L'eix ideològic s'ha fet evident aquest dimecres al Parlament i ha passat per sobre de les diferències en l'eix nacional que mantenen partits com el PP i Junts. Els juntaires s'han posat al costat dels populars a l'hora de defensar una proposició de llei del grup d'Alejandro Fernández que proposava eliminar l'impost de successions. La iniciativa també ha rebut el suport de Vox i Aliança Catalana, però no es tramitarà al Parlament perquè han prosperat les esmenes a la totalitat que havien presentat el PSC, ERC i la CUP. Aquest tribut sempre ha representat la línia divisòria a l'hora d'identificar un partit d'esquerres o de dretes. I, en aquest cas, no ha estat una excepció.

Només tres països de la Unió Europea recapten més que Catalunya amb l'impost de successions i donacions, tot i que hi ha dues comunitats de l'Estat –les Balears i Astúries–, que també superen la recaptació, segons un estudi del Banc d'Espanya. L'informe, publicat l'1 de juliol i titulat El possible impacte recaptatori d'algunes reformes hipotètiques de l'impost sobre successions i donacions, assenyala que totes les comunitats autònomes podrien recaptar més si reajustessin les tarifes que es paguen per aquest tribut als nivells que tenien el 1996, quan el govern espanyol en va cedir la gestió a les autonomies.

Les exempcions fiscals a les empreses familiars són l'eina principal d'elusió de l'impost de successions per als contribuents més rics a Catalunya, segons un estudi publicat pel Banc d'Espanya aquest dimarts. Gràcies als beneficis d'incorporar part del patrimoni en una companyia controlada per un grup familiar, els contribuents que declaren herències de més de dos milions d'euros (el 0,5% del total d'herències a Catalunya) es poden estalviar de mitjana uns 300.000 euros en aquest tribut.

Que els ciutadans més rics no paguen gaires impostos és una conclusió a la qual s'arriba fent un simple cop d'ull a la majoria d'estudis sobre fiscalitat a Catalunya, a Espanya i al món. Ara bé, sembla que la situació comença a virar i que els governs d'arreu del planeta deixen enrere les idees de dècades passades que abaixar la tributació era positiu, per centrar-se en corregir unes desigualtats que els últims anys han anat a més.

El congrés extraordinari de Junts no només servirà per elevar Carles Puigdemont com a líder formal del partit, amb una nova direcció, sinó també per confeccionar un nou full de ruta. Des del camí per a l'independentisme, amb un cert retorn al gradualisme partint del context actual, fins al perfil econòmic, les polítiques d'immigració i d'habitatge, així com el paper al Parlament i al Congrés. De fet, els juntaires, en les ponències d'estratègia i model de país que s'han aprovat aquest dissabte al migdia, no qüestionen els acords amb el PSOE –tot i que sí que li llancen avisos–. En canvi, fa dos anys sí que van posar en entredit l'aliança governamental a Catalunya amb ERC. Ara tampoc demanen eliminar l'impost de successions o patrimoni i s'aferren a una "reducció justa".

El maltractament fiscal als catalans és una realitat objectiva de la qual és important distingir dos vessants. El primer està lligat a l’existència d’un dèficit fiscal amb l’Estat, provocat per la diferència entre el que l’Estat ingressa en concepte d’impostos pagats pels catalans i el que l’Estat gasta a Catalunya. Aquest dèficit representa prop del 10% del PIB català, un percentatge escandalós que s’ha anat mantenint més o menys constant al llarg de dècades, amb independència de qui governés a Madrid. La segona dimensió d’aquest maltractament fiscal no té res a veure amb l’Estat: és autoinfligida. Potser per això els polítics catalans no en parlen. Aquest vessant del maltractament té un significat molt tangible: els residents fiscals a Catalunya fa molt temps que paguen més IRPF, impost de patrimoni, impost de successions i donacions i impost de transmissions patrimonials (a més d’altres impostos especials) que la majoria dels ciutadans espanyols, cortesia exclusiva dels Governs catalans de torn amb el suport dels seus aliats parlamentaris. No és aquest l’espai per entrar en detalls, però és ben segur que els lectors damnificats en són ben conscients.

És l'impost més polèmic, i també el més polititzat. No hi ha gaires dades, però en les que tenim (del 2022) el paguen sobretot els rics.

¿Paguen prou impostos els rics? ¿I les famílies més pobres? ¿I les empreses? ¿Cal canviar el model fiscal a Espanya? Aquestes preguntes recurrents són algunes de les que intenten respondre els tècnics del ministeri d'Hisenda José María Mollinedo i Carlos Cruzado amb un nou llibre provocativament titulat Los ricos no pagan IRPF (Capitán Swing).

L'Agència Tributària de Catalunya va fer aflorar l'any passat 286 milions d'euros defraudats per contribuents en impostos propis i cedits de la Generalitat, amb l'impost de successions i donacions encapçalant els impagaments, segons ha explicat el departament d'Economia de la Generalitat aquest dijous. Aquesta quantitat representa una lleu davallada de 8 milions, un 2,7%, en comparació amb el 2022.

