Punt final al calvari de Samuel Umtiti. Després d’una temporada sense jugar ni un sol minut al Lilla i no trobar cap equip, el central francès, que va tocar el cel el 2018 amb el Mundial, s’acomiada dels terrenys de joc als 31 anys (en farà 32 el 14 de novembre). Ho ha fet amb un vídeo en què apareix a l’estadi de l’Olympique de Lió, el seu club, mentre repassa la seva trajectòria. Al vídeo, publicat a Instagram, parla en francès i apareix subtitulat en anglès i en català. “A Catalunya he après molt, però també he descobert una faceta del futbol per a la qual ningú està realment preparat”, diu, en referència al lloc on la seva carrera va començar a fer una davallada per culpa de les lesions. Precisament, els problemes al genoll han estat el detonant perquè Umtiti plegui. El seu últim partit va ser el 21 de gener del 2024: 90 minuts a la Copa de França amb victòria (0-1) al camp del Racing Club de França. 603 dies després ha anunciat el punt final a la seva carrera esportiva.

Arran de l'eliminació als quarts de final de la Champions contra el PSG, l'Olympique de Lió ha decidit rescindir el contracte del seu tècnic, Jean-Luc Vasseur, amb qui l'equip ha tocat el cel amb cinc Champions consecutives.

Només un equip pot regnar a Europa. En l’edició més complicada de la Lliga de Campions femenina, la gespa d’Anoeta serà l’escenari on es decidirà quin és el millor equip europeu. El Wolfsburg i l’Olympique de Lió (20 h, Gol TV i BarçaTV), els dos millors equips del continent, s’enfronten en una final on es trobaran els clubs que han guanyat vuit de les últimes nou edicions del torneig.

La segona i última semifinal d'aquesta atípica Lliga de Campions la disputaran aquest dimecres l'Olympique de Lió i el Bayern Munic a l'Estádio José Alvalade (21 h, Movistar Liga de Campeones). Aquesta serà la segona semifinal franco-germànica de la competició d'aquest any i el guanyador es quedarà amb l'última plaça restant per a la final de Lisboa de diumenge.

Al futbol, les malediccions semblen existir. En la fase final de la Champions més estranya en dècades, també el Manchester City va caure eliminat, en aquest cas contra un Olympique de Lió que assegura al futbol francès dos representants a les semifinals. L’equip de Rudi Garcia, un dels clubs que mai ha guanyat la Champions, va desfer-se del City (1-3) després d’haver superat la Juve. Dues víctimes de renom en pocs dies.

L'últim quart de final de la versió reduïda de la Lliga de Campions que s'està jugant a Lisboa enfronta aquest dissabte (21 h / Movistar Champions) el Manchester City i l'Olympique de Lió, dos aspirants a aixecar per primera vegada la màxima competició europea. Qui guanyi jugarà dimecres vinent contra el Bayern de Munic a les semifinals.

Ràbia i tristesa. Les jugadores del Barça han marxat de Budapest amb una sensació estranya, en paraules del tècnic Lluís Cortés, ja que "aquesta derrota és una aprenentatge per tothom, per jugadores, tècnics, periodistes...aquest és el nivell del Lió. Aquest, un nivell molt alt, però és una llàstima que ens 30 minuts ens facin 4 gols en jugades que sabíem que ens podien fer. Les passades llargues a l'esquena de la nostra defensa i la defensa de centrades laterals, jugades en que elles destaquen i que havíem treballat per defensar-les...però ens han guanyat els duels individuals. És una llàstima".

L'atropellament ha sigut inapel·lable. Ha durat 30 minuts, però mitja hora ha sigut suficient perquè l'Olympique de Lió es tornés a proclamar campió d'Europa i recordés al Barça que encara haurà de seguir pujant més esglaons per somiar amb guanyar una final de la Champions. De res ha servit a les blaugranes treure l'orgull a la segona meitat i maquillar el marcador, perquè la renda ja era contundent per a les franceses, que han acabat guanyant per 4-1. El gol d'Oshoala a les acaballes premia el coratge blaugrana, però no desfà la superioritat d'un Lió que ha tornat a recordar al futbol continental que és una màquina perfecta de fer gols i guanyar finals. Ja són quatre les corones europees consecutives del Lió, i sis en el total del palmarès. Una bestialitat.

L’autocar que va recollir l’expedició blaugrana a l’aeroport de Budapest no ho podia expressar amb més contundència. “La final només és el començament” era el lema que es llegia al xassís del vehicle. Un missatge clarivident, ambiciós, motivador. El Barça jugarà avui (18 h, Gol/BarçaTV) la seva primera final de Champions de la història, una fita que ja marca un punt i seguit en el creixement de la secció. Que les rivals, l’Olympique de Lió, siguin les campiones de les últimes tres edicions no fa sinó engrandir les esperances de fer-la grossa al Groupama Arena.

Intimida però és vencible. Aquesta és la idea que transmet l'Olympique de Lió, l'equip que està marcant el ritme a Europa en l'última dècada i que serà el rival del Barça a la pròxima final de Champions (dissabte, 18 h, Gol / Barça TV). Per xifres, l'equip de Reynald Pedros espanta: aquesta temporada només ha concedit tres empats a un, dos a la Division 1 francesa i un a la tornada de semifinals davant del Chelsea, i ha dominat el campionat nacional amb un balanç de 89 gols a favor i només 6 en contra. Ja són 13 els títols seguits que ha guanyat a França.

