El decret de l'escut social que aquest dijous es vota al Congrés penja d'un fil. De fet, a hores d'ara res fa pensar que prosperi, perquè l'executiu espanyol no té prou vots lligats. Junts assegura que hi votarà en contra, o com a mínim així ho ha anticipat la portaveu del partit al Congrés, Miriam Nogueras, durant la sessió de control d'aquest dimecres al govern espanyol. "Votarem que no", ha afirmat Nogueras, que ha recriminat a Pedro Sánchez que hagin tornat a incloure en el decret la mesura antidesnonaments. "Escut social sí, ocupacions no", ha dit Nogueras. D'aquesta manera, l'executiu de Pedro Sánchez s'aboca, de nou, a una nova derrota del paquet de mesures. Fonts governamentals eviten entrar a valorar aquest escenari i es limiten a dir que s'esperen a la votació d'aquest dijous.

L’estiu comença, i malgrat que les pluges recents ens permeten oblidar-nos (per uns segons) de la greu sequera que estem patint, les altes temperatures i els incendis ens recordaran ben aviat que l'escalfament global no és un fantasma del futur, sinó una realitat actual. Però no són pocs els polítics que sentim, un dia rere l’altre, fent declaracions sobre el negacionisme climàtic. Fa dècades que des de la comunitat científica s’alerta dels perills de no prendre mesures per tal de mitigar el canvi climàtic, des de l’impacte a les temperatures fins a les morts que pot provocar. Si la ciència i la política haguessin parlat més probablement avui no seríem on som.

El govern del recentment investit Pedro Sánchez posa el focus en la política d’habitatge creant un ministeri que tindrà com a titular Isabel Rodríguez. Han estat molt discutides les últimes declaracions de la nova ministra, que ha fet èmfasi en la necessitat d’estar al costat dels petits propietaris. Ha utilitzat un discurs molt recurrent a peu de carrer: el que parla de la necessitat de protegir les persones, especialment les persones grans, que han comprat un segon habitatge amb els seus estalvis per poder completar les seves rendes. No obstant, el 97% dels arrendadors viuen en un habitatge de propietat i el seu perfil mitjà és de 54 anys, estudis superiors i uns ingressos mitjans d’uns 42.000 euros bruts anuals. 

El govern espanyol ha establert un ajut de 200 € per a les persones que estan en una situació econòmica de fragilitat arran dels augments de preus. És un exemple més del que en podríem dir política social personalitzada, és a dir, basada en ajuts condicionals al nivell de renda, modificada per circumstàncies personals o familiars.

Als anys 90 es va produir un interessant debat en el camp de les ciències socials. Diverses acadèmiques feministes van plantejar, en l'àmbit dels estudis sobre els estats del benestar, la idea que no n’hi havia prou amb estudiar l’esfera pública i la mercantil per entendre de quina manera i en quina intensitat es produeix la prestació de serveis i cures en una comunitat, ja que molts règims de benestar fan recaure en la família una part important de responsabilitats. Sense anar més lluny, als països mediterranis la cura de les persones dependents o l’educació de la petita infància les ha cobert quasi exclusivament l’esfera familiar. Per això aquestes autores alertaven que quan parlem d’esfera familiar parlem, en la major part dels casos, de responsabilitat femenina, de treball gratuït i invisibilitzat de les dones. El mateix Gosta Esping-Andersen agafava el guant i, en la seva obra publicada al canvi de mil·lenni, Fundamentos sociales de las economías postindustriales, apuntava la necessitat de fer més complexos els acostaments a la comprensió dels estats del benestar introduint-hi l’esfera familiar al costat de la mercantil i l’estatal (posteriorment també es considerarà la comunitària). Així doncs, venia a dir: per fer estats del benestar de més qualitat, guiats per l’ideal de la igualtat, no només cal desmercantilitzar (que els poders públics assumeixin la prestació de serveis públics i facin transferències monetàries que permetin cobrir necessitats educatives, sanitàries, de subsistència, etc. sense haver de recórrer al mercat) sinó que també cal desfamiliaritzar, sostreure responsabilitats de l’esfera familiar. O, en altres paraules, a part de treballar en la fractura socioeconòmica també cal treballar en la de gènere.

Un castell de cartes. Un conjunt de mentides que hem acceptat inconscientment. Així es revelen les nostres certeses durant les crisis profundes. El 2020 ha semblat una marea que, un cop s'ha enretirat, ens obliga a enfrontar les veritats submergides.

Fa uns dies tots vam poder sentir com analistes i tertulians criticaven la manca d’encert de les enquestes sobre les eleccions nord-americanes, i fins i tot en qüestionaven la utilitat vistos els resultats. En aquest context, el dia 9 de novembre, al programa Planta baixa de TV3, Marina Garcés afirmava, fent-se eco d’aquest sentir generalitzat, que les enquestes són part d’un “sistema de coneixement que falla sistemàticament”, un sistema que, al “calcular i reduir a dada allò que passa […] no ens diu res que s'acosti a la realitat”. Finalment, deixava entendre que les ciències socials avui en dia són poc útils ja que “hem reduït el coneixement a allò que és predictible”. M’agradaria matisar aquestes afirmacions i explicar per què no s’ajusten del tot a la realitat.

