Encara que, a simple vista, no ho puguem distingir, es creu que el cos humà envelleix a diferents velocitats. És a dir, cada òrgan tindria el seu ritme de deteriorament, que no seria igual d’una persona a una altra. Per això hi ha gent que primer té problemes de cor, mentre que a d'altres els comença a fallar el fetge, o s’arruguen abans. Aquests processos els determinen tant la genètica com l’atzar i l’estil de vida que portem, i encara no estem en condicions de mesurar o predir quin teixit s'està degenerant més ràpid. Poder-ho fer seria un important pas endavant per desenvolupar teràpies específiques per fomentar un envelliment més saludable. Recentment s’ha descobert una d’aquestes intervencions que podria rejovenir una part del cos, en aquest cas el sistema immunitari: eliminar cèl·lules mare sobreres.

Diversos grups d'investigació i recerca catalans intentaran modificar genèticament cèl·lules mare de cordons umbilicals per produir cèl·lules immunitàries, és a dir, que siguin capaces de reconèixer i atacar les cèl·lules tumorals i també altres malalties. El CSIC, el Banc de Sang i Teixits (BST) de Catalunya i l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) han signat un acord per tirar endavant aquesta investigació, que convertiria les cèl·lules mare en les anomenades CAR- NK o natural killers.

Els anticossos monoclonals han esdevingut els últims anys una de les eines amb més potencial per combatre l’aparició de tumors i la generació de metàstasis. Però transformar-los en fàrmacs eficaços no resulta gens fàcil enlloc del món. L’ús d’organoides –a la pràctica, òrgans de mida microscòpica– podria accelerar el procés de desenvolupament. Justament això és el que han verificat investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB), sota la direcció d'Eduard Batlle, i l’empresa neerlandesa Merus NV. Després d’una recerca que s’ha allargat gairebé vuit anys, han aconseguit produir un anticòs que actua de manera específica sobre cèl·lules mare del càncer i limita el creixement de tumors i la formació de metàstasi. L’estudi, que es basa en la generació d’un extens biobanc d’organoides, es publica aquest dilluns a la revista Nature Cancer.

L’envelliment és un procés biològic que, de moment, no té aturador. Això sí, hi ha estudis, corroborats per l’estadística, que assenyalen que es pot alentir i fins i tot allargar l’expectativa de vida. Del que pràcticament no hi ha estudis, i molt menys exitosos, és de si es pot revertir l’envelliment. Un estudi liderat per Juan Carlos Izpisúa Belmonte, de l’Institut Salk de la Jolla a Califòrnia, suggereix que no només es pot frenar sinó que en determinades condicions experimentals es podria revertir. L’experiment s’ha fet amb ratolins de laboratoris a partir de l’aplicació dels anomenats factors de Yamanaka. Els resultats s’han publicat a la revista Nature Aging.

Tant científics com creadors fa dècades que especulen amb la possibilitat que algun dia es pugui dissenyar algun tipus de mecanisme capaç de perpetuar-se indefinidament construint noves versions d’ell mateix, cosa que s’assemblaria a la reproducció dels éssers vius. Aquest concepte, tant en les versions que s’han originat al costat de la ciència com al de la imaginació, és tècnicament difícil de convertir en realitat. Els avenços en aquest camp, més enllà de les hipòtesis, han sigut lents, si més no fins que es va començar a pensar en aprofitar les eines que ens proporciona la biologia. Precisament, el grup dirigit pel doctor Josh Bongard a la Universitat de Vermont va anunciar a finals de l’any passat que havia creat els primers biorobots capaços de replicar-se.

Gran part de la ciència que s’està escrivint ara mateix al món en la lluita contra el càncer passa per les cèl·lules mare. Determinar amb precisió el seu paper en la reparació i regeneració de teixits, tant si són sans com si envelleixen o estan afectats per alguna patologia greu, ha esdevingut una de les grans qüestions de molts laboratoris internacionals de primer nivell. De les cèl·lules mare estan emergint nous coneixements sobre l’origen de la metàstasi, la connexió entre el càncer i els processos inflamatoris o com vèncer la resistència a alguns tractaments amb quimioteràpia. Tots aquests temes centren la conferència Biomed, organitzada per l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona amb la participació de líders mundials de l’especialitat. D’entre el conjunt de qüestions a tractar destaca amb llum pròpia el desenvolupament dels miniòrgans, una tecnologia que acosta fins a l’extrem la medicina personalitzada.

