Cada dia tres conductors de patinet elèctric pateixen un accident. Segons les dades del Servei Català de Trànsit a les quals ha tingut accés l'ARA, dels 1.283 conductors accidentats l'any 2025, fins a 72 van patir ferides de gravetat. La gran majoria de sinistres tenen lloc en vies urbanes, a diferència de les carreteres interurbanes, on són marginals. Ara bé, tot i que tres conductors accidentats al dia pot semblar una xifra molt alta, en el darrer any aquesta dada ha baixat significativament.

La sinistralitat laboral s'ha disparat en els primers set mesos de l'any amb 52 morts a Catalunya, un 44,4% més que en el mateix període de fa un any, quan en van ser 36. Les estadístiques del departament de Treball publicades aquest divendres mostren que les persones que van perdre la vida a la feina el mes de juliol van ser 13 i confirmen que els morts a la feina van a l’alça, encara que el nombre global d’accidents –que inclou els lleus i greus– es redueixi. Cal tenir present que a aquestes xifres s'hi han de sumar les de l'agost, entre les quals destaquen un mort per accident laboral a la planta d'Ebro i un temporer mort per cop de calor a Alcarràs, entre altres víctimes.

El cap de setmana de Carnaval ha sigut especialment tràgic a les carreteres catalanes, amb set víctimes mortals en poques hores. Però aquest dilluns també ha començat de forma dramàtica: un motorista ha caigut a la C-58, als accessos de Barcelona, i posteriorment un camió l'ha atropellat i li ha provocat la mort. Són vuit morts a les carreteres en tres dies, i ja són 30 les víctimes mortals a les vies interurbanes del país des que va començar el 2025, 9 de les quals motoristes. Les dades són esfereïdores: el 30% de les defuncions de l'any s'han produït en un sol cap de setmana.

Dilluns, 6 de febrer del 2023. Són les 11.30 h del matí i a l'encreuament dels carrers Aragó amb Aribau una moto xoca lateralment contra un altre vehicle. El conductor resulta ferit lleu. Sis hores més tard, al mateix carrer però en el tram entre passeig de Gràcia i Pau Claris, hi ha un altre accident. Un patinet elèctric xoca frontalment contra un vehicle. Hi ha un altre ferit lleu. El dimecres dia 8 la cosa empitjora. Es produeixen fins a quatre accidents amb ferits lleus en qüestió de 12 hores: un a la cruïlla d'Aragó amb Padilla; un altre a la cantonada amb passeig de Sant Joan, i dos més en el tram d'Aragó entre el passeig de Gràcia i la rambla de Catalunya. En tots els casos hi ha una moto implicada. En les dues setmanes següents, al carrer Aragó encara es registraran 13 accidents més amb ferits, dos dels quals greus.

Barcelona ha tancat el 2023 amb un descens de gairebé el 5% dels sinistres de trànsit però amb més ferits greus (225) respecte a l'any anterior. Unes dades que, segons ha valorat la primera tinent d'alcalde, Laia Bonet, continuen demostrant que "calen més actuacions per reduir la sinistralitat". Un dels debats que ben segur hi haurà sobre la taula del govern municipal és com actuar sobre alguns dels punts negres de la ciutat. L’any passat una quinzena de punts van acumular 292 sinistres amb ferits. La gran majoria d’ells es troben a l’Eixample, el districte que més trànsit suporta. Tot i que aquests prop de 300 accidents només suposen un 4,26% del nombre de sinistre amb lesionats que hi van haver a la ciutat, el fet que en un tram concret de menys de 15 metres hi hagi més de 10 accidents en un any ajuda a indicar llocs conflictius a la ciutat.

L'AP-7 tindrà més limitacions de velocitat, més radars i controls, velocitat variable en el tram central, al Vallès, i reorganització de carrils. "Hem de fer canvis, i hem de fer-los ja, per reduir la sinistralitat i també les congestions". Així de contundents han estat el director del Servei Català de Trànsit (SCT), Ramon Lamiel, i el secretari general d'Infraestructures del ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Xavier Flores, que aquest dimecres al matí han comparegut per explicar el reguitzell de mesures que han acordat de manera conjunta i per implementar de manera "immediata", durant les pròximes setmanes. L'objectiu és reduir la sinistralitat i les cues que, des que es van suprimir els peatges, s'han generat en aquesta via que travessa Catalunya per l'augment del trànsit de persones i mercaderies.

