Gerard Quintana va començar a escriure La puresa de l'engany (Columna, 2024), sense saber-ho, fa més de tres dècades, quan va conèixer el jove poeta cubà Antoine López León. "L'Antoine havia arribat a Girona el 1992 i en cinc o sis mesos va revolucionar la ciutat –recorda–. Era brillant, dinàmic i potent, enlluernava tothom". El cantant i novel·lista encara té presents els seus recitals a la sala La Planeta. "Amb els Sopa de Cabra vam col·laborar amb ell en diverses ocasions. De fet, vam acabar sent la cortineta de les seves actuacions". López León era, en teoria, un dels molts artistes i intel·lectuals que havia pres la decisió de fugir del règim de Fidel Castro a principis dels 90. "L'Antoine va començar a assumir projectes més ambiciosos, com ara la creació d'un monòleg –fa memòria Quintana–. Quan estava a punt d'estrenar-lo i de convertir-se en un fenomen enorme, va aparèixer a Girona un senyor una mica més gran que ell i va explicar que era el veritable Antoine".

¿El vi pot ser un bon acompanyant per a una cançó de rock?

Aquest dilluns fa 30 anys del llançament del disc Ben endins un 10 de maig del 1991 al segell Salseta Discos. Avui comença la celebració d'un disc "que els va canviar la vida", diu la discogràfica, que afirma que és el més venut de la història del rock català. El 2000 van rebre el disc de platí (100.000 còpies venudes). El disc tenia 19 temes, 14 dels quals eren enregistrats en concert i 5 d'inèdits, i tots han esdevingut mítics: Podré tornar enrere, Sota una estrella, Si et quedes amb mi, a banda d'altres èxits del grup com L'Empordà, El boig de la ciutat o L'Estació de França. Va ser el disc que els va impulsar a fer el salt fallit al castellà de Mundo infierno.

L'escriptor presenta al CCCB la novel·la 'L'home que va viure dues vegades' amb Antoni Bassas.

La segona novel·la de Gerard Quintana i premi Ramon Llull 2021, L'home que va viure dues vegades (Columna), comença amb la dedicatòria “Per als que no van poder escriure el seu comiat”. És una frase que apunta a “tantes morts solitàries i sense comiat” dels mesos de pandèmia, però també als comptes pendents de l'autor. “Quan va morir la meva àvia, jo tenia un concert. Què fas, vas al funeral de l'àvia o fas el concert? Vaig fer el concert”, ha recordat Quintana aquest dimarts al CCCB en una conversa organitzada per l'ARA i conduïda per Antoni Bassas en què el músic i escriptor ha explicat que el llibre ha sigut, en part, fill de la pandèmia: “El vaig començar abans, però el 2019 vaig estar treballant en l'últim disc dels Sopa, La gran onada, un títol molt premonitori ja que l'havíem de presentar el 14 de març, el dia que van decretar l'estat d'alarma. De sobte, em vaig trobar amb tot el temps del món per al llibre. Quan es tanca una porta s'obren tres finestres”.

Fa tres dècades Gerard Quintana (Girona, 1964) acabava de publicar el disc Ben endins i omplia estadis de gent amb Sopa de Cabra. "Vivíem l'explosió màxima del grup", recorda el cantant. D'un temps ençà, Quintana mirava enrere i s'adonava que no reconeixia aquell home. "Vaig passar de ser un nen introvertit, que tartamudejava i tenia problemes de comunicació, a viure l'èxit de forma massiva", explica. Aleshores ja li rondava l'esperit de la seva segona novel·la, L'home que va viure dues vegades (Columna/Planeta), que es publica aquest dimecres i amb la qual al gener va aconseguir el premi Ramon Llull. El llibre segueix en Salvador, un poeta que té l'oportunitat –o la maledicció– de viure dues vegades, i reflecteix que mai és tard per capgirar la pròpia existència.

Per al Salvador Martí la vida tenia, com a mínim, dues versions: drama i comèdia. Només era qüestió d’escollir-ne una, sabent que el drama podia esdevenir tragèdia i que la comèdia podia quedar-se en vodevil. La vida viscuda així ho constatava. No era gaire partidari de caure en el parany de l’òpera bufa, i la tragicomèdia la descartava d’entrada per l’aguda sensació de ridícul que l’havia perseguit durant tota l’adolescència. No només havia sentit ridícul pels seus actes; sobretot eren les accions dels altres les que li feien sentir aquella insuportable sensació de vergonya. Això el va influir per formar-se un caràcter distant, i va ser el motiu primer del seu refugi en la lectura. D’altra manera no hauria pogut resistir la inconsciència general.

