Quan tenia 9 anys, l’Ian va patir un còlic nefrític, una obstrucció de la via urinària que li impedia fer pipí amb normalitat i li provocava molt dolor. Havia nascut amb una malformació que no li van detectar. Tot i que mai no havia mostrat senyals, l’orina s’acumulava al ronyó i era necessari operar-lo per preservar l’òrgan. Inicialment, es va optar per una cirurgia convencional amb laparoscòpia –una operació amb petites incisions a l’abdomen–, però l’operació es va complicar i l’Ian va continuar amb molèsties. Calia tornar-lo a operar i, aquest segon cop, es va optar per l’Hospital Vall d’Hebron, l’únic centre de l’Estat que disposa d’un programa de cirurgia robòtica urològica per a infants.

A Kati Zapata sempre li ha agradat molt l'esport i l'ha practicat des de ben petita, tot i que va néixer amb un problema congènit al cor. La seva vàlvula aòrtica, una de les comportes de sortida de l'òrgan encarregat de bombar la sang per tot el cos, no funcionava correctament i el cor havia de fer un sobreesforç per complir amb les seves funcions. Tenia taquicàrdies constants i es cansava amb facilitat, però ella es defineix com una persona molt tossuda i va continuar fent el que l'apassionava tot i aquestes limitacions. Quan tenia 49 anys, però, li van començar a fer mal les cames i els braços, no podia agafar els bastons per caminar quan anava a la muntanya i el cansament la incapacitava. "Quan em van dir que m'havien d'operar el cor em va caure el món a sobre", reconeix. Ara bé, el neguit li va durar poc perquè va ser la primera pacient del programa pioner de cirurgia robòtica de la vàlvula aòrtica de l'Hospital Clínic. "[Després de la intervenció] En un mes estava de nou a la muntanya i en dos mesos ja escalava. Em van salvar la vida", afirma la Kati.

Cada any a Catalunya uns 600 infants neixen amb una malformació al cor o als grans vasos que transporten la sang anomenada cardiopatia congènita. És el cas de l'Iu, un noi de 15 anys que va néixer amb un defecte a la paret de les aurícules que el va obligar a passar pel quiròfan perquè l'hi corregissin amb un cateterisme. Tres mesos després de l'operació, li van detectar una greu infecció i necessitava tornar a ser intervingut. Fins ara la seva única alternativa hauria estat una cirurgia oberta, que li hauria comportat seqüeles i una recuperació lenta, però per primer cop a l'Estat els menors amb aquestes malformacions tenen una altra opció. L’Hospital Sant Joan de Déu i l’Hospital Clínic apliquen a pacients pediàtrics tècniques quirúrgiques mínimament invasives, com la cirurgia cardíaca robòtica, que fins ara només rebien els pacients adults.

"Com que els americans ho fan tot en gran, hi haurà un estadi immens amb moltíssims grups i amb robots increïbles". Així és com s'imagina l'Arnau el que viurà la setmana que ve amb els seus cinc companys de robòtica de l’INS La Valira de la Seu d’Urgell. A partir del 25 d'abril, l'equip Ducks competirà a la final mundial de la VEX Robotics Competition, que se celebrarà a Texas, als Estats Units. Per arribar fins a la final de la prestigiosa competició de robòtica avalada per empreses com Google o Tesla, aquest grup d'adolescents de 12 anys han guanyat diverses competicions locals i també han estat campions d'Espanya. Malgrat tota la feina feta, l'aventura de l’Arlett, l’Arnau, el Lohan, la Laia, la Mariona i el Roc va començar fa només quatre mesos.

No es pot descartar que la gran atracció del Fòrum Gastronòmic del futur sigui un enfrontament entre el cuiner i la màquina. Un combat equiparable al que, en el terreny dels escacs, va enfrontar Deep Blue contra Kaspàrov. Les apostes estan obertes. Albert Torner, responsable de R+D+I de Mychef, segurament cometria traïció contra les seves criatures gastronòmiques de metall perquè veu difícil superar “el toc artístic i humà” que aporta el xef de carn i ossos. De moment, segons ens explica al Fòrum Gastronòmic que se celebra aquests dies a Girona, Torner està immers en la batalla de la primera revolució de la gastronomia: la dels forns intel·ligents i la cocció accelerada.

La saviesa popular diu que el saber no ocupa lloc. Ara bé, adquirir coneixements sí que requereix una bona dosi de temps, esforç i –molt sovint– diners. Conscient de l'impacte positiu que té en el futur d'un infant haver rebut una bona educació, Borja Templado va decidir fer un pas endavant i posar en marxa el projecte Robots in Action. Era el 2013. Després d'haver cursat Administració i Direcció d'Empreses, i albirant un futur amb tecnologies disruptives, el jove s'havia adonat que l'alumnat necessitava més que mai comptar amb una formació extraescolar que apostés per la robòtica educativa com una part fonamental del seu desenvolupament pedagògic.