L’objectiu de qualsevol societat en l’àmbit de sinistralitat laboral hauria de ser l’accidentalitat zero, però Catalunya pateix, encara, unes xifres de sinistralitat laboral elevades. La seguretat i la salut de les persones treballadores és molt valuosa i tothom –empreses, sindicats, persones treballadores, administració– ha d’assumir el seu compromís, responsabilitzar-se i fer els esforços possibles per lluitar contra aquesta xacra que l’any 2021 va costar la vida a 69 persones.

"Vaig fer un petó a la meva dona i als meus dos fills, vaig agafar la bici per sortir a entrenar-me i els vaig dir: torno d'aquí una estona. I resulta que era mentida". L'Enric Pérez ha repassat mentalment milers de vegades el matí del 2 d'agost del 2011, ara fa 11 anys. Va trigar mesos a tornar a casa. I ho va fer en cadira de rodes. Aquell dia, un accident a la carretera el va obligar a passar un mes sencer a l'UCI i mig any més d'hospital en hospital. "Estava acabant una baixada i vaig reduir la velocitat de la bicicleta per entrar a una població. Hi havia un revolt i del primer carrer del municipi en va sortir un cotxe que es va saltar el senyal de cediu el pas", recorda l'Enric, que tenia 42 anys quan va patir l'accident. "És un carrer on hi ha diverses naus abandonades i un taller mecànic i, sincerament, no m'esperava que en sortís cap cotxe". La perícia de l'Enric, que era guia de muntanya i estava acostumat a entrenar-se amb la bicicleta per carretera, va fer que pogués esquivar el cotxe. "El que ja no vaig poder evitar va ser la paret de l'edifici del costat".

No hauria d'estar permès treballar a temperatures tan altes que posin en risc la salut. Les morts laborals a causa de la pujada dels termòmetres són perfectament evitables. Resulta llastimós constatar com en pocs dies se n'han produït dues a Madrid, la d'un empleat del servei de neteja de la capital espanyola i la d'un obrer d'una nau industrial a Móstoles. No s'hauria d'haver permès que això passés i, per tant, l'Ajuntament de Madrid i l'empresa afectada no poden inhibir-se. Han d'assumir la seva responsabilitat. De fet, ahir a última hora, sindicats i empreses de neteja madrilenys s'hi van posar i –amb la clamorosa absència dels representats municipals, que se’n desentenen– van acordar un nou pla d’horaris i càrrega de feina per a aquests casos, mentre un altre treballador de neteja estava ingressat greu degut també a un cop de calor.

En aquest primer semestre de 2022 han mort 11 persones en accidents de trànsit a Barcelona, 10 de les quals eren motoristes. És un molt mal mig any a les carreteres, perquè són tres morts més que els 8 que es van registrar el 2021 i també el 2019. Tot i això, respecte al 2019, l'any de referència tenint en compte les restriccions de mobilitat que hi ha hagut durant els dos anys de pandèmia, els accidents de trànsit han disminuït un 24%: n'hi ha hagut 6.800.

A mesura que l'economia es va anar recuperant i que molts treballadors van tornar a la presencialitat després d'un 2020 marcat pel covid, l'any passat a Catalunya hi va haver 107.673 accidents de treball que van comportar baixa. Segons un informe de Comissions Obreres, la dada és un 21% superior a la de l'any anterior, 89.030. Segons la gravetat, tant els accidents lleus com els greus van augmentar un 21,08% i un 7,12%, respectivament. Però l'increment no es va veure reflectit en els incidents mortals, que es van reduir un 15%, fins a 85.

Va marxar a treballar, però no va tornar. Aquesta és la història del Robert, el fill d'Ana Corres. Fa dos anys, aquest jove de 35 anys de la Rioja va morir, juntament amb el seu company Jesús Maria, mentre treballava. L'empresa on estava, Nidec Arisa, es dedicava a la fabricació de premses per al sector de l'automòbil. "El nostre fill ens deia que s'improvisava molt i que no es treballava amb responsabilitat", explica l'Ana en una conversa telefònica amb l'ARA. Com el Robert, fa dos anys 634 persones van morir en accidents laborals mentre treballaven, segons l'informe del 2020 d'accidents laborals a Espanya del ministeri de Treball. El 2021, les morts s'enfilen fins a les 575, segons les dades de sinistralitat laboral anticipades fa un mes pel ministeri. Ara bé, si s'hi afegeixen les morts durant el trajecte a la feina (130), la xifra s'enfila fins a les 705 persones que van perdre la vida a la feina, la majoria assalariades. És a dir, cada dia van morir dos treballadors.

Dos homes que estaven treballant en unes obres de millora en un col·legi del centre de Gijón han mort aquest dimecres a l'enfonsar-se part de la teulada de l'edifici. En el sinistre, les causes del qual encara s'investiguen, han quedat ferits dos operaris més, pels quals no es tem per la seva vida.