Eth Conselh Generau d’Aran a renauit eth convèni de collaboracion damb era associacion sense ànim de lucre ADDA e n’a incrementat era aportacion economica a 114.000 euròs entath finançament des activitats qu’amie a tèrme pendent er an. “Un des objectius que perseguim des deth govèrn deth Conselh Generau d’Aran ei eth d'establir es bases e estrategies dera atencion sociau tàs pròplèus ans, ues bases que responen a un projècte clar e concrèt que balhe solucions as besonhs reaus deth nòste territòri” afirme era vicesindica prumèra e conselhèra d’Igualtat, Salut e Benèster, Maria Vergés, en tot híger que: “en aguest sens, eth trabalh que desvolòpen es professionaus dera associacion ADDA ei primordiau entath benèster collectiu dera societat aranesa”.

Neixen menys nens que mai des que hi ha registres. Al llarg de l'última dècada els naixements han caigut en quasi un 30%. I aquest any les coses no milloraran. Ja va passar amb les crisis de 1993 i de 2008. Quan la situació econòmica empitjora, i les perspectives laborals són incertes, assumir un compromís de per vida –i el cost que suposa– queda només a l'abast d’uns pocs. Però el nostre problema de natalitat és estructural. Quines són, doncs, les raons que ens porten a tenir pocs fills, i què podem fer per canviar-ho?

La igualtat efectiva i el dret de les dones a viure lliures de violència continuen sent promeses fallides de la democràcia. La percepció d’una creixent igualtat -l’anomenada fal·làcia de la igualtat- coexisteix amb diferents formes de discriminació, subordinació, explotació i violència envers les dones que massa sovint passen desapercebudes. Això passa perquè aquestes formes de discriminació es produeixen (i reprodueixen) a partir de pràctiques informals i biaixos implícits profundament arrelats en el funcionament quotidià de les organitzacions i de les institucions. De fet, l’avenç en la igualtat no és lineal, sinó que la possibilitat de retrocedir és sempre present si no es manté com una prioritat en l’agenda política, econòmica i social. Així ho va evidenciar a principis d’aquesta legislatura la fotografia d’una mesa del Parlament integrada per sis homes i només una dona, malgrat que les diputades ocupen actualment el 43% dels escons.

Falta de sòl públic, falta de pisos per cobrir l’emergència residencial, gentrificació, pocs recursos econòmics i uns salaris que no ajuden a pagar uns lloguers que estan cada cop més disparats. Cap dels candidats que van participar ahir en el primer debat dels principals alcaldables per Barcelona va qüestionar aquestes evidències: és més, tots les van subratllar i van coincidir que la dificultat d’accés a l’habitatge és un dels problemes que més tensionen els barcelonins. Aquesta qüestió va centrar la trobada Compromisos per a una Barcelona social, un debat organitzat per la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya en col·laboració amb el diari ARA que es va celebrar ahir a l’Espai Francesca Bonnemaison.

La despesa no financera de la Generalitat creix en els pressupostos de la Generalitat dels 23.390,2 milions del 2015 fins als 23.747,2 milions, segons els comptes presentats aquest dimarts pel vicepresident català i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, just després d'entregar-los a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. És un increment compatible amb uns comptes que respecten el topall de dèficit del 0,7% fixat pel ministeri d'Hisenda i que, a diferència dels darrers presentats pel seu antecessor, Andreu Mas-Colell, no inclouen partides imaginatives per quadrar els números, com privatitzacions i venda de patrimoni inexistents o amb previsió de tributs anul·lats o ingressos de l'Estat no previstos.

El duel està servit. Els candidats del PP, Mariano Rajoy, i el del PSOE, Pedro Sánchez, confronten els seus projectes de país el cara a cara organitzat per l'Acadèmia de Televisió i moderat, com cada quatre anys, per Manuel Campo Vidal. Les retallades als serveis públics, lleis que han portat cua com la reforma laboral o la LOMCE, així com el rescat de l'economia espanyola són les qüestions que generen més fricció entre els dos caps de llista. Sens dubte, però, un dels moments de màxima tensió ha estat quan el dirigent socialista ha carregat contra la corrupció que afecta els populars. "Vostè ho ha retallat tot menys la corrupció", ha etzibat. I això ha estat només el començament.

Els grups de treball de la CUP s'han reunit aquest dissabte a l'Institut Jaume Balmes de Barcelona, dins dels Punts de Trobada per a la Unitat Popular, per tancar els documents programàtics que presentaran a l'Assemblea Nacional de la formació d'aquest juliol.

El Consell d'Estat considera "excessiu" que el govern espanyol parli de racionalització del sector públic en el seu projecte de llei per reduir organismes, atès que "només es refereix a l'administració de l'Estat" i "el seu abast objectiu no és tan ampli com l'expressió 'racionalització' evoca". A més, critica que els principals organismes afectats siguin els que desenvolupen tasques en l'àmbit de les polítiques socials. Així es recull en l'informe que l'òrgan consultiu ha elaborat sobre el projecte de llei de racionalització del sector públic i altres reformes de reforma administrativa que el consell de ministres va aprovar el 17 de gener per implantar algunes de les recomanacions de la Comissió per a la Reforma de l'Administració (CORA).