Malgrat les bones dades macroeconòmiques amb què Espanya ha tancat el 2025, el cert és que no hi ha una traducció immediata a les famílies. Durant l'any 2025, l'estalvi de les famílies a l'Estat va anar a la baixa. I, paral·lelament, les llars espanyoles cada cop demanen més crèdits.

Directament, sense intermediaris i a través d'internet. Les pimes disposaran de 1.000 milions d'euros de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) fins al 2027 per finançar el seu creixement. Ho ha anunciat aquest divendres el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, durant una sessió de treball a la seu de Pimec a Barcelona. L'instrument va dirigit a pimes amb almenys quatre anys d'antiguitat i comptes anuals dels últims dos exercicis auditats o que comptin amb un aval públic.

Els indicadors de desequilibris vinculats als preus reals de l’habitatge van créixer el 2024, cosa que vol dir que ha augmentat la sobrevaloració dels immobles. És una de les conclusions que es desprèn de l’últim Informe d’Estabilitat Financera que elabora dos cops l’any, a la primavera i a l'hivern, el Banc d’Espanya (BdE). L’organisme que ara pilota l'exministre socialista José Luis Escrivá apunta que l’augment de la demanda del crèdit hipotecari i una oferta més "rígida" al mercat residencial és el que ha conduït a aquest escenari d'increment dels preus de l'habitatge. Tot i suposar un risc, l’ens encara ho llegeix des de la prudència: "Els [indicadors de] desequilibris han crescut, però es mantenen en nivells moderats", ha apuntat el director general d'Estabilitat Financera, Daniel Pérez Cid, durant la presentació informativa del document aquest dimarts.

El circulant és el principal problema de finançament que tenen les empreses catalanes, sobretot les pimes, microempreses i autònoms. Aquesta és la principal conclusió del debat entre el director sectorial d'empreses de la territorial del Banc Sabadell a Catalunya, Aureli Vallès; el director del departament de consultoria estratègica i finançament de la patronal Pimec, Pere Cots; i el cap d'Economia del diari ARA, Albert Martín.

A poc a poc es van acostant les vacances, i podem tenir la temptació de gastar més que mai. Tot i semblar una frase feta, hi ha moltes famílies que s’endeuten per poder viatjar o millorar els seus viatges. En relació amb l’època prèvia a la pandèmia, aquest tipus de finançament s’ha duplicat i s’acostuma a trigar prop de cinc anys a amortitzar-los. En concret, un de cada deu préstecs personals té aquesta finalitat. Fent una simple cerca a Google, trobem opcions des dels bancs tradicionals fins a entitats especialitzades en crèdits.

Definitivament, el 2023 no va ser un mal any per a la banca espanyola. Més enllà d'uns guanys històrics, la seva rendibilitat –o estat de salut– es va disparar. Així ho constata, de nou, el Banc d'Espanya: la rendibilitat sobre el capital (ROE, per les seves sigles en anglès) es va situar en el 12,4%, molt per sobre de la rendibilitat registrada a finals del 2022, quan era del 9,86%, segons dades de l'organisme supervisor.

Aquesta setmana hem viscut dies claus del consumisme: el Black Friday, seguit d’altres com el Cyber Monday, tots ells originaris del món anglosaxó. Justament als Estats Units aquest any s’han batut tots els rècords i és que en només un dia s’han gastat 9.800 milions de dòlars en compres realitzades per internet. Ara bé, fer les compres no vol dir pagar-les, ja que les opcions de pagament ajornat s’han disparat un 72%.

Quan s'ha complert un any de l'esclat de la pandèmia, i amb moltes empreses al límit de la resistència, el govern espanyol ha obert la porta a quitances dels crèdits ICO a empreses i autònoms, sempre que sigui de manera acordada entre el client i el banc. Hi ha un detall tècnic que explica l'oposició frontal dels bancs a les quitances: en cas que s'apliquin, d’acord amb la regulació europea, l’entitat haurà de provisionar tots els crèdits d'aquell client, fet que té un impacte directe sobre el compte de resultats dels bancs.

