El MNAC, el Picasso, el Thyssen, el Reina Sofia, el Guggenheim, la Tate, el MoMa, el Van Gogh, el Munch… Tots aquests museus tenen en comú que els regals que s'hi venen s’ideen a Barcelona. Amb una trajectòria de més de 30 anys, Ming Productions és l’empresa que dissenya moltes de les llibretes, imants, peluixos i tasses que es poden trobar a les seves botigues. Amb fàbriques a Badalona, Montgat i Dallas (Estats Units), la companyia és el resultat de totes les idees que pot arribar a tenir Benjamín Villa, el seu conseller delegat i fundador.

L'anunci de la inauguració del que serà el museu Carmen Thyssen on ara hi ha el Teatre Comèdia també va ser, a més, una presentació intencionada. Concretament, l'acte que va tenir lloc aquest dijous al Saló de Cent marca el que serà el futur dels Thyssen i l'herència –en termes de coneixement i també de patrimoni– que tot fa pensar que deixarà la popularment coneguda com a Tita Thyssen. De bracet i perfectament conjuntades amb tons blancs i beixos, la baronessa es va fer acompanyar de Carmen Thyssen Jr., que amb divuit anys ja forma part de la Fundació Art i Llegat que ha constituït la viuda del baró Thyssen-Bornemisza.

Lilly Cassirer Neubauer, com molts altres jueus durant el nazisme, va haver de malvendre una obra d'art en la seva escapada: Rue Saint-Honoré a la tarda. Efecte de la pluja, de Camille Pissarro (1830-1897). Qui va valorar el quadre durant aquells anys de terror va ser un pèrit nazi, i Cassirer va rebre'n a canvi una quantitat simbòlica. Quan va acabar la guerra, Cassirer va reclamar l'obra de Pissarro. El 1958 els tribunals van decidir compensar-la amb 120.000 marcs. El 2005, el seu net va començar una batalla judicial per recuperar-lo i, després de diferents recursos, la Cort d'Apel·lacions del Novè Circuit de Califòrnia ha tancat el cas i no li ha donat la raó a la família, sinó al Museu Thyssen de Madrid.

El futur espai Museu Thyssen de Sant Feliu de Guíxols està més a prop de convertir-se en realitat. L’Ajuntament ha anunciat que al setembre començarà la urbanització de l’entorn de la plaça i que l’any vinent s’iniciarà la reforma del monestir, que acollirà les sales expositives. L’alcalde, Carles Motas, ha indicat que tot el projecte costarà uns 12 milions d’euros, però que faran les actuacions necessàries per poder obrir "a finals del 2024". “És a dir, a l’estiu del 2025 ja tindrem l’exposició permanent ubicada al seu espai”, ha afegit Motas. El futur edifici acollirà la col·lecció de pintura catalana de la baronessa Carmen Thyssen i, aquest agost, es podran veure una trentena de les obres que en formen part en una nova exposició virtual anomenada (In)visible. 

Mentre els periodistes esperaven a la sala F del Museu Thyssen de Madrid, a la D es culminava una de les operacions culturals més polèmiques dels últims anys, coneguda popularment com el pacte de la Moraleja, que deixa en mans de l'Estat de manera temporal la col·lecció d'art del museu. Rere els agents de seguretat que blindaven la sala on s'estava produint l'operació s'albirava una taula llarga on tres persones signaven uns documents. Eren el ministre Miquel Iceta, la baronessa Carmen Thyssen i el seu fill Alejandro Borja Thyssen. El gest es repetiria minuts després davant els focus de les càmeres i de manera simbòlica. El detall, que ha passat desapercebut per a la majoria dels que esperaven impacients a la sala F, és un reflex del que per a alguns catedràtics de la història de l'art han sigut aquests últims deu anys de negociació: poca transparència i cap valoració del preu conjunt de les obres per part de la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del ministeri de Cultura. "Forma part de les negociacions prèvies", apunten des del ministeri de Cultura.

Entremig de les desenes d’obres que es guardaven en una nau industrial d’Agramunt, els descendents de Josep Guinovart hi van trobar un gran tresor amagat. Eren quatre plafons de grans dimensions, anomenats Exvots, que el pintor, dibuixant i gravador devia crear “a la part final de la seva vida”, segons la presidenta de la Fundació Espai Guinovart, Maria Guinovart, que les va trobar quan buscava peces per a l’exposició de l’Espai Thyssen de Sant Feliu de Guíxols. “Ningú sabia que existien i van aparèixer de cop i volta. No estan en cap catàleg i estaven embalades. Creiem que les tenia preparades per enviar-les a Madrid, on havia de fer una exposició just abans de morir”, ha relatat. Quan les van descobrir les van portar a restaurar i ara, per primera vegada, el públic les podrà contemplar a la mostra Univers Guinovart, que es podrà veure entre el 31 de juliol i el 17 d’octubre, i que és la primera monografia que organitza l’Espai Thyssen. 

