Setmana Santa. A Espanya significa processons, passos, saetas, confraries i ciutats senceres organitzades al voltant d'un calendari que no és només religiós, sinó també cultural. A Catalunya significa també bufones, palmes i palmons, escapades familiars i visites a llocs emblemàtics lligats a la tradició cristiana. Molts catalans d'origen andalús tornen aquests dies a la seva terra per retrobar-se amb la Setmana Santa, que continua tenint una força enorme.

La Setmana Santa, més enllà de processons, misses, palmons i mones, desplega un repertori de vestimentes que hem après a mirar sense veure. Peces que, de tan familiars, han deixat de semblar-nos estranyes, però que, si ens hi aturem un moment, resulten profundament insòlites i allunyades de qualsevol forma de vestir quotidiana. I entre les mantellines amb peinetes, les túniques de natzarè, els cíngols o els mantells de les verges, hi ha un element que s’imposa per la seva potència formal i les seves connotacions simbòliques: la caperutxa.

Si la Quaresma va venir aviat, el Diumenge de Rams també vindrà aviat. Tan aviat com ara demà mateix. I si el Diumenge de Rams ve tan aviat vol dir que, de fet, ja som a Setmana Santa. Bé, ara tot això gairebé no es nota. Sí, encara anem a beneir quatre branques de llorer i algú encara porta un palmó llarg i dret, però, de tota la setmana, només és festa el Divendres Sant. Dissabte, que abans es deia de Glòria i ara es diu Sant, sempre és festa, i el Dilluns de Pasqua, que la gent, equivocadament, en diu el “dia de la mona”, s’uneix a divendres i fan un pont festiu que la gent aprofita per viatjar, esquiar i, els més atrevits, despullar-se i anar a prendre el sol a la platja. Abans, quan jo era jove, era festa tota la Setmana Santa, més o menys. Sobretot a partir de dijous.

La primera fase de l'operació sortida per Setmana Santa provoca aquest dissabte al matí i des de divendres a la tarda les primeres retencions a les sortides de Barcelona i a les principals artèries del país. Les vies més afectades són la ronda de Dalt i l'AP-7. En tots dos casos, divendres a la tarda un accident va obligar a tancar part de la via, i això va fer que s'hi acumulessin vehicles el mateix dia en què començaven les vacances escolars de Setmana Santa.

La confraria de la Sang de Sagunt, que és un nom extraordinari, ha rebutjat, de nou, per majoria, l'entrada de dones com a confrares. El govern espanyol, sempre amatent, ha pressionat per fer-la mixta, però, ai las, 267 confrares hi han votat en contra. 114 a favor. Rebutjat, com el 2022. Aquesta vegada, però, hi planava una amenaça: la de la retirada de declaració de la Festa d'Interès Turístic Nacional.

El Festival Vívid, dedicat a l’enoturisme a la Costa Brava, celebra aquest mes d’abril la seva 13a edició amb una setantena d’activitats i propostes que connecten vi, natura, enoturisme actiu i benestar. Caminades entre vinyes, rutes guiades, ioga o experiències sensorials conviuen amb tastos singulars i activitats gastronòmiques en una programació dinàmica i vivencial. La programació es pot consultar a https://vivid.costabrava.org/ . D’entre les múltiples propostes, en destaquem les següents:

Després de l’hivern més plujós dels últims trenta anys, amb l'arribada de la primavera hi ha ganes de fer plans a l’exterior. Molta gent ja té la mirada posada en les vacances de Setmana Santa per marxar a fora, fer excursions, gaudir de la natura o fer sortides amb els amics i la família. Per tant, la pregunta és obligada: quin temps farà aquest any per Setmana Santa? Plourà o no? En dates com aquestes, la meteorologia agafa un pes molt important, perquè molta gent fa un pla o un altre depenent de la previsió del temps.

