Amb els regals funciona la regla de menys és més, sobretot si es posa el focus en el valor d’aquests regals: no en el valor econòmic, sinó en l'emocional i experiencial. Però per allunyar-nos de la tendència en què prima la quantitat, cal fer un canvi de mirada. Canviar el xip amb els regals implica obrir la ment a l’hora de fer la carta als Reis i pensar en possibles peticions alternatives. Aquesta obertura de mirada suposa anar més enllà del que mostren els anuncis i els catàlegs de joguines de les botigues, pensar que anar junts al cinema, fer una sortida en bicicleta o una excursió, planejar un berenar amb els cosins o compartir una experiència que ens agrada i normalment no tenim temps per fer poden ser molt bons regals.

Pedro Sánchez sembla utilitzar amb el PP la tàctica de certes arts marcials (ja disculparan el símil Bruce Lee), en què es tracta d'usar la força de l'adversari a favor d'un mateix. El PP (de la mà de Ciutadans, primer, i ara de Vox, però al capdavall per pròpia decisió) fa temps que va començar un viatge que l'ha dut cada vegada més lluny, a un lloc molt estrany. És un lloc que ja no s'assembla quasi gens a la democràcia parlamentària, ni a la socialdemocràcia, ni a la democràcia cristiana, ni al consens institucional, ni tan sols al patriotisme constitucional. Tot això són etapes en la història del PP que han quedat enrere, i a les quals és difícil que pugui tornar. Ara el partit de referència del sistema polític espanyol viu en la postveritat, on tot depèn de la mentida del dia i dels recursos que tinguis per mantenir-la: uns jutges parcials, uns periodistes venals. És un plantejament vistós, però també feble, de tan barroer. Per defensar-se'n, Sánchez en té prou de fer unes declaracions per un mitjà inusual (una carta a la ciutadania, per exemple) i ell passa a ser el centre d'atenció i –essencial en els nostres dies– a adquirir la condició de víctima. Si dimarts al matí tothom parlava de la citació a declarar davant del jutge que ha rebut la dona del president espanyol, Begoña Gómez, a la tarda tota l'atenció ja se centrava en la carta de Pedro Sánchez: per tant, ja havia tornat a guanyar. El recurs a les cartes segurament ja no dona més de si, però concedia dues oportunitats que Sánchez ha sabut aprofitar: just abans de les eleccions catalanes i just abans de les europees, com un medicament prescrit a hores concretes.

No recordo un precedent d’una carta oberta d’un president de govern a la ciutadania en termes col·loquials, propis d’una comunicació a amics i coneguts. Sánchez s’ha permès sortir de les formes rígides d’una política que aplaudeix l’agressió i l’insult a l’adversari i que fa de l’empatia traïció. Expressió verbal d’una lluita que es dilucida en el principi de la meitat més u que marca la relació de forces. El canvi de to de Sánchez és una advertència sobre la dialèctica de confrontació que ho redueix tot a la perversa dinàmica dels meus i els altres. 

Es pot discutir si el gest del president Sánchez respon a motius polítics o a una reacció personal; si és el fruit d’un càlcul o d’una exasperació; si és una finta tàctica o una renúncia. A mi em sembla que la persona ha manat sobre el personatge, però cadascú és lliure de fer la seva suposició. A Sánchez l’acusaran –ja l’acusen– de victimisme, de fer-se el màrtir per tal de suscitar una reacció de suport. Dilluns, quan el president del govern faci pública la seva decisió, obtindrem una resposta, o una indicació, que confirmarà o no les distintes hipòtesis.

La carta a la ciutadania de Pedro Sánchez va provocar un sotrac als programes de la tarda. La 1, que estava emetent el concurs El cazador, va tallar l’emissió de manera abrupta per fer un avançament informatiu. El joc va quedar interromput bruscament a mitja pregunta i després d’una cortineta informativa va aparèixer la presentadora Marta Carazo explicant la notícia. Minuts més tard també connectaven amb una redactora davant del Congrés dels Diputats per oferir les primeres reaccions polítiques. Emplaçaven l’audiència al Telediario de després i van reprendre el concurs en el punt on l’havien deixat. 

A l'espera del judici de la Fiscalia que li demana 9 anys de presó per la presumpta violació a una noia de 23 anys a la discoteca Sutton, Dani Alves envia cartes a la seva dona, Joana Sanz. Fos amb motiu de Sant Valentí o bé per agrair que declarés a favor seu durant les vistes de l'Audiència de Barcelona la primera setmana de febrer, l'encara parella del futbolista ha publicat "per error" aquest diumenge a Instagram les paraules escrites a mà del futbolista.

