Quan a principis d’any Santorini va registrar més de 550 tremolors amb magnitud superior a 3, la Terra va tornar a recordar-nos que és viva. Més de 9.000 persones evacuades, escoles tancades i un silenci espès entre Santorini, Amorgós i Ios. L’alerta va córrer de pressa entre la comunitat científica, tot i que els experts van ser clars: els dos volcans actius sota l’illa no mostraven indicis imminents d’erupció. Però l’episodi va deixar un avís clar: el foc de la Terra no dorm i és més a prop del que imaginem.

Un dels destins preferits per desconnectar uns dies són les illes. Hi ha alguna cosa en aquests espais de terra envoltats d’aigua que ens atrau d’una manera que es fa difícil d’explicar. Si fem una enquesta ràpida als familiars o amics que tenim més a mà, veurem com molts d’ells afirmen que en un moment o altre de la seva vida voldrien viatjar a una illa deserta per poder desconnectar de tot i de tothom. I no és d’estranyar, ja que el ritme de vida que portem, sovint massa estressant, ho pot ben justificar.

Hi ha més de mil illes a Grècia, i si comptem també els illots podem arribar fins a les sis mil. Són tantes que no és fàcil decidir a quines vols anar. Si ens limitem a les habitades, la xifra baixa a unes cent setanta, però segueixen sent moltes illes. En general, els turistes es conformen visitant les de més renom (Santorini, Míkonos, Creta, Rodes, Corfú...), però una altra manera d’explorar-les consisteix en no tenir pressa i començar per les illes del golf Sarònic, les més properes a Atenes. Aquest viatge inicial pot incloure l’illa d’Hidra, on Leonard Cohen tenia casa; Spetses, on es pot seguir el rastre de l’heroïna Bubulina i de la novel·la El Mag, de John Fowles; la petita Poros, enganxada a la costa del Peloponès, i Egina, una illa que van dominar els catalans entre els anys 1317 i 1451 i on durant un temps es va guardar la relíquia del cap de sant Jordi.

Els bombers i les forces de seguretat no donen l'abast per apagar els cotxes cremats i contenir els violents. Des de dissabte, l’illa de Guadalupe, una de les regions franceses d’ultramar, està paralitzada per una vaga general i aldarulls que acaben cada nit amb botigues saquejades i barricades als carrers. Els incidents van començar durant el cap de setmana com a protesta per la vacunació obligatòria del personal sanitari, els bombers, els policies, els mestres i els treballadors de cara al públic, però ha derivat en una crisi social que el govern francès intenta contenir. Una situació similar es viu des d’aquest dilluns a la veïna Martinica: la matinada passada, uns desconeguts van disparar trets contra la policia, tot i que no hi va haver cap víctima.

Les illes de la Desolació (França)

Bé, oficialment s’anomenen illes Kerguelen, però l’altre nom és més poètic, oi? Es tracta d’un arxipèlag a mig camí de Madagascar i l’Antàrtida, en una zona per on no passa cap ruta comercial perquè no porta enlloc. Segurament per això aquest arxipèlag no va ser descobert fins al 1772, quan una expedició comandada per Yves Joseph de Kerguelen de Trémarec hi va anar a petar. Durant dècades, per aquí només s’hi deixaven caure baleners com el britànic John Nunn, que hi va acabar passant tres anys després de naufragar. Actualment hi viuen unes 150 persones. Es tracta de personal científic i militar francès que es renova de tant en tant. Un cop cada tres mesos hi arriba el vaixell Marion Dufresne, de vegades amb turistes que paguen una milionada per passar uns dies en aquests paratges preciosos.

]]>

Amb una població aproximadament com la de les Balears i amb una extensió una mica superior a la de Còrsega, l’illa de Xipre està estratègicament situada en una veritable cruïlla de civilitzacions que n’ha marcat la història, des del passat més llunyà fins als temps més recents. I també el futur més immediat.