Cada cop estem més a prop de fer desaparèixer les tasques repetitives que requereixen esforç físic. La indústria de l’automoció va ser dels primers sectors a utilitzar màquines per produir els cotxes i durant molts anys aquesta ha sigut una tendència a l'alça. Les multinacionals i les companyies grans eren les úniques que es podien permetre pagar robots perquè els agilitzessin la feina. Però això ha canviat.

Les notícies sobre robots sempre produeixen aquella doble sensació de fascinació i por, com les bones pel·lícules de ciència-ficció. Que si Elon Musk anuncia un robot humanoide, Tesla Bot. Que si Google acomiada un enginyer que diu haver despertat una intel·ligència artificial amb consciència. És l’hora de l’amenaça de les màquines? Carme Torras (Barcelona, 1956), una de les grans eminències en robòtica, rebaixa les expectatives i la mirada apocalíptica: "Ja fa anys que hi ha robots amb aparença humana o animal. I fa cinquanta anys que es va crear una intel·ligència artificial que era una psiquiatra, l’Eliza, que tenia converses que semblaven reals. Això els xats ho fan. Però és impossible que els robots adquireixin consciència humana", afirma. I continua: "Si els mitjans i la societat tinguessin més formació en els principis bàsics de la intel·ligència artificial i la seva utilització ètica hi hauria menys pors infundades. A primària i secundària, hauria de ser obligatori". Justament una de les seves novel·les, La mutació sentimental (Pagès Editors), ja està sent utilitzada a nivell universitari a Espanya, als Estats Units (gràcies a MIT Press) i ara també a la Xina per ensenyar ètica de la tecnologia.   

Encara no té nom perquè només és un prototip però ja està preparat per sortir al carrer. La primera setmana de juny començarà a circular per l'entorn del mercat de Can Vidalet, a Esplugues de Llobregat. Els seus creadors, que de moment l'anomenen ADD (són les sigles en anglès dels dispositius de lliurament autònoms), encara no saben si només portarà caixes buides o si ja distribuirà paquets com si fos un repartidor experimentat. "Sembla ciència-ficció però serà normal en els pròxims anys", pronostica Alberto Sanfeliu, investigador de la UPC. Aquest prototip s'ha creat gràcies a la UPC i l'empresa CARNET, que van rebre l'encàrrec a partir de la col·laboració entre l'Àrea Metropolitana de Barcelona i l'EIT Urban Mobility, un òrgan que depèn de la Comissió Europea i que vol animar les ciutats europees a innovar. "La manera de portar innovació a les ciutats és provant-la", resumeix Daniel Serra, director de l'Innovation South Hub, de l’EIT Urban Mobility. I això és el que començarà a fer aquest prototip.

El pròxim dimarts 26 d’octubre se celebrarà al Teatre Nacional de Catalunya la cerimònia de lliurament dels Premis Nacionals de recerca, atorgats pel govern de la Generalitat i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI). Aquest any, el reconeixement principal del jurat, el Premi Nacional de recerca, ha recaigut en la matemàtica i experta en robòtica Carme Torras i en el doctor Bonaventura Clotet, especialista en malalties infeccioses.

Dos gegants de dos metres i mig d'alçada i tres tones de pes col·laboraran a partir d'ara en la producció dels vehicles de la marca Seat. Aquesta empresa dedicada al món de l'automoció acaba d'instal·lar dos d'aquests models de robots a la seva planta de Martorell. Són els més grans de la història de la fàbrica i tenen capacitat de transportar fins a 400 quilograms de pes.

Igual que hi ha la bioètica, hi ha la roboètica, una nova branca del coneixement que s’ocupa dels canvis (sense eufemismes, dels perills) del desenvolupament de la intel·ligència artificial. ¿Els robots ens deixaran sense feina o, de fet, això només serà el primer pas per esdevenir els nous reis de la creació? ¿O això són fantasies apreses al 2001 de Kubrick? En roboètica treballa el professor de la UAB Jordi Vallverdú Segura, especialista en filosofia de la ciència i de la computació, intel·ligència artificial i robòtica. Una persona de verb torrencial, entenedor, punyent i divertit, com es veu al capítol Interessos de la web de la UAB: “L’amor per Johann Sebastian Bach, John Coltrane, Djivan Gasparian i la poesia japonesa en forma de haiku acompanyen aquest investigador en les seves recerques. I gaudeix amb el fet de compartir la vida (que no el lavabo) amb la seva companya i els seus tres fills”. Vallverdú va seure al costat del també filòsof Daniel Gamper en l’obertura dels Diàlegs de Pedralbes 2021, que organitzen l’Ajuntament de Barcelona i l’ARA. Aquesta entrevista recull alguns dels moments més interessants de la conversa.

