I vindrà la cinquena.

Aquest matí s'ha sabut que Shakira no iniciarà el procés judicial que havia de definir quina era la seva residència fiscal. Però espolsar-se de sobre el judici té un preu. En el cas de l'artista colombiana, el pacte de conformitat es concreta en una multa de 7,4 milions d'euros per sis delictes fiscals entre els exercicis del 2012 i 2014. Cal tenir en compte que la xifra de la multa està condicionada per l'atenuant d'haver pagat ja 17,2 milions d'euros abans de l'inici de la vista per un frau fiscal de 14,5 milions d'euros.

El Banc Central Europeu (BCE) està decidit a tirar endavant la creació de l'euro digital. Aquesta institució és l'única de la Unió Europea amb capacitat legal per crear diners i decidir quina és la moneda de l'eurozona i fa anys que insisteix que els ciutadans cada vegada opten més per pagar amb mitjans digitals –targetes o aplicacions–, cosa que ha portat la institució a buscar una alternativa pública a la digitalització dels pagaments.

L'estiu del 2001, la meva dona i jo vam fer una ruta en bicicleta per la Borgonya. Ens van encantar el paisatge, el vi, el menjar (excepte l'andouillette) i els preus. L'euro, encara una moneda nova, estava baix, valia menys de 90 cèntims dels Estats Units. Des d'aleshores el seu valor de canvi amb el dòlar ha fluctuat, i ha arribat de vegades fins a 1,60 dòlars, però gairebé sempre per sobre del valor d'1, que és simbòlicament important.

L'encariment de l'energia, la inflació i el debilitament del creixement econòmic ja passen factura a la moneda única europea, l'euro, que aquest dimarts ha caigut a mínims dels últims 20 anys en relació amb el dòlar estatunidenc. Aquest dimarts al matí la moneda europea s'ha depreciat fins a un canvi d'1,03 dòlars –quan dilluns havia tancat a 1,043–, un valor de canvi que no es produïa des del novembre del 2002.

L'1 de gener del 2002 entrava en circulació l'euro, la moneda que tenia l'objectiu d'aconseguir la unitat monetària per a un grapat de països que fins aleshores tenien les seves pròpies divises nacionals. Recordes el primer dia en què vas pagar amb euros en lloc de pesetes? Encara et sorprens alguna vegada fent càlculs mentals? Ho vas notar a la butxaca? Explica'ns anècdotes sobre com et va afectar l'arribada de l'euro ara ja fa vint anys.

El dia de Cap d'Any del 2002, les imatges es repetien a tots els mitjans de comunicació d'Europa: ciutadans il·lusionats retiraven els primers euros dels caixers automàtics. L'euro entrava en circulació i, a ulls dels ciutadans, ja era definitivament una nova realitat que enfortia encara més els vincles econòmics d'onze països –actualment ja són 19– de la Unió Europea. Els europeus, i entre ells els ciutadans espanyols, portem doncs dues dècades amb euros a la butxaca, tot i que bancàriament i comptablement ja estava establert des de l'1 de gener del 1999.

El Banc Central Europeu té un nou motiu de preocupació: l’encariment de l’euro respecte a altres monedes, sobretot el dòlar. L’apreciació -terme que fan servir els economistes- de la moneda pot provocar que els preus caiguin encara més i pot tenir conseqüències negatives sobre la recuperació de l’economia.

Quinze anys després que l'euro comencés a circular com a moneda oficial, encara es conserven pessetes per valor de 1.639 milions d'euros. Aquesta quantitat equival a 272.706 milions de pessetes, tal com publica aquest dilluns el Banc d'Espanya.

Polèmica entre el Govern i el PP al Parlament aquest dijous. En una interpel·lació sobre estrcutures d'estat, el portaveu adjunt dels populars a la cambra, Santi Rodríguez, ha retret a l'executiu l'elaboració d'unes monedes commemoratives del Tricentenari molt similars a l'euro en què s'hi pot llegir 'República catalana'. "Fa tres-cents anys existia la república catalana? Ja existien els euros?", ha preguntat Rodríguez al conseller de la Presidència, Francesc Homs, que era a qui anava dirigida la interpel·lació.

La CUP repartirà 23.765 euros en set projectes socials. Els diners provenen d'un romanent de subvencions per als grups parlamentaris del 2012 que no es van gastar per l'avançament electoral i per l'acabament de la legislatura i que ara s'han repartit proporcionalment. La CUP ha volgut denunciar aquesta pràctica "tornant al carrer" els diners. Per això es va obrir un període de votació per escollir set projectes socials als quals destinar els diners.

Dels més de 59.000 milions de deute que tenia la Generalitat a principis d'aquest any, 20.769 són préstecs amb els cinc grans bancs de l'Estat (CaixaBanc, BBVA, Banco Santander, Bankia i Banc Sabadell). Segons dades d'un document intern del Govern publicat per 'Crític', en total són 120 les entitats bancàries creditores de la Generalitat, tan de nacionals com d'internacionals. A part de les cinc grans bancs espanyols, també es deuen diners a entitats com Goldman Sachs (110 milions). O també a Lehman Brothers (100 milions), entitat que tot i haver fet fallida el 2008 es resisteix a desaparèixer.

La iniciativa 'Catalans want to vote-Human towers for democracy', que pretén internacionalitzar la consulta del 9 de novembre amb una aixecada simultània de castells en set capitals europees, ha aconseguit en 17 dies 100.000 dels 120.000 euros que necessita (el 83% del total) a través de la plataforma de micromecenatge Verkami, gràcies a les aportacions de 2.749 mecenes. El projecte continua obert fins al 10 de maig, fet que significa que encara disposa de 23 dies per assolir l'objectiu que persegueix. Els 120.000 euros que es demanen a Verkami representen, segons Òmnium Cultural, impulsora de la iniciativa, un 30% dels 400.000 euros que es calcula que costarà en total. Si s'aconsegueix l'objectiu, l'acció es farà el 8 de juny. El projecte va recaptar més de 30.000 euros amb les aportacions de 900 mecenes durant les primeres 24 hores d'exposició a Verkami, fet que suposa el rècord a Catalunya dels projectes que han rebut aquest tipus de finançament, i una millora de l'arrencada que va aconseguir el film l''Endemà', produït per Isona Passola.