Nou gir en el calendari de l'opa hostil del BBVA al Banc Sabadell. El banc bilbaí havia previst que el fullet definitiu que ha d'aprovar la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV, el regulador borsari estatal) per obrir, després, el període d'acceptació (quan els accionistes del Sabadell votaran si accepten l'oferta) estaria llest a finals de juliol. Ara, però, endarrereix els seus plans un mes, fins a finals d'agost, de manera que el període d'acceptació no s'obrirà fins a principis de setembre, segons confirmen fonts del BBVA.

El BBVA està analitzant la condició que aquest dimarts va imposar el govern espanyol a l'opa hostil sobre el Banc Sabadell i entre les decisions que pot prendre no descarta fer marxa enrere amb l'operació. "Dins de l'anàlisi d'aquesta condició addicional [del govern espanyol] hi ha diferents alternatives, aquesta [retirar l'opa] inclosa", ha indicat el director general del BBVA a Espanya, Peio Belausteguigoitia, aquest dimecres en el marc del curs d'estiu que l'Associació de Periodistes d'Informació Econòmica (APIE) organitza a la Universidad Menéndez Pelayo, i que patrocina el mateix BBVA.

El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, esgota el termini per decidir si envia al consell de ministres l'opa hostil del BBVA al Banc Sabadell. La decisió l'ha de prendre abans d'aquest dimarts a mitjanit i, de moment, l'única cosa que ha deixat entreveure és que encara té marge de temps: "Demà [dimarts] s'acaba el termini que tenim [al ministeri d'Economia] per decidir si s'eleva o no l'operació. La decisió es prendrà en línia amb els terminis que marca la normativa local [espanyola] i l'europea", s'ha limitat a dir en roda de premsa aquest dilluns, just després d'una reunió amb la comissària de Serveis Financers europea, Maria Luís Albuquerque.

El BBVA ha arrencat l'any tornant a anotar un rècord de beneficis. L'entitat bilbaïna ha obtingut un benefici net de 2.698 milions d'euros els tres primers mesos d'aquest 2025 (entre gener i març), la qual cosa suposa un increment del 22,7% respecte al mateix període del 2024, tal com ha informat aquest dimarts el banc a través de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

"La veritat és que no em podia imaginar que em plantejaries aquesta pregunta", ha ironitzat el conseller delegat del Banc Sabadell, César González-Bueno, quan Miguel Ángel Díez, membre de FTI Consulting, li ha demanat sobre el moment que travessa l'entitat, i que està marcat per l'opa hostil que li ha llançat el BBVA. L'escenari del debat, a diferència del moviment bancari, era amistós: l'escola de negocis Iese. "Veig moltes cares conegudes i estimades", ha dit González-Bueno, que no ha dubtat en aprofitar la comoditat del lloc, ple de futurs estudiants que aspiren a ocupar alts càrrecs, per posar "llum i taquígrafs al rebuig de l'entitat a negociar l'adquisició plantejada pel BBVA inicialment".

"Seria una mala notícia per a Catalunya". La categòrica reflexió d'un veterà banquer arribava hores després del xoc financer que s'ha produït al migdia al saber-se que el BBVA està negociant per comprar el Sabadell. És, sí, el segon intent després de l'operació fallida de la tardor del 2020. I, segons les fonts consultades, té bones possibilitats de prosperar.

Els grans avenços científics o tecnològics sempre han estat precedits per utopies. Els humans de l’Edat de Pedra no podien imaginar com seria la seva vida a l’Edat de Ferro. Abans de la Revolució Industrial, tothom hauria titllat de boig Eiffel per voler construir la seva famosa torre. Al segle XIX imaginar un fluid elèctric circulant arreu per tenir llum i tantes coses més hauria semblat una quimera. Arribar a la Lluna era un tema literari abans de l’any 1969. I així podríem continuar amb molts més exemples.

El departament d’Energia dels Estats Units ha anunciat aquest dimarts un “assoliment científic històric” dut a terme per un grup de científics en una instal·lació federal de Califòrnia. La secretaria d'Energia, Jennifer Granholm, ha assegurat en roda de premsa que s'ha aconseguit "per primera vegada" produir amb èxit una reacció de fusió nuclear que generi guanys nets d'energia. O sigui: que ha generat més energia que no la que ha gastat. Aquest desenvolupament "és només el començament", ha aventurat, atès que suposa un pas important en la transició cap a energies més netes (sense emissions de carboni) i potencialment il·limitades. Tanmateix, els experts avisen que es podria trigar dècades a comercialitzar la fusió nuclear i, per tant, a materialitzar-la en el dia a dia de la generació elèctrica.

