El Govern i ERC fa mesos que estan asseguts a banda i banda d'una taula. La principal carpeta que hi tenien era el nou model de finançament que, en paral·lel, negociaven amb el govern espanyol. De fet, la part catalana, en aquesta negociació, va fer front comú perquè es garantís el principi d'ordinalitat en el nou sistema, almenys per a Catalunya. S'havia anat teixint una relació de confiança que, després del no d'Oriol Junqueras a negociar els pressupostos, ha quedat tocada. Esquerra considera que el PSC "no ha fet els deures" per pressionar el PSOE perquè traspassi la recaptació de l'IRPF; en canvi, el Govern creu que els republicans han canviat de posició i ara exigeixen més garanties de les que havien demanat a l'inici. Malgrat tot, totes dues parts han reprès contactes aquesta setmana per intentar reconduir la situació. De fet, fins i tot s'han donat més marge per negociar i han ampliat el termini per presentar esmenes a la totalitat dels comptes: el debat finalment serà el 20 de març.

La baixa execució pressupostària de l'Estat a Catalunya és una qüestió endèmica que s'arrossega des de fa anys. La Generalitat pressiona des de fa temps per crear mecanismes per controlar que les inversions estatals arribin a materialitzar-se, però fins ara, no ha servit de res. L'últim òrgan que el Govern s'ha compromès a crear, arran d'un pacte amb ERC, és un "observatori" que faci "seguiment de les principals inversions" que l'Estat fa a Catalunya. Ara bé, es tracta més aviat d'una eina de pressió que de control, perquè l'Estat no hi està representat; la idea era incloure-hi part del teixit econòmic català i també els partits polítics amb més representació al Parlament. Més enllà de qui en formi part i de la funció que hagi de desenvolupar, el fet que s'acordi un altre òrgan per intentar fiscalitzar les inversions estatals denota que aquesta continua sent una qüestió irresolta.

Les dades d'execució de la inversió de l'Estat a Catalunya el primer semestre del 2023 avançades pel diari ARA no han agradat a la Generalitat. Aquest dilluns al matí, el president Pere Aragonès les ha titllat "d'irrisòries". "Acabar amb el dèficit fiscal és urgent i més necessari que mai", ha afirmat a través de la xarxa social X. Més tard, en la presentació a Barcelona del Fons d'Inversió i Tecnologia, Aragonès ha reclamat "transparència" al govern espanyol i ha sostingut que demanaran que "publiqui totes les dades i que compleixi amb els compromisos: que executi el que es compromet".

Fa més d'un any que no es coneixen les dades de la inversió real de l'Estat a Catalunya. Ni aquestes, ni les de cap comunitat autònoma. L'octubre del 2022 va ser l'últim mes en què la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE), un òrgan que depèn del ministeri d'Hisenda, va publicar les dades d'execució de la inversió territorialitzada i tot apunta que així continuarà sent després d'un canvi normatiu al Pla Estadístic Nacional 2021-2024, en concret al pla que afecta aquest 2024, i que es preveu que es repeteixi al Pla Estadístic Nacional 2025-2028, tal com ha avançat El Periódico de Catalunya i ha pogut comprovar l'ARA.

Dos crims en una nit: un home ha mort tirotejat aquest diumenge de matinada en un bar de Barcelona i un altre d’una punyalada a Santa Coloma de Gramenet. En el cas de la capital catalana, la víctima de 32 anys, ha estat assassinat d’un tret a l’interior d’un bar del carrer Blai, al barri del Poble-sec. Els fets s'han produït passada la mitjanit i, segons ha pogut confirmar l’ARA, la principal hipòtesi dels Mossos d’Esquadra apunta a una execució per un conflicte de drogues. En el cas de l’home apunyalat a Santa Coloma, el motiu seria una discussió.

Arran de l'acord d'investidura entre ERC i Junts, que inclou la condonació d'una part del deute autonòmic i el traspàs de Rodalies, alguns mitjans de comunicació amb seu a Madrid i polítics del PP han recuperat el discurs, que ja es va fer en part la legislatura passada, que Pedro Sánchez beneficia Catalunya en detriment, per exemple, de la capital espanyola. Així ho ha dit, per exemple, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que ha arribat a acusar el govern espanyol de "marginar" Madrid, o el president valencià, Carlos Mazón, que ha declarat que "Sánchez ha pactat que els catalans mengin a part". Però què és el que diuen les dades? Una anàlisi de les inversions de l'Estat dels últims cinc anys amb Sánchez a l'executiu no ofereix cap mena de dubte: Madrid n'ha sortit molt més beneficiada que Catalunya. En realitat, la política inversora de Sánchez no ha variat gaire de la dels seus antecessors, malgrat els acords pressupostaris amb partits com ERC i el seu compromís d'augmentar els recursos per a Catalunya.

