Notícia al 3Cat. Una dona es presenta a una oferta de feina a la cooperativa Som Energia. Està embarassada i no hi posa gaires esperances, però s’hi presenta igualment. El seu punt de partida és realista. Qui contractaria una embarassada? El més insòlit és que, després de l’entrevista, li comuniquen que ha estat l’escollida d'entre els 13 candidats. La feina és seva, malgrat estar embarassada. Tothom content. Contentíssim. Fins que apareix l’administració.

L'efecte de les hormones sobre el funcionament del cervell és un tema polèmic, perquè es presta a l’abús per part dels qui busquen una confirmació científica als seus biaixos. Hem sentit dir moltes vegades que el cervell de les dones no és tan bo com el dels homes en processos que requereixen habilitats matemàtiques, posem per cas. Afirmacions sexistes d’aquesta mena són simplificacions fàcils d’un fenomen extremadament complex i interessant que fan que la recerca en aquest camp avanci més lentament.

Cada vegada que algú entra, la porta insufla una glopada d'aire fred. La salutació és instantània, familiar. Per un moment, interromp el brogit de la cafetera i el dringar de les culleretes. També s'hi escolen alguns xisclets de canalla, igual d'imprevisibles. És prou d'hora per ser un dissabte.

L’embaràs és una etapa molt important en la vida d’una dona. Es produeixen molts canvis a diferents nivells —físics, emocionals, socials, etc.— i, especialment, l’autocura pren rellevància. Hi ha aspectes d’aquesta atenció pel benestar personal que són a la mà de l’embarassada i del seu entorn més proper, però n’hi ha d’altres que, en molts casos, s’escapen del seu abast. És el cas dels efectes del canvi climàtic i la contaminació, especialment rellevants en contextos urbans, que poden afectar durant la gestació i la primera infància, i que cada dia preocupen més aquests col·lectius.

Hi ha una xifra marcada en vermell, si vols tenir fills: 35. Si pareixes a aquesta edat o després, els metges ho titllaran "d'edat materna avançada". Aquest terme és la versió diplomàtica de la designació "embaràs geriàtric". Els metges i investigadors en fertilitat diuen que moltes dones consideren els 35 anys un punt d'inflexió. Després d'aquesta edat, segons la teoria, quedar-se embarassada i que aquest embaràs tingui èxit és més difícil.

El xef Arnau París, una de les cares del programa Cuines de TV3, serà pare de bessons amb la seva parella, la també cuinera Rais Esteve. Fa uns dies ho van anunciar a través d'un graciós vídeo a Instagram que anava acompanyat del següent text: "Portem 21 setmanes amb la nostra millor recepta. I sí, vindran bessons".

Amb delicadesa, la infermera li agafa el braç i injecta la via, que durant les pròximes hores serà la porta d’entrada d’elements químics que fins fa poc m’eren desconeguts: rituximab, ciclofosfamida, doxorrubicina. Els últims dies, manyocs de cabells han caigut sense treva, deixant el plat de la dutxa entristit per un comiat de pèl ondulat d’una joventut que ara queda aturada. I, així i tot, molts encara resisteixen l’embat, amagant-se darrere una gorra que serà la nova companya durant els pròxims mesos.

L’actriu catalana Úrsula Corberó ha anunciat aquest dimarts a través d’Instagram que està embarassada del seu primer fill amb l’actor argentí Ricardo 'Chino' Darín. L’anunci l’ha fet amb una imatge en què se la veu reclinada en un sofà i mostrant per primera vegada la panxa de forma discreta, acompanyada del comentari “Això no és IA” amb un cor i una emoticona d’emoció, una manera d’assegurar als seus seguidors l’autenticitat de la notícia.

Fa més de vint anys que la ginecòloga i obstetra Marimer Pérez acompanya dones en un dels moments més intensos i transformadors de la vida: el part. Amb una mirada respectuosa i humana sobre la maternitat, Pérez –també fundadora del centre de salut femenina WoMer– acaba de publicar No me sueltes (Lunwerg, 2025), un llibre en què recull històries reals viscudes al llarg de la seva trajectòria professional com a obstetra.

