Les autoritats franceses han imputat una dona de nacionalitat xinesa per, presumptament, haver participat en el robatori de diversos quilos d'or al Museu d’Història Natural de París. Els fets van passar el 16 de setembre i la dona va ser detinguda a Barcelona el 30 del mateix mes arran d’una ordre de detenció europea. Segons un comunicat difós per la fiscalia de París a la xarxa social X, es van adonar del robatori quan un treballador de la neteja del museu va trobar-hi runa. Llavors, un dels conservadors va “constatar la desaparició de palletes d’or habitualment exposades”, valorades en un milió i mig d’euros pel mateix museu.

La ciutat de Barcelona ha aprovat inicialment la reconversió de l’antic Cinema Comèdia en un museu dedicat al Modernisme (Casas, Rusiñol, Mir o Nonell) i vestits d'alta costura, per iniciativa d’un fons d’inversió i la col·lecció de Carmen Thyssen. Escric aquesta frase a consciència, el subjecte de la qual és “la ciutat de Barcelona”. El document urbanístic s’ha fet públic, cosa que permet analitzar amb detall el que l’Ajuntament de Barcelona proposa pel que fa als supòsits sempre més controvertits de la llei d’urbanisme: la participació de la comunitat en les plusvàlues generades per l'actuació urbanística i el principi de la funció social del dret a la propietat.

Cada segon que passa desapareixen animals que encara no hem vist ni estudiat. Espècies que viuen en racons remots del planeta, que s’escapen de la mirada humana o que han estat mal documentades, deixen d’existir en silenci. En aquest context, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona presenta una exposició singular i provocadora: Animals invisibles: mite, vida, extinció, desextinció, que obre les portes al públic aquest dissabte, 17 de maig del 2025, i es podrà visitar fins al mateix dia de l’any 2026.

Escurçar les distàncies entre l'emprenedoria empresarial i la creació artística. Aquest és l'objectiu que s'ha proposat el club femení Juno House de Barcelona per promoure i potenciar el talent a través del cicle d'exposicions Beyond Art, una iniciativa inaugurada aquest dimarts a l'interior de les instal·lacions de l'antiga Farinera del carrer Aribau. La primera artista a inaugurar aquest nou projecte artístic ha estat Joana Santamans, la pintora que des d'un poble de menys d'un miler d'habitants de l'Empordà mira a Nova York per donar impuls a la seva carrera.

Al Palau del Cervelló, al cor del centre històric de Barcelona, ha entrat triomfal Robbie Williams. El cantant, que va aconseguir vendre 80 milions d’àlbums a tot el món, ara ha volgut provar sort amb la pintura. Aquesta nova faceta l’ha encetada de la mà del Museu Modern Contemporani (MOCO) amb l’estrena d’una primera col·lecció a Amsterdam al mes de març i una altra al MOCO de Barcelona a partir d’aquest divendres, amb la col·lecció inèdita titulada Confessions of a crowded mind.

"Els sons verbals que fan servir els pastors per fer-se entendre amb les seves ovelles són els mateixos d’una punta a l’altra del Mediterrani: a Síria, al Kurdistan, a Turquia, a la península Ibèrica i al Marroc", em diu el musicòleg Jaume Ayats. "Es pot canviar un pastor de la vall de Núria per un de les muntanyes de Creta i tots dos s’entendrien amb el ramat de l’altre. Probablement, això és resultat de la relació que tenien arreu de la Mediterrània els pastors del neolític", diu Ayats. També m’explica una interessant recerca que va dirigir fa uns anys entre els pagesos del Baix Ter: feien servir petits instruments, reclams per a la caça o per jugar, inventats per ells. Com en molts llocs de la Mediterrània, coneixen els procediments per fer molts tipus de sons. Per això, fins i tot havent oblidat com es feia un instrument, sabien "inventar-lo" de nou", explica Jaume Ayats, que va ser director del Museu de la Música de Barcelona.