Aquest dijous dos titulars de la premsa rosa em feien adonar que el sector ja no pot caure més baix. Un titular era “Claudia sotmet Raúl, de La isla de las tentaciones, a un dràstic canvi de look”, una frase que en principi havia de servir com a reclam per llegir aquesta notícia sobre un noi que ha estat pentinat per la seva xicota, però que en el meu cas només va servir per fer-me tancar l’ordinador i anar a posar la verdura al foc. L’altre titular va ser encara pitjor: “Isaac es mofa de Diego perquè té menys visualitzacions de la seva cançó tot i haver-la publicat alhora”. El text era un relat sobre dos homes –que es veu que són tan famosos que no tenen la necessitat de ser presentats ni amb cognom ni amb el programa d’on han sortit– que eren notícia per mantenir comportaments heterobàsics entre ells.

L'obra Rue Saint-Honoré a la tarda. Efecte de pluja (1897), de Camille Pissarro, es quedarà finalment al Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, un cop el tribunal ha confirmat que l'estat espanyol el va comprar al baró Hans Heinrich von Thyssen-Bornemisza sense saber que procedia de l'espoli nazi. El baró l'havia adquirit el 1976 en una galeria d'art de Nova York. Els homes de Hitler l'havien arrabassat prèviament a una família jueva. Els propietaris originals eren el matrimoni jueu Otto i Lilly Cassirer-Neubauer, que van ser expulsats d'Alemanya el 1939 després d'obligar-los a vendre la pintura a baix preu a les autoritats nazis. Concretament, a 360 dòlars, amb els quals van poder comprar els visats per sortir del país.

La primavera del 2023. Aquesta és la data prevista per a l'obertura del nou Museu Thyssen de Sant Feliu de Guíxols, segons ha exposat l'alcalde de la població empordanera, Carles Motas, durant la presentació del projecte constructiu. Dissenyat pel despatx Nieto Sobejano –que va guanyar el concurs públic–, les obres preveuen rehabilitar tots els espais interiors del monestir, la construcció d'una estructura de fusta a la plaça Abadia i, si el pressupost ho permet, la rehabilitació de tot l'entorn dels jardins del monestir. Motas calcula que l'obra s'enfilarà als set milions d'euros i, fins ara, només té garantida l'aportació de la Diputació de Girona (1,2 milions d'euros). "És un projecte de país, i la Generalitat i l'Estat encara no han concretat quina aportació faran", ha reconegut l'alcalde que també ha afegit que el consistori completarà del seu pressupost la quantitat que faci falta per finalitzar la primera fase del projecte.

Els madrilenys Nieto Sobejano Arquitectos han estat els escollits per dissenyar el nou Museu Thyssen de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà). Aquest divendres el jurat ha triat el seu projecte entre les cinc propostes presentades per "l'autonomia del nou edifici", que es fusionarà amb l'antic monestir, i també perquè preveu tenir un espai on explicarà la història del recinte. Precisament el fet que la proposta inclogui un espai per explicar cronològicament els orígens del monestir ha estat el tret diferencial que ha fet decantar la balança.

Els pops són una capsa de sorpreses: tenen personalitats diferents, poden obrir capses per treure el menjar que hi ha dins i jugar amb pilotes i, quan viuen en un aquari, són capaços d'escapar-se dels seus cuidadors. "Són unes criatures molt intel·ligents, són increïbles", afirma l'artista nord-americana Joan Jonas (Nova York, 1936), que ha fet dels pops uns dels protagonistes de l'exposició que presenta al Museu Thyssen de Madrid, Joan Jonas: moving off the land II. L'exposició és fruit d'un encàrrec que li va fer la TBA21-Academy, fundada per la filantropa i col·leccionista Francesca Thyssen, filla del baró Thyssen, i va veure la llum per primera vegada l'any passat a l'església veneciana de San Lorenzo coincidint amb la Biennale.

