En un primer moment, l'aparició del cadàver de l'ós Cachou a la Vall d'Aran el 9 d'abril del 2020, en ple confinament per la pandèmia de la covid, va fer pensar en una mort accidental, però les investigacions posteriors van revelar que, en realitat, el plantígrad havia sigut assassinat seguint un pla orquestrat entre l'exconseller del Consell General d'Aran, José Antonio Boya, i Aran Meda, un agent rural de l'administració aranesa. Davant d'aquesta hipòtesi, la Fiscalia demana per al primer una condemna de dos anys i quatre mesos de presó, mentre que per al segon la petició és de dos anys i tres mesos, segons avança el diari Segre. De moment encara no hi ha data per a l'inici del judici oral, que es farà en un jutjat penal de Lleida.

Maria Vergés es va convertir dimecres en la primera síndica d'Aran que intervé davant del ple del Parlament per parlar de l'autogovern gràcies a un canvi del reglament de la cambra. La dirigent d'Unitat Aranesa (UA), formació vinculada al PSC, repassa els reptes d'aquest territori occità i el procés d'independència de Catalunya.

ERC tindrà per primer cop representació institucional el 2023 a diferents municipis de la Vall d'Aran, l'única comarca del Principat on no té presència. Segons ha pogut saber l'ARA, Aran Amassa, la formació occitanista i d’esquerres que van impulsar el 2018 membres de la CUP com Mireia Boya, però també d'ERC o EUiA, es presentarà en coalició amb els republicans a les pròximes eleccions municipals després de concórrer en solitari a les últimes, quan es van estrenar amb quatre regidors. Només que Aran Amassa revalidi la representació a Viella, Naut Aran, Les o Bausen, Esquerra desembarcarà sense presentar directament llista en un territori on socialistes (UA-PSC) i convergents (CDA-PNA) s'han disputat històricament el poder de manera hegemònica. Els republicans només van aconseguir dos regidors el 2015 a la localitat de Les amb Corròp, una formació que es presentava sota el paraigua d'Acord Municipal (AM), la plataforma municipalista d'ERC.

Sis comarques tindran a les seves mans la candidatura de Barcelona-Pirineus 2030. El Govern s’ha compromès a respectar el resultat de la consulta que farà, a finals de primavera, a la Vall d’Aran, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell i la Cerdanya. Entre els alcaldes d’aquests territoris hi ha disparitat d’opinions, però ara guanyen clarament dos posicionaments: o hi estan a favor o bé requereixen veure el projecte per poder opinar. “Seria una gran oportunitat perquè tot el món conegués el Pirineu i la Vall d’Aran”, defensa l’alcalde de Naut Aran, César Ruiz-Canela (Convergència Democràtica Aranesa). “S’ha de tenir informació per poder opinar. No sabem res del projecte, si es faran inversions i quines seran. Les podrà escollir el territori?”, es pregunta el batlle d’Alp, Carles Adsera (Endavant Cerdanya). 

Els responsables de Garona Nogueres, la nova revista de l'Aran, la Ribagorça i els Pallars, han començat aquest dissabte un seguit d'actes per presentar el projecte a diversos indrets del territori. La primera de les presentacions ha tingut lloc aquest dissabte al migdia a l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, a Esterri d'Àneu, en un acte que ha comptat amb la presència de l'alcalde de la població, Pere Ticó, el director de l'Ecomuseu, Jordi Abella, el director de l'Editorial Gavarres -editora de la revista-, Àngel Madrià, i el director de Garona Nogueres, Guillem Lluch. A la tarda, s'ha repetit l'acte, en aquest cas als Jardins de Casa Mauri de la Pobla de Segur, amb presència de l'alcalde de la localitat, Marc Baró, i la periodista i escriptora, Laura Gordó, a banda de Madrià i Lluch.

Eth passat deluns, 3 de mai, era sindica d’Aran, Maria Vergés, sollicitèc per escrit ara presidenta deth Parlament de Catalunya, Laura Borràs, ua amassada entà tractar ahèrs de importància entà Aran e tath sòn autogovèrn.

Aquest cap de setmana s'han confirmat dos nous atacs d'os a bestiar de l'Aran. El primer atac es va produir la nit del dissabte al diumenge prop de la població de Betlan, on va aparèixer una ovella morta. El segon va ser notificat el diumenge a Les, on es van trobar els cadàvers de dues cabres que haurien estat atacades uns dies enrere. Tot plegat se suma als atacs notificats la setmana passada prop de Gessa.

