De totes les coses que ha viscut Jaume Clotet (Barcelona, 1974) amb La germandat de l'àngel caigut (Columna, 2024), l'èxit de vendes i de lectors de la novel·la és de les sorpreses més inesperades. "N'hem venut més de 20.000 exemplars, n'hem fet cinc edicions i ha estat entre els cinc llibres més comprats de l'any passat", constata l'editora de Columna Glòria Gasch. "Va tenir un èxit tan gran que, a les presentacions i durant les firmes de Sant Jordi, la gent em preguntava si en faria més", explica Clotet. Davant d'aquella resposta, l'escriptor i periodista, exdirector general de Comunicació del Govern de la Generalitat, ha decidit donar continuïtat a la història del germà Bernat, monjo de Montserrat, amb una segona novel·la, La calavera de l'apòstol (Columna), que arriba aquest dimecres a les llibreries amb una tirada de 10.000 exemplars en català i 3.000 en castellà amb Destino. I no en serà l'última: Clotet ja prepara el tercer llibre, que tancarà la trilogia i que espera publicar el 2026.

Care Santos (Mataró, 1970) ha tingut el privilegi de conèixer la història d'amor dels seus pares des dels inicis a través d'una riquíssima correspondència. Feia temps que la volia explicar i ara, quan finalment ha pogut accedir a les cartes, ho ha pogut fer. A L'amor que passa (Columna / Destino) hi ha poca ficció però molt d'ofici. L'autora d'èxits com Habitacions tancades (2011), Desig de xocolata (Premi Ramon Llull 2014), Diamant blau (2015) i El boig dels ocells (2023), i que també triomfa amb la novel·la juvenil, s'atreveix amb una història molt íntima i es pregunta de què ens enamorem realment.

Quan tenia tretze o catorze anys, Najat El Hachmi treballava a les tardes en una fruiteria del seu barri. "Allà vaig prendre consciència del que costa guanyar diners", recorda. Amb el que va guanyar es va comprar un abric. Des de llavors que no havia fet de dependenta, fins a aquest dijous, que tenia l'encàrrec de la seva editorial de fer de llibretera a la Casa del Llibre de la rambla de Catalunya, al costat d'autors com Xavier Bosch, Martí Gironell, Toni Cruanyes, Estel Solé o Borja de Riquer, preparats per prescriure els seus llibres preferits. El que ha passat, en realitat, és que els clients que han enxampat els escriptors a peu de taulell han aprofitat per comprar-los la seva novetat amb dedicatòria. Era un Sant Jordi avançat, amb més tranquil·litat però sense descompte.

No volia escriure aquest article, però el cap d’Esports, el Xavi Hernández Navarro, em va recordar que a la vida sempre has de dir adeu. Ni que sigui perquè hi ha un sol lector que es pregunta què ha passat amb aquesta secció. Els viatges s’acaben i a mi em pertoca posar el punt final.

L'escriptor Terry Hayes (Sussex, 1951) va criar-se entre Anglaterra i Austràlia, però amb vint-i-pocs anys va marxar als Estats Units per fer de corresponsal del diari australià The Sydney Morning Herald. Allà, com a periodista d'investigació, va cobrir el Watergate i la dimissió de Richard Nixon. Va acabar treballant de guionista a Hollywood, en produccions com Mad Max 2, Calma total i Des de l'infern, però va deixar-ho per complir el seu somni d'infància: escriure "llibres que atrapessin els lectors", tal com els que ell havia llegit de petit. De la seva primera novel·la, Soc en Pilgrim (2013), se n'han venut més de 5 milions d'exemplars. Deu anys després, torna a la ficció amb L'any de la llagosta (Columna / Planeta), traduïda al català per Judith Raigal Aran. Es tracta d'un thriller polític que desgrana les interioritats de la CIA. Mentrestant, prepara la segona part de Soc en Pilgrim.