¿Som més a prop de crear una estrella a la Terra i aprofitar-ne l’energia de manera controlada? Això és el que pretenen els actuals experiments de fusió nuclear com el Joint European Torus (JET), que es va començar a dissenyar a principis dels anys 70 i que aquesta setmana ha anunciat l’obtenció d’una xifra rècord d’energia: s’han generat 59 megajoules en una reacció sostinguda durant cinc segons.

La recerca d'una energia segura, neta i inesgotable és un dels grans reptes de la comunitat científica, i la fusió, la font d'energia responsable de la llum i la calor procedents de les estrelles, podria ser una solució. Ara un experiment europeu acaba d'assolir un nou rècord en aquest camp.

Davant la fusió entre CaixaBank i Bankia, és normal que com a client de Bankia et demanis què passarà amb els productes que tens contractats actualment, si els teus números de compte canviaran i si, per això, hauràs de fer alguna gestió per no tenir cap problema en la teva operativa financera diària... Continua llegint per resoldre aquests dubtes i molts altres. 

CaixaBank ja és la primera entitat financera d'Espanya. És el titular del que des d'aquest divendres pot presumir la companyia catalana, que ha tancat l'absorció de Bankia amb la inscripció de l'operació en el registre mercantil de València després que dimarts la Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC) autoritzés la integració. El resultat és un banc amb 20 milions de clients, el 25% del mercat espanyol, 50.000 empleats, 640.000 milions en actius, una xarxa comercial amb presència física en 2.200 municipis i tres seus: una de social a València, i dues d'operatives a Barcelona i Madrid.

Llum verda dels accionistes de CaixaBank a la fusió per absorció amb Bankia, una operació que converteix l'entitat catalana en el nou gran banc d'Espanya amb prop del 25% del mercat estatal en crèdit i dipòsits. Tot i que es tracta de la 85a absorció feta per la companyia, l'aprovada avui "és una de les grans fites en la història de l'entitat", segons ha emfatitzat l'encara president Jordi Gual.

La fusió fulminant entre CaixaBank i Bankia va convèncer el món financer català que el Banc Sabadell seria absorbit de manera imminent, abans que s’acabés el 2020. Però la situació ha canviat i ara per ara el pronòstic en què coincideixen les diferents fonts consultades ja és un altre: l’operació no es produirà fins a l’any vinent.

Fa només dues dècades podia sonar a utopia o ximpleria imaginar que La Caixa d’Estalvis i Pensions es pogués convertir en la primera entitat financera d’Espanya. L’afirmació ja és una realitat. “Avui és un gran dia per a nosaltres”, afirmava José Ignacio Goirigolzarri, investit com a president de CaixaBank en potència, en l’anunci de la macrooperació de fusió entre CaixaBank i Bankia.

Hi ha acord. Després de dues setmanes de recta final negociadora, CaixaBank i Bankia han decidit aquest dimecres que celebraran demà els seus respectius consells d'administració per anunciar la proposta de macrofusió.

La Generalitat Valenciana considera que seria "lògic i raonable" que la seu de l'entitat resultant de la fusió de Bankia i CaixaBank continuï a la ciutat de València.

L'escalfament global fruit de l'augment de la concentració dels gasos d'efecte hivernacle a causa de l'activitat humana és un fet constatat que fa dècades que s'estudia. El canvi climàtic que se'n deriva té tot un seguit de conseqüències, una de les quals és la fosa de la neu i el gel permanents.

El cava encadena un nou episodi que pot fer trontollar de nou el sector després de la vaga que aquesta setmana han fet els viticultors per protestar contra el baix preu del raïm que paguen les grans cavistes. Ara les dues marques que es van desvincular de la tradicional denominació d’origen Cava, Clàssic Penedès (formada per 19 cellers que estan sota la DO Penedès) i Corpinnat (que n’agrupa 9), estan negociant la creació d’una nova DO de vi escumós del Penedès, segons va avançar ahir el setmanari comarcal 3 de vuit i va confirmar l’ARA. Tot i que les dues parts porten més de mig any de discretes negociacions, han deixat clar que encara no hi ha cap “preacord ni acord” signat i que no s’ha fixat cap termini per fer-ho tot i que hi ha “molt bona entesa”.

Contra tot pronòstic, el conglomerat automobilístic Fiat Chrysler (FCA) va retirar dimecres la seva proposta de fusió amb Renault. El fabricant de la marca del rombe va responsabilitzar del fracàs de les negociacions el govern francès, el principal accionista del grup, propietari del 15,1% de les seves accions.