La ciència-ficció ens ha mostrat des de fa dècades escenaris apocalíptics en què una massa de robots en forma d'humanoides orquestra la destrucció de la humanitat. Lluny d'això, les màquines actuals ens ajuden a netejar el pis, a trobar el control d'objectes a l'aeroport o a treballar amb més precisió als quiròfans. En definitiva, ens ajuden i ens assisteixen. L'aparició de robots més complexos, però, ens obliga a fer noves preguntes: ¿fins a quin punt els robots han d'estar guiats per principis morals o ètics, més enllà dels codis amb els quals se'ls ha programat? Com podem fer que prenguin decisions d'acord amb aquests principis? Per respondre aquestes i altres preguntes, dijous al vespre es va celebrar un col·loqui sota el títol Com relacionar-nos amb els robots. Què és la roboètica?, moderat pel periodista Antoni Bassas, dins del cicle Diàlegs de Pedralbes organitzat conjuntament pel monestir de Pedralbes i el diari ARA.

Dimarts passat, TV3 va emetre un programa dedicat a la robòtica amb la participació directa i diferida de diverses persones del país, adés especialistes, adés homes i dones amb una opinió més o menys assaonada sobre la qüestió. La robòtica dels nostres dies, tota ella hereva del mite de Prometeu, és la suma de les noves tecnologies i uns artefactes humanoides (semblen tots masculins, curiosament), que es troben no solament en el deixant del mite grec que hem dit, sinó també de la criatura del Dr. Frankenstein. Però encara es troben més a la vora d’un mite hebreu, que és el mite de Golem, una criatura llegendària, a partir de la qual Gustav Meyrinck va escriure un llibre esplèndid l’any 1915 que tracta de la creació d’un ésser artificial que tot ho pot... fins i tot l’aniquilació del seu creador. No és l’única profecia de com el mite del progrés -que no té ni dos-cents anys d’antiguitat- pot girar-se en contra dels engrescats creadors d’ultramodernitats: això ja es llegia al llibre d’Orwell, 1984.

La primera operació en què Josep Amat va utilitzar un robot per ajudar un cirurgià es va fer el 1995. El doctor Laporte necessitava una eina que li aguantés la càmera mentre practicava una laparoscòpia i l’enginyer va dissenyar un aparell per facilitar la intervenció. Ara Amat voreja la vuitantena. Amb una carrera dedicada a la recerca en el camp de la robòtica quirúrgica, és catedràtic emèrit a la UPC i ha tancat el cercle de la mà del seu fill. El 2012 va crear Rob Surgical, una spin-off de la UPC i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya. Amb dos investigadors d’un grup del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica -la catedràtica Alícia Casals i el professor Manel Frigola- va dissenyar un robot per a cirurgies mínimament invasives amb laparoscòpia. Aquest nou model s’explicava en convencions mèdiques, però el seu desenvolupament comercial estava parat, fins que el doctor Javier Magrina, de la prestigiosa Mayo Clinic d’Arizona (EUA), va plantejar a Amat: “Això no es pot quedar als congressos, s’ha de transferir al mercat”.

La quarta Revolució Industrial canviarà per sempre la manera de viure i de treballar. Ningú sap amb certesa com serà aquest demà, però si en alguna cosa hi ha consens és en el fet que els robots hi jugaran un paper cabdal. Mentre l’any 2017 els humans vam ser els responsables del 71% de les hores treballades a tot el món i les màquines només del 29%, l’any 2025 aquests percentatges s’invertiran i les màquines assumiran el 52% de les hores de feina, segons l’informe El futur dels treballadors, publicat pel Fòrum Econòmic Mundial (2018). En aquest context, els perfils professionals més demandats seran, cada vegada més, els d’experts en tecnologia.

Quan pensem en un robot, la imaginació vola lliurement. Els podem veure com a màquines sofisticades a les cadenes de producció substituint feines mecàniques abans encarregades als humans o, si ens deixem endur, com els replicants que va popularitzar Blade Runner, una de les pel·lícules de culte de la ciència-ficció. La segona opció no existeix i el que més s’hi podria acostar són els robots amb formes més o menys antropomòrfiques pensats sobretot per a l’entreteniment; o els assistencials, enfocats a ajudar persones amb capacitats físiques limitades per l’edat o per alguna malaltia o traumatisme incapacitant. I aquests últims, defensa Carme Torras, cap del programa de recerca sobre percepció i manipulació de l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC), seran una realitat “ben aviat”, per bé que amb formes i funcions ben allunyades dels estereotips.

Un dels principals problemes dels pàrquings dels aeroports (i altres nusos de transport, financers o comercials) és trobar un lloc adequat per aparcar-hi el cotxe. L’aeroport de Gatwick (Londres) estrenarà aquest estiu un programa pilot de la companyia anglesa Stan Robotic consistent en un petit robot autònom capaç d’aparcar els cotxes i anar-los a buscar.