l’eliminatòria final, que arrencarà aquest diumenge contra l'Oviedo, que s'ha desfet de l'Eibar (0-2). 

L’Espanyol va bufar les espelmes pel seu 123è aniversari amb disgust en forma de derrota per oblidar davant l’Sporting (2-0), que li va passar per sobre a la classificació. Un entrebanc que allunya els blanc-i-blaus a dos punts de les zones d’ascens directes i, el més preocupant, va corroborar una involució en el joc. El Molinón, estadi on encara no ha guanyat cap visitant aquest curs, també va passar per sobre d’un Espanyol que ha entrat en una dinàmica preocupant: suma tres dels últims dotze punts i està lluny de demostrar que té la millor plantilla de la categoria. La situació no és, encara, ni de bon tros dramàtica, però les sensacions que mostra l’equip en molts trams són preocupants. Lluny de guanyar pel talent que té, l’Espanyol ha deixat de ser superior als rivals i ha perdut la capacitat per reaccionar en ple partit. Una dinàmica molt arriscada a Segona.

“Vull que Borja vingui i crec que ell vol venir”, apunta amb una rialla Míchel Sánchez, l’entrenador d’un Girona que s’ha trobat un regal inesperat. Un cop tancat el mercat d’estiu i amb tothom desencantat perquè l'últim dia no va arribar cap nom propi engrescador, el retorn de Borja García, un dels herois de l’ascens a Primera i que va jugar a Montilivi entre el 2015 i el 2020, és molt a prop. El mitjapunta madrileny va rescindir contracte amb l’Osca i no té equip; el Girona, que no podia afrontar cap mena de traspàs, té fitxes lliures. Tot encaixa. No arribarà a temps per vestir-se de curt contra l’Sporting (21 hores, GOL), però hauria de passar un daltabaix molt gran perquè les dues parts no s’acabessin entenent.

Des del xiulet inicial les ocasions clares han estat protagonitzades pels jugadors blanc-i-vermells de l'Sporting de Gijón. El control de la pilota ha anat a càrrec dels jugadors de David Gallego, mentre que els arlequinats han aprofitat contraatacs per pressionar l'equip visitant. Al minut 20, però, l'astúcia d'Heber Pena ha decantat el marcador a favor dels arlequinats. L'àrbitre de l'enfrontament, Iglesias Villanueva, ha xiulat penal a favor del conjunt català després que Heber caigués dins de l'àrea en topar amb Saúl. Tot i que el VAR ha revisat l'acció per unes possibles mans a l'inici de la jugada, el col·legiat ha ratificat la pena màxima. Stoichkov no ha perdonat i, amb un xut ajustat al pal esquerre, ha obert la llauna per al conjunt d'Antonio Hidalgo.

Reforçat per les victòries contra el Mallorca i el Sabadell, l’Espanyol buscarà aquest diumenge (16 h, #Vamos) un nou triomf en un dels pocs estadis que es mantenen inexpugnables aquesta temporada. Només vuit dels 202 equips de les dues principals categories de les cinc grans lligues europees no coneixen encara la derrota al seu propi estadi. Són el Bayern de Munic, el Wolfsburg, l’Eintracht Frankfurt, el Roma, l’Empoli, el Troyes, el Grenoble i l’Sporting que comanda un vell conegut de la parròquia espanyolista, David Gallego.

L’Espanyol ha trobat en el joc directe l’única via per tombar la resistència d’un Sporting (2-0) que ha plantat cara a l’RCDE Stadium fins al tram final. Els blanc-i-blaus han dominat territorialment un partit que només han sabut decantar a favor seu gràcies a una pilotada llarga de Diego López que Wu Lei ha pentinat i, posteriorment, finalitzat, a dos minuts del final. La diana ha premiat la insistència de l’Espanyol, que fins aleshores només havia pogut inquietar l’Sporting amb xuts llunyans.

“És un partit molt especial, sempre li estaré molt agraït a l’Espanyol, on he estat molts anys i on he crescut com a entrenador. Soc un periquito més”. Un any i un mes després de dirigir el seu últim partit com a tècnic de l’Espanyol, David Gallego tornarà aquest diumenge (16 h, #Vamos) a un RCDE Stadium d’on van sortir amb regust amarg. El tècnic de Súria va ser cessat l’endemà de caure contra el Mallorca (2-0) –aleshores dirigit per l’actual entrenador de l’Espanyol, Vicente Moreno– en un partit que deixava el conjunt blanc-i-blau força tocat, en zona de descens i amb només cinc punts després de vuit jornades. A Gallego se li escapava l’oportunitat que havia esperat durant molts anys, poder dirigir l’Espanyol a Primera. Una etapa al primer equip que va ser gairebé tan fugaç com la primera, quan va ser l’escollit com a tècnic interí per assumir les regnes de l’equip en les últims cinc jornades del curs 2017-18.

A Gijón, ara fa set anys i mig, Leo Messi va rebre l'encàrrec de Pep Guardiola d'agafar les regnes del Barça. L'argentí va fer-se seu l'equip, va posar la primera pedra d'una era històrica, plena de títols i exhibicions futbolístiques que han situat el club blaugrana en primera fila del panorama mundial. Aquest dimecres, Messi ha trepitjat per quart cop la gespa del Molinón, l'escenari del primer Messi de llegenda, un Messi que va estrenar en terres asturianes la posició de fals 9 que l'alçaria al tron futbolístic. El de Rosario ja venia reclamant atenció feia més de dues temporades, però va ser a Gijón, de la mà de Guardiola, on va esclatar. On va 'néixer' el Messi imparable, el Messi camaleònic, el Messi que es reinventa, el Messi dels rècords. Avui ha ampliat la llegenda creuant la barrera dels 300 gols en Lliga. Ja en porta 301.

No se n'ha amagat però ha estat clar. És seguidor de l'Sporting de Gijón des de petit però també és actualment l'entrenador del Barça. I això no serà incompatible aquest dimecres al Molinón, on el Barça recuperarà el partit ajornat pel Mundial de Clubs al desembre. "Sóc sportinguista fins a la mort, però demà em tocarà fer la meva feina", ha afirmat Luis Enrique, que ha admès que al llarg de la seva carrera, no són tantes les oportunitats que ha tingut de jugar a la seva terra. "Va coincidir una època en què l'Sporting era a Segona, però fins i tot amb la selecció espanyola recordo haver jugat un molt bon partit. Serà especial, és un estadi diferent".

L'Sporting volia fer bons els empats aconseguits davant Barcelona i València guanyant al Saragossa en un partit entre dos rivals directes en la lluita per la permanència, però els asturians han desaprofitat nombroses ocasions de marcar i el partit ha acabat en taules i sense gols.

p { margin-bottom: 0.21cm; } Malgrat el desencís que va suposar l'empat a un gol aconseguit el passat dimarts davant del Schalke a la Lliga de Campions, el València tractarà d'ampliar la seva gran ratxa de resultats, nou jornades consecutives invicte, amb set triomfs i dos empats, fet que li ha permès enfilar-se a la tercera plaça de la classificació superant el Vila-real.