Demà comença el mes de març. Això vol dir que avui és l’últim dia de febrer, el mes més curt de l’any. El març té mala fama, segurament per aquella dita famosa que fa que el març, marçot, s’endú la vella a la vora del foc i la jove si pot. Com deia Josep Pla, aquestes dites només són veritat si no rimen. I aquesta dita rima. Per tant, segons la teoria planiana, la dita és falsa. I és evident, perquè també s’endú el vell i el jove. Veurem què farà aquest març que comença demà. No sabem si s’endurà més velles que vells o més dones joves que homes. El febrer ha passat, de borrasca en borrasca, totes amb el seu nom, com ara es porta. Han provocat inundacions, temporals i accidents en general. Una alteració agitada de “la sublim monotonia d’un dia darrere un dia”, com va escriure Carles Riba. Carreteres tallades, escoles tancades, vols cancel·lats… Al meu poble, Sant Feliu de Guíxols, van suspendre la rua carnavalesca perquè plovia. Però els ganxons no es poden resignar a no celebrar el carnaval i la van traslladar al divendres següent, sense pensar que el divendres següent era el primer divendres de quaresma i que rua i quaresma eren dues coses incompatibles. Però ara ja qui sap què és la quaresma? En canvi, tothom sap què és el Ramadà. Potser perquè el pobre Lamine Yamal ha de córrer dejú i desnerit sobre la gespa que sigui. En fi! Això sí, ara les mimoses estan en la seva màxima esplendor empolsimant de perfum l’aire de finals de febrer, oferint les tofes d’or dels seus tous vegetals als ulls dels que, esperançats, ens disposem a creuar el març, marçot, sense excessives complicacions.

La propera Setmana Santa, més enllà de les processons i les escapades de sempre, s'obre una oportunitat única per als amants de la història, l'art i les civilitzacions antigues. Viatges Eurovacances proposa diferents viatges culturals, sempre amb guia des de Barcelona i en grup, que conviden a descobrir el món sota una altra mirada, la del viatger curiós a la recerca d'entendre, sentir i aprendre.

Dia 11 d’abril de 2025. Avui és el divendres abans del Diumenge de Ram. Hi ha algunes Dolors que celebren el seu sant. Però els canvis vaticans han traslladat la festa al dia 8 de setembre i moltes el celebren aquest dia. A mi em sembla, sempre m’ho ha semblat, que la Mare de Déu dels Dolors té més a veure amb la Setmana Santa que no pas amb el dia que se celebren totes les marededeus trobades. La de Núria, la del Tura, i abans de tenir festa pròpia, la de Montserrat. La dels Dolors està lligada a la Passió i estava molt bé celebrar-la just abans que no comenci la Setmana Santa.

Sovint ens queixem que les persones només som números, però finalment tot, absolutament tot, ho acabem quantificant. Allò de “l’important és la qualitat, no la quantitat” esdevé una frase tan buida com “l’important és participar”. Aquesta setmana ha estat especialment significativa amb relació a les xifres, començant per la Pasqua, que també es valora en funció de la venda de mones, i el seu preu, i de l’increment de vols, un 11% respecte a l’any passat al Prat, per si calia. I també, per si calia, més visitants a Catalunya, en aquest cas un 10%. Els mateixos números que satisfan uns, per allò que l’economia ha de tirar endavant, preocupen els altres, per allò que si no comença ja el decreixement anirem tots a prendre pel sac, també massivament. Però aleshores no se sap qui passarà comptes. 

Aquests dies de Setmana Santa, sigui un creient o no, es connecta de manera inevitable amb la mort. Són dies en què en esglésies i sales de concerts s'interpreten misses de rèquiem (Mozart, Verdi…), en què veiem processons pels carrers o les recullen els mitjans de comunicació, en què les mateixes festivitats del calendari es diuen “Divendres Sant” o “Diumenge de Resurrecció”.

El calendari de celebracions del cristianisme acaba de celebrar la resurrecció de Crist. Tota persona creient té un dret absolut a creure que aquest fenomen es va produir. Des del punt de vista de la mera raó, tanmateix, sembla que un fenomen d’aquest tipus no és creïble.

No estem fets per morir, sinó per néixer, sosté Hannah Arendt. Però, de fet, comencem a morir en el mateix instant que naixem. Encara que costi d’acceptar, la nostra vida acabarà inevitablement als braços de la mort. Davant aquest destí amenaçador, la humanitat s’ha espavilat per crear relats que apaivaguin la por a la finitud. Històricament, les diferents tradicions espirituals i religioses han elaborat narratives d’esperança, expressades en promeses de vida més enllà de la mort, com la resurrecció cristiana, pròpia del món occidental, o la reencarnació, arrelada en les tradicions orientals. La Setmana Santa culmina amb el Diumenge de Resurrecció, una festa que encarna l’esperança del renéixer, del no morir.

