Després de l’11 de setembre del 1714, els borbònics van decidir construir a Barcelona una ciutadella enorme per controlar una ciutat en què la població no tenia ni forces ni recursos, i que amb prou feines podia alimentar-se i refer les cases desfetes per les bombes. De fet, com explicava Albert Garcia Espuche en una entrevista a l'ARA, els barcelonins pensaven que els militars vencedors no serien capaços de fer el que van acabar fent: enderrocar mil cases i fer desaparèixer el 17% de la superfície de la Barcelona. Un dels barris que van esborrar del mapa va ser la Ribera, on vivien sobretot pescadors i mariners. Més de 300 anys després, ha ressorgit un dels carrers que van ser engolits per les runes: l'antic carrer Caldes (actualment carrer Antic de Sant Joan). Fins i tot hi han aparegut quatre de les bales que l'exèrcit borbònic va llançar contra les cases amb els seus canons.

És un degoteig constant de veïns que van traient el cap. Volen saber quan obriran. I la resposta és que el Mundial Bar reobre dimecres 10 de setembre. Des de llavors i fins al dia 14 oferiran els platets i tapes molt més econòmics. Aplicaran un 50% de descompte a les reserves tant per dinar com per sopar per rememorar quan els preus eren en pessetes. L'interès suscitat del veïnat de la plaça de Sant Agustí Vell s'explica perquè aquest va ser un refugi on es trobava gent de tots els colors polítics i seu d'una penya de boxa.

Som a prop de Santa Maria del Mar (Canvis Vells, 2, Barcelona) per descobrir el petit establiment especialitzat en crema catalana. Es diu Sucre Cremat i ofereixen la terrina de 150 ml del dolç cremós amb la fina capa de sucre cruixent per sobre a un preu de cinc euros. L'establiment té un subtítol: "Autèntica crema catalana". Qui és que ha tingut la genial idea de fer una botiga monogràfica de les postres més representatives de la nostra terra? Qui ha sabut veure el potencial i la joia gastronòmica que suposa la crema catalana? Un brasiler i una portuguesa.

"La memòria desapareix de l’acrònim, però no del cor del museu", assegura Carles García Hermosilla, que va ser nomenat director del Museu d’Història de Barcelona el desembre passat. A partir d’ara el Born prescindeix de les inicials CCM (Centre de Cultura i Memòria) i passa a dir-se El Born. Museu d’Història de Barcelona. En la presentació de la nova etapa del Museu d’Història de Barcelona, que també canvia de nom (ja no es farà servir l’acrònim Muhba), García Hermosilla ha destacat que el Born i el Museu d’Història de Barcelona "es fusionaran".

Els diaris han informat que la biblioteca que s'havia d'instal·lar a l'antiga Casa de la Premsa per renovar-hi la Biblioteca Francesc Boix del Poble-sec serà finalment habilitada en un altre espai, encara per determinar. Si ha de ser per oferir un bon servei als ciutadans d'aquell barri, ens n'hem d'alegrar.

La consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, ha participat aquest dissabte en el primer Congrés Bestial Tinc Tok de Bèstia, celebrat al Born Centre de Cultura i Memòria, en què ha anunciat que, amb l’aprovació del projecte de llei de patrimoni immaterial, s’elevarà el patrimoni immaterial català al “màxim nivell de reconeixement patrimonial i jurídic”. La consellera de Cultura també ha anunciat que gràcies a la futura llei els béns identificats com a més representatius de la cultura popular catalana es declararan com a Béns Culturals Immaterials d’Interès Nacional.

Diuen que la cuina catalana està més de moda que mai, que el fet que el 2025 sigui Regió Mundial de la Gastronomia la farà exalçar més que mai, i deu ser cert perquè cada vegada hi ha més fets que ho corroboren, com les noves obertures de restaurants que basen gran part de la seva carta en el nostre receptari. Al barri del Born de Barcelona, quatre amics amb altres restaurants al barri gastronòmic (Josep M. Ninou, Joan Manubens, José Varela i també en Carlos Allué) han obert el flamant Galante (c. Princesa, 53). Situat a prop de l’italià Murivecchi, el Galante el reconeixereu pels seus tendals vermells, i perquè té uns aparadors grans en què pengen pernils ibèrics de la marca Maldonado i xoriço i llom ibèric Joselito. Algun passavolant pot pensar fins i tot que es tracta d’una xarcuteria, perquè darrere dels embotits ibèrics, es veuen en primer pla les màquines per tallar-los. Però, no, no es tracta d’una xarcuteria, o també, sinó d’un restaurant de cinc-cents metres quadrats, amb dues plantes i molts espais diferents.

