El consell de ministres va fixar aquest dimarts el nombre de menors no acompanyats que ha d'acollir cada comunitat en el marc de la nova regulació legal per afrontar l'arribada de refugiats a les Canàries i Ceuta. Els criteris es basen en un decret llei aprovat pel Congrés i el govern espanyol ja avisa que, per més escarafalls que facin els presidents del PP, aviat s'activaran els trasllats dels 3.900 menors pendents de distribució. En una entrevista a TVE aquest dimecres, el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, s'ha mostrat confiat que totes les autonomies compliran i assumiran la tutela dels menors que rebin en aplicació del repartiment, que és obligatori. Ara bé, davant de possibles resistències, els ha llançat un avís: "Si alguna comunitat s'hi s'oposés, lògicament haurien d'intervenir les forces i cossos de seguretat. Però no tinc dubtes que els presidents i presidentes compliran la llei", ha afegit.

El president de les Canàries, Fernando Clavijo, ha desmentit la presidenta de les Balears, Marga Prohens, i ha volgut deixar clar que “de cap manera la situació de les Balears és comparable a la de les Canàries”, com podeu llegir a la crònica d'Anna Mascaró a l'Ara Balears. En el to de Clavijo –que milita a Coalició Canària– s'endevina un cert afartament de la demagògia prohensiana, que constantment compara l'arribada de pasteres a les costes de les Balears amb les afluències massives a les Canàries, o fins i tot amb les de l'illa italiana de Lampedusa. A Prohens tant li és: tot plegat és munició per disparar contra el govern d'Espanya i contra l'odiat Pedro Sánchez (un odi per encàrrec: a la seu del carrer Génova indiquen qui cal odiar, i amb quina intensitat, i les delegacions del PP a cada comunitat es posen a irradiar odi d'acord amb les instruccions). Mentre fa victimisme i comparacions inconsistents, la presidenta balear segueix governant amb l'extrema dreta de Vox, que és una part important del problema. Ha tingut –i segurament encara té– l'opció d'acordar polítiques amb els grups de l'oposició, els socialistes i Més per Mallorca. Però fins ara ha escollit sempre Vox com a socis i, recentment, en el balanç de mitjan legislatura, s'hi va refermar. Hi té a veure el fet que les decisions sobre acords i aliances tampoc no es prenen al Consolat de Mar, sinó a Madrid.

Amb la ruta de Vueling que connecta Barcelona i La Palma, la companyia aèria facilita l’accés a una de les illes més singulars de l’arxipèlag canari: La Palma. Coneguda com la Isla Bonita, La Palma és una destinació que ha sabut protegir la seva identitat natural i cultural, fugint del model de turisme massiu que ha marcat les altres illes. Els habitants d'una de les illes de les Canàries han sabut mantenir viva la cultura del seu territori, des de la gastronomia tradicional fins a les festes populars i l’arquitectura típica dels nuclis històrics. La seva aposta pel desenvolupament sostenible i l’autenticitat l’ha convertida en un referent per a un tipus de viatger cada cop més conscient.

El govern espanyol i l'executiu canari han arribat a un acord sobre l'atenció dels menors migrants no acompanyats que són a les illes i que han sol·licitat l'asil, segons expliquen fonts de la Moncloa. Aquest pacte arriba tres mesos després que el Tribunal Suprem establís en una interlocutòria que l'Estat els ha d'integrar en els recursos de protecció internacional i tres setmanes després que amenacés amb sancions els responsables polítics si ho incomplien.

Les Canàries han viscut aquest dimecres l'enèsima mostra del drama migratori. Un cayuco amb desenes de persones a bord ha bolcat al matí a l'illa d'El Hierro, quan s'acostava al port de La Restinga per desembarcar. L'embarcació transportava més de cent persones, incloses criatures, i les autoritats canàries han confirmat set víctimes mortals: quatre dones, una adolescent de 16 anys i dues nenes de cinc.

Nova tragèdia al mar. Almenys 50 persones han mort durant el naufragi d'una pastera que transportava persones des de l'Àfrica fins a les Canàries. Així ho ha denunciat a les xarxes socials l'ONG espanyola Caminando Fronteras i ho ha confirmat poc després, a la Cadena SER, el govern canari. Segons expliquen des de l'ONG, la pastera va sortir de Mauritània el passat 2 de gener amb, com a mínim, 86 persones a bord, i ahir les autoritats del Marroc van poder rescatar només 36 supervivents de l'embarcació. Per la seva banda, el servei espanyol de Salvament Marítim no té informació sobre aquest naufragi perquè els seus mitjans no han intervingut en el rescat dels supervivents.

