La pandèmia ha agreujat el col·lapse de la justícia, especialment a la zona de Barcelona, i la situació es pot fer insostenible quan arribin alguns dels procediments derivats de l'emergència sanitària. El 2019 molts ciutadans esperaven un any per poder anar a judici per a les seves reclamacions. Actualment l'endarreriment en l'assenyalament d'un judici pot arribar als dos anys. Les àrees més castigades són la social i la contenciosa, dues de les jurisdiccions que han d'afrontar, a més, molts dels procediments generats per la crisi del coronavirus: els acomiadaments, els expedients temporals de regulació d'ocupació i els recursos per la imposició de sancions per incomplir les restriccions. Tot i que encara no hi ha dades sobre quants procediments d'aquest tipus han començat a arribar als jutjats barcelonins, la degana en funcions a Barcelona, Mercè Caso, ha qualificat la situació d'"alarmant". Segons els seus càlculs, només la tramitació de les reclamacions de ciutadans multats per incomplir les restriccions podria allargar-se quatre anys.

Les llengües oficials i pròpies de l'Estat continuen sense ser necessàries a les oposicions a l'administració de Justícia, encara que la plaça sigui a Catalunya. El departament de Justícia de la Generalitat ha interposat aquest dijous un recurs contenciós administratiu contra l'Estat per la discriminació del català en les noves proves de selecció de funcionaris per als jutjats. En aquests exàmens, el ministeri de Justícia ha incorporat per primera vegada el coneixement de llengües estrangeres a una llista de mèrits puntuables a la prova però, segons fonts de Justícia, ha obviat el català, cosa que segons el departament menysté la llengua pròpia respecte a les estrangeres.

Per si no n'hi havia prou amb les repassades de la justícia europea i amb l'espectacle del Tribunal Suprem amb l'impost de les hipoteques, la justícia espanyola s'ha posat de nou en evidència a la vista de tothom i amb la complicitat dels dos principals partits polítics espanyols, el PP i el PSOE. La renúncia de Manuel Marchena a presidir el CGPJ i el Suprem, tal com havien acordat socialistes i populars, després de la filtració del vergonyós missatge del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, en què assegurava que amb la seva elecció els conservadors controlarien la sala segona del TS, no posa punt final a la crisi del sistema judicial sinó que l'aguditza. I ho fa perquè, per una banda, evidencia l'extrema politització de l'alta judicatura, a través de la impúdica elecció dels membres del CGPJ segons quotes partidistes; i, per l'altra, enfonsa encara més la credibilitat del tribunal que ha de jutjar els presos polítics catalans a partir del mes de gener o febrer.

La Fiscalia Anticorrupció ha sol·licitat al magistrat Antonio Serrano-Arnal que conclogui la investigació relativa als contractes de publicitat de Bankia i faci el primer pas per fer seure al banc dels acusats l'exvicepresident del govern espanyol i expresident de l'entitat bancària, Rodrigo Rato, pel delicte de corrupció en els negocis arran del presumpte cobrament de més de 835.000 euros en comissions irregulars.

Els jutjats de tot l’Estat es preparen per oferir demà la imatge poc freqüent d’una vaga de jutges i fiscals després de setmanes d’aturades parcials. A Barcelona, la jutge degana, Mercè Caso, està entre els que encapçalen la mobilització. I també s’hi ha implicat la presidenta de la secció 10a de l’Audiència, Montserrat Comas. La protesta no es queda a la base de l’escalafó judicial. I encara que les demandes que plantegen al ministeri són les de sempre -més recursos, modernització i millores salarials-, el debat se centra aquest cop en la reclamació de més independència judicial.

El temps mitjà transcorregut a Catalunya des de la presentació d'una demanda fins a la notificació de la sentència en primera instància és de 620,4 dies. Gairebé dos anys. Són dades del primer 'Informe sobre l'estat de l'administració de justícia a Catalunya' elaborat per la Càtedra del Consell de l'Advocacia Catalana i la Universitat Autònoma de Barcelona i presentat avui al Palau Macaya.

El Consell Executiu del Govern aprovarà demà un decret llei on s'acorda tornar d'un sol cop a 7.628 funcionaris de justícia la paga extra anul·lada el 2012. La paga doble, suspesa per ordre de l'Estat, es pagarà previsiblement al novembre. El decret llei s'ha de validar al Parlament en un termini de 30 dies, però el conseller de Justícia, Carles Mundó, espera que no hi hagi cap problema per fer-ho. "El Govern repara la injustícia de l'eliminació de la paga extraordinària del 2012 i passem pàgina de les retallades d'aquell any", ha declarat el conseller.

Tres de cada quatre opositors per ser funcionaris de Justícia que guanyen una plaça a Catalunya són d'altres llocs de l'Estat. Per a la conselleria de Justícia això no és un problema, però sí que ho és que marxin així que poden. Segons el Govern dos terços dels nous funcionaris demanen el trasllat dos anys després de guanyar la plaça, quan ja estan formats i comencen a tenir experiència. Per això ara el conseller de Justícia, Carles Mundó, busca maneres de fer que els funcionaris es quedin, i això inclou ajornar les places d'oposició que havien de sortir l'any que ve.