Si totes les hores que vostès s'han passat debatent sobre si s'havien d'ajornar les eleccions les haguessin dedicat a reinventar la manera de votar dels ciutadans, com tantes coses hem hagut de canviar sobre la marxa durant la pandèmia, potser el 14-F no s'hauria hagut de suspendre.

A mesura que es creix la tensió amb els sectors econòmics colpejats per la pandèmia, el Govern també augmenta la pressió a Madrid. Aquest divendres el vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, ha enviat una carta al govern espanyol perquè posi en marxa immediatament ajudes directes als negocis afectats per les restriccions del coronavirus i l'ha acusat de "deixadesa de funcions" davant els efectes econòmics i socials de la crisi sanitària.

M’agradaria que firméssim junts aquesta carta als Reis. Vejam què els sembla:

He acabat de llegir La casa de foc, la teva última novel·la, el llibre més venut aquestes setmanes, i avui volia recomanar-la i escriure aquesta carta al voltant d'una de les idees que plana sobre les seves sis-centes pàgines: que tots, alguna vegada, hem arribat nous a algun lloc i que també tots sabem com és de difícil.

L'epidèmia de logorrea que, des de fa algunes setmanes, afecta severament centenars de militars espanyols retirats i que es manifesta en una allau de cartes públiques i en algun xat entre tavernari i etílic, ha suscitat nombrosos comentaris que no voldria reiterar aquí. Intentaré, doncs, centrar la meva anàlisi en aspectes menys tractats d’aquesta sobtada remor de sabres... rovellats.

El 3 d'agost del 1492 Cristòfor Colom va sortir del port de Palos de la Frontera (Huelva) amb destinació a les Índies, un viatge del qual va tornar amb èxit, com s'informa en una carta inèdita que, més de cinc segles després, s'ha localitzat a l'Arxiu Històric de la Noblesa de Toledo, especialitzat en la conservació i recollida de fons nobiliaris. La missiva anava acompanyada d'un segon document que aborda la necessitat d'entesa entre els regnes de Castella i Portugal per aconseguir el control dels territoris descoberts.

El president de la Generalitat, Quim Torra, va enviar aquest dimecres una carta al seu homòleg espanyol, Pedro Sánchez, per convidar-lo a Barcelona i "parlar de tot en profunditat: del seu projecte per a Catalunya i també de l'exercici del dret a l'autodeterminació", concretava la missiva, que en cap moment feia referència a l'ultimàtum que 24 hores abans Torra havia deixat anar al Parlament. La setmana passada, però, el president català ja havia enviat una carta a Sánchez i a una quarantena de líders mundials –posats en còpia– en què reclama una mediació internacional per avançar cap a un referèndum pactat, segons ha avançat aquest dijous 'El Periódico'.

El president de la Generalitat, Quim Torra, va enviar aquest dimecres una carta al seu homòleg espanyol, Pedro Sánchez, per convidar-lo a Barcelona i "parlar de tot en profunditat: del seu projecte per a Catalunya i també de l'exercici del dret a l'autodeterminació", concretava la missiva, que en cap moment feia referència a l'ultimàtum que 24 hores abans Torra havia deixat anar al Parlament. La setmana passada, però, el president català ja havia enviat una carta a Sánchez i a una quarantena de líders mundials –posats en còpia– en què reclama una mediació internacional per avançar cap a un referèndum pactat, segons ha avançat aquest dijous 'El Periódico'.

El president de la Generalitat, Quim Torra, tal com va anunciar ahir en el seu discurs en el debat de política general, ha demanat per carta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, fixar una data per a la seva pròxima reunió bilateral. A diferència d’ahir, però, no hi ha ultimàtums.

Marta Rovira, durant el seu parlament al final de la manifestació que s'ha celebrat avui a Brussel·les, ha llegit una carta escrita per Oriol Junqueras des de la presó d'Estremera. Aquest és el text sencer:

"Asseguren que ara n'hi ha un altre, de govern de Catalunya, però ningú no pot negar que aquest no l'ha escollit ningú. És senzillament el fruit d'un acord entre el PSOE i el PP pel qual el PP usurpa el govern de Catalunya i reparteix el botí entre alguns dels seus dirigents", explica el vicepresident Oriol Junqueras en una carta enviada a TV3 des de la presó.