En tot el 2024 han arribat 63.970 immigrants de forma irregular a l'Estat, segons el balanç provisional que ha fet públic aquest dijous el ministeri de l'Interior. Són 7.188 arribades més (+12%) que l'any passat i la xifra d'enguany pràcticament iguala el màxim històric, viscut l'any 2018 amb l'entrada de 64.298 persones després d'anys de clara davallada arran de la crisi econòmica. Tot i això, el balanç que ha compartit aquest dijous la Moncloa és provisional, i el definitiu acostuma a augmentar lleugerament el nombre d'arribades, així que el 2024 podria ser, finalment, un any de rècord. El mes amb un nombre d'arribades més alt va ser el novembre, amb gairebé 10.000.

L'any que s'acaba, amb un Nadal marcat pel rescat de gairebé 600 migrants en 24 hores a les Canàries, també ha estat l'any en què el naufragi d'un cayuco amb una seixantena de persones a bord va fer témer des del primer moment que es tractava de la tragèdia migratòria més gran documentada a l'arxipèlag. Unes xifres que constaten el terrible balanç anual de l'ONG Caminando Fronteras. L'informe Monitoratge del dret a la vida 2024, que l'entitat ha presentat aquest dijous, situa el 2024 com el més mortífer des que recompten les víctimes de les rutes migratòries per arribar a Europa travessant el Mediterrani (2016). Des del gener fins al 15 de desembre del 2024, quan van tancar el recull de dades per a l'informe, en aquestes rutes han mort 10.457 persones, l'equivalent a 30 cada dia.

Tan sols uns minuts després d’arribar a un port de les Canàries, a Ismael Ouattara el van tancar en una presó, acusat de traficar amb persones. Les mateixes persones amb què havia fet el trajecte de 17 dies entre la costa occidental africana i l’arxipèlag espanyol, entre elles la seva filla petita. Ouattara va ser identificat com el patró de la barca i va estar empresonat de manera preventiva 14 mesos, amb "l’única prova" del telèfon mòbil que duia a sobre. No va ser fins tres anys després que la seva causa va ser arxivada per falta de proves que l’incriminessin ni l’identifiquessin com el patró de la barca. Durant el temps que va estar tancat no va tenir cap assessorament jurídic ni assistència en el seu idioma per explicar-li quines eren exactament les acusacions. També el van separar de la seva filla, amb tot el dolor afegit que això suposa sobre la incertesa del seu estat.

Una cinquantena de persones continuen desaparegudes des del naufragi d'un cayuco que dissabte a la matinada intentava arribar a la costa d'El Hierro des de Mauritània. Des d'aleshores se'ls busca per mar i aire, i els equips de recerca només s'han aturat durant la nit per la falta de llum. Des de les primeres hores es tem que aquest naufragi es pugui convertir en la tragèdia migratòria més greu de les Canàries en 30 anys d'arribada de pasteres i superar la més gran documentada fins ara, el 15 de febrer del 2009 a Los Cocoteros (Lanzarote), quan van morir 25 persones. A hores d'ara els equips de rescat veuen improbable que els desapareguts continuïn vius, i aquest diumenge el que busquen són els seus cossos. De fet, creuen que segurament els trobaran quan comencin a surar, passats uns tres dies de l'ofegament.

El Tribunal Superior de Justícia de les Canàries ha suspès el protocol del govern canari que pretenia posar traves a l'acollida de menors migrants. La decisió d'aquest divendres respon al recurs que va presentar dimecres la Fiscalia, en què demanava anul·lar el protocol de l'executiu CC-PP. En el mateix escrit, la Fiscalia va demanar al tribunal la suspensió cautelar, com s'ha aprovat, per evitar que quedessin desatesos els menors que arribin a les illes per mar.

La localitat de Tossa de Mar rebrà 200 persones sol·licitants d'asil dins del programa d'acollida del ministeri d'Inclusió. El grup arribarà en dues tandes de 100 persones, un aquest dimarts i l'altre 24 hores després. Es tracta de majors d'edat, la majoria homes provinents de Mali i altres països subsaharians que estan a l'espera que es resolgui el seu expedient i que, segons el dret internacional, són susceptibles d'una protecció especial perquè són potencials víctimes de persecució, discriminació o amenaces als seus països. Des de fa anys, el trasllat de migrants i refugiats a la Península és una pràctica habitual per tal de poder descongestionar les infraestructures de l'arxipèlag, saturades per la manca de planificació en una ruta migratòria que des de la pandèmia ha vist com el trànsit de pasteres no ha parat de créixer. El grup de Tossa, però, no vindrà directament de l'arxipèlag, sinó d'altres punts de la geografia espanyola, on han tramitat la seva petició de protecció internacional. Com en tots els casos, el ministeri de l'Interior ha elaborat la llista de persones que es poden traslladar i és el d'Inclusió el que cedeix a les ONG la gestió del servei d'acollida i acompanyament dels migrants i paga les despeses de l'hotel.

