Seguint la tradició hispànica de deixar que dels tirans se n’encarregui el temps, el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha arribat al final de la seva lamentable carrera: a força de fer anys li ha arribat, inexorablement, la jubilació.

L’anomenat “afer del collar” és una de les estafes més sonades de la història. Stefan Zweig recrea l’episodi a la fascinant biografia de Maria Antonieta, ara en català. El que comença com un regal fallit acaba com una enganyifa, ordida per una vividora sense escrúpols. S’aprofita de la credulitat d’un cardenal, àvid de poder, i del seu afany per recuperar el favor de la reina. Ella és del tot aliena al muntatge, però la seva proverbial frivolitat la fan el cap de turc ideal. Coagula una hostilitat, llargament covada envers l’abús i el malbaratament, que soscava els fonaments de l’Antic Règim. Els símbols de desmesura travessen el temps i l’espai. Una bossa Dior de més de dos mil euros, acceptada per “la Maria Antonieta de Seül”, primera dama coreana, ha provocat fa ben poc una crisi política sense precedents. 

El jutjat central d'instrucció número 6 de l'Audiència Nacional començarà a comptar el termini d'un any per finalitzar la investigació del cas Púnica des del 27 d'agost del 2020, quan havia d'acabar la instrucció. L'ampliació també afecta altres causes, com és la de l'empresa estatal Aigües Conques de la Mediterrània (Acuamed). La decisió suposa aplicar la llei per la qual s'ha modificat l'article 324 de la llei d'enjudiciament criminal, publicada al Butlletí Oficial de l'Estat el 27 de juliol passat.

El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón ha posat fil a l'agulla a una de les causes obertes contra l'expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González. Tot i que va deslliurar-lo de seure al banc dels acusats en la trama principal del cas Lezo, avui el magistrat ha decidit processar l'exdirigent del PP de Madrid per un presumpte delicte de frau a l'administració i malversació de cabals públics en una de les línies d'investigació paral·leles a la causa.

L'expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana va ser gravat el 18 d'abril del 2018 a les dependències d'un hotel de Madrid pels agents de la unitat central operativa (UCO) que investiguen l'operació Erial, en una reunió mantinguda amb Fernando Belhot, un advocat presumptament especialitzat en la creació d'empreses en paradisos fiscals per amagar fons i vinculat a l'expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González, de qui suposadament hauria sigut testaferro. Durant la conversa, el també exministre de Treball admetia que necessitava "liquiditat", però que no podia moure ni rebre fons sense evidenciar la seva ubicació a Andorra.

Dossiers, informes, filtracions personals, relacions sentimentals, vídeos de càmeres de seguretat, carros de supermercat cremant al sol plens de documents comprometedors... El guió de la política madrilenya sembla el d’una telenovel·la veterana. Fa 23 anys que el PP governa la comunitat autònoma, que avui celebra la seva diada, i tots els presidents que ha tingut la formació conservadora han acabat o bé marxant per la porta del darrere o implicats en escàndols anys després de deixar el càrrec. Alberto Ruiz-Gallardón, Esperanza Aguirre, Ignacio González i ara també Cristina Cifuentes. Tots protagonistes en el serial dels escàndols encadenats del PP madrileny.

L'expresidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre ha assegurat que a ella no li consta que hi hagi hagut "cap finançament il·legal del PP de Madrid", tot i que ha reconegut que va cometre "un error greu" en no haver vigilat els seus comptes. Aguirre ha comparegut aquest dimarts davant la comissió d'investigació del finançament irregular del PP al Congrés de Diputats i ha afirmat que, com a presidenta del PP d'aquesta comunitat des del 2014 fins al 2016, "era responsable de tot el que passava al PP de Madrid, incloses les finances".

L'ex secretari general del PP de Madrid Francisco Granados, presumpte cap de la trama Púnica, responsabilitza l'actual presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, del finançament irregular de la formació conservadora durant les campanyes autonòmiques del 2007 i el 2011. Granados va demanar al jutge instructor, Manuel García Castellón, de declarar a petició pròpia per confessar sobre el finançament en B del partit a través d'empreses privades i públiques, cosa que ha fet aquest dilluns durant tres hores. A més, ha assenyalat els aleshores presidenta i expresident de la Comunitat, Esperanza Aguirre i Ignacio González, com els principals responsables de dirigir una "estructura paral·lela" durant les campanyes del PP.

L'Audiència Nacional, en col·laboració amb la justícia panamenya i colombiana, ha confiscat 5,4 milions de dòlars en metàl·lic (uns 4,6 milions d'euros) i diferents immobles a l'expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González.

La secció quarta de la sala penal de l'Audiència Nacional ha rebutjat el recurs presentat per la defensa de l'expresident madrileny Ignacio González contra la presó incondicional dictada pel jutge Eloy Velasco, que instruïa fins fa una setmana el cas Lezo, a causa de la gravetat dels delictes que se li imputen i considera que encara hi ha risc de fuga i de destrucció de proves.

El president de la sala segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, va trucar almenys dues vegades al jutge instructor de l'operació Lezo, Eloy Velasco, segons ha confirmat l'ARA, amb l'objectiu de parlar sobre el procediment judicial.

