Catalunya podria haver tancat aquesta legislatura amb una llei electoral pròpia, una assignatura pendent des de fa més de 40 anys. Tot apunta, però, que les pròximes eleccions autonòmiques es continuaran celebrant a l’empara de la llei electoral estatal, la LOREG, tot i el compromís inicial del Govern d’enllestir-la aquesta legislatura. L’oportunitat hi va ser, però la ruptura de la coalició de Junts i ERC va endur-se-la pel davant. No només per la manca d'entesa per renovar el sistema electoral entre els partits –s'havien de posar d'acord Esquerra, Junts i el PSC–, sinó que tampoc hi havia acord entre els exsocis de Govern sobre com impulsar-la: JxCat preparava un projecte de llei des del departament d'Exteriors pilotat per Victòria Alsina –que constava en el pla normatiu de la Generalitat–, mentre que els republicans consideraven que s'havia de tirar endavant des del Parlament per tenir ja d'entrada el "consens" dels grups (es necessiten 90 diputats, dues terceres parts de la cambra, segons l'Estatut). Finalment, ni una cosa ni l'altra: els partits (i des del mateix Govern) es mostren escèptics que amb l'any de legislatura que queda es pugui teixir un consens d'aquesta magnitud.

Quina lliçó de democràcia que ens ha donat el Regne Unit aquest dilluns! Després de quatre dies de celebració dels setanta anys de regnat d’Elisabet II, amb una emoció difícil d’entendre des de la nostra mirada desconfiada amb la monarquia, els britànics han tingut un dilluns de política intensa, en què s’han mostrat totes les qualitats de la seva democràcia. Un primer ministre ha estat sotmès a censura per part dels diputats del seu partit, que ho van sol·licitar en cartes signades individualment fins a assolir una xifra que el membre responsable d’atendre aquestes queixes va considerar que obligava a emetre un vot explícit entre els diputats del Partit Conservador. La votació es convoca per al mateix dia i el primer ministre, Boris Johnson, la supera, però constata la magnitud de l’oposició interna. Un resultat que afebleix el Partit Conservador però que enforteix la democràcia britànica.

En totes les eleccions els ciutadans reben a casa sobres amb la propaganda electoral i la papereta dels partits polítics. Cada partit, un sobre diferent. Què en fan: la tiren directament a les escombraries? Hi donen tan sols un cop d'ull? Se l'estudien a fons? Sigui quina sigui l'opció, aquesta propaganda –coneguda com a mailing– s'ha convertit en la principal despesa de les campanyes, fins al punt que en l'última, la dels comicis al Parlament del 14 de febrer del 2021, es van batre tots els rècords: 13,5 milions d'euros finançats amb diners públics. La xifra s'ha disparat tant que la Sindicatura de Comptes de Catalunya, que audita els partits, ha demanat que s'adoptin mesures per reduir-la. "Caldria avaluar l'eficiència real de les trameses [...] i estudiar la conveniència de reduir la despesa", diu a l'últim informe.

Ningú va dir que seria fàcil i, efectivament, no ho està sent gens. L'enèsim intent d'impulsar una llei electoral pròpia per a Catalunya, que es tornava a gestar el setembre passat, s'ha tornat a encallar. Tres mesos després, els partits encara no s'han posat d'acord en com començar a fer la feina. Per ara, doncs, continuarà vigent l'anomalia de Catalunya com l'única comunitat que no ha aconseguit fer una llei així des de la Transició i que es regeix per la llei orgànica de règim electoral general (Loreg), del 1985 i força antiquada en alguns aspectes. De cara al nou any, els partits asseguren que ho tornaran a intentar.

¿Hi hauria hagut el 14-F els mateixos obstacles per organitzar unes eleccions en pandèmia si Catalunya hagués tingut una llei electoral pròpia? El sentiment generalitzat és que no. Però Catalunya no disposa d’una norma així per la incapacitat dels partits durant 41 anys de posar-se d’acord. Ara es comença a cuinar un nou intent per deixar enrere un dels fracassos més transversals de la política catalana. Un moviment que té suports al Govern i al Parlament. Ningú promet que sigui fàcil, però, amb la pandèmia a la retina, aquesta vegada podria ser la bona.