Créixer sense referents és avançar a cegues. Encara que a molts àmbits s'albira algun canvi de rumb, el científic segueix sent un món masculinitzat en ple segle XXI i només el 28% del personal investigador són dones. Per sort, sempre hi ha excepcions. Per a Isabel Delgado tot va començar quan va arribar al Museu de Ciències Naturals de Barcelona i la van rebre amb un “Vostè què sap fer?” al qual ella va respondre “El que vostè digui”. Eren els anys 80 i Delgado, fins llavors, havia exercit com a auxiliar de museu tot i no tenir formació científica prèvia. Però poc després d’acceptar l’oportunitat d’anar a classes de geologia a la universitat es va trobar vestida amb una bata blanca als despatxos del museu. 

El crític Toni de la Torre ens proposa cinc plans culturals per fer les pròximes setmanes. Un videojoc per jugar tota la família, una marató de lectura per reivindicar Roald Dahl o una activitat inspirada en Leonardo da Vinci, entre les propostes d'aquesta setmana.

Carrer Major de Lleida. Anys cinquanta. Un edifici s’exhibeix sota una cascada de pilotes, pianos i cavallets per animar l’ensopiment generalitzat de la postguerra. És la façana del Baratillo, la botiga de joguines més emblemàtica de tota la província. La va obrir un tal Josep Soler l’any 1898 amb la intenció, fent gala al seu nom, de convertir-la en la botiga amb els productes més barats de la ciutat. El seu fill (també Josep) la va convertir després en una icona, i va penjar durant dècades les joguines a la façana. Els següents hereus no van tenir el mateix entusiasme i van liquidar el negoci el 1979, fet que va deixar un buit important en l’imaginari col·lectiu dels lleidatans. Les pilotes van desaparèixer per sempre més.

Catalunya té un museu d’arts escèniques que poca gent coneix. És un projecte centenari i un referent en la documentació, la recerca i la difusió de les arts escèniques catalanes i espanyoles, però un gran desconegut per a la societat. 

A poc a poc, els museus catalans es van recuperant de les davallades de visitants que van patir per culpa de la pandèmia. El 2020, amb el confinament i les restriccions, les caigudes de públic van ser de l'ordre del 70% al 90% als museus i centres d'art catalans; el 2021 els visitants van ser la meitat d'abans de la pandèmia, i el 2022 es va anar tancant l'abisme obert amb la pandèmia. Així, per exemple, els museus municipals de Barcelona van rebre durant el 2022 uns 3.700.000 milions de persones (l'any 2021 van ser poc més de 2.000.000 i el 2019, 4,8 milions). És a dir, que tres de cada quatre visitants han tornat a trepitjar un museu barceloní.

El Morera - Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida podria obrir les portes al públic l’estiu del 2023. El seu director, Jesús Navarro, va presentar aquest dilluns el pla estratègic 2022-2025 amb l’objectiu de convertir el Morera en un referent nacional i internacional d’art modern i contemporani. “No es tracta d’un simple trasllat de seu [a l’antiga Audiència de Lleida], sinó de plantejar un nou museu –va assegurar Navarro– que sigui participatiu, dinàmic i que es converteixi en un espai on reflexionar a través de l’art i dels seus creadors”. Fins ara el Morera acollia obres del segle XIX i de la dècada dels setanta del segle XX. Ara es vol fer un pas endavant amb una narrativa del segle XX i començaments del XXI que el faci únic a Catalunya.

"Els protagonistes sou vosaltres. Expliqueu els vostres records, el que heu viscut, en relació amb el que veiem al museu. Jo només us vull donar veu", convida el guia de la visita Memòries, Jordi Vaca, abans de començar el recorregut. Al seu voltant s'apleguen nou oients entusiasmats, juntament amb els seus acompanyants: és la primera sortida que els ocupa un dia sencer després d'estar tancats dos anys per la pandèmia a la residència Font dels Capellans de Manresa. Tenen entre 66 i 103 anys, i gràcies a un autocar adaptat –molts d'ells necessiten cadira de rodes per desplaçar-se– podran gaudir, la majoria per primera vegada, de la memòria que perviu al Museu d'Història de Catalunya. La sortida ha estat impulsada pel programa Apropa Cultura, que uneix els equipaments culturals de Catalunya amb les entitats socials per "facilitar l'accés a la cultura a col·lectius en situació de vulnerabilitat", explica la directora i fundadora del projecte, Sonia Gainza. La visita Memòries es va crear específicament per a la gent gran i persones amb Alzheimer i és part de les sortides Mai Soles, que busquen canviar la visió de les residències com llocs aïllats per llocs on la gent gran pugui gaudir de l'oci. "És un recorregut pels espais quotidians del segle XIX i XX que formen part de la trajectòria dels participants, per tal que la memòria personal de cadascú pertanyi a la memòria col·lectiva, a la història", apunta la responsable de l'acció cultural i educativa del Museu, Griselda Aixelà.