Quan Edward Prendick va naufragar navegant pel Pacífic, va anar a parar a una illa habitada per uns éssers estranys que semblaven una barreja entre animals i humans, i que després va descobrir que eren conseqüència dels cruels experiments que duia a terme un metge sense escrúpols. Aquest és l’argument de L’illa del doctor Moreau, una novel·la clàssica de ciència-ficció publicada per H.G. Wells a finals del segle XIX. També és un dels primers exemples d’aquell personatge del típic científic boig que, encara avui en dia, ens trobem tan sovint en tot tipus de ficció.

La consecució de quimeres biològiques, enteses com aquells organismes en què es barregen cèl·lules procedents de dues espècies diferents, és el somni de molts investigadors. Especialment d’aquells que treballen en l’àrea del trasplantament d’òrgans. Es va intentar sense èxit fa gairebé mig segle per trasplantar òrgans d’animals a humans i, després d’una moratòria internacional, es va obrir un període experimental fent servir només models animals. També va fracassar. Ara el Japó reprèn la cursa innovant en la tècnica i modificant les restriccions legals. Les cèl·lules humanes, en forma de cèl·lules mare iPS, s’implanten en embrions animals per obtenir òrgans humans. Fins ara els embrions no podien superar la quinzena de dies, però a partir del setembre, com s’explica a la revista Nature, es permetrà que neixin i estudiar la seva evolució.

Es calcula que entre una i deu de cada 100.000 persones viuen amb una lesió de la medul·la espinal. Les causes solen ser traumatismes, i les conseqüències, depenent de la gravetat, poden anar des de la paràlisi parcial d’alguna extremitat fins a la immobilització de la major part del cos, que pot requerir ajuda mecànica per respirar. Actualment no hi ha cap tractament que permeti restablir la comunicació entre les neurones de la medul·la quan s’interromp per qualsevol dany, però s’ha proposat que es podria refer aquesta continuïtat usant cèl·lules mare. Fa unes setmanes, el govern japonès va prendre la polèmica decisió d’aprovar la primera teràpia basada en cèl·lules mare de la història per tractar lesions de medul·la, que estarà disponible en els pròxims mesos.

Els descobriments de les últimes dècades han obert la porta a noves teràpies que poden canviar radicalment la medicina. Però malgrat la imatge que a vegades donen els mitjans, la majoria encara estan en fases experimentals. Fa poc s’ha aprovat al Japó un d’aquests tractaments revolucionaris: l’ús de cèl·lules reprogramades per reparar el cor.

L'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron, l'Hospital Universitario Virgen del Rocío de Sevilla i el Complejo Hospitalario Universitario de la Corunya, conjuntament amb les empreses Ferrer i Histocell, participen en el primer assaig clínic que es porta a terme a l'estat espanyol per tractar lesionats medul·lars amb cèl·lules mare mesenquimals. L'estudi analitzarà la viabilitat, la seguretat, la tolerabilitat i l'eficàcia d'un tractament que en ratolins ha mostrat millores funcionals en individus afectats per una lesió medul·lar traumàtica, amb l'ús de cèl·lules mesenquimals troncals adultes al·logèniques de teixit adipós expandit. L'assaig ha començat amb el reclutament dels cinc primers pacients dels 50 que en formaran part durant els pròxims dos anys.

El Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMR[C]) i l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell), han sumat esforços per crear el nou Programa de Medicina Regenerativa de Catalunya (P-CMR[C]), que a partir de juny es traslladarà del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) a les instal·lacions de l'Hospital Duran i Reynals.

El càncer que no es cura és resistent a causa de cadenes de material genètic que fa les cèl·lules malignes immortals. Són cèl·lules que no envelleixen i moren, com sí que fan les cèl·lules sanes. És atacant aquestes cadenes, anomenades microRNA, que es pot combatre el càncer amb més possibilitats d'èxit. I l'institut de recerca de l'hospital Vall d'Hebron ha identificat 28 d'aquestes microRNA, segons ha comunicat el centre aquest dimecres.