]]>

Les illes Cook, un país format per 15 illes del Pacífic Sud amb un estatut de lliure associació amb Nova Zelanda, volen trencar amb el passat colonial i canviar de nom per adoptar-ne un altre que reflecteixi la seva identitat polinèsia. Encara arrosseguen el nom de l’explorador britànic James Cook, que les va descriure el 1773, unes dècades abans que aquests territoris es convertissin en protectorat britànic. Al gener el cap suprem indígena Pa Marie Ariki va convocar un comitè per trobar un nou nom i ahir el vice primer ministre, Mark Brown, es va mostrar disposat a fer el canvi per “reflectir l’autèntica naturalesa polinèsia” de l’arxipèlag, que actualment té una població de 21.000 persones.

]]>

Trobar una platja amb poca gent a ple estiu és una missió cada vegada més impossible. La globalització del turisme ha fet que, a poc a poc, els llocs on abans només arribaven uns pocs ara es massifiquin. La rapidesa de les xarxes socials i dels blogs fa que la informació s’escampi com l’escuma i que tots vulguem anar a aquella platja que hem vist a Instagram o a aquella cala tan espectacular que ha descrit el nostre bloguer de viatges de referència. “El problema és que vivim en una societat que més aviat sembla un ramat i tendeix a creure’s la publicitat i tot allò que ens venen i ens ofereixen com si fos el paradís”, considera Joan Tort, professor de geografia de la Universitat de Barcelona.

]]>

Fins a l’octubre de l’any passat, per arribar a l’illa de Santa Helena, a 2.000 quilòmetres de la costa d’Angola, calia fer cinc dies amb vaixell. Només una naviliera oferia el trajecte, que es feia cada tres setmanes des de Ciutat del Cap, a Sud-àfrica. Fa cinc mesos la companyia Airlink va posar en funcionament un vol setmanal a l’illa des de Johannesburg (Sud-àfrica) i va fer una mica menys remot el lloc on es va desterrar Napoleó l’any 1815. D’aquesta manera Santa Helena, que forma part del territori britànic d’ultramar, vol posar en valor el seu potencial turístic, tant natural com històric. Però queden altres Santes Helenes al món? Avui intentem descobrir, amb l’ajuda de dos geògrafs, si al planeta encara hi ha illes remotes i aïllades.

]]>

El govern de les Illes Balears formalitzarà aquesta setmana el reingrés a l'Institut Ramon Llull (IRL), segons han acordat aquest dilluns en una reunió a Palma el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i els consellers balears de Presidència, Marc Pons, i de Participació, Transparència i Cultura, Esperança Camps. Els dos executius signaran aquesta setmana el conveni marc pel qual les Balears tindran representació a l'IRL, a l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i a la Institució de les Lletres Catalanes. L'objectiu de la trobada ha sigut posar les bases per reconstruir la relació entre les dues administracions i començar a treballar conjuntament en matèria cultural.

]]>

Aquest dissabte, a l'ARA, Antoni Bassas entrevista a Martí March, conseller d'Educació de les Illes Balears.

]]>

L'extresorer del PP estatal Luis Bárcenas, qui aquest dimecres ha declarat en qualitat de testimoni davant del jutge instructor del cas Palma Arena, José Castro, ha afirmat que el partit va abonar factures en negre a les eleccions europees del 2004, l'únic pagament en B del qual ha recordat tenir constància, segons han informat fonts jurídiques.

]]>

Els problemes per a Costa Cruceros encara no s'han acabat. Després del naufragi del 'Costa Concordia' davant de la costa italiana, ara un altre vaixell de la seva flota, el 'Costa Allegra', navega a la deriva per l'oceà Índic després que s'hagi declarat un incendi a la popa, a la sala de generadors elèctrics. El creuer transporta 636 passatgers i 413 tripulants.

]]> El Congrés dels diputats ha donat suport a una proposta de resolució del debat de política general presentada pel portaveu d'ERC, Joan Ridao, que posa de manifest la "preocupació" per l'atac dels nous governs del PP a les Illes i al País Valencià a l'escola en català. El text aprovat recull el malestar per les "modificacions al sistema educatiu en relació a l'ús vehicular de les seves llengües pròpies, que intensificarien la seva minorització".

]]>

Unió Mallorquina farà una metamorfosi canviant-se de nom. Així ho ha aprovat aquest dilluns a la nit el Consell Nacional del partit. L'entitat, embrutada per alguns casos de corrupció, vol practicar una neteja de la seva imatge.

]]>