El portal de contractació de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) ha publicat els cinc estudis d'arquitectura finalistes que opten a redactar el projecte del futur Museu Thyssen. El jurat les ha escollit entre la vintena d'empreses que s'hi van presentar i ara passen a la fase final, en què es triarà la que s'encarregarà d'elaborar la proposta definitiva per a l'equipament, que se situarà al monestir. Des del jurat asseguren que la deliberació ha anat lligada a un "ampli debat, amb acords per unanimitat" i destaquen la "gran participació i qualitat" dels participants". La previsió és que en els pròxims mesos es conegui l'empresa guanyadora.

La gran exposició que el Museu Thyssen de Madrid dedica a Balthus (1908-2001) és un acte de resistència contra el brogit i la vida accelerada de les ciutats: després de passar per davant del rellotge que controla els torns de les visites, el públic entra dins les sales en penombra i comença a trobar-se amb 47 pintures de tota la trajectòria de l’artista francès. “Balthus [que en realitat es deia Balthazar Klossowski de Rola] va viure de manera traumàtica la Primera Guerra Mundial i sempre es va queixar de l’acceleració i les presses, i de la idea de progrés del segle XX, que va portar una forma de viure alienada”, explica Juan Ángel López-Manzanares, conservador del museu i comissari de la mostra a Madrid juntament amb Raphaël Bouvier i Michiko Kono. “Enfront d’això -subratlla López-Manzanares-, Balthus va reclamar l’exemple dels mestres italians prerenaixentistes, amb unes pintures que elaboraven durant anys i de manera artesanal, en contraposició a la idea d’artista”.

La baronessa Thyssen ha anunciat aquest dimecres que es planteja retirar les obres de la seva col·lecció privada que s'exposen al Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid. Carmen Thyssen afirma que compta amb propostes d'altres centres, i és per aquest motiu que vol obrir una ronda de negociacions amb l'Estat, amb el desig que les obres es quedin a Madrid. També recorda que renova la cessió anualment i que li agradaria tancar un acord per "potser 20 anys". La ronda de negociacions acabarà el dia 31 de juliol amb la decisió de la baronessa.

El futur museu Thyssen de Sant Feliu de Guíxols, cada cop més a prop de ser una realitat. El juliol passat l'alcalde de la població, Carles Motas, anunciava que premien l'accelerador per tirar endavant el projecte, amb un cost d'uns 6 M€, i que després ja buscarien la complicitat d'altres administracions i mecenes privats per concretar la inversió. Aquest dimecres, la Diputació de Girona ha anunciat que formarà part del projecte i hi aportarà finançament.

L'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) ha començat aquesta setmana una sèrie de treballs arqueològics per saber si a la zona on s'ha d'edificar el futur Museu Thyssen hi ha restes d'interès. La zona és la part posterior del monestir, en concret a la plaça de l'Abadia, espai on actualment no hi ha edificacions a banda dels jardins del monestir. Precisament a l'espai que ara ocupa la plaça, el projecte del futur museu preveu construir-hi un edifici, annex al monestir, que acollirà part de la col·lecció de pintura. La intervenció ha de tenir un informe fet en cinc mesos i, en funció del que es conclogui, el projecte constructiu s'adaptarà per integrar aquestes restes. De fet, en altres treballs fets fa anys a la part del davant del monestir s'hi van trobar restes del cenobi benedictí, de l'època medieval i moderna, i estructures romanes.

La pintora Isabel Quintanilla, un dels grans exponents dels artistes coneguts com els Realistes de Madrid, va morir dilluns a Brunete (Madrid) als 79 anys, segons ha anunciat el Museu Thyssen amb un comunicat. L'artista va formar part de l'exposició que el museu va dedicar a aquest grup. Segons Guillermo Solana, el director de la institució i comissari de l'exposició, juntament amb María López, en l'obra de Quintanilla dels anys 60 i 70 "hi ha un rigor sense concessions".

Guillermo Solana, el director artístic del Museu Thyssen de Madrid, assenyala que les 53 obres que componen l'exposició 'Paul Delvaux. Una passejada per l'amor i la mort' mostren la llarga trajectòria d'aquest artista, que va definir com un "adolescent solitari". Delvaux (1897-1994) va experimentar amb moviments com el realisme, el fauvisme i l'expressionisme, tot i que l'estil en el que va destacar més va ser el surrealisme. Així i tot, el que l'interessava d'aquest moviment no era la lluita iconoclasta sinó les atmosferes poètiques i misterioses. La mostra obre les portes aquest dimarts i romandrà en cartell fins al 7 de juny.