La síndica d'Aran, Maria Vergés, s'ha reunit aquest dimarts a Madrid amb el ministre de Política Territorial i Funció Pública, Miquel Iceta. Tal com han informat des del Conselh Generau d'Aran, en aquesta reunió, en la qual també va participar el secretari d'estat, Víctor Francos, s'hi han tractat diversos assumptes d'interès per a la Val d'Aran com el reconeixement de l'especificitat d'Aran en la legislació estatal, les ajudes al sector de la neu, els reptes que encaren les zones de muntanya com Aran i la situació de l'aranès, entre d'altres.

Era campanha de vacunacion dera Val d’Aran contunhe auançant e, en aguesti moments, se vacune as grops de poblacion d’entre 60 e 69 ans damb AstraZeneca/Oxford e d’entre 70-79 ans damb Pfizer/BioNTech e damb Moderna/Lonza, atau e coma mèrque eth plan de vacunacion establit peth Departament de Salut dera Generalitat. En aguest sens, deuant dera prevision de vacunacion massiva dera poblacion enes pròplèu setmanes, dehòra des collectius definidi que dejà se vacunen ena actualitat, eth Conselh Generau d’Aran, a trauès d’Aran Salut, a dessenhat un modèl organizatiu pròpri, que permeterà gestionar aguesta vacunacion massiva dera poblacion damb mès agilitat e proximitat, atau e coma dejà a hèt pendent aguesti mesi damb era gestion dera pandemia, en tot crear un equip transversau dedicat exclusivament ad aguest ahèr. 

Eth Conselh Generau d’Aran, a trauès de Foment Torisme Val d’Aran, se trape en un procès fòrça auançat de desvolopament d’un plan de dinamizacion economic-comerciau entà estimular eth comèrç en territòri. En marc d’aguest plan de dinamizacion, eth vicesindic e conselhèr d’Economia, Torisme e Promocion Economica, Juan Antonio Serrano, s’a amassat aué en Madrid damb era subdirectora de Supòrt ara Competitivitat deth Petit Comèrç (Ministèri d’Industria, Comèrç e Torisme), Maria Ángeles Rodríguez, e eth sòn equip, entà tractar diuèrsi ahèrs relacionadi damb era reactivacion deth comèrç en territòris de montanha e transfronterèrs coma era Val d’Aran.

El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha remarcat que el tancament dels passos fronterers que afecten Cerdanya, l'Aran i l'Alt Empordà ha estat una decisió "unilateral" de França però que estan treballant per intentar que causin "el menor perjudici" possible per als treballadors transfronterers. Arran d'una pregunta del senador pirinenc d'ERC, Miquel Caminal, Marlaska ha dit que la mesura està emparada per diversos articles del codi de fronteres Schengen però ha afirmat que s'estan coordinant per minimitzar-ne els efectes. En aquest sentit, ha assegurat que la mesura té data límit, el 30 d'abril.

Era sindica d’Aran, Maria Vergés, eth secretari generau entath Rèpte Demografic, Francés Boya, eth conselhèr d’Economia, Torisme e Promocion economica, Juan Antonio Serrano, er alcalde d’Aínsa, Enrique Pueyo, e er equip tecnic de HèPic, s’an amassat aué damb era directora d’Estrategia en Innovacion, Educacion e Inversions dera Organizacion Mondiau deth Torisme (OMT), a qui an presentat eth projècte deth HUB d’innovacion rurau en territòris de montanha, HèPic.

L'editorial del periodista Iñaki de Laurens a l'edició d'aquest dimecres 24 de febrer del programa Eth maitin d'Aran, un dels que emet Catalunya Informació en desconnexió per aquest territori, he generat una picabaralla política a l'Aran. A l'editorial, el periodista es fa ressò del fet que s'hagi confirmat una àmplia presència de la variant britànica de covid-19 a l'Aran (en un 92% de les proves seqüenciades). Remarca que el secretari de Salut Pública de la Generalitat, Josep Maria Argimon va anunciar el passat 4 de febrer la detecció d'aquesta variant a l'Aran. Des d'aleshores, de Laurens explica que des del seu mitjà s'han posat en contacte diverses vegades tant amb el Conselh Generau com amb la regió sanitària de l'Alt Pirineu i Aran, depenent del departament de Salut de la Generalitat, per conèixer la gravetat de la situació. "La resposta a totes dues bandes ha estat tirar pilotes fora: des del Conselh dient-nos que no en tenien cap confirmació i que Salut no els n'havia dit res, i des de la regió sanitària, dient que això era competència del Conselh i que tampoc en sabien res".

