En la nit més assenyalada de la temporada, el cor del Barça va tornar a bategar per recordar-li a tot Europa que segueix ben viu. En el retorn dels vuitens de final de la Champions a Barcelona després de dues temporades caient a la fase de grups, el conjunt de Xavi Hernández va saber gaudir, patir i, sobretot, lluitar en els moments més delicats per no deixar-se sorprendre pel Nàpols (3-1). Vint minuts de molt nivell, amb gols de Fermín López i João Cancelo, i un exercici de resistència clausurat amb una diana de Robert Lewandowski a passada de Sergi Roberto, situen els blaugranes entre els vuit millors equips del continent.

El Barça s'ha imposat per 3-1 al Nàpols amb gols de Fermín López i João Cancelo en el primer temps i un altre de Robert Lewandowski en el segon i s'ha classificat per als quarts de final de la Champions League. A continuació, els apunts en calent del partit.

Un empat fora de casa, en una eliminatòria de Champions, sempre s'ha de considerar un bon resultat. Però tot depèn de com hagi anat el partit. L'1 a 1 del Barça a Nàpols va acabar sent insuficient pels mèrits que havien fet els de Xavi i la superioritat durant bona part del partit. Era un dia per donar un cop de puny sobre la taula. En canvi, Osimhen va contrarestar el gol de Lewandowski en l'única ocasió realment clara dels locals i els vuitens de final quedaven oberts a l'espera de la tornada.

Empat del Barça (1-1) davant el Nàpols en l'anada dels vuitens de final de la Champions League després d'un gol de Robert Lewandowski en el segon temps que ha estat igualat per Victor Osimhen. De totes maneres, el conjunt blaugrana ha fet un dels millors inicis de partit del curs. A continuació, els apunts en calent.

Aurelio di Laurentiis és un d'aquells presidents de club fet a l'antiga, autoritari en la gestió i populista en les formes. Nascut a Roma el 1949, però fill d'una família napolitana, aquest destacat productor de cinema italià es va convertir en el màxim accionista del Nàpols el 2004, quan el club va fer fallida i va caure a la tercera divisió italiana. La seva inversió va servir perquè el club tingués estabilitat i pogués tornar a la Serie A, on va recuperar múscul esportiu progressivament. Es va fer un habitual a les places de Champions, va guanyar tres Copes i una Supercopa i el curs passat es va proclamar campió de l'Scudetto, títol que a la capital de la Campània no aixecaven des dels temps de Diego Armando Maradona, el 1990.

Ha arribat el dia. Després d'una temporada impecable el Nàpols ha guanyat l'Scudetto fora de casa. L’empat amb l'Udinese (1-1) ha catapultat els azurri com a guanyadors de la lliga italiana. Els números són clars: a cinc jornades d'acabar el campionat i amb 16 punts d'avantatge respecte al segon -la Lazio-, el Nàpols ja no té rival. El Diego Armando Maradona és una olla de pressió, són més de 55.000 aficionats els que s'han reunit aquí per veure guanyar a través de les pantalles a l'equip de la ciutat. 

Costa recordar l'últim cop que el Barça havia sortit a un estadi europeu espolsant-se de sobre la pressió, oferint un d’aquells recitals que provoca les mirades resignades dels aficionats locals. Aquelles mirades que diuen tant. Que volen dir que no hi ha res a fer, que el Barça és molt superior. ¿Quan va ser l'últim cop? Potser quan Xavi jugava. I ara Xavi és a la banqueta, liderant el renaixement d’un Barça que torna a enamorar, en competicions internacionals. Toca fer-ho a l’Europa League, quan es voldria fer-ho a la Champions, però l’escenari era de primer nivell. Al vell San Paolo, l'estadi ara batejat Diego Armando Maradona en honor d’algú que feia gaudir la gent, jugant. I el Barça fa gaudir la seva afició, quan juga així, golejant (2-4).

El purgatori de l’Europa League no ha rebut amb els braços oberts el Barça. L’equip de Xavi, sense punteria i un xic revolucionat, va topar de morros amb un Nàpols amb molt d’ofici i es va complicar la vida ja en el partit d’anada (1-1). Tocarà remar contra corrent al Diego Armando Maradona, si es vol purificar l’ànima, si es volen expiar els pecats després de tants anys d’anar perdent el crèdit a la Champions. A Xavi li toca recuperar la dignitat blaugrana, començar de nou. Però sense xarxa de seguretat tot costa massa i el seu equip encara es troba en aquella fase de les insinuacions, dels detalls. Encara és un projecte, just quan el calendari fa pujada.

