Els bancs que operen a Espanya, tant les entitats autòctones com les estrangeres, estan reforçant la seva solvència i estan arribant als seus nivells màxims de rendibilitat, segons les últimes dades del Banc d'Espanya.

El sistema financer de Catalunya viu una nova etapa que pot suposar la pèrdua de l'únic dels grans bancs que hi té la seu social, la del Sabadell, recuperada el gener passat després de més de set anys a Alacant pel Procés i el referèndum. Ara, l'oferta de compra (opa) del BBVA i la posterior fusió prevista estan en les mans del govern espanyol. Un cop analitzades les respostes a la inèdita consulta pública convocada per l'executiu, el ministeri d'Economia té fins dimarts que ve, dia 27, per remetre l'expedient al consell de ministres. I aquest haurà de decidir si posa pegues a la fusió basant-se en criteris "d'interès general", ja que els de lliure concurrència els va resoldre la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) en un dictamen unànime el 30 d'abril.

El president de la Reserva Federal, Jerome Powell, va fer una estada inusualment llarga a Europa la setmana passada i, després de passar pel Jackson Hole europeu a Sintra, va declarar al Banc d’Espanya que "no podem donar per fet la resiliència del sector financer" i que "les fallides bancàries del 2023 han estat dolorosos recordatoris que no es poden predir totes les tensions que hi pot haver a llarg termini". Es referia a les fallides del Silicon Valley Bank (SVB), el Signature Bank i el First Republic als EUA, i de Credit Suisse a Europa.

Fa gairebé una setmana que el govern espanyol va anunciar un multimilionari pla d’avals públics perquè autònoms i empreses puguin finançar-se tot i la dramàtica caiguda de l’activitat econòmica per culpa de la crisi sanitària del Covid-19. Tot i la pompa amb la qual es va fer l’anunci, els dies han anat passant i poca cosa més se sap d’aquests crèdits, que hauran de concedir els bancs però que en part estaran garantits per l’Estat. Aquesta falta de concreció ha desesperat milers d’empreses, que ja els han sol·licitat i segueixen esperant a rebre els diners que necessiten.

La Reserva Federal, el banc central dels Estats Units, ha injectat 150.000 milions de dòlars (135.700 milions d'euros) entre dijous i divendres per garantir el finançament a molt curt termini del sistema financer. Aquesta setmana la institució monetària ha llançat un total de 278.000 milions de dòlars al mercat a curt termini.

La Reserva Federal, el banc central dels Estats Units, ha anunciat una nova injecció de fins a 75.000 milions de dòlars (67.800 milions d'euros) per a aquest dimecres, amb l'objectiu de garantir que hi hagi prou liquiditat al sistema bancari nord-americà.

La Reserva Federal ha intervingut aquest dimarts de manera massiva sobre el sistema financer amb la compra d'actius financers per un valor total de 53.000 milions d'euros (47.800 milions d'euros). Amb aquesta operació, el banc central nord-americà vol garantir l'estabilitat en els mercats abans d'anunciar dimecres si rebaixa o manté els tipus d'interès.

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat mantenir la suspensió cautelar dels articles contra desnonaments de la llei 24/2015 d'emergència social que havia impugnat el govern central. La Generalitat havia demanat als magistrats que aixequés la mesura, però el tribunal ha rebutjat els seus arguments.

“Bon vent i banca nova”. “Gràcies, senyor Oliu i senyor Fainé, ara ja sabem quin mercat els interessa més” . “En lloc d’estar al costat de la democràcia i respectar la voluntat dels catalans, amenacen?” “CaixaBank, el Santander, el BBVA, Bankia, el Sabadell i el Popular. Anotats”. “Segur que si un milió de persones traiem els diners de cop els enfonsem”. “Els hauríem de fer saber que els vots no es compren”.

No poder comprar el pa perquè et falten cinquanta cèntims que t’has deixat a la tauleta de nit és un endarreriment impropi de l’era en què vivim. ¿Qui vol carregar monedes i bitllets actualment, amb el risc de perdre’ls o que te’n faltin, quan ja pots comprar fent servir només l’empremta dactilar i un telèfon mòbil? A part d’incòmodes, els pagaments en metàl·lic possibiliten l’economia submergida i faciliten el frau. A priori sembla lògic que comprar, per exemple, una part d’una casa en negre seria impossible en un món de pagaments electrònics. A Suècia, un dels països més avançats en aquesta qüestió, el cash ja és pràcticament una cosa del passat. Només un 20% dels pagaments es fan en metàl·lic (davant del 75% de la resta del món) i fins i tot hi ha esglésies que accepten almoines pagades amb Visa. “L’únic problema que m’he trobat és la moneda per al carro del supermercat”, explicava fa uns mesos a Bloomberg Businessweek Björn Ulvaeus, exintegrant d’Abba i abanderat del moviment antimetàl·lic a Suècia.

El ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, ha afirmat aquest dilluns que el concurs de creditors que ha sol·licitat la filial de BPA Banco Madrid no posa en risc el sistema bancari. "És una entitat petita i específica que no suposa cap tipus de risc sistèmic per al sistema financer espanyol", ha assegurat De Guindos en una acte a Múrcia.

El director del Centre d'Investigació d'Economia Internacional (CREI) fa anys que es dedica a fer recerca sobre els cicles econòmics. Gairebé estava avorrit quan, el 2007, va esclatar el major daltabaix econòmic des del crac del 29. Confessa que la crisi l'estimula des d'un punt de vista intel·lectual "com un tsunami apassiona un sismòleg".