La CUP de Barcelona ha exigit aquest divendres en un comunicat que s'incrementi el nombre de punts de votació a la ciutat comtal de cara al 9-N. De fet, recorda que la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, només preveu 89 locals de participació a la capital catalana, mentre que en les cites electorals se solen habilitar més de 260 col·legis electorals i a la consulta popular organitzada per "Barcelona Decideix" el 10 d'abril de 2011 es van habilitar 347 punts de votació –gairebé quatre cops més que el 9-N–. Per això, la CUP exigeix que "la Generalitat de Catalunya, i en particular el Departament de Governació, habiliti com a mínim els 160 espais que l'Ajuntament de Barcelona ha posat a disposició per dur a terme la consulta" i que "la Generalitat, l'Ajuntament i la resta d'organismes i institucions públiques posin a disposició més espais de votació arreu de la ciutat i que siguin habilitats com cal per la Generalitat".

"Barcelona vota sobre la independència de Catalunya d'Espanya". Així encapçala la notícia sobre el 10-A l'edició digital del diari britànic The Guardian, i afegeix que "els grups proindependència esperen millorar la participació, però els escèptics diuen que una consulta no vinculant és un exercici inútil". L'agència Euronews va distribuir ahir un teletip sobre la consulta amb el títol "Barcelona vota per la independència en un referèndum no oficial". El text destaca que la consulta no tindrà impacte legal i explica el resultat argumentant que Catalunya "ha guanyat gradualment més autonomia d'Espanya i té el control sobre matèries com les infraestructures i els afers judicials (SIC). Però molts catalans, orgullosos de la seva identitat cultural i la seva llengua, senten que reben un tracte injust de Madrid". L'agència informa que "com la regió basca, Catalunya va ser durament oprimida sota la dictadura de Franco 1939-75, que va prohibir les llengues catalana i basca".

El candidat del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, ha criticat que la consulta sobre la independència que celebra aquest 10 d'abril Barcelona, s'hagi convertit en una competició entre el candidat de CiU, Xavier Trias, ERC i el president de Democràcia Catalana, Joan Laporta, per veure qui és més independentista. El líder popular ha volgut manifestar novament que ell no ha votat ni votarà a la consulta per no participar i legitimar l'estratègia de l'independentisme, ja que considera que aquestes consultes estan convocades per independentistes amb l'únic objectiu de ''fer normal allò que, de tenir conseqüències jurídiques, seria il·legal''.

El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha apostat aquest diumenge per "aprofitar la feina" de molts voluntaris que durant un any i mig han organitzat les consultes sobiranistes a nivell local i fer, aquesta mateixa legislatura, un referèndum vinculant a nivell català o una "declaració unilateral d'independència" per part del Parlament, tot i que no ho veu incompatible. El líder republicà ha defensat aquest diumenge que la causa independentista és "constructiva i democràtica", com ho demostra, segons ell, la consulta sobiranista de Barcelona i s'ha preguntat quina causa ha mobilitzat "tanta gent" en els últims anys.

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha criticat "l'oportunisme polític" de CiU en significar-se a favor de la consulta per a la independència a la capital catalana. Hereu ha afirmat que CiU vota aquest 10 d'abril a favor de la independència però que ho farà en contra la setmana que ve en la votació al ple del Parlament sobre la proposició de llei de declaració d'independència presentada per SI.

L'alcaldable de CiU, Xavier Trias, ha fet efectiu el seu vot a la consulta independentista de Barcelona a la seu d'Òmnium Cultural a les 10.30 del matí. Ho ha fet acompanyat del secretari general adjunt de la federació nacionalista, Oriol Pujol, i del regidor convergent Joaquim Forn, que ocupa el segon lloc a les llistes de cara a les properes eleccions municipals. En sortir de la votació, Trias ha retret a l'Ajuntament de Barcelona "l'actitud que ha tingut envers el referèndum" i ha assegurat que, amb ell d'alcalde, "les coses haurien anat diferent".

A les nou del matí han obert els col·legis electorals de l'última tongada de consultes per la independència. A Barcelona són 347 col·legis electorals, que recolliran els vots en un total de 505 urnes. En total, 1,42 milions de barcelonins empadronats majors de 16 anys estan cridats a les urnes.

Que la capital catalana convoqui una consulta sobre la independència ha eclipsat en certa manera la resta de municipis que també se sumen a la proposta. Però més enllà del simbolisme que Barcelona aportarà en la culminació d'un procés que va iniciar-se el 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt, 21 poblacions més participen en l'onada que tanca el gran referèndum popular sobre el dret a decidir.

El vot d’Artur Mas, la mateixa setmana que ho havia fet l’expresident Jordi Pujol, ha fet créixer el simbolisme entorn a la urna on va votar anticipadament el president, allotjada a la seu central d’Òmnium Cultural de Barcelona. Fonts de l’entitat han explicat a l’Ara.cat que els darrers dies s’ha disparat la participació en aquesta seu electoral. Desenes de persones s’han dirigit en aquesta seu electoral amb una intenció molt clara i concreta: volien votar en la mateixa urna on havia votat a favor de la independència el president Artur Mas.

La presidenta del Parlament, Núria de Gispert (de CiU, per UDC), no votarà, ni presencialment ni anticipadament, en la consulta sobre la independència que se celebra el 10-A a Barcelona. Amb aquest anunci, que De Gispert ha fet aquest diumenge en una entrevista a Catalunya Informació, queda fixada la posició de tots els presidents vius del país, excepte Pasqual Maragall, que encara no s'ha pronunciat. Tanmateix, Maragall s'ha mostrat diverses vegades favorable a organitzar, fins i tot, un referèndum oficial d'autodeterminació.