L'escriptora egípcia Nawal el Saadawi, un dels referents de la lluita feminista al món àrab i eterna aspirant al premi Nobel de literatura, ha mort als 89 anys. Sempre combativa amb el patriarcat, la pensadora més destacada del segle passat a Egipte marxa després d'una prolífica carrera literària –mig centenar d'obres traduïdes a 40 idiomes– i també de lluita incansable pels drets de les dones, que la van portar a la presó i a l'exili. En els seus llibres, sovint partint de les seves pròpies vivències, es va manifestar en contra de la poligàmia, el vel i la desigualtat de drets entre homes i dones al món àrab. Tot i que va tornar al Caire, on residia, el 2011, la seva obra continua prohibida en territori egipci. La premsa del país nord-africà confirmava aquest diumenge la seva mort, arran d'una malaltia que no ha estat precisada, en un hospital de la capital.

El premi Nobel de la pau 2015 ha reconegut el paper de la societat civil de Tunísia, que ha estat clau en la transició democràtica del país. Avui han recollit el premi a Oslo els representants de l'anomenat Quartet, l'organisme amb què el principal sindicat del país, la patronal i altres entitats civils van arribar a un acord que va evitar que descarrilés el procés. I és que Tunísia, el bressol de les Primaveres Àrabs, és l'únic exemple positiu d'unes revolucions que van suscitar grans esperances de justícia i llibertat, però que han acabat desembocant en cops d'estat i cruentes guerres civils. A Tunísia el premi s'ha rebut entre la il·lusió i la desesperança, per la difícil situació econòmica que viu el país i l'impacte dels últims atemptats jihadistes.

"En aquests dos anys hem fet un curs intensiu de revolució i democràcia i ara no estem disposats a suportar una nova dictadura", així s'explicava fa uns dies a l'ARA la periodista egípcia Sahar Talaat, que va ser atacada per grups islamistes quan cobria una manifestació al Caire contra el president egipci, Mohammed Mursi. Derrocar un règim autoritari que ha monopolitzat el poder durant dècades pot ser cosa de dies, però és més llarg, i difícil, construir un nou país on es facin realitat els tres lemes de la revolta: pa, justícia social i llibertat. El camí no és en línia recta, té avanços i retrocessos, però ni la repressió ni les falses promeses dels vells opositors arribats al poder en les primeres eleccions democràtiques han pogut aturar-lo.

Enclavada en una vall de Jabal Akrad (serralada muntanyenca que fa frontera amb Idlib, Hama i Latakia), la localitat cristiana de Gazani, envoltada de poblets sunnites i alauites, s'ha convertit en el camp de tir de les forces del règim, després que l'Exèrcit Sirià Lliure (ESL) la prengués fa unes setmanes. El continu bombardeig a què el règim sotmet Gazani ha obligat els seus veïns a abandonar casa seva i refugiar-se en els barris cristians de Latakia i Alep, que encara estan controlats per les forces governamentals.

La cadena de televisió àrab Al-Arabiya ha informat aquest dissabte que el "número dos" del règim, el vicepresident Faruq al-Xarah, ha desertat i ha fugit a Jordània, citant un portaveu del rebel Exèrcit Sirià Lliure, però la comandància mixta d'aquest grup ha assenyalat que no podien confirmar la notícia.

Famílies senceres van ser executades a la "massacre atroç" a la ciutat siriana d'Al-Haula, a la regió de Homs, segons ha denunciat aquest dimarts a Ginebra un portaveu de l'Oficina de l'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans, Rupert Colville.

Un grup de manifestants ha assaltat i calat foc la matinada de dimarts a les oficines del candidat presidencial Ahmed Xafik, últim primer ministre de Hosni Mubàrak, a un barri del Caire, segons fonts de la seguretat egípcia. Els manifestants han irromput a la seu electoral de Xafik per protestar contra el resultat dels comicis, que s'hauran de resoldre en una segona volta entre aquest general retirat i el candidat islamista dels Germans Musulmans, Mohammed el-Mursi.