Els bancs tenen un nou maldecap. Si els baixos tipus d’interès els han limitat els marges de beneficis a l’hora de concedir préstecs, ara es troben amb nous competidors al mercat de crèdit al consum. És el cas de les aplicacions de pagaments, ja sigui online o en botigues físiques, que ofereixen el servei anomenat buy now pay later : traduït al català, compra-ho ara, paga-ho després.

La vicepresidenta tercera i ministra d’Afers Econòmics del govern espanyol, Nadia Calviño, va anunciar dissabte que l’executiu aprovarà l’allargament dels períodes de carència dels crèdits ICO al consell de ministres de dimarts. Aquests préstecs amb aval públic es van dissenyar perquè els bancs espanyols poguessin ajudar amb liquiditat el teixit empresarial i els autònoms davant la primera onada de la pandèmia.

Les empreses amb seu a Catalunya han rebut un total de 12.124 milions d'euros de les línies de crèdit avalades per l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) com a mesura per a mitigar l'impacte econòmic de la pandèmia, segons les últimes dades actualitzades pel ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital i publicades aquest divendres.

Els crèdits amb aval públic, l'instrument estrella del govern espanyol perquè les empreses puguin esquivar la crisi del covid-19, avancen molt lentament. Quan ja fa sis setmanes que es va anunciar el pla, dotat amb 100.000 milions de garanties públiques, la xifra d'avals concedits no arriba ni a una cinquena part.

“Es van agilitzant, tot i que la primera línia encara no s’ha esgotat. S’està tramitant”. “Ja sembla que va corrent tot una mica més”. “Estem patint per formalitzar-ho tot, hi ha un embús”. Són frases de portaveus d’entitats bancàries per explicar les dificultats amb què s’estan trobant els bancs i els clients que demanen els anhelats préstecs per poder formalitzar l’operació.

Fa gairebé una setmana que el govern espanyol va anunciar un multimilionari pla d’avals públics perquè autònoms i empreses puguin finançar-se tot i la dramàtica caiguda de l’activitat econòmica per culpa de la crisi sanitària del Covid-19. Tot i la pompa amb la qual es va fer l’anunci, els dies han anat passant i poca cosa més se sap d’aquests crèdits, que hauran de concedir els bancs però que en part estaran garantits per l’Estat. Aquesta falta de concreció ha desesperat milers d’empreses, que ja els han sol·licitat i segueixen esperant a rebre els diners que necessiten.

¿Surt a compte pagar amb targeta quan viatgem a l’estranger o és millor pagar amb efectiu? La sensació que els bancs aprofiten els pagaments a l’estranger i els canvis de divisa per cobrar comissions addicionals és real, tot i que per als viatgers habituals hi ha tres entitats -BBVA, Santander i Bankia- que ofereixen targetes especials amb condicions més favorables.

El Govern ha aprovat aquest dimarts un decret llei per obtenir un suplement de crèdit de 814 milions d'euros que es destinaran al pagament de nòmines dels funcionaris de la Generalitat, segons ha informat el vicepresident Pere Aragonès en la roda de premsa posterior a la reunió del consell executiu.

Dia i la banca han pactat una pròrroga del crèdit sindicat de 912 milions d'euros condicionada a l'aprovació de l'ampliació de capital de 600 milions d'euros proposada pel consell d'administració de la cadena de supermercats.

El Banc Central Europeu ha anunciat l'obertura d'una de les denominades 'barres lliures' de diner barat per a la banca. Aquesta iniciativa, coneguda tècnicament per les sigles TLTRO, suposa obrir l'aixeta del crèdit a les entitats financeres perquè es puguin finançar en condicions molt barates. A més, el regulador monetari manté estables els tipus d'interès fins a finals d'any. Les raons que justifiquen aquestes mesures expansives són l'alentiment del creixement econòmic a la zona euro i les incerteses de l'economia global, segons el president del BCE, Mario Draghi

Mango, la primera empresa de moda a Catalunya, ha arribat a un acord amb els bancs creditors Santander, Sabadell, CaixaBank, BBVA, Bankia, Ibercaja i Erste Bank per refinançar el seu deute de 415 milions d'euros fins a l'any 2023. L'operació, que ja s'ha formalitzat, és de 500 milions d'euros i permet a la companyia allargar fins a l'any 2023 el calendari de venciment del deute previst per al 2019 i 2020.