Una nova onada de protestes va esclatar diumenge passat a l’orient de Cuba. Centenars de persones van sortir als carrers corejant dues consignes: “corriente y comida” –referida als prolongats talls de llum i a la manca d’aliments que viu l’illa– i una de més profunda i dolorosa, “Patria y vida”, la contraposició al lema nacional “Patria o muerte”, derivat d’un discurs que Fidel Castro va pronunciar al poc temps del triomf de la Revolució de 1959.

Abusos. França viu un nou esclat de violència al carrer. La mort filmada del Nahel, un adolescent de 17 anys, indefens, per un tret d’un policia (un “homicidi voluntari”, segons la investigació) en un control de trànsit als afores de París ha estès la revolta als suburbis de grans ciutats del país. És un aixecament contra la violència policial; contra un racisme estructural i un fracàs social que condemna molts joves, que se senten víctimes de la discriminació i la marginalitat. Joves que viuen amb una sensació d’humiliació, de desconnexió del país on han nascut.

Pressió. El règim de l’Iran ha començat a especular, entre els gestos i l’ambigüitat. Les declaracions del fiscal general iranià sobre una suposada abolició de la policia de la moral, responsable de la mort de Mahsa Amini el 22 de setembre passat, és un símptoma, més que un canvi real. La llei segueix sent la mateixa. La duresa repressora del règim, també. L’anunci oficiós de la dissolució del cos de vigilància dels codis dictats no canvia, però, la vigència i el poder d’una dictadura ultraconservadora, que segueix dempeus. Però, tanmateix, alguna cosa es mou. Els equilibris de força dins el règim –la tensió entre els aparells de seguretat i el poder religiós– estan sota la pressió del carrer.

Els pobles i barriades populars de Tunísia viuen una onada de protestes protagonitzades per un jovent que reclama el seu lloc. Els càntics sorgits dels estadis de futbol, reconvertits en himnes polítics, omplen els carrers de demandes contra l’atur, la corrupció i els partits polítics, i desafiant el toc de queda milers de joves s’enfronten a la policia i l’exèrcit, que no estalvia canons d’aigua ni gasos lacrimògens. Són els desheretats, els que no tenen res a perdre i estan farts d’esperar. “És la revolució dels afamats”, afirmen els grafitis a les parets. 

Pressió per a Evo Morales. L'oposició exigeix al president bolivià que dimiteixi i permeti la celebració d'unes noves eleccions que acabin amb la inestabilitat i la crisi política i social arran de les sospites de frau en els comicis del dia 20, en què Morales es va proclamar guanyador, tot i que necessitarà una segona volta perquè no va obtenir prou majoria.

La plaça Tahrir de la capital iraquiana s'ha despertat aquest dissabte amb desenes de persones que hi han fet nit enmig de l'onada de protestes per exigir al govern més serveis bàsics, que va començar l'1 d'octubre. La jornada de divendres va ser especialment violenta i va causar 52 morts, així com més de 2.000 ferits a tot el país, segons fonts mèdiques i de l'Alta Comissió de Drets Humans. El balanç global és d'unes 200 persones motes, la majoria víctimes de la repressió policial.

Uns 10.000 catalans van fer saltar l'alarma la setmana passada a la seu d'Open Garden, a San Francisco; es van descarregar en massa l'aplicació de missatgeria que havia fet aquesta petita empresa de 15 treballadors: FireChat. Entre dimecres i divendres la van fer servir 131.000 vegades per xatejar amb desconeguts en sales obertes o per enviar missatges privats, sobretot durant la Via Lliure, en previsió que caigués la xarxa mòbil, perquè FireChat funciona encara que no hi hagi internet ni cobertura. De fet, aquesta aplicació que ja han fet servir tants catalans s'ha demostrat especialment útil en cas de catàstrofe o desastre natural.

El govern de Burkina Faso ha anul·lat la votació de l'esmena constitucional que hauria permès el president Blaise Compaoré continuar al càrrec, després de les violentes protestes ciutadanes que han assaltat i incendiat el Parlament. Algunes fonts parlen que durant els dos dies que han durat les manifestacions i marxes populars hi ha hagut "desenes de morts". A més, desenes de joves han aconseguit entrar a l'edifici de la televisió pública.

P { margin-bottom: 0.21cm; } El subsecretari d'Estat dels Estats Units, William Burns, s'ha reunit aquest dilluns al Caire amb el president interí egipci, Adly Mansour, i amb el primer ministre, Hazem el-Beblawi, en la primera visita d'un responsable nord-americà des de l'enderrocament del cap d'estat Mohammed Mursi, el 3 de juliol.

El govern de Bolívia ha firmat aquest dimecres un acord per apujar els sous de milers de policies de baix rang per donar per acabats els disturbis que han provocat destrosses a diversos edificis governamentals. Els policies de baix rang de Bolívia estaven amotinats des de dijous 21. Demanaven equiparar els seus salaris amb els dels soldats amb una posició similar. Com a mesura de pressió van atacar diversos edificis amb informació confidencial, com la central d'intel·ligència boliviana o l'edifici del departament de control de la policia.

El candidat pro-Mubàrak hauria guanyat les eleccions presidencials a Egipte. Segons informen diferents fonts governamentals, i ho confirmen diplomàtics occidentals al Caire, citats pel diari egipci Al-Ahram, Ahmed Xafik hauria guanyat els comicis amb un 50,7% dels vots. El nou president seria investit diumenge, segons aclareixen les mateixes fonts, que confirmen que han sentit parlar d'aquests resultats durant els últims tres dies.

Un tribunal de Bahrain ha ordenat jutjar de nou al líder de l'oposició Abulhadi al-Khawaaja i a 20 activistes més condemnats per un tribunal militar a llargues penes de presó l'any passat arran de la revolta contra el règim sunnita.

El règim de Bahrain ha intensificat la repressió contra els manifestants pro democràtics, que han demanat el boicot del Gran Premi de Fórmula 1 del cap de setmana. Els corresponsals que cobreixen l'esdeveniment expliquen que creixen els dubtes sobre si la cursa es podrà celebrar finalment diumenge, davant l'escalada de violència. L'any passat la competició es va suspendre després de la mort de 35 manifestants en la repressió policial.

L'ex número dos de Hosni Mubàrak no podrà presentar-se a les presidencials a Egipte, com tampoc l'ànima dels Germans Musulmans o l'abanderat dels islamistes ultraconservadors. La Comissió Electoral egípcia ha ratificat aquest dimarts l'exclusió de deu candidats a concórrer a les eleccions per diverses raons tècniques. L'organisme ha confirmat així la resolució adoptada dissabte, que apartava de la carrera electoral a tres dels cinc favorits en la cita a les urnes: Omar Suleiman, Kheirat al-Xater i Hazem Abu Ismail.