Al litoral català hi ha fins a 26 hàbitats marins diferents. Fins ara, però, alguns eren desconeguts o, tot i saber que existien, no s'havia localitzat exactament on eren i quines dimensions tenien. Per pal·liar aquest buit històric d'informació, fa quatre anys es va engegar un projecte pioner per fer una radiografia detallada del fons marí català que s'ha presentat aquest dijous: el mapa dels hàbitats marins de Catalunya. "Per primer cop tenim informació de tot el litoral català, des de Portbou fins a Alcanar", ha explicat la cap de servei de planificació de patrimoni de Polítiques Ambientals i Medi Matural, Sara Pont.

Els fronts judicials sobre el futur del Club de Mar de Sitges continuen avançant. Si dilluns el Tribunal Suprem obria la porta a estudiar la suspensió cautelar de l'enderroc, aquest dimarts qui s'hi ha pronunciat ha estat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L'alt tribunal català ha suspès cautelarment la demolició de l'edifici, que estava fixat per al 2 de juny per vulnerar la llei de costes. Ara bé, la Delegació del govern espanyol a Catalunya ja ha anunciat que demanarà a la justícia que mantingui l'enderrocament en la data prevista.

Durant el Procés, l'independentisme es mirava la justícia europea com l'esperança blanca davant el revés constant dels tribunals espanyols. Ara bé, a mesura que les demandes han anat arribant a Estrasburg, el tribunal europeu les ha anat tombant una a una. Tant és així que, fins ara, totes les que ha valorat el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) han estat descartades, i aquesta setmana n'ha inadmès fins a tres relacionades amb l'independentisme. Queda per resoldre, però, la més rellevant: està pendent que el tribunal es pronunciï sobre els recursos contra la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1 d'Octubre –en què moltes fonts sí que són optimistes amb el veredicte del TEDH– i també contra el veto a Jordi Sànchez i Jordi Turull, quan estaven en presó preventiva, perquè acudissin al Parlament per la investidura l'any 2018. També la inhabilitació de l’expresident Quim Torra s'ha de resoldre.

Aprofitant que la setmana vinent se celebra a Barcelona una conferència internacional de l'ONU per buscar estratègies per salvar la vida marina, hem volgut radiografiar com està el nostre mar, un mar que ha vist reduïdes les captures de peix un 63% des de l'any 2000 i que pateix les conseqüències de la contaminació i la sobreexplotació turística. En aquest dossier trobareu dades clares sobre quina és la situació i també què fan els científics per estudiar-ne a fons l'impacte i per buscar-hi possibles solucions.

Va tornar a passar diumenge, aquest cop a Portbou. Dues aletes van fer acte de presència a la platja, molt a prop de la sorra, i els banyistes no s'ho van pensar dos cops. Alguns van nedar ràpidament cap a la costa. Crits i nervis. D'altres, una quinzena, van optar per refugiar-se temporalment sobre una plataforma gran que sura a la badia de Portbou. L'ensurt no va ser petit: eren dos taurons blaus, coneguts popularment com a tintoreres, que es passejaven tranquil·lament per la platja. Alguns dels banyistes van aconseguir fins i tot gravar els dos exemplars des de la sorra. I de nou els vídeos es van fer virals a les xarxes.

El rastre de destrucció del temporal Gloria a la costa catalana és encara ben visible a les platges gairebé un mes després d'un dels episodis meteorològics més extrems que ha viscut el Mediterrani occidental. La factura material de les destrosses és milionària –l'Estat ja ha compromès 19,5 milions per pal·liar els danys a Catalunya, les Balears i el País Valencià–, però les conseqüències no només queden aquí: hi ha un dany mediambiental que trigarà dècades, si no segles, a revertir-se.

Amb les aigües més tranquil·les, és moment de fer balanç dels danys del temporal Gloria, però també de preguntar-se si es podria haver evitat i si és possible prevenir una devastació com la d’aquesta setmana si torna a haver-hi un temporal semblant. Els experts, de fet, diuen que la borrasca d’aquesta setmana és un fenomen inusual, però no excepcional, i avisen que amb l’escalfament del mar les conseqüències d’aquestes tempestes poden ser encara més greus. “El mar és una bomba de calor”, adverteix Agustín Sánchez-Arcilla, director del Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC. “És el que es projecta que passarà el 2100, perquè a banda de les onades molt altes, el nivell mitjà del mar era un metre més elevat del que és normal”, afirma. I afegeix: “És un exemple de com es comportarà la costa d’aquí a vuitanta anys i ja hem vist que pot ser devastador”.

L'ex secretari general del PP a la Comunitat Valenciana Ricardo Costa va assegurar dijous davant del titular del jutjat d'instrucció número 17 –que investiga una de les peces separades sobre suposades irregularitats en la Fórmula 1 mentre Francisco Camps era president de la Generalitat Valenciana– que dues empreses que van fer les obres de construcció en el circuit urbà en què es va celebrar el Gran Premi de la Fórmula 1 van donar diners al PP. Una d'elles és FCC, que dirigia el germà de l'exministre Jaime Mayor Oreja, segons la Cadena SER.