La polèmica al voltant la política migratòria a les Canàries no s’atura i apuja el to aquest dilluns. El president de les Illes Canàries, Fernando Clavijo (Coalició Canària), ha anunciat que el seu govern denunciarà l’Estat per l’arribada de migrants a les illes: “Prendrem decisions al Consell de Govern. Establirem un procés jurídic contra l'Estat. Les Canàries han fet la tasca d’atendre els menors que arriben a les illes, però el govern d'Espanya ens ha deixat sols”, ha expressat a les xarxes socials.

El president espanyol, Pedro Sánchez, començarà aquest dimarts una gira per tres països de l’Àfrica occidental: Mauritània, Gàmbia i el Senegal. La visita respon a l’augment de la pressió migratòria a les illes Canàries de les últimes setmanes, quan la majoria de les sortides han estat des de Mauritània. La premsa canària recorda aquests dies que la ruta ja té trenta anys d’història, durant els quals han arribat més de 229.000 persones. Ara bé, més del 54% del total des del 2020. Des de la Moncloa apunten que aquest viatge servirà per mostrar “el punt de vista multidimensional” del govern espanyol, que vol reforçar la seguretat però també parlar de cooperació i comerç.

Des de la pandèmia la ruta migratòria entre l'Àfrica occidental i les Canàries ha estat un continu de cayucos i pasteres amb milers de persones a bord que han acabat per desbordar els recursos assistencials de l'arxipèlag. Els centres estan desbordats i aquestes persones són ateses en carpes o instal·lacions que no compleixen els mínims d'higiene. També els menors d'edat que arriben sols i s'amunteguen en escoles o casernes reconvertides a correcuita per acollir-los, i que sovint presenten greus deficiències de neteja, segons denuncien les organitzacions humanitàries. La situació és igualment molt delicada a Ceuta i Melilla, on, tanmateix, els fluxos de persones són molt menors.

Els governs canari i espanyol han pactat una reforma urgent de la llei d'estrangeria per distribuir els menors immigrants no acompanyats arribats tant a l'arxipèlag com a Ceuta i Melilla. L'objectiu és alleugerir els centres d'acollida d'aquests tres territoris, que actualment estan sobresaturats, i repartir aquestes criatures per la resta de comunitats en funció de les seves poblacions i els seus PIB. A diferència d'ara, la distribució estarà inclosa en una llei i s'activarà quan els territoris declarin estar en “emergència migratòria”, cosa que voldrà dir que els centres d'acollida estiguin per sobre del 150% de la seva capacitat; una situació que, a hores d'ara, ja es compleix als tres punts de la frontera sud.

El departament de Drets Socials ha admès aquest dijous que li costa trobar places per als menors migrants que arriben sols a Catalunya. El motiu és que hi ha hagut un repunt d'arribades en els últims mesos d'adolescents provinents de països subsaharians i del Marroc que arriben a terres catalanes, una gran part dels quals venen de les Canàries.

¿L’hivern se us fa massa llarg o us encanta el Nadal però no us agrada el fred? Doncs avui tenim la solució ideal: una escapada a Gran Canària! L’hivern és una de les millors estacions per volar fins a l’illa, ja que quan a la Península ja estem amb els abrics i les bufandes, allà continuen amb unes agradables temperatures. A més, podreu gaudir d’una illa amb una activitat més relaxada, sempre acompanyats per la simpatia dels seus habitants.

L'octubre marca a les Canàries un punt d'inflexió amb més de 10.500 migrants arribats des de la costa africana i amb tota seguretat se superaran les xifres rècord de la gran crisi dels cayucos del 2006. En les dues primeres setmanes del mes hi han arribat més de 10.500 persones, i des del començament d'any la xifra de supervivents augmenta a unes 29.000 persones, entre les quals milers de menors d'edat. Com fa sempre el govern espanyol quan hi ha arribades excessives en un punt, fa setmanes que està distribuint aquestes persones per les Canàries i també per la Península. De moment, ja són 1.988 les que s'han traslladat fins a Catalunya per ser ateses per entitats integrades en l'anomenat sistema d'acollida estatal. A banda, hi ha una trentena de menors d'edat que anaven sense cap adult de referència que han entrat als centres per passar a ser tutelats per la DGAIA.

"Ja veurem, ja veurem". Aquesta és la resposta de la diputada de Coalició Canària (CC), Cristina Valido, quan se li acosten els periodistes als passadissos del Congrés per preguntar-li si després de donar suport a la investidura, previsiblement fallida, d'Alberto Núñez Feijóo, està disposada a negociar amb el PSOE. De fet, des de la tribuna del Congrés, Valido ja va deixar clar que no li tanca la porta: "CC es compromet amb qui es compromet amb Canàries", va dir. El cas és que el vot de Valido s'ha convertit en estratègic, tant per al PP com per al PSOE, tot i no ser aritmèticament necessari per a cap dels dos. Vegem per què.