S'acosten canvis a la junta de govern del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (Icab), una de les organitzacions professionals més grans tenint en compte que la col·legiació és obligatòria per als milers de lletrats que exerceixen a la demarcació. La primera a anunciar la intenció de prendre el relleu a Jesús Sánchez com a degà –que hi va arribar el gener del 2022 després d'anys vinculat al govern del col·legi i no opta a repetir mandat– ha estat la civilista Cristina Vallejo. Sòcia i directora del despatx VPG, amb cinc advocades en total, ja va ser diputada de la junta de govern (2017-2021) i coordinadora de formació (2021-2024) del col·legi.

Un acord entre la Generalitat i el Consell de l’Advocacia Catalana permetrà millorar el servei de justícia gratuïta ampliant l'accés dels col·lectius més vulnerables i millorant les condicions dels advocats d'ofici que presten el servei. Un àmbit on les alertes per la precarietat dels professionals són constants des de fa anys. El canvi que es formalitzarà per escrit les pròximes setmanes suposa dedicar vuit milions d'euros més a aquest servei, passant de 64 a 72 milions d'euros de pressupost. Això vol dir que, de mitjana, els pagaments a l'advocacia creixeran un 13%.

El Tribunal Constitucional (TC) ha sancionat un advocat col·legiat a Barcelona que va presentar una demanda d'empara on citava (entre cometes) 19 fragments de sentències del mateix tribunal, però cap d'elles era real. Els magistrats han acordat per unanimitat sancionar-lo per "falta del degut respecte" al tribunal, i ho consideren un "clar menyspreu".

Per què la justícia és sempre la gran oblidada de la política? A les 25 pàgines de l’acord d’investidura entre el PSC i ERC no hi ha cap referència a les polítiques públiques de justícia. Tampoc n'hi ha rastre a les 13 pàgines del pacte amb els Comuns. Algú em podria dir que aquests dos documents són acords de caràcter genèric que no entren en detalls sectorials. Molt bé. Doncs anem al debat d’investidura del passat 8 d’agost. Més de sis hores amb intervencions de tots els grups parlamentaris. Cap menció. Ningú. Oblidats per tothom. Aquesta és la nostra realitat.

El primer semestre de l’any s’ha saldat amb una mitjana de 397 peticions d’assistència d’advocats d’ofici a l’àrea de Barcelona. En total, el torn d’ofici suma 71.416 actuacions a la demarcació del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (Icab), que també inclou Arenys de Mar, Badalona, Barcelona, Berga, Cornellà de Llobregat, Gavà, l'Hospitalet de Llobregat, Igualada, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. L’Icab destaca que això suposa un "nou rècord d’assistències": són 5.200 més respecte a la primera meitat del 2023, un 7,86% més. En comparació al primer semestre del 2022, el creixement puja fins al 18,9%.

L’advocada Míriam Cabello podria prescindir econòmicament de la seva feina al torn d’ofici. En tindria prou amb els clients que rep al seu despatx. Si ho continua fent és, en part, per vocació, ja que aquest servei garanteix el dret de defensa a les persones amb menys ingressos, i perquè li permet portar causes diferents de les que acostuma a defensar al seu despatx, normalment més relacionades amb delictes econòmics. A diferència d’ella, però, l’últim any uns 350 advocats a Catalunya es van acabar desentenent d’aquest servei de justícia gratuïta. Els motius –compartits pel Consell de l'Advocacia Catalana (Cicac)– són la precarietat i les males condicions professionals amb què s'exerceix. "És una feina que ha d’existir; algú l’ha de fer i s’ha de pagar. El que no pot ser és garantir drets a còpia de pagar misèries als que fem la feina", afirma Cabello.

El Consell de l'Advocacia Catalana (Cicac) ha alertat que "la precarietat fa caure els advocats inscrits" al servei del torn d'ofici. Ho ha valorat arran de la publicació aquest dijous de les dades d'actuacions d'aquest servei de justícia gratuïta durant l'any passat. El 2023 el torn d'ofici a Catalunya va assolir un "rècord històric", amb 347.346 actuacions que suposen un 2,3% més respecte al 2022. I aquesta tendència a l'alça s'ha mantingut el primer trimestre d'aquest any, amb un 5% més. En canvi, vora 350 advocats es van donar de baixa del servei, el 5,4% dels que hi havia. Ara n'hi ha 6.049 a tot el país, "una xifra insòlita equiparable a la que hi havia en el període 2010-2011".