En una peça audiovisual feta per Núvol a propòsit del recull de tots els seus contes, l’escriptora Maria Barbal (Tremp, 1949) afirma que el conte és el resultat d’una fuetada que té lloc a partir d'una imatge, una anècdota, una vivència; afegeix que la diferència amb una novel·la resideix en el fet que de bon principi l’autor o autora veu que el seu recorregut és curt. Gairebé un centenar de relats són els que trobem reunits a Tots els contes, inclosos tres d'inèdits i un en castellà. Els altres pertanyen a reculls com Ulleres de sol (1994), La pressa del temps (2010) o Dolça companyia, cara solitud (2013), o bé van aparèixer en revistes, diaris i antologies. Lluny d’agrupar-los cronològicament, han estat organitzats temàticament en deu capítols per Carme Arenas, que s’ha fet càrrec de l’edició.

El so vellutat d’un piano de cua que venien en una petita botiga del barri de Gràcia és l’origen de la novel·la que ha guanyat el 44è Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull. L'autor és el músic i presentador Ramon Gener (Barcelona, 1967), que debuta en la novel·la amb aquesta Història d’un piano, "un viatge de redempció a través de la música que explica per què som com som i per què la música pot salvar-nos a tots", afirma.

"Morir-te / encara no / tens massa deutes / amb les flors" són els versos d'Antònia Vicens que han inspirat l'escriptora, editora i directora de la Llibreria Ona, Iolanda Batallé, en la creació de la seva nova novel·la, Massa deutes amb les flors (Columna / Destino), un viatge per les històries humanes que conformen un poble des de la perspectiva d'un subjecte creador femení que cerca el seu lloc al món.

Quan va publicar El pont dels jueus el 2007, Martí Gironell (Besalú, 1971) era molt reconegut pels espectadors de TV3, per la seva vinculació amb els informatius de la casa. Tretze anys després, la seva editora actual, Glòria Gasch –de Columna– el considera "el Ken Follett català". En poc més d'una dècada, i gràcies a l'èxit del seu debut en la ficció –més de 100.000 exemplars venuts i traduccions al castellà, l'italià, el portuguès i el polonès–, Gironell s'ha anat distanciant del periodisme i ha apostat per la narrativa històrica, amb novel·les com L'arqueòleg (Columna, 2010), El primer heroi (Ediciones B, 2014) i La força d'un destí (Planeta, 2018), amb la qual va guanyar el premi Ramon Llull.

"Hem premiat aquesta novel·la històrica de Glòria Sabaté perquè hi ha un aliatge molt ben aconseguit entre personatges ficticis i reals, perquè aborda temes com l'espiritisme, la maçoneria i el feminisme. Vull destacar el poder de les dones a la novel·la, un valor afegit en els temps que corren", ha dit aquest matí Glòria Gasch, editora de Columna, durant l'anunci del 24è premi Nèstor Luján de novel·la històrica.

Buidar un banc al centre de València. Fer-ho durant la mascletà fallera de 1983. I aconseguir-ho en només deu minuts. És possible? Aquest és l’objectiu que es marca el grup de lladres de ‘Poder contar-ho’, la nova -i divertidíssima- novel·la de Ferran Torrent

“Si mai busques el geni de la llengua catalana el trobaràs en l’obra de Josep Carner més que en cap altre autor. No el pots obviar de cap manera: la seva obra continuarà viva durant molt de temps. És el nostre Mozart”. Fa tants anys que Carles Casajuana (Sant Cugat, 1954) llegeix l’autor d’Els fruits saborosos, L’oreig entre les canyes i Nabí -per citar només tres títols de la seva generosa producció- que va arribar un moment en què va decidir incorporar-lo a la seva pròpia obra literària.

“«Quan et quedis bloquejat, treu a passejar un mort», recomanava Raymond Chandler. "El punt de partida d’ 'Individus com nosaltres' no és un mort, sinó un segrest”, diu Ferran Torrent a la sala Shakespeare de la llibreria Laie. Igual que ha fet amb les quatre novel·les anteriors, ha volgut “liquidar” la promoció en un sol dia i ha exigit sortir després de Sant Jordi. L’última vegada que hi va signar li va tocar seure al costat de Mario Vaquerizo i se’n va acabar anant, malhumorat, perquè “no hi pintava res, allà”.

