“És un malson”, clamava una veïna del 4t districte de París mentre observava des del balcó com es cremaven més de vuit-cents anys d’història. Les sirenes dels camions de bombers envaïen els carrers de la capital francesa. Eren dos quarts de set de la tarda del 15 d’abril del 2019 i ningú sabia d’on sortia el foc. Les imatges de l’incendi de Notre-Dame de París van fer la volta al món. Més de cinc anys després, l’edifici ha renascut i es prepara per tornar a obrir les portes. La celebració institucional està prevista per al 7 de desembre i la primera missa pública s’hi farà un dia després. 

La candidatura transnacional per al Patrimoni Mundial de la Unesco sobre els testimonis materials de la construcció del coprincipat d'Andorra, entre els quals hi ha la catedral de la Seu d'Urgell, continua avançant en el seu procés de tramitació. Un dels darrers passos més destacats ha estat la inclusió del projecte, ara fa un mes i per part dels tres estats implicats (Espanya, Andorra i França), en les llistes indicatives de l'organisme. Precisament, la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, ha lloat el "treball conjunt" que s'ha dut a terme fins ara en el marc de la seva visita institucional a l'Alt Urgell, on ha presidit la reunió constitutiva de la Comissió Territorial de Patrimoni de l'Alt Pirineu, aprovada pel Govern a finals d'any.

Un dels pocs avantatges de l’actual situació és que llocs abans concorreguts pel turisme s’han fet més habitables. Aquest és el cas del claustre de la catedral de Barcelona, un indret fantàstic per reposar una estona i distreure’s tafanejant parets i sostres. En aquests moments, amb prou feines m’acompanyen unes persones que deambulen, tan admirades com jo, per la pau que s’hi respira. Tanmateix, ningú sembla prestar gaire atenció a les lloses que trepitgem, un camí de pedra amb símbols estranys, un fossar dels morts i per als morts, la majoria sense nom, enterrats en el que havia estat un cementiri gremial.

Localitzar fins a quinze elements del conjunt monumental de la Catedral de Santa Maria d'Urgell, els claustres, l'Església de Sant Miquel i el Museu Diocesà d'Urgell. Aquesta és la nova proposta que ha ideat el Bisbat amb la voluntat d'obrir l'equipament als visitants de la Seu d'Urgell i el seu entorn, tot just en un moment en què la mobilitat està restringida pel covid-19. L'activitat, anomenada "Busca-busca", està dirigida a famílies d'un màxim de sis membres, es duu a terme de forma autoguiada i pretén aconseguir que l'espai es contempli d'una altra manera.

Les reaccions al devastador incendi de la catedral de Notre-Dame no es van fer esperar ni durant el dilluns, instants després que es declarés el foc, ni tampoc aquest dimarts, el dia després de la catàstrofe. Bona part del panorama polític internacional ha expressat el seu suport a París i als francesos.

Passeig per la catedral de la Seu Vella de Lleida amb Daniel Romaní.

El Grup Enciclopèdia Catalana està a punt de viure una transformació important. A partir d’ara a les llibreries es passarà a dir Grup Catedral. L’editora de la casa Iolanda Batallé, fins ara al capdavant de La Galera i Bridge, n’explica els canvis: “Fa nou mesos vaig rebre l’encàrrec d’engegar una editorial destinada als lectors adults -comença-. Em vaig estar preguntant durant setmanes què volia comunicar, i en comptes de mirar cap enfora vaig acabar fixant-me en què m’agrada llegir ara”. Batallé diu que els seus gustos lectors passen, sobretot, per “editorials petites com Asteroide, Impedimenta, Adesiara o Males Herbes, entre d’altres”. “Totes ho estan fent molt bé, i el camí que han obert no és anecdòtic, s’ha de tenir en compte”, afegeix.

El febrer del 2016 arribarà el primer títol de Catedral, nova editorial d'Enciclopèdia Catalana, que juntament amb Bridge i Rata seran els tres segells per a adults del grup: el llançament serà amb la nova novel·la de Jonas Jonasson, 'L'assassí que va somiar amb un lloc al cel'. Jonasson va ser l'autor més venut de Sant Jordi l'any 2012 amb 'L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra' (La Campana), i va repetir la fita el 2014 amb 'L'analfabeta que va salvar un país'.

El barcelonisme acomiada Tito Vilanova amb una cerimònia religiosa en memòria de Tito Vilanova que tindrà lloc a les 20 hores, a la Catedral de Barcelona. Serà una cerimònia d'uns 45 minuts oficiada per l'arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach.

p { margin-bottom: 0.21cm; } Després de quatre mesos de treballs de restauració, la catedral ha recuperat el color i l'esplendor del gran mural de cent metres quadrats d'extensió que va idear Antoni Gaudí i va executar Josep Maria Jujol. El mural, que es troba a la Capella Real darrere de l'altar major, va ser dissenyat i dirigit per l'arquitecte barceloní, qui va ser convidat el 1901 pel bisbe de Mallorca, Pere Joan Campis, a treballar a la catedral després de quedar sorprès a Barcelona per la seva obra.