Sergio Busquets i Arturo Vidal són, per aquest ordre, els dos migcampistes que més minuts han acumulat des que Quique Setién va agafar la banqueta del Barça després de la destitució d'Ernesto Valverde. El càntabre ha prescindit de tots dos alhora només en un dels 22 onzes que ha presentat fins ara. Va ser fa ben poc, a la penúltima jornada de Lliga, contra l'Osasuna, i la jugada no li va sortir gens bé: va perdre 1-2 i Messi va assenyalar-lo amargament al postpartit. Li va costar car deixar de comptar per decisió tècnica amb el català i el xilè, dos gats vells que sumen junts 193 partits a la Lliga de Campions, dos titulars més indiscutibles ara que l'any passat amb el Txingurri.

Ousmane Dembélé podria arribar al partit contra el Nàpols. El francès ha estat la gran novetat en la tornada als entrenaments del Barça, que ja prepara els vuitens de finals de la Lliga de Campions del 8 d’agost.

Quique Setién haurà d’afrontar una difícil papereta de cara al duel de vuitens de la Lliga de Campions davant el Nàpols. La lesió de Ronald Araújo ha deixat la nòmina de centrals del Barça sota mínims, i a només deu dies de la cita, Gerard Piqué és l’únic efectiu disponible per al tècnic càntabre.

La mirada de Messi quan va sortir al terreny de joc de San Paolo per primer cop era la de qui té molt per demostrar. La de qui vol tancar boques, la de qui vol deixar víctimes al seu pas. El Barça torna a la Champions (21 h / Movistar Champions) en un escenari ple d’història. Nàpols és la ciutat que ha convertit el més gran dels pecadors, Maradona, en el seu patró. I San Paolo és l’estadi on els feligresos maradonians es neguen a creure que Messi ja l’ha superat, que ja és millor. Argumenten que han vist Messi jugar com els àngels, però que no l’han vist mai pecar com els dimonis i el mateix any fer un equip petit campió, com si fos un miracle. La pilota és a la teulada de Messi, doncs, per demostrar que també pot fer caure del cavall els napolitans, als seus peus. Uns peus dels quals depèn el Barça.

La Lliga Europa afronta el tram final amb la presència d'aspirants habitualment familiaritzats amb ambicions més grans i que apunten a unes semifinals dignes de partits de Champions. L'Arsenal, el Chelsea, el València i el Benfica tenen un peu i mig a la següent ronda després d'imposar la seva superioritat en els duels d'anada de quarts de final. El Nàpols, l’Slavia Praga, el Vila-real i l’Eintracht, que van abandonar els primers partits amb un marcador significativament advers, s’aferren a viure una nit màgica per prolongar les seves esperances en el camí cap a Bakú (Azerbaidjan), on es disputarà la final d’aquesta competició el dimecres 29 de maig.

El Juventus de Torí s'ha proclamat campió de la Serie A. L'equip torinès s'ha embutxacat el 32è títol de lliga de la seva història, el cinquè consecutiu. Els 'bianconeri' han certificat el títol gràcies a la derrota del Nàpols a casa del Roma (1-0). El gol de Radja Nainggolan al minut de 89 ha deixat els napolitans a 12 punts a falta de tres jornades per disputar-se.

Els únics tres equips que no han perdut encara cap partit a la Serie A segueixen liderant la classificació a Itàlia. El Juventus, el Nàpols i el Lazio han tornat a sumar un altre triomf, per idèntic resultat 3-1 (o 1-3).

Un gol d'Ivanovic al minut 104 ha donat la classificació als quarts de final de la Champions al Chelsea, que ha superat el Nàpols després d'un duel agònic que ha acabat 4-1 després d'una pròrroga. Els anglesos, a través dels gols de Drogba i Terry, han aconseguit capgirar el marcador de l'anada (3-1 a Itàlia), però Inler ha tornat a donar provisionalment la classificació als italians. A falta d'un quart d'hora, Lampard, de penal, ha igualat l'eliminatòria i ha forçat la pròrroga.