Fa cinc anys, el mapa del sector financer a l’Estat va patir un terratrèmol: l'anunci de la fusió bancària CaixaBank-Bankia. En aquell moment, el vicepresident del Banc Central Europeu, Luis de Guindos, ja defensava que "els bancs haurien de començar un nou procés de fusions de manera ràpida i urgent", mentre que l'aleshores governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, assegurava que a Espanya "hi havia marge per a fusions". La integració va donar lloc al primer banc espanyol i va arribar després d’una entesa entre el govern central –accionista majoritari a Bankia amb un 62% del capital social– i l'entitat de l'estrella blava –La Caixa, a través del seu braç inversor, Criteria, era el primer accionista de CaixaBank.

Si tira endavant, la del BBVA sobre el Banc Sabadell no serà només la integració bancària més gran a Espanya després de l'absorció de Bankia per CaixaBank el 2021, sinó la primera opa hostil del segle en un sector en què les concentracions acostumen a ser pactades i amb el suport del govern i el Banc d'Espanya. El darrer precedent d'opa hostil va ser la de l'antic Banc de Bilbao (avui BBVA) a Banesto el 1987, que no va prosperar.

“No és el que no saps el que et posa en problemes, sinó el que creus amb certesa i no és cert”. Amb aquesta cita de Mark Twain arrenca l’adaptació cinematogràfica de La gran aposta, un llibre de Michael Lewis que narra el crac del 2008 a través de quatre persones que van adonar-se del risc de col·lapse de la bombolla immobiliària.

El 2022 passarà a la memòria dels ciutadans com l'any en què la llum i el gas van arribar a nivells mai vistos, en què la inflació es va enfilar per sobre del 10%, com feia tres dècades que no passava, com l'any en què l'Euríbor va viure la pujada més abrupta mai registrada. Per a la banca, també serà l'any en què el sector va fulminar rècords, per situar-se en uns nivells de beneficis que no es vivien des del 2007, amb l’eufòria que va precedir la Gran Recessió.

Era el 2011 i els principals banquers espanyols eren molt conscients de l’estat dels balanços dels seus bancs. “No hi havia ni un banc que no estigués en risc de fallida”, deia anys després un destacat financer català. En efecte, la digestió d’anys de banquet immobiliari estava sent pesada, i bancs i caixes en pagaven el preu.

"L’apli de Bankia no funciona. Meravellosa gestió de la fusió i a sobre en cap de setmana". Aquesta queixa d’una usuària a Twitter, escrita dissabte, és una de les comptadíssimes crítiques que es poden trobar a les xarxes socials en un cap de setmana que CaixaBank tenia marcat en vermell des de feia mesos. Els retrets es poden comptar amb una mà, en el que és un èxit evident: els possibles afectats eren els 7,6 milions de clients de Bankia, que des del març, amb la fusió, ho són de CaixaBank. Des de primera hora de la tarda d'aquest diumenge, aquests milions de clients han quedat sota l'abric del sistema tecnològic de CaixaBank, en una fita que s'ha culminat un dia abans del que estava previst.

El passat mes de març, CaixaBank i Bankia tancaven un semestre intens que culminava en la fusió definitiva de les dues entitats per configurar un nou gegant bancari a Espanya. Veus de l'empresa ja llançaven aleshores un avís: "Encara falta la integració tecnològica". Aquest concepte fa referència al colossal procediment pel qual s'unifiquen les dues plataformes informàtiques en una de sola.

El març passat, va culminar la fusió legal de CaixaBank i Bankia, la qual cosa va suposar la creació del primer banc d’Espanya, una entitat líder en qualitat i innovació. Amb aquesta operació, els clients guanyen un banc amb més serveis, capaç d’oferir la xarxa d’oficines i caixers més extensa del sector i la banca digital més gran d’Espanya.

Tot i que l'expresident de Bankia, Rodrigo Rato, i la resta de directius que van ser jutjats per la sortida a borsa d'aquesta entitat el 2011 van ser absolts per l'Audiència Nacional, el Tribunal de Justícia de la UE ha sentenciat aquest dijous que els grans inversors que van comprar accions quan Bankia –ara absorbida per CaixaBank– es va estrenar a l'Íbex-35 poden reclamar a l'entitat financera. La sortida a borsa de Bankia es va fer amb un fullet que no reflectia la seva situació financera real. Només 10 mesos després de sortir a borsa, va haver de ser rescatada amb diner públic.

CaixaBank va aconseguir un benefici de 514 milions d'euros durant el primer trimestre del 2021, gairebé sis vegades més que en el mateix període de l'any passat, quan els guanys van caure fins als 90 milions per la pandèmia. Aquesta xifra no té en compte l'impacte extraordinari derivat de la fusió amb Bankia. Si l'incloem, el resultat del grup s'enfila fins als 4.786 milions de guanys. No es tracta, però, d'una fórmula comptable que agradi a l'entitat, com aquest dijous s'ha esforçat a subratllar el seu conseller delegat, Gonzalo Gortázar, durant la presentació de resultats de la companyia celebrada a València. L'executiu ha insistit que els guanys extres que resulten de sumar als 514 milions d'euros 4.300 milions més –la diferència entre els 5.314 milions pagats per Bankia i els 9.614 del valor mercat del grup– són "només teòrics" perquè "no suposen l'entrada de cap euro". 

Davant la fusió entre CaixaBank i Bankia, és normal que com a client de Bankia et demanis què passarà amb els productes que tens contractats actualment, si els teus números de compte canviaran i si, per això, hauràs de fer alguna gestió per no tenir cap problema en la teva operativa financera diària... Continua llegint per resoldre aquests dubtes i molts altres. 