Ningú vol aparèixer com el qui, per culpa dels seus condicionants o maximalismes, ha impedit un govern d'esquerres a Espanya, que necessitaria almenys la participació del PSOE, Podem, IU i forces nacionalistes o independentistes com el PNB, ERC o DL. "Diem 'no' a una gran coalició entre el PP i el PSOE. I en el cas que Mariano Rajoy fracassi i no sigui capaç de formar govern, direm 'sí' a una gran aliança amb forces progressistes", ha garantit Pedro Sánchez en la primera roda de premsa amb preguntes des de la reunió que va mantenir a la Moncloa el 23 de desembre per dir 'no' a Rajoy. La roda de premsa ha sigut a Lisboa, a la seu del Partit Socialista, on s'ha reunit amb el seu líder i nou primer ministre portuguès, Antonio Costa. La tria no és casual perquè Costa va perdre al novembre les eleccions legislatives contra la dreta, però va aconseguir unir tota l'esquerra per canviar el govern. Tot i les limitacions que li imposen els barons, singularment Susana Díaz, en temes com ara el procés català, Sánchez vol intentar ser l'alternativa a Rajoy, que es nega a donar suport de manera activa o passiva amb una abstenció que el permetria seguir a la Moncloa.

L'Ictineu 3, un projecte de submarí que va començar a desenvolupar-se a Catalunya fa més d'una dècada, ha aconseguit fer una troballa important en aigües de la Costa Blava francesa. El submergible va descobrir un jaciment d'àmfores africanes que els experts calculen que podria tenir uns 2.000 anys d'antiguitat. La importància rau en el fet que les restes arqueològiques estan intactes, en un vaixell que no va patir danys importants durant el seu enfonsament, i sembla que "mai ha sigut espoliat", ha explicat el pilot del submarí, Pere Forès.

La participació del capità del creuer 'Costa Concordia' naufragat el gener del 2012, l'italià Francesco Schettino, al seminari d'un màster de Criminologia de la Facultat de Medicina de la Sapienza de Roma ha causat indignació a Itàlia. Els mitjans de comunicació italians s'han fet ressò aquest dimecres de la intervenció de Schettino el 5 de juliol en un seminari titulat: 'De l'escena del crim a la investigació' i i organitzat pel professor que dirigeix el màster, Vincenzo Maria Mastonardi. El rector de la Universitat Sapienza, Luigi Frati, ha obert un expedient al professor i s'avaluaran possibles sancions disciplinàries. El professor ha aclarit que la participació va ser per videoconferència, no es va produir a la seu universitària sinó en un local de l'Aeronàutica de Roma i es va tractar d'una decisió personal de Mastonardi.

Els sindicats de Mossos SME-CCOO, CAT-ME i SPS denuncien la manca d'efectius a la costa aquest estiu, l'època en què es reforça la presència policial a les zones d'estiueig i oci nocturn. Els sindicats critiquen que la Prefectura de Policia vengui una imatge "edulcorada" organitzant dispositius "ostentosos i mediàtics", com el de dissabte a l'estació de tren de Blanes en el marc del dispositiu 'Via'.

El 'Costa Concordia', el creuer sinistrat el 2012 davant de l'illa italiana del Giglio que va causar la mort de 32 persones ha començat a ser reflotat aquest dilluns a les 06.00 hores. Està previst que al llarg del dia l'embarcació sigui reflotada dos metres sobre la línia d'aigua i, posteriorment, sigui traslladada a 30 metres mar endins en direcció est. La d'aquest dilluns és la primera de les operacions de reflotament que duraran entre sis i set dies, segons les condicions meteorològiques.

L'exsecretari general del PPCV Ricardo Costa li va demanar a Álvaro Pérez "el Bigotes", un dels suposats líders de la trama Gürtel, que intercedís davant Francisco Camps per formar part del Govern de la Generalitat , on creia que podria ser "més útil". Així ho revela una conversa telefònica entre Costa i Pérez gravada per la Policia i reproduïda avui davant el jurat de l'anomenat "judici dels vestits", en el qual s'acusa a Camps i al seu ex "número dos" en el partit d'un delicte continuat de suborn passiu per acceptar regals de la trama.

L'Argentina de Leo Messi se la juga aquest dilluns a la matinada (02.45, hora catalana) contra Costa Rica. El combinat que entrena Sergio Batista i que té com a principal estrella el blaugrana Leo Messi necessita la victòria per assegurar-se el passi a quarts de final. I és que en cas de derrota quedaria eliminat, i si el resultat és un empat, dependria d'altres marcadors.