La Laura t'atén des del moment que entres a la bodega El Xampanyet (Montcada, 22, Barcelona). També és la que surt al carrer quan comença a fer-se cua, perquè n'hi ha força, de cua, sobretot a les hores punta, però també és cert que és àgil i fluida. Entro a El Xampanyet tan bon punt obren, a les 12 del migdia, i darrere meu entren tres amigues, d'edat granada, que demanen la taula que els agrada i ni tan sols es miren la carta, perquè se saben els plats de memòria. "A El Xampanyet hi conviuen dos tipus de clientela: els locals, que venen de sempre, i que molts coneixien la nostra família, i els turistes, i nosaltres estem molt contents que sigui així", diu la Laura, que em presenta la seva germana, la Mireia, que treballa entre la cuina i la sala.

Si el fricandó, les tripes, els peus de porc o els caragols eren de fa un temps plats de cuina exòtica al barri del Born de Barcelona (i potser a tota la ciutat), s’ha començat a girar la truita. Els plats de cuina catalana comencen a reivindicar-se i hi ha la voluntat de cuinar-los molt bé perquè perdurin. És així com tres amics empresaris, Joan Manubens (El Passadís del Pep), José Varela (Grup Varela) i Joan Carles Ninou (El Xampanyet), amb negocis al barri, s’han posat al capdavant del bar restaurant Agullers, 8, que han reobert aquest mateix mes després que a l’estiu el tanquessin, per jubilació, Mercè Rosselló i Joan Pérez.

Arribaven rams de flors. Clients de sempre, esperant menjar-hi per últim cop i endur-se una abraçada de la Mercè. Hi havia qui s’emportava el menú de record, escrit a mà amb la lletra atapeïda del Joan. Els clients estaven tristos –per ells– i contents –pels propietaris–. "On esmorzaré ara?", es preguntava un cuiner que té una pila de restaurants i que cada dia hi feia parada. I és que Joan Pérez i Mercè Rosselló s’han jubilat i el restaurant Agullers (carrer dels Agullers, 8), després de 33 anys, ha deixat una mica òrfena la seva clientela, tot i que ells estan tranquils perquè creuen que l’han deixat en bones mans. Ara hi arribarem.

El Born Centre de Cultura i Memòria canviarà de nom. Els responsables de l'equipament encara no saben com es dirà, però el que és segur és que a partir del setembre ja no serà el Centre de Cultura i Memòria, sinó un equipament museístic que cobrirà sobretot l'Edat Moderna i que dependrà del Museu d'Història de Barcelona (Muhba). Es reformularan totes les seves sales i, en cadascuna d'elles, s'explicaran diferents aspectes de 500 anys d'història. A la Sala Castellví, Europa Urbes, 1500-2000 mostrarà com han perviscut les ciutats europees; a la Sala Villarroel es podrà veure Barcelona 1700, la ciutat gremial; i a la Sala Casanova l'exposició repassarà la industrialització de Barcelona. Hi haurà també diferents recorreguts per l'espai arqueològic que relataran el creixement del barri de la Ribera i el seu arrasament després de la guerra del 1714, i un espai específic d'interpretació per al rec Comtal. D'altra banda, en un espai obert, una exposició mostrarà com es va idear i construir el Mercat del Born. A més, l'equipament vol obrir un espai per als més petits.