La Generalitat xifra en 3.639 milions d'euros les inversions no executades a Catalunya per part de dues empreses estatals, Adif i Renfe, entre el 2010 i el 2021. Segons un informe presentat aquest dimarts per la consellera d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas, al consell executiu del Govern, aquesta dada representa un 49,6% del total d'inversions a Catalunya que l'Estat havia pressupostat inicialment per a aquestes dues companyies públiques en aquest període.

Ni l'execució dels últims sis mesos del 2022 de l'Estat a Catalunya, ni l'execució del primer semestre del 2023: són dades que no es coneixen perquè la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE), òrgan que depèn del ministeri d'Hisenda, porta cinc mesos d'endarreriment pel que fa a la seva publicació a través dels informes sobre la distribució territorial, és a dir, per comunitats autònomes, de la inversió del sector públic estatal.

La Generalitat de Catalunya va executar més de vuit de cada deu euros previstos per a inversions l'any 2022, segons dades publicades aquest dilluns pel departament d'Economia i Hisenda. Així doncs, el govern català facilita unes xifres que segueixen la línia dels anys previs a l'espera que el govern espanyol publiqui les seves, que inicialment s'havien de donar a conèixer el mes passat, però que finalment ho ha ajornat.

Catalunya ha rebut, en la primera meitat de l'any, tan sols el 15,7% de la inversió territorialitzada que apareixia als pressupostos de l'Estat d'aquest 2022. En total, han arribat a Catalunya 347 milions d'euros d'un total de 2.207 milions previstos als comptes, segons dades publicades aquest dimarts pel ministeri d'Hisenda.

L'Estat va deixar d'executar 2.200 milions d'euros en inversions previstes a Catalunya entre el 2013 i el 2018, segons dades de la Intervenció General de l'Estat (IGAE) recollides pel departament d'Economia de la Generalitat en un informe.

Quan Corea del Nord va anunciar que havia provat una bomba d'hidrogen i va encendre totes les alarmes a la comunitat internacional, tan sols havien passat 6 dies del 2016. Des de llavors, les polèmiques generades pel règim de Kim Jong-un han estat constants, gairebé diàries, i amb el llançament d'un coet per posar en òrbita un satèl·lit diumenge passat -entès pel món com una prova encoberta de míssils balístics-, Pyongyang va deixar clar que aquest any vol tenir un paper protagonista a l'escena internacional.

Espanya va violar el dret a l'habitatge d'una dona a la qual no va notificar adequadament una demanda d'execució hipotecària i l'habitatge de la qual podria ser subhastat. Això és el que es desprèn d'un informe emès aquest divendres pel Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides, que també demana adoptar mesures legislatives per evitar casos similars.

L'Índia ha executat aquest dijous Yakub Memon, condemnat a mort pels atemptats que el 1993 van causar 257 morts a la ciutat occidental de Bombai. Es tracta de la primera aplicació de la pena de mort des de 2013, una sentència que no van detenir les veus en contra ni la controvèrsia del cas.

Corea del Nord ha executat al seu ministre de Defensa, Hyon Yong-chol, en una nova purga d'un alt càrrec del règim que lidera Kim Jong-un, segons ha assegurat avui, dimecres, el servei nacional d'intel·ligència sud-coreà. Hyon hauria estat executat per un escamot d'afusellament el 30 d'abril en una escola militar a Pyongyang, segons la informació difosa per un portaveu del Servei Nacional d'Intel·ligència (NIS) i recollida per l'agència local Yonhap.

Reacció llampec de les autoritats jordanes, que aquesta matinada han executat dos terroristes sentenciats a pena de mort com a resposta a la mort del pilot jordà Muaz Kasasbeh, capturat el 24 de desembre a Síria, quan el seu avió es va estavellar en territori que controla l'Estat Islàmic.

ATENCIÓ: AQUEST VÍDEO CONTÉ IMATGES DURES QUE PODEN FERIR LA SENSIBILITAT