En els últims anys la informació econòmica s’ha vist impregnada d’un intens aroma polític que ha arribat a l’extrem que gairebé qualsevol notícia sobre empreses es pot llegir també des d’aquesta òptica. Les finances en són, potser, el millor exemple. La decisió del Banc Sabadell i de CaixaBank d’endur-se les seves seus socials de Catalunya després de l’1-O (en una decisió que, com l’ARA va desvelar, va comptar amb pressions coordinades de la Moncloa, la Casa Reial i grans empreses públiques que en van retirar dipòsits) ha fet que, des d’aquell any, de vegades es qüestioni la catalanitat de totes dues entitats.

La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, ha qualificat els sous i els bonus dels banquers d'"inacceptables", especialment en un context de crisi. Calviño ha advertit que els salaris desorbitats "no es corresponen amb la situació econòmica" i ha traslladat al Banc d'Espanya la seva preocupació perquè busqui solucions. En un escenari marcat per les retallades de treballadors d'un sector que ha rebut en els últims anys milions de diner públic, la titular d'Economia reclama "responsabilitat" a les entitats. L'avís arriba dos dies després que CaixaBank anunciés una reestructuració després d'absorbir Bankia –entitat rescatada el 2012– que inclou més de 8.200 acomiadaments.

“Al meu departament érem 30 persones i ara som 60. Està clar que hi sobra molta gent”. És un empleat dels serveis centrals de CaixaBank qui exposa la preocupació de la plantilla davant la megafusió amb Bankia, que ha de comportar un ajust de plantilla en un expedient de regulació d'ocupació (ERO) que es començarà a negociar aquesta setmana. Les incògnites són moltes en l’empresa catalana més influent davant una negociació que es preveu decisiva. Aquestes són algunes de les qüestions que s’abordaran en l’ERO d’una fusió que ha de proporcionar uns 700 milions d’euros de beneficis extra a l’any.

“Corbates de persona”. Així es refereix José Ignacio Goirigolzarri, president in pectore de CaixaBank, a les corbates que no són del color verd Bankia. Enyorava posar-se-les, i viu dies estranys. Dijous, en el seu últim dia a Bankia, en va portar dues: la verda, per arrencar el dia a l’entitat que ha presidit nou anys, i “la de persona”, per anar a signar els últims documents de la macrofusió per la qual ha passat a presidir el banc més gran d’Espanya. La confessió va tenir lloc divendres al pis 24 de la Torre Kio, a 611 quilòmetres de la seu operativa de CaixaBank a Barcelona, en la primera entrevista que mai ha ofert un president del banc català a l’ARA. Aquest bilbaí de 67 anys i sorprenent encant en la distància curta no amaga les emocions viscudes: “La corbata de dijous, la de l’últim dia a Bankia, la guardaré”.

CaixaBank ha començat a retirar aquest cap de setmana els logotips de Bankia dels grans edificis corporatius de l'entitat arran de l'absorció, formalitzada completament aquest divendres. A Madrid, els operaris han retirat el logotip de Bankia de l'emblemàtic edifici de la Torre Kio on hi havia la seu operativa de l'entitat nacionalitzada. També hi ha canvis en l'edifici de la seu social de Bankia, a València. En una roda de premsa divendres, el conseller delegat de l'entitat, Gonzalo Gortázar, va explicar que la unificació de la marca dels edificis corporatius finalitzarà abans de l'estiu, tot i que ara ja es facin els canvis en les seus més importants perquè ja comptin amb el logotip de l'estrella.

CaixaBank ja és la primera entitat financera d'Espanya. És el titular del que des d'aquest divendres pot presumir la companyia catalana, que ha tancat l'absorció de Bankia amb la inscripció de l'operació en el registre mercantil de València després que dimarts la Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC) autoritzés la integració. El resultat és un banc amb 20 milions de clients, el 25% del mercat espanyol, 50.000 empleats, 640.000 milions en actius, una xarxa comercial amb presència física en 2.200 municipis i tres seus: una de social a València, i dues d'operatives a Barcelona i Madrid.

Bankia, el banc que es va convertir en el símbol de la crisi financera, desapareix aquest divendres absorbit per CaixaBank. L'entitat, creada fa dotze anys per la fusió de set caixes d'estalvis, tanca una curta història marcada per escàndols, delictes, la nacionalització, la presó del seu primer president i les multimilionàries pèrdues que van patir els seus accionistes. Les seves accions cotitzaran aquest divendres per última vegada a la borsa de Madrid.

El govern espanyol guanya temps per afrontar un dels tràngols econòmics de la legislatura. El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts prorrogar dos anys més, fins a finals del 2023, el termini perquè l'Estat privatitzi la seva participació del 61,8% a Bankia, que després de la fusió amb CaixaBank passarà a superar el 16% de l'entitat catalana. La ministra portaveu, María Jesús Montero, ha explicat en la roda de premsa posterior al consell que la finalitat d'aquesta ampliació és afavorir un ús més eficient dels recursos públics maximitzant la recuperació d'ajudes.

Rodrigo Rato ja no haurà de tornar a la presó. L'Audiència Nacional ha concedit aquest divendres la llibertat condicional a l'expresident de Bankia, que complia una condemna de quatre anys i mig per apropiació indeguda pel cas de les targetes black. Rato, que va ingressar al centre penitenciari madrileny de Soto del Real l'octubre del 2018, ja gaudia del tercer grau des de l'octubre de l'any passat, fet que li va permetre sortir de la presó amb control telemàtic dos anys després d'haver-hi entrat.