Cada dia augmenten les veus que estan demanant obrir una negociació a la guerra d'Ucraïna, encara que sigui al preu de cedir part del territori, i així acabar amb el conflicte armat. A Gaza ja s'està negociant un alto el foc i l'alliberament d'ostatges, encara que en aquest cas, com que es tracta d'una guerra tan asimètrica, no es podrà parlar pròpiament de negociar la pau. La destrucció ha estat massa gran.

L’Agència Catalana del Consum, del Departament d’Empresa i Treball, ofereix una alternativa a la via judicial per resoldre els conflictes que puguin sorgir entre consumidors i empreses, quan es compra un producte o es contracta un servei.

En una de les mostres més evidents fins ara de la frustració que estan provocant les tàctiques dilatòries i la manca de progrés en les negociacions per una treva i un intercanvi d'ostatges entre Israel i Hamàs, Qatar, que de la mà d'Egipte ha fet de pont entre les parts des de l'inici de la guerra, ha expressat públicament que se li està esgotant la paciència. La fatiga de Doha, manifestada abans també pel Caire, constata l'estancament en què es troba la via diplomàtica a Gaza, però alhora ha evidenciat la falta d'actors alternatius per mediar algun tipus d'acord.

Quan dos infants s’enfaden i discuteixen, el que desitgen els adults és que la trifulga acabi com més aviat millor. Per aturar-ho, però, no tot s’hi val. Durant els conflictes sorgits de forma espontània, en funció del moment en què s’intervé i de la cullerada que hi posa l’adult, l’explosió d’emocions pot derivar cap a un desenllaç ben diferent de l'esperat. El com es fa –i, sobretot, des de quina mirada– és la clau. Si l’adult es posiciona, farà una versió dels fets que no satisfarà una de les parts i, si etiqueta un d’ells com la víctima –a qui li donarà la raó–, l’altre es convertirà en l’agressor. A partir d’aquí, ni calma ni final: la tensió augmenta i el malestar està servit.

Gairebé sis de cada deu casos que gestiona el Centre de Mediació de Catalunya acaba amb un acord satisfactori per a les parts. Són dades recollides entre el 2019 i l’any passat; les millors dels últims 10 anys. La mediació sempre és un procés voluntari acompanyat per l’assistència d’un professional (mediador/a) que facilita l’apropament de les parts fins a arribar a l’acord satisfactori.

Una de les condicions imprescindibles perquè l'expresident Carles Puigdemont signés l'acord amb el PSOE era encetar una negociació sobre la resolució del "conflicte polític" amb Catalunya, amb la presència d'un mediador internacional. Aquest dissabte està previst que aquestes converses engeguin a Suïssa amb l'aixopluc d'una fundació dedicada a aquesta tasca, el Centre pel Diàleg Humanitari Henry Dunant, amb una llarga trajectòria en la resolució de conflictes bèl·lics i que no és aliena a la situació espanyola: ja va participar en el desarmament d'ETA i a finals del 2018 i principis del 2019 ja va assessorar Junts i Esquerra en el marc de la Declaració de Pedralbes, el primer cop que el govern espanyol –ja presidit per Pedro Sánchez– va parlar de "conflicte" en un document oficial. Ara bé, a què es dedica aquesta entitat? Qui hi haurà a la taula de negociació? I quina serà la seva funció?

Els conflictes són tan antics com la humanitat i no necessàriament són negatius, cal transformar-los, gestionar-los. Conflictes en l’àmbit familiar, com divorcis, herències, cura de familiars; conflictes comunitaris i de convivència; conflictes en l’àmbit laboral o esportiu, en són alguns exemples molt comuns. En aquests casos la mediació és una eina eficaç per gestionar-los i evitar acabar als tribunals. Enguany el Centre de Mediació de Catalunya ha gestionat prop de 3.000 procediments, dels quals s’han fet més de 700 mediacions, i pràcticament la meitat d’aquestes han acabat amb un acord entre les parts implicades. 

Advocada especialista en famílies, Mon Tur ha abraçat la mediació i el dret col·laboratiu per encarar els trencaments de parelles. De l’experiència, publica Divorcis amb amor (Rosa dels Vents), que defineix “sense gens de vergonya” com un “llibre d’autoajuda” per no prendre mal en la separació. 

El Govern de la Generalitat fomenta la mediació com a mètode de prevenció, gestió i resolució de conflictes. Es tracta d’un mecanisme que té un alt percentatge d’èxit i que pot evitar les conseqüències traumàtiques de passar pels tribunals. Aquest any 2021, el Centre de Mediació de Catalunya ha tramitat 2.932 mediacions, que suposa un 5,5 % més que el total de les iniciades durant l’any anterior (2.777). El 2020, el total de mediacions que van finalitzar amb un acord satisfactori per a les dues parts va ser del 53%.

