La Fira Mediterrània de Manresa, la Fundació Joan Miró, la pel·lícula Wolfgang i l'espectacle Òpera a les venes són quatre dels deu projectes culturals protagonistes a la Nadala 2025 de la Fundació Carulla, una publicació que l'entitat edita cada Nadal des de fa 59 anys. La publicació s'ha presentat aquest dijous en un acte a la seu barcelonina de la fundació durant una "experiència artística immersiva", que s'ha inspirat en l'essència dels deu projectes que protagonitzen l'edició, tal com informa Efe.

Els Premis Baldiri de la Fundació Carulla tenen l'objectiu de reconèixer i impulsar escoles i projectes educatius de tot el territori de parla catalana que utilitzen la cultura, les arts i la llengua per millorar i transformar la societat. Amb la convocatòria 2025-2026, que es mantindrà oberta fins al 26 de gener del 2026, la Fundació vol reforçar el paper de l'educació com a espai clau per al foment de la llengua i per a la construcció d'una ciutadania crítica i cohesionada. Els premis tenen una dotació de 44.000 euros repartits en tres categories: Baldiri Arts i Llengua, i Baldiri Experiències i el Baldiri Escola Transformadora.

La Fundació Carulla impulsa EureCA’T!, una crida oberta a idees culturals innovadores que tinguin com a objectiu principal fomentar l’ús del català. L’objectiu és activar noves propostes creatives que facin del català una llengua viva, quotidiana i compartida. La iniciativa ofereix formació, acompanyament expert i suport econòmic.

Albert Cañigueral (Mataró, 1977) és explorador digital vinculat al Barcelona Supercomputing Center i s'ha especialitzat en l'impacte social i econòmic de les innovacions digitals. Aquesta setmana ha participat a Mutare, impulsada per la Fundació Carulla, que en la setena edició ha posat el focus en el paper de la intel·ligència artificial (IA) com a repte i oportunitat per a la creativitat, la llengua, l’ètica i l’accés a la cultura.

Les escoles, centres i projectes educatius d’arreu de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya del Nord i Andorra encara compten amb uns dies per presentar les seves candidatures als Premis Baldiri 2024-2025. Concretament, fins dilluns vinent, dia 20. Els guardons, impulsats per la Fundació Carulla, arriben a la 47a edició amb l’objectiu de sempre: reconèixer i impulsar escoles i projectes educatius dels territoris de parla catalana que utilitzin la cultura, les arts i la llengua per transformar i millorar la societat. Els d’aquest any posen l’accent concretament en impulsar iniciatives que fan de la llengua catalana un element de cohesió en tota la comunitat educativa, especialment aquelles que, a més, tinguin la voluntat d’utilitzar la cultura i les arts per enfortir l’ús del català entre els infants i els joves.

L’Inevitable, el Festival d’Arts Comunitàries de Salt, ha guanyat el premi Lluís Carulla 2024 al millor projecte en la nit de la Cultura Transformadora celebrada a l’Ideal Centre de les Arts Digitals de Barcelona. L’Inevitable rep 60.000 euros per desenvolupar un projecte que promou l’art comunitari i dona visibilitat a les pràctiques artístiques locals. El premi a la millor idea transformadora, dotat amb 25.000 euros, ha sigut per a Mila, una factoria osonenca de talent narratiu per a joves que té com a objectiu fomentar la creació narrativa en català en joves d’entre 18 i 25 anys de perfils socioculturals diversos.

Al llarg dels anys, el Premi Lluís Carulla ha anat evolucionant cap a "un ecosistema d'impuls" i enfocat en "projectes culturals que busquen un impacte social", tal com explica Marta Esteve, directora general de la Fundació Carulla. El dimarts 19 de novembre, en un acte a l'Ideal Centre d'Arts Digitals de Barcelona es coneixeran els guanyadors del 2024, tant en la categoria de millor projecte, dotada amb 60.000, com en la de millor idea, dotada amb 25.000. També s es lliurarà el Premi Francesc Candel, dotat amb 15.000 euros, a un projecte artístic de cohesió social, acollida i integració de persones immigrants.

És ben sabut que el plàstic arriba a la Terra generant un impacte radical, però el que no tothom sap és que el 80% d'aquest impacte, bo o dolent, es decideix en la primera fase de la creació. Així ho explica Núria Vila, comissària de l'exposició Plàstic. Genial o pervers?, que es pot visitar al Museu Terra de la Fundació Carulla a Barcelona fins al 12 de juliol del 2025. La mostra reflexiona, en clau educativa i a través de jocs i obres artístiques, sobre els usos positius i negatius del plàstic en la societat, els impactes ambientals i socials que genera i els reptes actuals que presenta.

Els projectes digitals en català guanyadors del Premi Embrió 2024 són La porcellera, d’Àlex Vila Plaza, Maria Lyona, Norbert Palazón, Marc Martínez i Pau Sánchez; Altres homes, de Pep Molina, i Lo nostre, de Clara Miret. Tots tres projectes rebran 2.000 euros i un acompanyament de qualitat per desenvolupar la idea presentada.

Sempre es diu que la cultura ha d'arribar a tothom i que ha de servir per transformar i generar canvis socials. La "fórmula Mutare" vol aconseguir-ho. "És una eina per resoldre reptes socials concrets en municipis concrets", assegura Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla. Aquesta primera setmana de juliol s'està celebrant la sisena edició de la plenària Mutare a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm. Al voltant de 300 persones es troben per dialogar, conèixer i reflexionar sobre aquelles iniciatives i projectes culturals que tenen un impacte en la transformació de les persones i els territoris.