El dia 1 de maig Anna Omedes va deixar la direcció del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que ha encapçalat des del 2000, i es va jubilar. “Estic molt tranquil·la i amb nous projectes al cap”, explica. Aquesta trajectòria, que ja venia de treballar gairebé vint anys més al Museu de Zoologia de Barcelona, ha estat reconeguda amb el premi Far de l’Any que atorga la Xarxa Europea de Centres i Museus de Ciència (Ecsite), formada per 327 institucions. El guardó reconeix les persones que han contribuït a la participació del públic en els museus amb una visió innovadora i que són capaces d’empoderar els seus companys. Segons el jurat, “Omedes rep el premi per l’amplitud del seu treball i la seva generositat amb la participació del públic dins de la comunitat científica. Fa temps que és líder de la comunitat Ecsite i és coneguda pel seu pensament original, innovació i experiència desenvolupant xarxes locals, nacionals i europees relacionades amb la ciència i la història natural”.

La revista Núvol, el digital de la cultura, ha editat un número especial sobre els museus de Catalunya amb motiu de la Nit dels Museus, que se celebra aquest dissabte, 14 de maig, i del Dia Internacional dels Museus, que s’escau dimecres, 18 de maig, i que enguany té per lema “El poder dels museus”, amb el qual es vol posar de manifest el seu potencial transformador.

Una retrospectiva sobre el passat viatjant a l'Egipte dels faraons, una anàlisi sobre com l'art ha representat la natura i una reflexió sobre l'impacte de la intel·ligència artificial en l'educació del futur. Són les tres apostes de la Fundació La Caixa per inaugurar el CaixaForum de València, que després de quatre anys d'obres obrirà les portes el 22 de juny. Així ho han anunciat aquest dimecres la directora general de la Fundació La Caixa, Elisa Durán; el director de cultura i ciència de l'organització, Ignasi Miró; el d'educació i màrqueting, Xavier Bertolín, i el director del CaixaForum de València, Álvaro Borrás, en una conferència de premsa celebrada a València.

Si avui morís un poeta català, per més mediàtic que fos, ¿penseu que l’acomiadarien 300.000 persones? Si hi anessin 300 persones ja seria un exitàs, oi? 300.000 és la multitud que va participar als actes de comiat de Jacint Verdaguer, l’any 1902, al seguici que va desfilar pel centre de Barcelona. La xifra pren encara més valor si tenim en compte que és més de la meitat de la població d’aleshores d’aquesta ciutat (tenia 550.000 habitants).

“L’hem restaurat aquest any”, em diu la Sílvia Carbonell, directora del Museu Tèxtil de Terrassa. És un vestit preciós, blanc com la llet, sencer, fet d’un teixit de seda i tul, brodat amb lluentons i perles d’imitació, i amb cua.

“Els passatgers de primera entraven per la porta davantera, i els de segona per la porta del darrere”,m’explica en Francesc Sagalés, president de Sagalés, quan som dins d’un antic autobús d’aquesta empresa fabricat per la mítica marca Hispano Suiza. “I els de tercera classe anaven aquí dalt, damunt del sostre”. “Què dius, ara! Al sostre?” “Sí, sí. En uns bancs que anaven collats al sostre”. Aquest és un autobús més que centenari, del 1909, precisament l’any que Sagalés va incorporar els vehicles de motor.

Un dels molts atractius d’Uriach Galleryés la col·lecció de cartells d’anuncis de medicaments, alguns realitzats per grans artistes. Em fixo en dos que el dissenyador Josep Pla-Narbona (1928-2020) va fer a la dècada dels 60. Un que anuncia Lipomín, un fàrmac per al tractament de l’obesitat, en què es mostra una persona extraordinàriament grassa, i un altre que publicita Pacetyn, un tranquil·litzant, on hi ha un nen amb cara de dimoni.