Vestir-se durant l’embaràs, lluir la panxa, no gastar massa i fer-ho amb criteris de sostenibilitat i comoditat no és fàcil, però tampoc impossible. Tot i que el cos d’una dona pateix grans transformacions durant l’embaràs, no cal canviar l’armari sencer per poder anar amb roba afavoridora, respectuosa amb la pell i el medi ambient i sobretot, duradora. Durant el primer trimestre no cal res addicional i tot es pot anar adquirint a mesura que creix la panxa i tenint en compte les nostres necessitats. “La panxa comença a ser considerable a partir de les divuit o vint setmanes”, alerta la llevadora Meritxell Gómez, “són pocs mesos per fer una despesa alta”. Per això, recomana evitar comprar roba “en excés”. 

Els processos de reproducció assistida tenen un impacte emocional, físic i econòmic. Parlem amb dones sobre com han viscut aquest periple.

Una de cada sis persones té problemes d’infertilitat, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), i un de cada 10 nens ja neixen per tècniques de reproducció assistida a l’Estat —el 2022 van ser 39.546 nadons, segons la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF), nascuts de 167.195 cicles de fecundacions in vitro (FIV) i 31.635 inseminacions artificials (IA)—. Encara que l’èxit d’aquestes tècniques és indiscutible, les xifres ja deixen entreveure que passar per un procés de reproducció assistida no és bufar i fer ampolles. Les taxes d’èxit, que depenen de l’edat i d’altres factors, són del 13,7% en cas d’inseminació artificial, i del 43,8% en cada cicle d’in vitro que arriba a la transferència embrionària (quan es deposita l’embrió a l’úter), cosa que succeeix en un 60% dels cicles iniciats.

La crisi climàtica té un impacte directe en la salut de les persones: la incidència de malalties augmenta, la propagació de virus s'accelera i hi ha més mortalitat evitable que s'associa a les altes temperatures. Ara un informe de Climate Central –una organització d'origen estatunidenc de comunicació i recerca sobre el canvi climàtic– avisa que la calor extrema també és una amenaça directa per a la salut materna, ja que incrementa el risc de patir un part prematur. Segons aquesta anàlisi, a Barcelona entre el 2020 i el 2024 hi ha hagut una mitjana de 28 dies addicionals de calor de risc durant l'embaràs cada any. Això vol dir que, per culpa dels efectes de l'emergència climàtica, els dies de calor extrema que posen en risc la salut de les gestants han augmentat un 68% a la capital catalana.

"Estic entusiasmada i molt feliç, però penso molt en el futur i a vegades penso que es quedarà sol o que quan jo em jubili ell tindrà setze anys", admet Carmen Martín, que juga amb el petit Mati al terra del menjador de casa. Ella té 48 anys i ell un any i mig. Quan va conèixer la seva parella actual tots dos superaven la quarantena i ella ja tenia coll avall que no seria mare, que aquell tren havia passat. Ell, però, en tenia moltes ganes, la va convèncer i van anar a una clínica de fertilitat per veure quines opcions tenien. "Si volem ser pares ho hem de ser ja", recorda dir de la urgència i l'emoció d'aquell moment. Al centre els van fer un estudi que va revelar que amb els seus òvuls la Carmen ja no podria tenir fills, que necessitava els d'una donant per tenir més possibilitats de quedar-se embarassada i la sorpresa va arribar quan ho va aconseguir a la primera, cosa que és molt difícil, ja que el més habitual és haver de fer diversos intents.

Les morts de dones durant l'embaràs o el part han caigut un 40% aquest últim segle, però tot i això les xifres encara són esfereïdores. El 2023, 260.000 dones van perdre la vida a tot el món durant l'embaràs, el part o el postpart immediat. És una mort maternal cada dos minuts de mitjana, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que tem que les xifres tornin a elevar-se per les retallades en cooperació sanitària internacional que estan fent diferents països, encapçalats aquest any pels Estats Units.