Els demòcrates de Texas van marxar massivament del Parlament estatal aquest diumenge a la nit per forçar el fracàs d'una proposta republicana de reforma generalitzada de la llei electoral texana. L'acció, que va privar la sessió del nombre mínim de legisladors que es necessitava per dur a terme una votació abans del temps límit de mitjanit, va suposar un dur revés per als republicans, que havien convertit la proposta de nova llei electoral en una de les seves principals prioritats.

Aquest 28 de gener tocarà felicitar el Congrés espanyol: celebrarà el desè aniversari del vot pregat. La reforma de la llei electoral el 2011 va introduir el famós voto rogado a un sistema ja poc garantista. Espanya és aquest país en permanent campanya electoral que obliga obertament la seva ciutadania a “pregar” si vol votar. Cal demanar permís formal setmanes abans i l’administració l’ha de concedir. PP, PSOE, CiU i PNB van convertir votar en un favor que l’Estat et concedeix com si fos un caprici i no un dret democràtic.

Votar en unes eleccions si vius fora de l'Estat sempre ha sigut motiu de queixa pels residents a l'exterior per totes les traves amb què es troben. Amb una pandèmia en marxa, la situació es podria complicar encara més. Per intentar canviar aquesta tendència i facilitar les coses, la Generalitat ha formulat aquest dijous dues peticions a la Junta Electoral Central (JEC). La primera, que els ciutadans a l'exterior rebin "com més aviat millor" tota la documentació per votar –la targeta censal i el sobre– i no s'esperi a la proclamació definitiva de les candidatures. La segona, que aquests mateixos ciutadans es puguin descarregar les butlletes a través "d'enllaços oficials" d'internet. El conseller d'Acció Exterior, Bernat Solé, ha considerat que, fent això, es podrà garantir una participació més alta.

De tots els projectes inacabats que acumula el Parlament en 40 anys de restauració democràtica, n’hi ha un que en temps de covid ha adquirit especial rellevància. En quatre dècades els partits han sigut incapaços d’aprovar una llei electoral pròpia i Catalunya es regeix per la norma estatal en la matèria, la llei orgànica de règim electoral general (Loreg). Ara, aquesta anomalia s’ha demostrat una mancança notable per a la Generalitat a l’hora d’intentar aplicar diverses mesures que facilitarien celebrar uns comicis amb pandèmia. Amb una llei pròpia tot seria més fàcil; sense una norma així es redueix el marge de maniobra. Quina és la gènesi d’aquest fracàs?

Que unes eleccions en plena pandèmia de coronavirus no són com les d’abans és una evidència que la Generalitat fa mesos que sap. I no només en la teoria, perquè de comicis se n’han celebrat desenes arreu del món en els últims vuit mesos. La direcció general de Processos Electorals, de fet, hi treballa des d’abans que se sabés que les urnes haurien d’estar a punt per al 14 de febrer. Ara bé, en les últimes setmanes s’acumulen els informes i també les presses per intentar tenir-ho tot a punt, malgrat que Catalunya juga amb un desavantatge clar: no té llei electoral pròpia. Això no serà cap impediment per ampliar les distàncies entre les meses electorals -si els col·legis són prou grans-, per limitar el nombre de persones dins els punts de votació, per afegir dispensadors de gel hidroalcohòlic o per exigir que tothom porti mascareta. Però, en canvi, limita moltes altres qüestions que han anat plantejant fins i tot en públic consellers de la Generalitat.

Després de l'intent fallit de la legislatura passada, les formacions progressistes del País Valencià, PSPV, Compromís i Unides Podem, han decidit tornar a provar sort amb la reforma de la llei electoral valenciana i aquest dijous han registrat una proposició de llei per a la seva modificació. En aquest cas, sembla que inicien la jugada amb millors cartes que el 2018 després de la pèrdua de vots patida per Ciutadans durant els últims comicis estatals. La debilitat de la formació taronja podria abocar-la a donar suport a una norma que té com a eix la rebaixa del 5% al 3% en el percentatge de vots necessaris, tant a nivell provincial com autonòmic, per obtenir representació a les Corts. Aquesta modificació gairebé garantiria l'elecció de diputats de Cs al Parlament en la següent legislatura.