El juvenil A del Barça ha aconseguit aquest dimarts arribar a una nova 'final four' de la UEFA Youth League, la quarta de la seva història, després de derrotar al Miniestadi, a l'últim minut i de penal, l'Olympique de Lió (3-2). Els blaugranes han superat així els quarts de final i ja tenen el bitllet per revalidar el títol –que van aconseguir la temporada passada per segona vegada– en una final a quatre que es jugarà entre el 26 i el 29 d'abril a Nyon. El rival que es trobaran a les semifinals (el pròxim 26 d'abril, a les 18 hores) serà el Chelsea, que ha superat el Dinamo Zagreb als quarts de final als penals (4-2), després d'empatar 2-2. L'altra semifinal la jugaran el Porto i el vencedor del duel entre el Hoffenheim alemany i el Reial Madrid.

El juvenil A del Barça vol revalidar el títol de la UEFA Youth League que va aconseguir la temporada passada per segona vegada. El Miniestadi acollirà aquest dimarts l'eliminatòria de quarts de final que els enfrontarà, a partit únic, a l'Olympique de Lió (18h, #Vamos). El planter francès és l'últim escull a superar per ser a la 'final four' que es disputarà a Nyon entre el 26 i el 29 d'abril. Amb dos títols al seu palmarès, les temporades 2013/2014 i la 2017/2018, els blaugranes intentaran colar-se per quarta vegada a la final a quatre d'aquesta competició.

Els radicals del Lió i del Barça portaven dies amenaçant-se a les xarxes. I malgrat el gran desplegament dels Mossos d’Esquadra van passar de les paraules als fets en un dia de tensió a Barcelona. La jornada va acabar amb sis detencions d’aficionats de diverses nacionalitats: tres polonesos i dos espanyols, a més d’un sisè detingut la nacionalitat del qual no va transcendir. A més de les sis detencions, el Servei d’Emergències Mèdiques va confirmar que va atendre vuit persones per incidents ocorreguts abans de l’inici del partit, tres de les quals eren mossos d’esquadra.

El dissabte 11 de maig del 1996, el Barça de Cruyff visitava Sarrià per jugar un derbi que duraria tan sols 8 minuts, perquè va ser suspès a causa de la pluja. El partit es va jugar pocs dies després, amb un empat a un gol que va empènyer el president Josep Lluís Núñez a acomiadar Cruyff. En el partit de dissabte, el que no es va poder acabar, set francesos eren a la graderia acompanyant els radicals de l'Espanyol. Eren membres fundadors dels Bad Gones, els ultres de l'Olympique de Lió. Militants de moviments d'extrema dreta francesos, van viatjar amb una furgoneta fins a la capital catalana, on van tornar el febrer del 1997 en un derbi barceloní en què van fer amistat amb els radicals del Reial Madrid, els Ultras Sur, una amistat que encara dura.

El Barça segueix treballant per millorar la seguretat després dels incidents al camp de l'Olympique de Lió, on radicals del Barça van amenaçar altres aficionats catalans. En un comunicat, el Barça afirmant que treballa per identificar si socis del club van participar en els fets. "Un cop identificats els participants, la Comissió de Disciplina del Club es reunirà tots aquells participants que tinguin la condició de soci".

A la Champions, l’escenari més exigent, no n’hi ha prou amb una declaració d’intencions amanida de detalls positius. El Barça va fer un pas endavant en el retorn de la competició que somia en guanyar des de fa anys, però segueix encadenat a la maledicció dels partits fora de casa en eliminatòries, on ja porta tres anys sense guanyar lluny del Camp Nou. Suárez, la imatge de la desesperació, va acabar mossegant-se els llavis i colpejant la gespa del Groupama Stadium, frustrat a mesura que perdonava les ocasions que mantenen viu un Olympique de Lió inferior, però que també va acostar-se a la porteria d’un Ter Stegen infalible (0-0).

L'entrenador de l'Olympique de Lió, Bruno Génésio, no descartar superar el Barça als vuitens de final de la Lliga de Campions, i abans del duel d'anada al seu estadi ha manifestat que sent com "augmenta l'optimisme" en el seu equip. "Paradoxalment, com més s'acosta el partit tinc més la impressió que som favorits. Hem de ser moderats. Podem fer-ho, hem demostrat que podem elevar el nivell contra els grans equips. Però també hem de tenir humilitat", ha assegurat.

Jean-Michel Aulas, el propietari de l'Olympique de Lió, de tant en tant puja a dalt del Monts du Lyonnais, una serralada des de la qual es pot veure Lió al bell mig d'una vall per on han passat exèrcits, genis, immigrants i idealistes. Lió, una ciutat d'empresaris del tèxtil, d'inventors, encara presumeix de ser una ciutat que sempre es reinventa gràcies a gent com Aulas, l'home que ha convertit un club secundari en un gegant. I tot va començar just a la falda dels Monts du Lyonnais. En un poblet anomenat L'Arbresle.

Lió, any 1950. A la ciutat es funda l’Olympique de Lió. El set vegades campió de França inicia el seu propi camí, després d’algunes dècades en què el futbol i el rugbi estaven fusionats en un mateix club, el Lyon Olympique Universitaire. El LOU es funda l’any 1896 i inclou la secció de futbol per primer cop tres anys més tard. Als anys 40, els dos esports agafen camins i projectes diferents. El futbol es trasllada de l’Stade des Iris fins a Gerland per iniciar la seva pròpia història.