L'Alícia Andrés recorda "la tensió" i "la por" que es vivien a l'hospital el 12 de març del 2020 quan va parir el seu primer fill, el Liam. Una infermera va entrar plorant a l'habitació i els va dir a ella i a la seva parella que ningú toqués el nadó i que marxessin ràpidament cap a casa. Els pares de l'Alícia havien arribat en cotxe des de Màlaga, on viuen, per conèixer el seu primer net. L'endemà desfeien el camí per tornar abans que es tanquessin les carreteres. El 14 de març del 2020 es decretava l'estat d'alarma per la pandèmia de covid. A la Gemma la van separar de la seva filla només néixer perquè va donar positiu de covid. Només la podia agafar per donar-li el pit. Segons el restrictiu protocol que llavors s’aplicava i que més endavant es va flexibilitzar, s’havia de separar els nadons de les mares positives de covid, no es permetia fer contacte pell amb pell, se les obligava a mantenir una distància de dos metres entre el llit i el bressol i es feia un tall precoç del cordó umbilical. La Laura va parir sola, la van lligar durant la cesària, no li van permetre agafar la seva filla i no va trobar ajuda amb una lactància complicada.

El Jan ja té sis mesos i la seva mare, Vanesa Gallego, fa una setmana que s'ha reincorporat a la feina. És metgessa en un centre d'atenció primària (CAP) del sistema públic de salut en una zona rural; la seva jornada ordinària és de dilluns a divendres i després fa guàrdies els caps de setmana. Abans de quedar-se embarassada del Jan, havia patit sis avortaments i va agafar la baixa al quart mes de gestació; no se la volia jugar. Des d'aleshores, i fins que va donar a llum, calcula que ha deixat de cobrar uns 6.000 euros de sou, ja que l'Institut Català de la Salut (ICS) només li ha pagat els dies que hauria treballat entre setmana i ha deixat de cobrar les guàrdies, que són una bona part del salari. Tot i que ho ha denunciat, no confia en recuperar aquests diners.

L’estrès és una resposta fisiològica i psicològica davant de situacions que es perceben com una amenaça. S’origina al cervell i provoca l’alliberament d’hormones com l’adrenalina i el cortisol, que preparen el cos per reaccionar: fan que augmenti la freqüència cardíaca, la pressió arterial i la quantitat d’energia disponible. Aquesta reacció és essencial per a la supervivència en situacions de perill real, però quan es manté de manera prolongada sense possibilitat de recuperació pot tenir efectes negatius sobre la salut física i mental. L’adrenalina provoca la resposta d’estrès immediata, mentre que el cortisol és l’encarregat de mantenir un estat d’alerta prolongat.

Els dimecres, les treballadores embarassades dels centres de l’Hospital del Mar tenen una cita amb la doctora Natàlia Arisa, del servei de Salut Laboral especialitzada en musicoteràpia prenatal i música. Ho fan en el marc de la tercera edició del curs de musicoteràpia prenatal que el mateix servei de l’hospital posa al seu abast des de fa gairebé un any, un projecte propi d’Arisa, el qual ha desenvolupat durant la seva residència. Tal com destaca la doctora Joana Guerrero, cap de secció del servei de Salut Laboral de l’hospital, es tracta “d’un projecte pioner que, tot i ser tan necessari en un sector com el sanitari, tan feminitzat, de moment no s’ha implementat en cap altre hospital”. Guerrero subratlla, tanmateix, que aquestes sessions promouen “moments de presència i de connexió, i materialitzen la màxima de cuidar d'aquells que cuiden, objectiu final del programa”.

Tenir fills o filles és una experiència que canvia la vida dels progenitors. Es calcula que, cada any, uns 140 milions de dones a tot el món gesten un infant, i que el 85% han tingut com a mínim un embaràs. Durant les quaranta setmanes que dura la gestació, el cos experimenta molts canvis físics i hormonals per adaptar-se i afavorir el creixement i el desenvolupament del fetus, i també psicològics i de comportament. Diversos treballs han demostrat que l’embaràs indueix canvis neuronals que afecten diverses zones del cervell, els quals poden contribuir a adaptar el comportament de la mare a la nova situació. Tanmateix, mai fins ara s’havia fet el seguiment dels canvis cerebrals d’una mateixa persona des d’abans de quedar embarassada i fins dos anys després de l’infantament, per monitorar la seqüència de canvis i veure si es mantenen després del part.