Si sou dels que us banyeu al mar, segur que sabeu que hi ha una por que s'estén com la calor a les nostres platges: la por a les meduses urticants, aquelles que us poden deixar una picada si hi topeu sense voler quan es traslladen pels corrents marins. A casa nostra, la cuinera Carme Ruscalleda va demanar permís per cuinar-ne a la Unió Europea el 2013 i el 2014. Ella n’havia menjat per primera vegada el 2003 al Japó en un restaurant xinès, i li havien agradat; especialment la textura, que li havia recordat el cartílag de l’aleró d’un pollastre. El gust també el va destacar, perquè era dolç. I, per si no n’hi hagués prou, Ruscalleda va investigar-ne les propietats nutricionals: menjar meduses pot reduir el colesterol i millorar el funcionament de les articulacions, a més de conservar amb salut la pell i els cabells.

En els últims dies diverses platges catalanes estan patint l’arribada massiva de meduses. Unes escenes que es viuen cada any i que són un procés natural causat per diferents factors oceànics i meteorològics. Ara bé, enguany les meduses han arribat molt abans del que és habitual a causa dels efectes del canvi climàtic. Una tendència que cada cop va a més.

L’estudi dels mecanismes biològics de l’envelliment i el càncer porta, de tant en tant, a fer troballes que a primer cop d’ull semblen sorprenents, però que en realitat no ho són tant. Una mica aquesta és la situació que ha viscut un equip liderat per Carlos López-Otín, de la Universitat d’Oviedo, després d’haver estudiat el genoma de la Turritopsis dohrnii, una petita medusa àmpliament distribuïda per tot el planeta, des del Mediterrani al Carib passant pel Pacífic. Es coneixia la seva capacitat de revertir el seu estat de desenvolupament madur fins a estadis previs de més joventut, però no el perquè. López-Otín ha trobat la resposta a aquesta pregunta en els gens. Els resultats s’expliquen a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), la publicació de la poderosa Acadèmia de Ciències dels Estats Units.

Són un malson per als banyistes, però el Mediterrani també és el seu hàbitat i any rere any el colonitzen amb força. Els mesos d'estiu és habitual veure grups nombrosos de meduses ben a prop de les platges de municipis costaners catalans i aquesta imatge, lluny de desaparèixer, serà cada estiu més habitual si els mesos de calor –com ja està passant– s'allarguen tant en el calendari. Les espècies de meduses costaneres més comunes es comporten diferent amb l'evidència de la crisi climàtica, acceleren el seu metabolisme i la reproducció. "Al maig ja teníem les meduses costaneres que tocarien al juliol; però aquella primera generació ja ha mort i ara veiem la segona, i encara n'hi haurà una tercera aquest any, i això abans no passava", explica molt gràficament el professor d'investigació de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) Josep-Maria Gili.

Les meduses són uns animals invertebrats que pertanyen al grup dels cnidaris. Normalment depenen dels corrents marins o dels corrents d'aire per desplaçar-se, ja que tenen dificultats per controlar el seu moviment. A continuació presentem les 13 espècies més presents als Països Catalans.

Pel·lícules com l’arxicomentada 'Jaws', que Steven Spielberg va estrenar el 1975, i moltes de les que l’han succeït –'Open water' (2003), 'The reef' (2010), 'The shallows' (2016)– han contribuït a refermar la imatge del tauró com un assassí malvat i amb una predilecció gairebé viciosa per la sang humana. És evident, doncs, que la gran pantalla ha sabut explotar amb molta eficàcia i pocs miraments la ignorància generalitzada sobre aquests peixots fabulosos. Quan hi ha coneixement pel mig, però, la realitat és ben diferent. Un exemple: en un vaixell de busseig, quan algú pregona que ha vist taurons a l’aigua comencen les corredisses, sí, però no per fugir immediatament, sinó per equipar-se com més aviat millor i saltar a l’aigua per gaudir de la meravella que representa observar aquests animals en el seu hàbitat natural.

Milers de meduses de l'espècie 'Velella velella' omplen la sorra les platges de la costa central i la Costa Daurada, incloent-hi les de Barcelona i Tarragona, tal com ja va passar fa dues setmanes a la Costa Brava. Des de l'Ajuntament de Barcelona asseguren que no són tòxiques ni urticants, que el mar mateix s'encarregarà d'endur-se-les i que no faran cap actuació per treure-les ni tallaran els accessos a les platges. L'Ajuntament de Tarragona, en canvi, té la intenció de retirar-les els propers dies, segons informa l'ACN.

L'Institut de Ciències del Mar de Barcelona, adscrit al CSIC, preveu aquest estiu una de les arribades de meduses més importants a les costes catalanes dels últims 15 anys, d'acord amb les dades recollides durant el mes de juliol i que, en el cas d'algunes espècies, multipiliquen per sis els registres del 2012. L'investigador i expert en meduses, Josep Maria Gili, ha explicat que l'augment dels albiraments s'ha produït amb caràcter generalitzat "en totes les platges", fins i tot amb la detecció d'espècies poc comunes fins ara al Mediterrani.