Explica l’escriptora i biòloga Katia Hueso que el contacte permanent amb el medi natural fa enfortir el vincle emocional, psíquic i físic amb la natura. És en aquests moments d’introspecció que la criatura reforça el sentiment de pertinença amb la Terra, cosa que contribueix a descobrir-la, conèixer-la i respectar-la. Però, malauradament, els estudis confirmen que els infants passen un terç del temps en espais tancats, com assenyala la psicòloga, pedagoga i activista Heike Freire, referent internacional de l’anomenada pedagogia verda, que promou el desenvolupament holístic de les persones des dels valors i l'amor al nostre planeta.

La Fundació Carulla manté oberta la convocatòria dels Premis Baldiri, els guardons anuals que, des de fa 46 anys, impulsen i reconeixen projectes que transformin l’educació i donin resposta als nous reptes socials i educatius des de la llengua, la cultura i les arts. La complicada situació del català als centres i l’ús social i lúdic de la llengua catalana a les aules són els principals reptes d’aquesta edició.

Des de fa 45 anys i gestionats per la Fundació Carulla, els Premis Baldiri Reixac s’han dedicat a impulsar i a reconèixer diferents projectes capaços de transformar l’educació i de donar resposta als nous reptes socials i educatius des de la cultura i les arts. Actualment, la progressiva desaparició del català entre els joves, la crisi d’imaginació per pensar sobre el futur, la falta de respostes coordinades davant l’emergència climàtica o l’extensió de totes les formes de violència i desigualtat són alguns dels reptes als quals s’enfronta la societat, tots marcats per un alt grau d’incertesa i de complexitat.

El cicle de debat sobre el present Visions 5.1 tornarà del 6 de maig a l'11 de juny al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí (i en directe al canal de YouTube del museu). Sota el lema Resiliències i resilients, el cicle posa especial èmfasi en problemàtiques del món actual, en les crisis a les quals s’enfronta l’ésser humà, des de la climàtica fins a la social, el feminisme i la lluita contra el racisme. Hi portarà més d’una vintena de pensadors, assagistes, advocats i artistes per proporcionar una mirada crítica i aportar noves idees, des de Marina Garcés a Estel Solé, de Carla Vall a Santiago Alba Rico.

Les arts escèniques de carrer són un sector estructuralment molt dèbil que, a causa de la pandèmia del covid-19 –que ha afectat severament la cultura des del mes de març de l'any passat–, està patint estralls que seran molt difícils de reparar. El 70% dels creadors de carrer han vist com els seus ingressos no arriben als 500 euros mensuals des de fa pràcticament un any. A més, el 20% no perceben cap ingrés per les activitats artístiques que podien desenvolupar abans de l'inici de les restriccions sanitàries. Aquestes són dues de les conclusions a les quals arriba l'informe que ha publicat aquest dilluns la Fundació Carulla, impulsat amb Street Arts Manifesto i l'Associació Plataforma Arts de Carrer.

“La cultura transforma l’educació, l’educació transforma les persones i les persones transformen el món”. Amb aquesta premissa, la Fundació Carulla fa més de mig segle que lidera, impulsa i connecta projectes culturals i educatius amb un objectiu clar: trobar respostes als reptes que planteja la societat. Aquest any, la covid-19 n’ha plantejat molts. “Com a societat, l’actual crisi provocada pel coronavirus ens ha fet sentir tremendament vulnerables -explica Marta Esteve, directora de la Fundació-. Hem vist com la cultura i l’educació han tingut un paper clau en els moments més durs del confinament i com s’han presentat davant dels ulls de tothom com a béns fonamentals de la nostra societat”, recorda l’entitat.

L’accés igualitari a la cultura és un dels debats més candents del sector, i el quart Premi Lluís Carulla hi ha fet la seva contribució aquest dimecres premiant com a millor projecte cultural transformador la creació d’un espai escènic itinerant pel 26% de comarques catalanes que no tenen un teatre. El guardó està dotat amb 60.000 euros i dos anys d’acompanyament empresarial de Netmentora Catalunya per valor de 10.000 euros. Com diu la directora de la Fundació Lluís Carulla, Marta Esteve, amb el guardó volen trobar “noves respostes” a les problemàtiques actuals. El projecte porta per títol Nilak i consisteix en una carpa mòbil amb totes les condicions tècniques necessàries per acollir espectacles, tallers i exposicions. “Invertir en cultura és invertir en salut, en créixer”, ha subratllat Marta Esteve.

La Fundació Carulla ha anunciat la posada en marxa d'un programa per ajudar els creadors culturals, SOS Cultura, dotat amb 100.000 d'euros. "Durant el confinament ha quedat palesa la importància que té la cultura en les vides de les persones i de les societats", afirmen els responsables de la fundació en un comunicat. El programa, que pretén ajudar a pal·liar la crisi causada pel covid-19 en l'àmbit cultural, destinarà vint beques de 4.000 euros cadascuna a les creacions artístiques en l'espai públic.

La Fundació Carulla organitza MŪTĀRE Educació, un espai obert de trobada per a mestres, educadors, artistes i agents culturals, on destaquen la importància de la cultura i les arts en l’educació del segle XXI i valoren els centres educatius com a generadors de coneixements i continguts.

L'ARA publica aquest diumenge un suplement especial sobre la cultura com a element transformador a partir d'una proposta de la Fundació Carulla, que la setmana que ve entregarà el seu premi Lluís Carulla, dotat amb un global de 100.000 euros, a un projecte d'emprenedoria cultural. Aquest any s'hi han presentat 205 propostes, de les quals cinc han quedat finalistes.