"M'he educat en el moviment guerriller i continuo lluitant, perquè no he vist culminar els valors democràtics que defenso ni s'ha explicat tota la història", diu Francisco Martínez, Quico, l'últim supervivent dels maquis. Nascut a Cabañas Raras (Lleó) el 1925, va començar a combatre contra Franco quan tenia 15 anys. Es va exiliar a França el 1952, després d'una dotzena d'anys amb els maquis. Va formar part del Partit Comunista i no va tornar a Espanya fins a la mort de Franco, el 1977. Van detenir i torturar el seu pare, les seves germanes, la seva mare. El Quico, des de la distància i a través de la pantalla, ha parlat aquest dijous al Born CCM del seu llibre Caminos de resistencia, acompanyat d'Alfons Cervera, autor de la novel·la Maquis; els artistes Francesc Torres i Joan Anton Serra Ollé, que tenen obres sobre els maquis a l'exposició Un altre fi. La resta. Art i antifranquisme del Born CCM, i la periodista Ritama Muñoz-Rojas.

Un home adult, enterrat amb grillons metàl·lics adherits als turmells, en posició lateral, amb els peus a l’est i orientat cap a la Kaba de la Meca, tal com manen els cànons islàmics. Van trobar-ne les restes fa vint anys en una fossa excavada a la sorra, a la plaça Comercial, davant d’on ara hi ha el Born Centre de Cultura i Memòria, sense revestir-ne les parets i sense cap element d’ostentació o aixovar. Però qui era? Era un esclau? Un condemnat a mort?

Darrerament ha estat notícia el nomenament de Marta Marín-Dòmine com a nova directora d’El Born Centre de Cultura i Memòria. Aquest canvi coincideix amb l’exposició fotogràfica Born reivindicat 1971-2001, dedicada a les mobilitzacions veïnals en favor d’aquest espai, des del mateix instant que els paradistes es van traslladar a Mercabarna.

Hi ha una dita catalana que ens recorda que "roda el món i torna al Born", en referència a la tendència que tenim les persones a tornar al nostre lloc d’origen després de voltar pel món. No sé si els dirigents de Seat i de Cupra coneixien aquesta dita, però el fet és que es va escollir el mot born per batejar el primer cotxe elèctric de la marca d’alt rendiment del Baix Llobregat. A més, a ningú se li escapa que el mot born significa néixer en anglès, i que vol fer referència a l’inici d’una nova era dels cotxes elèctrics.

Actualment sona cada dia a les dues del migdia, però històricament el so del Seny del Lladre, una de les campanes de la catedral barcelonina, se sentia de nit, quan avisava els vianants que era moment de recollir-se a casa. Aquest toc nocturn coincidia amb el tancament dels portals de la muralla i es relacionava amb el privilegi que tenien les esglésies d’acollir persones fugitives de la justícia que, mentre eren en recinte sagrat, no podien ser detingudes per les autoritats.

Els veïns del passeig del Born i els carrers del voltant es lleven, sobretot els caps de setmana, amb les entrades dels seus edificis plenes de gots de cafè i de batuts que, sospitosament, contenen trossos de llimona a dins. "Hem demanat sangria", respon una estudiant de 22 anys dels Països Baixos que té a la mà un got de cafè per emportar-se. "Jo un cubata", afegeix una amiga seva. Així, cada vespre, mig d'amagatotis i jugant al joc del gat i la rata amb la policia, centenars de persones s'aglomeren per prendre una copa al Born. Sovint no respecten les distàncies de seguretat, formen grups nombrosos i la majoria dels que porten mascareta se la deixen caure per sota del nas i de la boca.

Tot i que en el seu moment es va presentar amb el logo de Seat, la direcció del grup Volkswagen ha consensuat amb els de Martorell que el Born (també anomenat el-Born), que havia de ser primer cotxe elèctric de la marca, finalment ho faci amb el logo de Cupra, la filial d’alt rendiment de Seat que ja s’ha convertit en una marca independent.

L’el-Born hauria de ser el primer cotxe elèctric de Seat, però des de la marca del Baix Llobregat ens han confirmat que a hores d’ara encara estan avaluant totes les possibilitats del projecte.

Els comerços del Born obriran un punt de recollida de compres per internet, comú per a totes les botigues del barri. A més, sis establiments han dut a terme un programa pilot amb tecnologia blockchain que permet als consumidors conèixer la traçabilitat dels productes mitjançant el mòbil.