Junts torna a reclamar la bonificació de l'impost de successions (i donacions). Dic “torna” perquè ja va ser un compromís electoral de CiU l’any 2010 que, com a flamant responsable de la hisenda de la Generalitat, em va tocar defensar al Parlament.

1. A mitjan febrer, Catalunya va tirant de pressupostos perquè, per als d’enguany, el més calent és a l’aigüera. Tot apunta que els acords, d’amagatotis, entre ERC i PSOE, al capdavall faran possible que Pere Aragonès se’n pugui sortir a Catalunya, igual que Pedro Sánchez al Congrés, com Jaume Collboni a l’Ajuntament. Enlloc no en tenen prou, de passar-se els vots, però sí que l’ajuda recíproca és imprescindible per sortir-se’n. Al Parlament, els comuns poden ser la tercera força per fer possibles, per segon any consecutiu, uns números avalats per un tripartit d’esquerres. Junts, que malda per no ser bandejat del tauler polític, ha fet la seva carta de mínims per negociar l’aprovació de pressupostos. De les 100 mesures que demana, el titular més llaminer se l’emporta la supressió de l’impost de successions, com a primer dels avantatges fiscals que miren d’obtenir per als ciutadans. Una bona idea, no només per a la seva parròquia.

El 74% dels contribuents que van declarar l'impost de successions l'any passat van pagar menys d'un euro per aquest tribut, segons dades del departament d'Economia de la Generalitat a les quals ha tingut accés l'ARA. Això vol dir que, el 2022, aproximadament unes 100.000 persones de les gairebé 136.000 que van haver de liquidar aquest impost sobre les herències a Catalunya van abonar només uns cèntims.

El nou govern valencià del PP i Vox ha anunciat aquest divendres la bonificació en un 99% de l'impost de successions i de donacions en el cas que la transmissió es realitzi en benefici de fills, cònjuges i pares. La decisió se suma a l'adoptada aquesta setmana pel Govern balear perquè el tribut es deixi d'ingressar en els mateixos casos i també entre avis i nets. A més, a les Illes, en les herències entre germans i entre oncles i nebots l'impost es reduirà en un 50% si no hi ha descendents directes, i en un 25% en cas contrari.

Hi va haver un dia que a Catalunya l'impost de successions capitalitzava tots els debats pressupostaris. Parlar-ne es va convertir en una guerra de trinxeres entre els que reclamaven apujar-lo (bàsicament els partits d'esquerres) i els que defensaven abaixar-lo o directament eliminar-lo (bàsicament els partits de dretes). Una de les figures més redistributives per a uns (les herències més riques són les que més paguen) i un "impost de la mort" per als altres. Avui dia se'n sent a parlar a batzegades, però ha deixat de tenir la rellevància d'altres ocasions. Si algun dia torna a la primera plana política alguns potser s'emportaran una sorpresa. El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ha preguntat per l'impost de successions amb una conclusió clara: hi ha un consens general favorable a abaixar-lo.

L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), organisme que agrupa les principals economies desenvolupades del món, considera la Comunitat de Madrid com un "paradís fiscal" dins d'Espanya pel fet d'haver eliminat l'impost de patrimoni. Així ho destaca en un estudi publicat aquest dimarts en què fa esment entre d'altres a un altre article acadèmic publicat a finals d'any.

Les propostes del PP i Ciutadans de reformar i fins i tot suprimir l'impost de successions, gairebé dos mesos després que s'aprovés una modificació a l'alça d'aquest tribut –en el marc dels pressupostos del 2020 pactats pel Govern amb els comuns–, no tiraran endavant. Tots els grups parlamentaris s’han oposat a les dues proposicions de llei que havien presentat els populars i els taronges i han evitat, així, que continuïn el seu tràmit parlamentari a la cambra catalana. JxCat, ERC i el PSC-Units havien presentat esmenes a la totalitat a les dues propostes -que han tirat endavant-, mentre que Catalunya en Comú - Podem n'havia presentat una per a la proposició de llei del PP, que demanava suprimir aquest impost.

El Tribunal Suprem ha emès dues sentències que estableixen jurisprudència i que, segons publica aquest dimecres el diari Expansión, faran que es redueixi l'impost de successions que paguen les empreses familiars. Les sentències en qüestió tenen a veure amb l'aixovar domèstic, un concepte sota el qual s'agrupen els efectes personals, utensilis domèstics i béns mobles d'ús particular que es reben en una herència.

Ja sabem que els pressupostos de la Generalitat no naixien amb 3.000 milions més sota el braç; només “aixecaven en 3.000 milions el sostre de despesa respecte als del 2017” [sic]. Però com que el sostre de despesa respecte al 2019 creixia menys del 3%, l’augment de la despesa hauria estat d’uns 750 milions. La despesa extraordinària pel coronavirus ja s’ho ha endut diverses vegades. Ja sabem també que la despesa sanitària del 2019 havia quasi recuperat els nivells reals del 2009, i que el 2020 s’anava a superar (amb la despesa pel coronavirus ja l'ha passat de llarg). Però això només són mossegades de la realitat.

L’impost a la mort és una de les maneres com es coneix despectivament l’impost de successions i donacions, una de les taxes que la Generalitat té plenament transferides de l’Estat i una de les que aixeca més debats entre esquerres i dretes.