Ahmed Xafik diu que mai s'ha penedit d'anomenar l'expresident Hosni Mubàrak "un model a seguir". Al dinar d'homes de negocis celebrat aquest mes per la Cambra de Comerç Americana a Egipte, grup que reuneix multinacionals i els qui treballen amb elles, la multitud va esclatar en aplaudiments.

L'enviat especial per a Síria de les Nacions Unides i la Lliga Àrab, Kofi Annan, aterrava un dissabte 10 de març a Síria amb tots els honors. Esperançat, es reunia amb el president sirià, Baixar al-Assad, i li proposava un pla de sis punts per acabar amb el conflicte al país. Però ja llavors reconeixia que la seva missió per ajudar els sirians "anava per llarg".

La segona volta de les eleccions presidencials d'Egipte es disputarà entre el candidat dels Germans Musulmans, Mohammed el-Mursi, i l'últim primer ministre de Mubàrak i excomandant de les forces aèries, Ahmed Xafik, segons ha confirmat aquest dilluns el comitè electoral egipci.

Ibrahim Tunali no ha oblidat mai aquell dia del 1981, quan els soldats del govern van apoderar-se de la seva botiga d'articles de viatge i la van donar als lleials de Muammar al-Gaddafi, efectuant així una més de les múltiples expropiacions que es van fer durant aquella època.

Els electors algerians estan cridats a les urnes aquest dijous per elegir els seus diputats, amb motiu dels primers comicis organitzats al país després de la Primavera Àrab –emmarcats en el quadre de reformes presidencials–, que no han suscitat l'entusiasme dels electors però han convençut els islamistes que guanyaran.

Un doble atemptat devastador aquest dijous a Damasc ha causat almenys 55 morts i 372 ferits, segons l'últim balanç. Es tracta d'un dels atacs més mortífers en prop de 14 mesos de violència a Síria.

Una gran explosió ha afectat diversos cotxes que escortaven el comboi dels observadors de l'ONU a Síria, a bord del qual s'hi trobava el cap de la missió, el general noruec Robert Mood, al seu pas per la localitat de Daraa (al sud). L'explosió ha ferit sis soldats que acompanyaven la comitiva, i cap enviat de les Nacions Unides ha estat atrapat.

Dos atemptats mortals dirigits a les forces de seguretat han esclatat a Idlib (nord-oest de Síria), l'endemà de l'arribada del general noruec Robert Mood, cap de la missió d'observació de l'ONU al país, on la violència ha causat almenys 70 morts el cap de setmana.

Fins a 70 persones haurien mort aquest dijous a Síria en una forta explosió que ha afectat vàries cases de la ciutat de Hama. Segons activistes sirians, una gran explosió ha destruït diversos habitatges al districte de Mashaa at-Tayyar.

Un nou informe d'Amnistia Internacional (AI) revela que el govern de Bahrain continua cometent violacions dels drets humans, i que les reformes que teòricament ha implantat, no han millorat la situació. "Amb els ulls del món posats a Bahrain davant la celebració del Gran Premi de Fórmula 1, ningú ha de fer-se il·lusions que la crisi de drets humans del país s'ha acabat", ha afirmat Hassiba Hadj Sahraoui, directora del Programa Regional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica d'AI, segons un comunicat de l'entitat.

El govern sirià ha comunicat per carta a Kofi Annan que cessarà la seva activitat militar a tot el territori del país a les 6:00 de dijous hora local –les 5 de la matinada, hora catalana–, segons Ahmad Fawzi, el portaveu de l'enviat especial de l'enviat especial de l'ONU i la Lliga Àrab per a Síria, Kofi Annan. La televisió siriana ha divulgat la mateixa notícia citant fonts del ministeri de Defensa sirià.

El règim del president Baixar al-Assad no retirarà les forces de seguretat de les ciutats sirianes abans d'obtenir "garanties per escrit" de l'oposició, ha indicat el ministeri sirià d'Afers Exteriors en un comunicat.