Per Setmana Santa, els carrers de Pineda de Mar, al Maresme, s'omplen de gom a gom per seguir una de les processons que desperten més devoció i entusiasme de tot Catalunya. Passa al barri de Poblenou, apartat del nucli històric del municipi, on viuen moltes famílies de classe treballadora, que, per les festes de Pasqua, cada any surten als carrers i els balcons per seguir amb silenci, aplaudiment i emoció els passos de Crist i la Verge Maria. Organitza la processó la confraria de Poblenou, vinculada a la parròquia del barri, que enguany celebra els seus quaranta anys de vida, en un moment de màxima esplendor: lluny de decaure i perdre fidels, la confraria no para de créixer, sobretot després de la pandèmia, i suma més de 300 socis de totes les edats que es dediquen en cos i ànima als preparatius d'aquesta festivitat.

L'AP-7 serà la via que concentrarà més desplaçaments durant els dies de Setmana Santa. Aquesta és la previsió del Servei Català de Trànsit (SCT), que aquest dimecres al matí ja ha avançat que habilitarà dos carrils addicionals a partir de demà, coincidint amb l'operació sortida per al festiu. També els habilitaran per a l'operació tornada. A banda dels carrils extres, Trànsit també restringirà la circulació de vehicles pesants per fer més fluida i menys perillosa aquesta autopista. En total s'espera que es facin més d'un milió de desplaçaments: 560.000 viatges de sortida des de l'àrea metropolitana de Barcelona (el 66% dijous i el 33% divendres) i un retorn de 580.000 vehicles.

Arrenca la Setmana Santa amb la benedicció de la palma, un acte simbòlic que marca l’entrada d’unes dates que combinen la tradició i la devoció religiosa amb el descans i l’oci. Un rang dinàmic que s’amplia entre els que viuen els diferents actes amb fervor i espiritualitat i els que aprofiten les vacances per desconnectar o viatjar. La tradició immobilista i sense aparents ganes de canvi esdevé també un reclam turístic que atrau visitants pel seu valor patrimonial i acosta dos mons que semblen cada cop més distants.

Les vacances de Setmana Santa són més aviat curtes, però són prou dies per gaudir d'alguna ficció televisiva amb principi i final, la definició exacta d'una minisèrie. Més enllà de la molt popular Adolescència, que ja ha estat recomanada per terra, mar i aire, a l'ARA hem fet una selecció de deu minisèries que podeu descobrir durant el descans de Pasqua. Podeu complementar aquestes recomanacions amb els llistats de ficcions britàniques recents, on també hi ha algunes minisèries interessants, com ara Mr. Bates contra Correos, o sèries curtes com We are Lady Parts.

L'Anoia és la comarca de la demarcació de Barcelona que has de descobrir aquesta Setmana Santa. Es tracta d'una comarca integrada per territoris de característiques diverses, que s'han agrupat per formar un ric trencaclosques ple de contrastos. T’atraparan els seus paisatges rurals, amb masies disseminades i petits pobles plens d’encant on podràs comprar productes de proximitat, visitar un patrimoni històric imponent com els castells medievals i les ermites amagades i viuràs enmig d’un entorn natural on podràs practicar l’esport que més t’agradi.

La Fundació Catalunya La Pedrera ofereix aquesta Setmana Santa als seus espais una sèrie de propostes per a tots els gustos i edats: des d'una immersió en art i cultura, a la descoberta de paisatges naturals únics. Un programa d’activitats que permetrà els residents de Catalunya viure una experiència que connecta l'art, la història, la natura i la cultura d’una manera autèntica i propera. Ja sigui al cor de la ciutat de Barcelona o al bell mig de la natura, les opcions que ha plantejat l'entitat són moltes i diverses, i totes elles ofereixen una nova manera d’apropar-se al patrimoni i a la tradició del territori català.