Amber Heard va publicar el seu famós article del Washington Post el 2018 per explicar la seva veritat sense haver fet bé els càlculs de la repercussió reputacional que el tsunami mediàtic posterior tindria sobre ella i la seva carrera i sobre Johnny Depp i la seva carrera. Quatre anys després, s'ha celebrat un judici per difamació per aquell article. Un judici que ha tingut lloc perquè ell la va demandar per portar a la pràctica el seu legítim dret a la defensa però també focalitzat a ressuscitar la seva marca personal, cosa que passava inevitablement per devastar com a figura pública la seva exdona.

Un centenar de persones han irromput avui al Col·legi de l'Advocacia de Barcelona en protesta per la suspensió d'un debat de l'associació Hablamos Español, encara que finalment s'ha celebrat perquè el el col·legi ha constatat que l'entitat no havia rebut l'avís d'anul·lació.

L’exvicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha fitxat pel bufet d’advocats Cuatrecasas, segons un comunicat de l’empresa. L’exdirigent del Partit Popular serà sòcia i membre del consell d’administració de la primera firma catalana del sector.

El govern espanyol ja estudia la possibilitat de denunciar per malversació de fons públics la mesa del Parlament per la querella contra el jutge del Suprem Pablo Llarena, i ho faria per la via penal, no a través del Tribunal Constitucional. Així ho han confirmat aquest dissabte fonts de l'executiu de Mariano Rajoy, que asseguren que l'Advocacia de l'Estat ha demanat documentació sobre la decisió de la cambra. No concreten, això sí, quina documentació ni a qui s'ha demanat.

El mecanisme de segona oportunitat ideat pel govern central fa tres anys com a drecera perquè famílies i autònoms s’alliberessin dels deutes que no poden afrontar no rutlla. El seu ús és ínfim. Amb prou feines es va arribar als 450 casos a Catalunya i als 1.276 a tot Espanya l’any passat, estadístiques similars a les d’un any abans. Les xifres contrasten amb els milers d’execucions hipotecàries que s’han aprovat en els últims anys i que en nombroses ocasions van suposar que els deutors mantinguessin una part dels préstecs que no podien pagar tot i quedar-se sense casa. Davant d’aquesta infrautilització els advocats catalans intenten popularitzar aquest procediment i, de moment, s’ha aprovat que el torn d’ofici, la justícia gratuïta, pugui assessorar els afectats que vulguin iniciar un procediment. El següent pas seran campanyes de divulgació.

Madrid ha viscut aquest dijous un acord tan "inèdit" com "simbòlic" entre el govern espanyol i la Generalitat. El ministre de Justícia en funcions, Rafael Catalá, i el conseller de Justícia, Carles Mundó, han firmat un conveni perquè les proves d'accés a l'advocacia catalana finalment es puguin fer en català. Han calgut dos anys de reivindicacions perquè al final l'estat espanyol cedís i permetés que els estudiants poguessin fer la prova amb la llengua pròpia.

El Tribunal Suprem dóna el vistiplau al fet que la prova d'accés necessària per poder exercir l'advocacia sigui només en castellà. El Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) ha criticat aquest la decisió, en considerar que "mostra una manca de sensibilitat vers la realitat cultural del país", segons ha assegurat a l'ACN el seu degà, Oriol Rusca.

L'Advocacia de l'Estat ha demanat una pena de 2 anys i 3 mesos de presó per al president del Barcelona, Josep Maria Bartomeu, tal com ja va avançar l'ARA. Finalment, per a Sandro Rosell es demana una pena de 6 anys i 9 mesos per delictes fiscals en el fitxatge del brasiler Neymar. L'Advocacia demana en el seu escrit d'acusació, remès a les parts, la mateixa pena carcerària que va reclamar la Fiscalia per a Bartomeu, pel mateix delicte fiscal corresponent a l'any 2014.

El Consell de l'Advocacia Catalana ha proposat avui al ministre de Justícia, Rafael Catalá, que impulsi una llei de segona oportunitat per reduir el deute de les persones que no poden fer front a la seva hipoteca o al lloguer del seu habitatge, a fi de frenar els desnonaments. Segons afirma, els espanyols que acumulen un deute hipotecari o per impagament d'un lloguer que no poden assumir es troben "en total desprotecció, ja que a més de ser desnonats el deute els persegueix tota la vida".