S'esvaeixen els dubtes. Isidre Fainé (Manresa, 1942) ha estat reelegit president de la Fundació La Caixa per a quatre anys més. Al mateix temps renova com a vicepresident Javier Godó (editor de La Vanguardia) i repeteixen com a vocals José María Álvarez-Pallete (expresident de Telefónica), Luis Carreras (advocat i vicepresident de Creu Roja a Barcelona), Isabel Estapé (notària), María Isabel Gabarró (notària), Eugeni Gay (advocat), Francesc Homs (president d'Ineo Corporate) i Pablo Isla (expresident d'Inditex i president de Nestlé). En tots els casos la reelecció aprovada pel patronat aquest dilluns és per al període estatutari de quatre anys. A més, el pressupost del 2026 per a l'obra social augmenta més del 8%, fins als 710 milions d'euros.

La Fundació La Caixa destina aquest any 250 milions d'euros a inversió social segons el conveni formalitzat aquest dilluns entre el president de l'entitat, Isidre Fainé, i el de la Generalitat, Salvador Illa. L'anterior acord va ser de 225 milions, la qual cosa suposa un increment del voltant de l'11%. De la quantitat total, 99 milions d’euros es destinaran als programes socials de l’entitat dirigits especialment als col·lectius més vulnerables. També s'hi inclouen sumes per a l'àmbit cultural i d’investigació i beques.

Canvi de prioritats. Criteria, el braç inversor de La Caixa, preveu tenir una capacitat d'inversió a empreses i fons de fins a 8.000 milions d'euros i posarà a disposició de la Fundació La Caixa, la seva propietària, fins a 4.000 milions d'euros en dividends per a programes socials, de recerca, beques i cultura d'aquí al 2030. Aquests són els pilars de l'adaptació del pla estratègic aprovat aquest dilluns pel consell d'administració de Criteria, que posseeix la principal cartera de participacions empresarials d'Espanya, amb un valor superior als 37.000 milions d'euros.

El president de la Fundació La Caixa i de Criteria, Isidre Fainé, ha animat les entitats financeres a augmentar la seva inversió social. Durant la seva intervenció a l'assemblea de l'Institut Mundial de Caixes d'Estalvis i Bancs Minoristes (WSBI) a Washington, del qual és el president, ha recordat que el sector ha ampliat fins a prop dels 4.000 milions de dòlars anuals els recursos destinats a iniciatives socials per reduir la pobresa i a favor de l'empoderament juvenil, l'emprenedoria femenina, la cura de les persones grans i la sostenibilitat ambiental.

La Fundació La Caixa preveu elevar el pressupost de l'obra social fins als 800 milions d'euros el 2030, davant els 655 milions de l'exercici actual, i invertir en total 4.000 milions els cinc anys vinents, segons el nou pla estratègic 2025-2030 donat a conèixer avui. Aquest full de ruta té per objectiu "impulsar la transformació social i donar resposta als reptes dels anys vinents" amb el lema Creure per transformar. L'entitat centrarà l'activitat en tres pilars: el social, la investigació i les beques i la cultura. En aquesta nova etapa el mandat explícit és que la fundació i el seu braç inversor, Criteria, actuïn "de manera coherent i coordinada", fins i tot reforçant "la governança compartida", un cop canviada la direcció.

Bancaixa deixarà de ser una entitat de crèdit i passarà a ser una fundació de caràcter especial el proper dimarts dia 27. Així ho ha comunicat el president de l'entitat, José María Mas Millet, en una reunió extraordinària del consell d'administració celebrada avui a València en què ha informat també dels efectes de la llei de reestructuració i resolució d'entitats de crèdit, que va entrar en vigor el passat 15 de novembre.

L'esclat de la crisi amb tota la virulència a partir del 2008 ha accelerat la caiguda del pressupost de l'obra social molt més que el procés de fusió de les caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa i la posterior entrada del Fons de Reestruturació Ordenada de la Banca (FROB) al capital de l'entitat. Les obres socials es nodrien d'un percentatge sobre els beneficis de les caixes. Com que la rendibilitat de totes les entitats ha caigut en picat els últims quatre anys, el pressupost social també ho ha fet.

És un símbol de Mataró des que es va fundar, l'any 1863. "Caixa Laietana era la nostra caixa, quan era petit", rememora Joan Majó, exministre que va ser alcalde de la capital del Maresme entre 1979 i 1982m quan va ser cridat a tenir responsabilitat dins el govern socialista de Felipe González. "Molta gent hi tenia els seus estalvis, a Mataró", recorda Joan Antoni Baron, que va ocupar la batllia mataronina fins l'any passat.