Era una mort anunciada. La reforma de la llei electoral iniciada el març de l'any passat ha acabat el seu camí aquest matí a les Corts Valencianes quan que el Partit Popular i Ciutadans hi han votat en contra i no s'han assolit els 66 diputats necessaris (dos terços de la cambra) per aprovar-la.

El ple del Congrés de Diputats ha aprovat aquest dijous per unanimitat la reforma de la llei orgànica del règim electoral general (LOREG) per retornar el dret a vot a prop de 100.000 discapacitats de l’Estat –principalment amb discapacitat intel·lectual– que havien perdut el dret a vot fruit de decisions judicials de declaració d’incapacitat. La modificació de la llei elimina del text els apartats b) i c) del primer punt del tercer article de la llei electoral, que establia que no tenen dret a sufragi els que hagin estat declarats incapaços per una sentència ferma i els internats en un hospital psiquiàtric i declarats incapaços durant el període del seu internament. Tots ells ja podran votar a les pròximes eleccions.

La votació sobre la reforma de la llei electoral valenciana s'acosta i els grups parlamentaris preparen els seus arguments per a un debat en què l'acord sembla força difícil. Si PSPV, Compromís i Podem el març passat van iniciar el tràmit legislatiu tot i no tenir el suport de Ciutadans per forçar la formació taronja a posicionar-se definitivament, ahir el partit que al País Valencià encapçala Mari Carmen Sánchez va fer el seu moviment i va anunciar la presentació d'una reforma estatutària que permeti transformar les tres circumscripcions electorals provincials en una única d'autonòmica com a pas previ a qualsevol altra iniciativa.

Ciutadans ha confirmat avui el que ja va anunciar abans de l'estiu. La formació taronja no donarà suport a la reforma de la llei electoral valenciana proposada per PSPV, Compromís i Podem i impossibilitarà, entre altres modificacions, la rebaixa del llistó electoral del 5% al 3%. Sense els vots de Cs, les tres forces d'esquerres no disposen dels suports suficients per aprovar la norma, ja que necessita el vot favorable de dos terços dels diputats de la cambra autonòmica.

Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) ha acusat Ciutadans "d’absoluta manca de coherència" per "tancar la porta" a la reforma de la llei electoral al Parlament valencià, "en contra del que deia el programa amb el qual es va presentar a les eleccions”. Així ho ha dit Rosa Pérez, coordinadora general de la formació, que ha acusat "el partit taronja de canviar de postura segons com li bufa el vent" i de "voler canviar-ho tot perquè res no canviï”.

En plena recta final per a la investidura d'un president i la formació del nou Govern, el PSC deixa entreveure una de les seves principals prioritats en aquesta legislatura: l'aprovació d'una llei electoral catalana. Els socialistes han presentat aquest dijous una nova proposta en aquest sentit que busca superar el desacord històric sobre aquest tema al Parlament, convençuts que és un model que pot trobar el consens a la cambra perquè "no beneficia ni perjudica a ningú".

"Ara comença la partida de veritat. Deixem de parlar de farol i iniciem un temps amb un calendari concret on caldrà posicionar-se", amb aquestes paraules el diputat de Podem, Antonio Montiel, ha dibuixat l'escenari que obri l'inici de la tramitació de la reforma de la llei electoral que han presentat aquest matí la formació lila, PSPV i Compromís a les Corts Valencianes. Amb aquest pas, els grups que van signar l'Acord del Botànic pretenen forçar la negociació amb Ciutadans, partit que inicialment donava suport a la modificació, i sense el qual, les formacions progressistes no disposen dels vots necessaris per tirar endavant la reforma.

Els grups parlamentaris amb representació a les Corts Valencianes han aprovat per unanimitat el dictamen que preveu reformar el sistema electoral valencià i rebaixar la barrera electoral de l'actual 5% al 3%.