Faltava Marta Torrejón per veure porteria. La defensa de Mataró era l'única futbolista amb fitxa del primer equip –amb l'excepció de les porteres Cata Coll i Gemma Font– que encara no havia marcat aquesta temporada. Un gol que ha arribat de la forma més inesperada possible, després d'una centrada que no ha trobat cap destinatària i ha acabat entrant, i que ha servit per desencallar un partit que se li estava complicant al Barça. Alexia Putellas ha fet el segon en un imponent escenari com Riazor per guanyar al Deportivo (0-2).

Ben poques jugadores poden presumir d'haver estat jugant 20 anys a l'elit del futbol. Una d'elles és Marta Torrejón, que ahir va celebrar aquesta efemèride amb una victòria contundent contra el Granada adornada amb un gol, el segon dels deu que les blaugranes van clavar al conjunt andalús (10-1), i que li servien per recuperar el liderat gràcies al goal average.

Les llanternes dels mòbils han il·luminat la gespa del Camp Nou com si fossin les llums de l'arbre de Nadal. Una nova tradició per als culers. Cada cop que les jugadores dirigides per Jonatan Giráldez ocupen la gespa del temple, els culers les acompanyen. Contra tots aquells encara escèptics que menyspreen les seves fites, segueixen responent on millor saben: amb la pilota enganxada a les botes. Davant del Rosengard (6-0), el Barça ha recuperat la seva versió més sòlida. A casa mai fallen, mai deceben. Les blaugranes acaben l'any consolidant els seus avenços i amb la mirada fixa en l'objectiu: tornar a aixecar la Champions.

"Torí no va ser cap trauma". Així de contundent s'expressa Marta Torrejón hores abans que torni a començar la Champions per al conjunt dirigit per Jonatan Giráldez. El Barça va sortir tocat de la derrota contra l'Olympique de Lió a la final de la Champions en terres italianes la temporada passada. Però ara, amb certa distància i noves sensacions, aquella fatídica nit ja és només un record amarg. "Aquest equip sap sobreposar-se a partits difícils —afegeix—. Després de la final vam tenir una altra competició i la vam resoldre perfectament. Demà comencem una de les nostres competicions preferides", recalca la futbolista amb un somriure. El Benfica (21 h, DAZN) serà el primer rival a què s'enfrontaran en el seu camí cap a la final d'Eindhoven. Hi ha ganes de treure's l'espina de l'any passat.

Ha arribat l'hora de posar la cirereta al pastís. La final de la Copa de la Reina, en què el Barça s'enfrontarà aquest diumenge al Llevant (20 h, Teledeporte, TV3 i BarçaTV) pot arrodonir una temporada perfecta segellant el primer triplet en la història de l'equip blaugrana. Després de ser aclaparadorament superiors en la competició nacional i confirmar el seu domini europeu aixecant la seva primera Champions, la Copa és l'últim trofeu que li queda al conjunt de Lluís Cortés per fer el ple aquesta campanya.

El Barça no ha defraudat els seus aficionats. En la tornada del públic al Johan Cruyff per veure les jugadores de Lluís Cortés, les blaugranes han passat per sobre d'un Llevant (7-1) que només ha tingut dues ocasions clares en tot el partit. A més dels gols, la rauxa i els clams, l'àrbitra del partit, Eugenia Gil, també ha sigut protagonista.

Amb la Lliga ben encaminada, imbatudes i amb un balanç de 87 gols a favor per 3 en contra, el Barça femení s'enfronta aquest dimecres al Fortuna Hjørring (16.45 h, Esport3 i BarçaTV) en un moment molt dolç de la temporada. Després de l'aturada pels compromisos amb les seleccions, l'equip dirigit per Lluís Cortés reprèn l'activitat, i no hi ha millor manera de fer-ho que escoltant l'himne de la Champions al Johan Cruyff.

Té els records borrosos. Era l’any 2006, mitjans de setembre a Oslo. Ella tenia 16 anys però ja era una peça clau d’un Espanyol que, com a campió de Lliga, disputava la UEFA Women’s Cup, la màxima competició europea aleshores. Després d’haver superat la primera fase a Edimburg, l’equip de Santi Fernández havia de veure’s les cares amb el totpoderós Umea suec -amb la brasilera Marta Vieira-, el Kolbotn IL noruec i l’ucraïnès Legenda. L’estrena era contra les amfitriones, el Kolbotn, i l’Espanyol va perdre per 4-2. “La diferència física era molt gran. Nosaltres prou feina teníem d’aguantar bé 20 minuts, però després ja estàvem fatigades”, confessa Marta Torrejón. La defensa del Barça ho rememora ara en la prèvia del duel contra l’LSK Kvinner, partit que afronta amb sensacions radicalment diferents. “La situació d’ara no té res a veure. Llavors era la primera vegada a Europa per a la majoria, ara totes tenim molt de rodatge”.

L'Espanyol i el Rayo disputen aquest divendres a les 21.30 h (Esport 3) a Las Rozas la segona semifinal de la Copa de la Reina. A l'ombra del Barça-Athletic, les periquites es prenen la Copa com una oportunitat de reivindicar-se com un dels equips forts d'Espanya i rematar una temporada que consideren molt més bona del que els últims resultats han fet pensar. "No hem acabat del tot bé la Lliga, és cert. Però ja fa setmanes que estem preparant la Copa, una competició que a l'Espanyol se li ha donat molt bé històricament. Estem amb moltes ganes", diu Marta Torrejón.