Malgrat que la sinistralitat laboral ha disminuït els últims deu anys, a Espanya moren de mitjana cada dia dos treballadors en accidents laborals. Ara, el ministeri de Treball vol marcar "un punt d'inflexió" per revertir aquesta situació amb un pla de xoc contra els accidents laborals mortals. En concret, es reforçarà la vigilància i el control sobre el sector primari (a l'agricultura i a la pesca) i el sector industrial (a l'activitat de recollida de residus). A més, també se situaran com a activitats "prioritàries" d'aquest control el sector serveis, en concret en el transport de mercaderies i mudances, i, finalment, el de la construcció.

“El Julián deia que aquells vidres li feien respecte perquè havia de treure mig cos per netejar-los. No sabem com va passar, però sí que només ell feia aquella feina tot sol”. Un treballador que parla amb l’ARA des de l’anonimat posa veu a l’estupor del personal que neteja els edificis de l’Ajuntament de Mollet del Vallès, colpit per l’accident en què un veterà de la plantilla va perdre la vida. Julián Peña feia 28 anys que es movia amb un cubell, un drap i un netejavidres pels equipaments de la ciutat quan va morir al precipitar-se des de sis metres d’alçada el 26 de febrer, després que cedís la teulada on s’havia enfilat per netejar unes finestres. 

Nou mesos llargs de pandèmia. Sis mesos amb l’activitat paralitzada en molts sectors i amb molts d’altres operant a mig gas. Mes i mig de confinament absolut. I així i tot, els accidents laborals mortals s’han incrementat a Catalunya un 21,5%. Les 79 persones que han mort treballant l’any passat són 14 més de les que ho havien fet l’any anterior, que, al seu torn, havien augmentat just la meitat entre el 2019 i el 2018. 

La reducció del volum de trànsit vinculat a la pandèmia ha tingut dues cares a Barcelona durant el 2020: una de positiva, la reducció de la sinistralitat en un 38%, i l'altra, que és la que preocupa els responsables de seguretat de la ciutat, l'increment de la velocitat fins al punt que els radars van detectar gairebé el doble de conductors que pitjaven l'accelerador més del permès: s'ha passat de 347.173 denúncies per aquest motiu a 604.104. I els mesos en què n'hi ha hagut més són els del confinament més dur, quan els conductors circulaven pràcticament sols, per la "falsa sensació de seguretat" que feien els carrers buits, com ha denunciat la regidora de Mobilitat, Rosa Alarcón, en el balanç anual de sinistralitat a la ciutat.

64 persones que anaven en moto, bicicleta o caminant han mort enguany en accidents a les carreteres catalanes. Ja són set víctimes més que entre el gener i el novembre de l’any passat. Els motoristes, els ciclistes i els vianants representen els anomenats col·lectius vulnerables. I els motoristes i els ciclistes són els que més han augmentat entre les víctimes mortals dels sinistres a les carreteres. En canvi, quan falta un mes per tancar l’any, el nombre de persones que han perdut la vida mentre anaven en cotxe ha baixat en vies interurbanes: han passat de 98 entre el gener i el novembre de l’any passat a 78 enguany, un 20% menys.

Entre el gener i el setembre d'aquest any 133 persones han mort en un accident de trànsit a les carreteres catalanes. Un 40% de les víctimes formen part dels col·lectius més vulnerables en sinistralitat viària: majoritàriament es tracta de motoristes i, en segona instància, de ciclistes i vianants. De fet, segons el Servei Català de Trànsit, la xifra de motoristes i ciclistes morts en accidents de trànsit ja supera el registre del mateix període de l'any passat, quan van perdre la vida 36 motoristes i dos ciclistes.

En només tres setmanes d'aquest estiu un conductor de Girona ha sigut sancionat cinc vegades pels Mossos d'Esquadra: en dues ocasions per excés de velocitat, en dues per utilitzar el mòbil i en una cinquena per consultar documents per sobre el volant. És un dels 22.209 conductors que han comès més d'una infracció des del 21 de juny fins a l'11 de setembre a les carreteres catalanes. Els que són reincidents suposen el 13,5% de tots els conductors sancionats durant l'estiu. Dels 22.209 conductors, 501 també han estat implicats els últims cinc anys –entre el 2015 i el 2019– en accidents de trànsit amb víctimes: en quatre casos mortals i en 32 greus. "La reincidència no és de franc. Es paga amb víctimes mortals", ha alertat el cap de la comissaria general de mobilitat dels Mossos, el comissari Joan Carles Molinero.