El Govern de la Generalitat fomenta la mediació com a mètode de prevenció, gestió i resolució de conflictes. Es tracta d’un mecanisme que té un alt percentatge d’èxit i que pot evitar les conseqüències traumàtiques de passar pels tribunals.

Llegia fa poc un article de Montserrat Tura a l'ARA que deia: “Fa mesos que em costa escriure..." A mi em passa el mateix. Avui, no obstant això, faig una excepció amb motiu de l’absolució del major Trapero i la resta d’acusats de rebel·lió, sedició, desobediència –déu-n’hi-do, el ventall de delictes pels quals ha descendit l’acusació–, ja que no és només una bona notícia per als afectats, sinó que també ho és per al cos dels Mossos, per a la societat en general i per a la justícia.

Fa tres dies el Parlament Europeu confirmava el seu suport perquè Ursula von der Leyen comenci el seu mandat com a presidenta de la Comissió Europea aquest diumenge 1 de desembre, un mes tard. A 24 hores que comenci aquest mandat, la fins ara ministra de Defensa d'Alemanya ha assegurat en declaracions a El Mundo que la Unió Europea (UE) no mediarà entre Catalunya i Espanya: "Estic en la mateixa línia que Juncker. No és el rol de la Comissió Europea mediar entre un govern regional i un de nacional", afirma Von der Leyen.

Tenim damunt la taula una qüestió de forma que causa polèmica, i potser en causa perquè el significat d'uns termes s’interpreta de maneres diferents. Voldria ajudar a aclarir aquests conceptes, que s'utilitzen en el món de la diplomàcia internacional. Em refereixo a les figures de les persones que fan de relators, fedataris, observadors i garants d’un acord, entre altres figures. El primer que he de recordar és que, quan en una negociació parlem de mediacions, ens referim a un procés en què participen diverses persones o institucions, amb funcions diferenciades, algunes públiques o notòries i altres invisibles i molt discretes.

L'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià ha confirmat que ha rebut una còpia de la documentació del lehendakari basc, Iñigo Urkullu, que conté informació sobre el seu rol com "intercessor" des de l'estiu del 2017 entre el govern de la Generalitat i el govern espanyol. L'arxiu, amb seu al monestir de Poblet, conservarà els documents, que no seran públics fins que es desclassifiquin. L'Arxiu Tarradellas és l'arxiu llegat per Josep Tarradellas a Catalunya i porta el nom de la filla de qui va ser president a l'exili.

El col·lapse de la justícia que ha provocat que el senyalament de judicis se situï fins als dos anys vista en algunes de les jurisdiccions ha fet que cada cop es busqui més la mediació per donar sortida a conflictes sense necessitat de passar pels jutjats. Amb aquesta voluntat el Col·legi de Notaris de Barcelona ha posat en marxa un centre de mediació que arrencarà amb 15 professionals formats expressament en aquest camp i que segueix l’exemple del que ja existeix a Madrid des de fa anys.

El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reclamat una "mediació, acompanyament, o un grup de suport o de reflexió" per al diàleg entre la Generalitat i la Moncloa en una entrevista a l'ACN. "Atès que el conflicte és entre la majoria de la societat catalana i les institucions de l'Estat, seria positiu que la negociació no tingués com a únic canal els dos governs". Aragonès nega que de moment hi hagi cap nom damunt la taula, perquè el 20-D només es va comunicar la proposta i l'executiu de Sánchez en va "prendre nota". "N'esperem una resposta positiva", ha remarcat el vicepresident. Encara sobre aquest possible "acompanyament", el conseller d'Economia constata que al costat català hi ha hagut "sempre" gent disposada a fer un paper de mediació. Així mateix, s'ha mostrat convençut que de part de l'Estat també es trobarien persones decidides a sumar-s'hi.

La mediació internacional, tan present durant les setmanes posteriors a l’1-O, continua sobre la taula del Govern, fins al punt que l’executiu de Quim Torra va portar a la reunió que va mantenir amb el govern espanyol dijous passat al Palau de Pedralbes una iniciativa per crear una comissió de mediació formada per independents. Ho va explicar ahir el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, que en una entrevista de Catalunya Ràdio va apuntar també que el govern de Pedro Sánchez es va limitar a “prendre nota” de la proposta sense pronunciar-s’hi a favor o en contra. Segons Aragonès, aquesta comissió “seria un bon instrument per avançar posicions” i hauria d’acompanyar en un inici el diàleg però després la “negociació” i la “votació” en un referèndum.