L'expresident de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, ha demanat a la Sala Penal de l'Audiència Nacional ser excarcerat perquè assegura que no hi ha cap risc de fuga. En el recurs presentat, que ha avançat la Cadena SER, argumenta que és "materialment impossible" fugar-se pel seu arrelament al país, on resideixen també la seva dona i les filles, la primera de les quals celebrarà "la boda en pocs mesos".

El PP admet que, almenys des del 2014, coneixia que l'expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González, entre reixes des de divendres passat, tenia un compte a Suïssa, però que no ho va denunciar perquè era un any electoral clau. Així ho ha afirmat l'exvicesecretari d'Organització del PP Carlos Floriano en declaracions al Congrés, al·legant que després de saber-se es va decidir que González finalment no fos candidat. Confirma així la versió del diputat del PP que va destapar el cas, Jesús Gómez, que en una entrevista a 'El Mundo' assegura que ho va denunciar i que l'expresidenta del PP madrileny Esperanza Aguirre ho va veure com una "traïció".

No m’acabo això de Zapatero: diu que els catalans tenim prejudicis amb Susana Díaz perquè és dona i andalusa. Però en quin món viu, aquest senyor? Com més hi penso més arribo a la conclusió que la posició masclista és la seva: de debò que no ha considerat la possibilitat que el que els passa a molts catalans és que el que diu la senyora Díaz no els agrada, independentment que sigui una dona o un home? Es pensa que primer li mirem el gènere i després les idees? Encara estem així, senyor Zapatero? No ha pensat que a moltes de les nostres orelles, Díaz sona igual de prepotent, desagradable, populista i passada de moda que Guerra o Ibarra? Quan penso com d’important va arribar a ser Catalunya per al PSOE: que li preguntin a Felipe González, o al mateix Zapatero. Recorden la nit del 2004 en què Zapatero va guanyar les eleccions contra pronòstic? Eren tres dies després dels atemptats dels trens de Madrid. El govern d’Aznar va mentir dient que era ETA. La gent va sortir al carrer i a Catalunya va votar més gent que mai. Doncs bé, Ana Botella, la dona d’Aznar, va confessar dies més tard: “Cuando vi la participación que hubo en Catalunya supe que habíamos perdido”. Avui, en canvi, el nivell de comprensió dels dirigents socialistes catalans de la realitat catalana no para de marcar mínims històrics i s’assembla al del PP. Però si ni els socialistes catalans votaran Díaz.

El jutge investiga un sobrepreu de 70 M€ en la compra per part del Canal de Isabel II el 2001, amb Alberto Ruiz-Gallardón de president de la Comunitat de Madrid, de la societat Inassa, una operació en la qual el jutge veu indicis de "compra fraudulenta i suposada malversació".

La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, ha admès aquest dissabte que dins del Partit Popular estan "ofesos" pels casos de corrupció que els afecten però ha advertit que no consentirà que el "comportament d'alguns" s'atribueixi a tota la formació. "De cap manera, aquest és el partit que treballa per Espanya", ha assenyalat Cospedal, que ha volgut subratllar que els casos de corrupció "avergonyeixen tots" els membres del PP.

Jaume Matas i... Ignacio González. Des d’ahir el PP suma un segon expresident autonòmic enviat a la presó per la justícia. Si bé encara no és per una condemna en ferm, com en el cas de l’expresident balear, el jutge de l’Audiència Nacional Eloy Velasco va decretar ahir presó incondicional sense fiança per a l’expresident de la Comunitat de Madrid, un dels gripaus d’Esperanza Aguirre que ha posat el PP regional contra les cordes després que explotés l’operació Lezo a mitjans de setmana. Velasco atribueix a González haver desviat un milió d’euros de l’empresa informàtica de la Comunitat (ICM) per “sanejar” els comptes del PP, i xifra en almenys 23,3 milions d’euros el saqueig a les arques públiques madrilenyes per part de la presumpta trama corrupta dirigida per González.

Esperanza Aguirre s'ha mostrat "molt commocionada" per la detenció de la seva mà dreta i successor a la presidència de la Comunitat Ignacio González, que ha passat la nit en dependències policials. En declaracions als mitjans, Aguirre s'ha emocionat després de dir que si es confirmessin les acusacions sobre González, seria "molt lamentable". Després de declarar com a testimoni en el judici del cas Gürtel, Aguirre ha assenyalat que el d'avui és un dia "veritablement trist". "Si és culpable, per a mi, que li he donat tanta confiança, és un pal molt, molt rellevant", ha expressat; "si no ho és, estic també commocionada pel calvari que està passant", ha apuntat l'expresidenta de la Comunitat, conscient que la "justícia espanyola és molt lenta".

El nou fiscal cap anticorrupció, Manuel Moix, va intentar impedir dimarts un dels escorcolls plantejats en el marc de l'operació contra la corrupció al PP de Madrid i que va acabar amb l'expresident de la Comunitat Ignacio González detingut i en dependències policials des d'aquest dimecres. Segons informa la Cadena SER, el mateix Moix ha reconegut els fets i ha afirmat que tenia el vistiplau del fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, a qui la decisió li semblava "molt bé". El dispositiu policial ja estava preparat per efectuar l'escorcoll l'endemà.

L'operació policial que ha acabat avui amb la detenció de l'expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González i 11 persones més, a més dels registres a la seu del Canal d'Isabel II i altres empreses, porta teixint-se des de fa 2 anys. Per entrar a la teranyina, segons fonts judicials, s'han utilitzat diferents mitjans, entre els quals la gravació de trucades telefòniques.