Convergéncia Aranesa, en tot analisar eth naut indèx de rebròt de covid-19 que i a en territòri dera Val d'Aran, demane ath Conselh Generau d'Aran que se hèsque ua dusau pròva PCR as persones qu'agen dat positiu e agen superat eth periòde de 14 dies de confinament o quarentena. Aguesta mesura se sollicite perqué se considère que, tot e auer ua carga virau mès baisha, ei possible qu'aguestes persones gesquen en carrèr e poguen contunhar d'èster transmissors deth coronavirus en tot méter en risc era salut publica des vesins dera Val d'Aran.

La síndica d'Aran, Maria Vergés, s'ha posat novament en contacte aquesta setmana amb el departament de Salut per conèixer quines previsions té i quines possibles mesures té previst aplicar la Generalitat de Catalunya davant l'alta incidència del covid-19 a l'Aran. Cal tenir en compte que la vall presenta ara mateix un risc de 1.974 punts i una velocitat de transmissió de la malaltia (Rt) d'1,41 (quan està per sobre d'1 vol dir que el virus s'expandeix, ja que cada malalt de covid-19 contagia a més d'una persona). En les últimes 24 hores s'han detectat 19 nous positius de covid-19 i l'Espitau Val d'Aran manté 13 persones ingressades per covid-19. A més, recentment Salut ha confirmat que el 92% de casos de covid-19 analitzats ja pertanyen a la variant britànica, que es considera força més contagiosa.

L'Aran acumula un total de 9 defuncions derivades del covid-19 des del mes de gener i 16 des de l'inici de la pandèmia. La darrera mort ha estat notificada aquest diumenge i és la d'una persona de 63 anys que estava ingressada a la planta covid de l'Espitau Val d'Aran. Així ho ha donat a conèixer el Conselh Generau d'Aran, que ha aprofitat per donar el condol a la família. A més, el nombre de nous positius detectats a diari a la vall segueix sent força elevat, quinze aquest diumenge.

A compdar d’aguesta tarde, en tot seguir eth plan de vacunacion gestionat peth departament de Salut dera Generalitat de Catalunya, s’inície era campanha de vacunacion contra eth covid-19 ath professorat des escòles e er institut deth territòri. Atau e coma a informat eth Departament, se vacunarà as docents menors de 55 que non agen estat diagnosticadi damb covid-19 enes darrèri 6 mesi.

El Parlament de Catalunya va aprovar l'any 2015 la Llei d'Aran, que reconeixia la identitat pròpia d'aquest territori i incloïa el dret a decidir dels aranesos. Sis anys després, PDeCAT, ECP, PSC, i PPC encara reclamen un desplegament efectiu de la Llei, mentre que ERC defensa per l'Aran el mateix que defensa per Catalunya. En la mateixa línia està la CUP, que es mostra també partidària que siguin els aranesos els que decideixin quin marc de relació volen tenir amb els Països Catalans. JxCat aposta perquè l'Aran sigui el que "la gent de l'Aran vulgui". Cs vol reactivar les comissions bilaterals Generalitat - Conselh Generau però es mostra contrari al seu "dret a decidir" igual que el PP.

L’Aran és la comarca que presenta la pitjor situació epidemiològica de Catalunya. Té la positivitat més alta (arriba al 12% i hauria d’estar per sota del 5%) i la incidència acumulada més elevada: 2.126 casos per cada 100.000 habitants, el doble que la següent a la classificació (la Garrotxa, amb 1.170). Per a l’investigador del grup Biocom Enric Àlvarez, el més precupant de les dades araneses és que, tot i les restriccions aplicades des del 7 de gener, no han aconseguit abaixar la corba. “El 2% dels aranesos estan contagiats i, si se segueix així, en un mes pots tenir el 10% de la població contagiada”. “És una barbaritat, la penetració de la malaltia pot deixar efectes molt greus”, ha alertat Àlvarez, que també ha demanat a Salut que analitzi la incidència de la variant britànica en aquest territori.

El Grup d'investigació en Biologia Computacional i Sistemes Complexos del Departament de Física de la Universitat Politècnica de Catalunya (BIOCOMSC) ha alertat que la Val d'Aran és el territori amb una incidència més elevada de covid-19 a Catalunya, amb un 2% de forma sostinguda en els darrers catorze dies. BIOCOMSC ha afirmat que en aquests moments "pràcticament tothom de l'Aran coneix una persona contagiada". Es tracta d'una situació similar a la viscuda a Cerdanya fa un mes. L'Aran porta gairebé un mes amb 2-8 casos TAR diària amb població de 10.000 habitants. BIOCOMSC alerta que "si aquesta situació no es reverteix, la penetració de la malaltia pot ser enorme, amb uns efectes molt greus per tota la zona". Recordem que aquest dilluns el Govern aranès ha confirmat tretze nous casos positius de covid-19, 11 persones ingressades a l'Espitau Val d'Aran i una persona morta per covid-19.