El recurs narratiu de la tensió sexual no resolta entre dos personatges -en general, un home i una dona que se senten irresistiblement atrets l’un per l’altre però que pel que sigui topen amb nombrosos impediments, interns i externs, per culminar la relació- és més vell que l’anar a peu. Des de les comèdies i tragèdies de Shakespeare fins a les screwball comedies de Howard Hawks, Billy Wilder i els seus hereus, tant en literatura com en cinema i televisió trobem milers i milers de relacions entre un home i una dona que sí però no (però sí, però no), i que capturen l’atenció de l’espectador amb tanta força com els misteris i els embolics del thriller més trepidant. Tot i resultar-nos tan familiar i previsible, el de la tensió sexual no resolta, lluny de ser un recurs esgotat, continua sent, si s’executa bé, d’una eficàcia indiscutible. Per constatar-ho, n’hi ha prou de veure com l’han espremut moltes de les millors sèries de la segona edat d’or de la televisió que van aparèixer a principis del present segle, i que van deixar per a la posteritat unes relacions tan inoblidables -divertides i emocionants- com, per dir-ne només una, la de Josh Lyman i Donna Moss a El ala oeste de la Casa Blanca, un flirteig indefinit però espurnejant que s’allargava durant set temporades.

Tothom somia un sud secret que dissol totes les presses i preocupacions. Rodrigo Mira (Horta d’Oriola, 1990) aconsegueix transformar els paisatges reals en pura intensitat poètica i omple el seu relat amb l’incurable anhel de la llunyania. Estableix una tensió hàbil entre el que s’ha viscut i el que s’ha cultivat amb l’esperança que les coses, un bon dia, faran el tomb. Tots pensem inevitablement això mateix: que només cal abandonar l’entorn familiar, sortir de la ciutat, instal·lar-se al camp ... i el guariment existencial es produirà per si sol.

El 12 de gener del 2016 es llançarà mundialment el proper llibre del Papa Francesc, 'El nom de Déu és Misericòrdia'. Es tracta d'una conversa amb el periodista Andrea Tornielli, i apareixerà simultàniament en 84 països. En català l'edició serà a Columna, i en castellà a Planeta.

'El que no et mata et fa més fort', de David Lagercrantz, quart volum de la sèrie 'Millennium', ha venut 2,5 milions d'exemplars a tot el món, des de la seva arribada a les llibreries de 30 països el passat 28 d'agost i ha revitalitzat la passió per la sèrie creada per Stieg Larsson, que ha venut un total de 82 milions d'exemplars a tot el món.

Una nit, Michael Blomkvist rep la trucada del professor Frans Balder, un eminent investigador especialitzat en intel·ligència artificial: afirma tenir informació vital per al servei d’intel·ligència nord-americà. Pel que sembla, l’ha ajudat una vella coneguda de Blomkvist, Lisbeth Salander. L’exclusiva podria representar la injecció de diners i prestigi que necessita Millennium, la revista on treballa Blomkvist. Onze anys després de la mort de l’autor de la trilogia Millennium, Stieg Larsson (1954–2004), David Lagercrantz ha assumit el repte d’escriure un quart llibre, 'El que no et mata et fa més fort', que serà publicat el 27 d’agost simultàniament en 42 països i del qual demà els lectors de l'ARA en podran tastar tot un capítol al suplement ARA diumenge.

'La maledicció dels Palmisano' (Columna), nou llibre del periodista Rafel Nadal, explica la peripècia d'en Vitantonio, personatge marcat per un destí cruel: ser el darrer representant masculí d'una nissaga familiar trencada per la mort durant la Primera Guerra Mundial de tots els homes de la família. L'editorial n'avança un fragment: "M'has de prometre que, si és nen, faràs veure que és teu i el criaràs com un Convertini. Li posarem Vitantonio. Només tu i jo sabrem que és en honor del meu Vito Oronzo, que l'haurà engendrat, i del teu Antonio, que li haurà donat el nom i l'oportunitat de sobreviure a la maledicció dels Palmisano".