La detenció de Pablo Hasél de matinada no és només la notícia del dia. Aquest fet marca un punt sense retorn en la deriva de l'estat espanyol en el seu atac selectiu contra els drets i les llibertats. El de Pablo Hasél no és el primer pas en aquest sentit. El cas de Josep Miquel Arenas, Valtònyc, exiliat a Bèlgica, és un precedent significatiu pel que fa al menyspreu de la justícia espanyola cap a la llibertat d'expressió, la llibertat ideològica i la llibertat artística. Avui podem dir que l'estat que lidera des del 2019 la llista de països del món amb més artistes represaliats, condemnats i empresonats, segons l'informe de l'organització internacional Free Muse, fa un pas endavant cap a la ignomínia.

Quan era adolescent, Gerard Quintana va desenvolupar un "amor obsessiu" pels llibres gràcies al seu tiet, el llibreter Pere Rodeja. "Les guies de lectura que ell em feia m'han ajudat i inspirat", ha reconegut el cantant i músic Gerard Quintana, que ha guanyat el 41è premi Ramon Llull 2021 –dotat amb 60.000 euros– amb L'home que va viure dues vegades, la seva segona novel·la, que publicarà Columna el 3 de març, i també sortirà en castellà i portuguès. "Visc aquest premi amb una sensació d'alteritat: encara l'he de metabolitzar i assumir –ha dit Quintana–. Em passa una mica el mateix que quan estàs immers en la realitat dels personatges d'una novel·la. Quan en surts tornes al teu món".

Ja sigui amb els Sopa de Cabra o en solitari, Gerard Quintana ha despuntat en l’escena musical catalana de les últimes tres dècades. El cantant, però, tenia un “deute intern”: escriure una novel·la. ‘Entre el cel i la terra’, finalment, arriba a llibreries

Com ja va passar quatre anys enrere amb Submissió, la novetat més matinera d’enguany la signa Michel Houellebecq. Serotonina (Anagrama) explica la decadència vital d’un home de 46 anys, funcionari del ministeri d’Agricultura, que repassa les seves històries d’amor fracassades mentre analitza la crisi del sector primari francès i s’infla d’antidepressius. Amb els anys, el sentit de l’humor de Houellebecq s’ha anat tornant aspre, i alhora la misogínia dels seus personatges s’ha fet agre i difícil de digerir, com la llet d’alguna de les vaques que apareixen a la novel·la.

L'editorial Columna publicarà el 20 de març el debut literari de Gerard Quintana. El cantant de Sopa de Cabra s'estrena com a novel·lista "amb una història d’amor, commovedora i colpidora, que retrata aspectes essencials –socials i polítics– de la Catalunya de la segona meitat del segle XX", segons informa l'editorial. Quintana ja havia publicat un llibre relatant el retorn de Sopa de Cabra als escenaris, 'Més enllà de les estrelles'.

Mentre enllesteix la seva primera novel·la, Gerard Quintana (Girona, 1964) fulleja els assaigs fotogràfics Ver és un todo, de Henri Cartier-Bresson, i Para entender la fotografía, de John Berger, i està impacient per llegir Devotion, el nou assaig musical de la cantant i poeta nord-americana Patti Smith. El vocalista de Sopa de Cabra té tants llibres entre mans que li és difícil escollir-ne només un. “Em quedo amb El mestre i Margarida (La Magrana / Alianza), de Mikhaïl Bulgàkov. El vaig rellegir fa dos estius i encara en noto el seu regust a dins”, diu.

Sopa de Cabra parla del concert al Palau de la Música i de les futures cançons del grup.

Avançament de l'entrevista d'Antoni Bassas a Gerard Quintana i Josep Thió

Sopa de Cabra estrena nou disc aquest divendres 6 de novembre. Antoni Bassas els entrevista per entendre la filosofia del disc 'Cercles'.

Gerard Quintana i Josep Thió, membres del grup musical Sopa de Cabra, s'han incorporat a la Banda Impossible, una formació integrada per alguns dels protagonistes del 'rock català' dels anys noranta que oferirà un concert únic en el festival Canet Rock.

Un Camp Nou el 29-J per l'estat propi. Segons ha pogut saber l'ARA, el Futbol Club Barcelona ha acceptat aquest dilluns cedir el camp el 29 de juny, tal com va avançar dissabte aquest diari, perquè l'ANC i Òmnium hi realitzin un concert per l'estat propi que farà pujar altre cop Lluís Llach en un dels escenaris catalans amb més projecció internacional. La idea és llançar un missatge clar als contraris a la sobirania: l'onada de la Diada no s'ha desinflat.