"Com una bagassa plena de carnassa / movent els sacsons d'un ventre caigut, / regust de magnòlia feta amb llomillo, / anques llepissoses i un melic pelut". Aquesta és la primera estrofa del famós poema El llançador de disc, de Josep Maria de Sagarra, autor de llibres tan celebrats com ara Cançons de taverna i d'oblit (1922) i El comte Arnau (1928). Qui busqui el monstruós i irreverent llançador de disc a l'obra completa de Sagarra no l'hi trobarà, per un motiu molt senzill: el poema no és d'ell. Es tracta d'una paròdia de l'escriptor que es va publicar amb el seu nom el 10 de desembre del 1929 a Xut!, setmanari esportiu humorístic.

Des que va guanyar l’Oscar per The artist fa deu anys, la carrera del director Michel Hazanavicius ha seguit una direcció un pèl erràtica amb incursions en el melodrama (The search), un biopic sobre Jean-Luc Godard en clau de comèdia (Mal geni) i el conte infantil (El príncep oblidat). Amb ¡Corten!, que aquest divendres arriba als cinemes, el francès torna al territori de la comèdia paròdica cinèfila, però amb una història que sonarà als habituals del Festival de Sitges, ja que és un remake de la japonesa One cut of the dead, la gran revelació de l’edició del 2018. Hazanavicius adapta amb força fidelitat l’estructura i els cops amagats d’aquella pel·lícula, que arrenca amb el rodatge arrítmic i desconcertant d’una pel·lícula zombi que salta pels aires quan uns zombis reals ataquen els actors però que, al cap de mitja hora, es transforma en una comèdia més clàssica sobre la preparació i rodatge d’un pla seqüència gairebé impossible.

Un dels còmics més reconeguts als Estats Units va ser l’actor i membre dels Blues Brothers John Belushi. Es va fer famós gràcies als seus esquetxos al Saturday Night Live, on va formar part de l’equip des dels inicis del programa, del 1975 al 1979. Era un home arrauxat, sense límits, que podia fer un humor cruel i barroer que el va singularitzar i el va catapultar a l’èxit. Amb només trenta anys, Belushi havia produït la pel·lícula Animal House –que va ser la número u en beneficis als Estats Units–, el seu disc Briefcase full of blues amb The Blues Brothers va ser número u a les llistes nord-americanes i formava part del programa més vist i més ben considerat de la televisió, el Saturday Night Live.

"Vaig sentir que repetien sovint la paraula 'yahoo', el significat de la qual no podia entendre aleshores", afirma el viatger Lemuel Gulliver a la quarta part de la novel·la de Jonathan Swift (1667-1775), 'Viatge al país dels houyhnhnms'. Gairebé tres segles després de la seva publicació –la primera edició data del 1727–, el professor de literatura anglesa de la Universitat de Houston Irving Rothman explica en un article, que avança 'The Guardian', que la majoria de paraules incomprensibles de la novel·la estarien inspirades en paraules hebrees. 'Yahoo', per exemple, és un derivat del nom de Déu en llengua hebrea, 'YHWH' (que es pronuncia Iahvè), i Swift el fa servir per designar criatures malignes: "Els crítics s'han fixat en la conducta perversa dels 'yahoo', però a la novel·la són descrits com 'hnea Yahoo', i si llegim 'hnea' de dreta a esquerra, com en hebreu, la paraula té sentit –vol dir 'no'–; els 'hnea Yahoo' serien, per tant, l'antítesi de Déu", escriu Rothman.

L'èxit de la pel·lícula '50 sombras de Grey', l'adaptació dels best-sellers d'E.L. James dirigida per Sam Taylor-Johnson, ha cridat l'atenció de l'actor i guionista Marlon Wayans, conegut per pel·lícules com 'Scary Movie', 'A Haunted House' i 'Dues rosses amb pebrots', entre d'altres.

Després de les crítiques que va rebre per l'última gala dels Globus d'Or, Ricky Gervais té molt difícil tornar a presentar una gran cerimònia als Estats Units. Però això no vol dir que Hollywood s'hagi lliurat de les seves bromes àcides. Més aviat, al contrari. El còmic anglès ha penjat a la seva pàgina web una paròdia de guió de la presentació dels Oscars en què ridiculitza, amb el seu característic humor corrosiu, la indústria del cinema nord-americà. En el text, James Franco i Anne Hathaway l'anomenen "gras", "lleig", "groller" i "estranger", i el retraten com a capaç de fer bromes fins i tot dels nens amb càncer.