Joan Ridao (Rubí, 1967) és actualment lletrat al Parlament de Catalunya i acaba de publicar Dret parlamentari de Catalunya (Atelier Llibres Jurídics, 2025), una compilació del dret parlamentari català. Abans, però, també s'ha dedicat a la política: ha sigut diputat a la cambra catalana i també al Congrés per ERC, a més de president de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern.

La soferta veritat admet moltes etiquetes. Es coneix com a veritat judicial la que emergeix d’una sentència en un judici, com a conseqüència lògica de les proves practicades. Ja s’entén que no sempre coincidirà amb l’anomenada veritat material, allò que realment va passar i que no és fàcil escatir. Per a aquesta visió, que no ve de la filosofia sinó del dret, no s’ha de tenir en compte el que no es pot acreditar, especialment a l’hora de condemnar. Hi ha un pols, que ve d’antic, entre la veritat que es demostra i la que es proclama. El nostre terme veritat deriva del llatí veritatis, que al seu temps prové de verus —l’arrel és present en versemblant, verificable, verídic, asseverar...— i ens remet a la idea de fermesa. Però per als grecs té a veure amb l’oblit. Vertader seria allò que no roman ocult, sinó que és revelat i es podrà, d’alguna manera, recordar i evocar.

Katharina Pistor (Friburg, Alemanya, 1963), catedràtica de dret comparat de la Universitat de Colúmbia, és una de les grans expertes a escala mundial sobre com la llei i el dret afecten l'economia. La jurista ha publicat en català el seu últim llibre, El codi del capital (Edicions Saldonar en col·laboració amb la Fundació Irla), en el qual analitza com el sistema financer està sustentat en un grapat d'institucions legals que li donen forma, però que alhora fan possible que es repeteixin les crisis i es perpetuïn les desigualtats.

El desembre del 2013 vam denunciar la mort per suïcidi d’un intern del CIE de Barcelona, A.M., després de 12 dies de reclusió a l'espera de ser expulsat a Armènia. La informació dels interns a qui vam entrevistar i la documentació mèdica avalaven que A.M. hauria estat colpejat pels agents i, per aquest motiu, conduït a una cel·la de càstig, en què va arribar a una situació límit que el va empènyer a penjar-se. Els agents policials no van evitar aquell suïcidi, tot i tenir el deure de fer-ho. Aquest no va ser el primer ni el darrer suïcidi en un CIE. El 2014, es va adoptar un protocol antisuïcidis. Tot i així, el 2019, el jutge de control del CIE de València va tornar a instar a aplicar canvis, acte seguit a un altre suïcidi d’un intern. 

Resolucions judicials contradictòries, diferents fórmules legals per imposar restriccions, municipis on es mantenen i d'altres on s'anul·len. Des de l'aixecament de l'estat d'alarma, les situacions han estat múltiples: es va veure en el confinament perimetral del Segrià –primer tombat als jutjats i posteriorment avalat, després que el Govern optés per una altra fórmula legal per tirar-lo endavant–, o en la prohibició de fumar al carrer, avalada en algunes comunitats i tombada en el cas de Madrid. I tot plegat genera "inseguretat jurídica", expliquen en declaracions a a l'ARA el catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona (UB) Xavier Arbós i el de dret processal de la mateixa institució Jordi Nieva-Fenoll.

El Tribunal Suprem ha emès dues sentències que estableixen jurisprudència i que, segons publica aquest dimecres el diari Expansión, faran que es redueixi l'impost de successions que paguen les empreses familiars. Les sentències en qüestió tenen a veure amb l'aixovar domèstic, un concepte sota el qual s'agrupen els efectes personals, utensilis domèstics i béns mobles d'ús particular que es reben en una herència.

L’exvicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha fitxat pel bufet d’advocats Cuatrecasas, segons un comunicat de l’empresa. L’exdirigent del Partit Popular serà sòcia i membre del consell d’administració de la primera firma catalana del sector.

La inspecció de serveis de la Universidad Complutense de Madrid ha decidit arxivar l'expedient de la carrera de dret que el nou president del PP, Pablo Casado, va cursar al Centre Cardenal Cisneros (adscrit a la Complutense) després de no haver-hi detectat irregularitats.

No va néixer en una gran capital. No ho va fer en el si d’una família adinerada amb sòlides arrels a la judicatura ni a l’empresa. No va estudiar en cap de les universitats més cares del món. No va rebre el negoci familiar en herència, no té lligams amb cap partit polític i no forma part de l’exclusiva elit madrilenya. L’èxit de Jesús Arriaga entre els bufets d’advocats espanyols és tan trencador que bé es pot considerar un veritable fenomen punk.

Mariano Rajoy ja pot dir que compta amb els principals agents socials espanyols en la seva croada política per frenar l'independentisme. El mateix suport que li han donat el PSOE i C's en els darrers dies l'ha rebut aquest dimecres de les patronals CEOE i Cepyme i dels sindicats CCOO i UGT, els majoritaris a Espanya. Després de reunir-se durant més d'una hora amb ell al Palau de la Moncloa, els representants de la patronal han donat suport explícit a la unitat d'Espanya i a la idea de que "una part no pot decidir el tot", en boca d'Antonio Gamendi, president de Cepyme i vicepresident de la CEOE. El president de la gran patronal, el català Joan Rosell, no ha fet declaracions perquè, segons ha explicat, feia tard per agafar l'avió.

El vicesecretari general de Ciutadans, José Manuel Villegas, ha considerat aquest divendres que la reforma de la llei de l'avortament s'hauria de fer buscant el consens de tots els partits polítics, i ha criticat que el PP intenti esmenar la seva reforma en l'"últim moment d'una legislatura que agonitza".

La cúpula del PP s'està movent per evitar dissensions internes davant la tramitació de la reforma de la llei de l'avortament i fins i tot està disposada a endurir el text que dimarts arribarà al Congrés perquè els parlamentaris de l'ala dura del partit no trenquin la disciplina de vot, segons publica aquest dijous 'El Mundo'. Així, els dirigents populars haurien fet diverses reunions amb els díscols des que Mariano Rajoy va rebre al febrer una carta de set diputats i cinc senadors advertint que no votarien una reforma que, a parer seu, suposa avalar la llei del PSOE, ara al Tribunal Constitucional.

El Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, ha presentat davant el Parlament l'informe sobre el dret als subministraments bàsics, en què proposa que es reconegui per llei el dret dels ciutadans a accedir a l'aigua, la llum i el gas. Ribó ha suggerit parlar abans de drets humans que de simples clients, i ha demanat que tant la Generalitat com les empreses subministradores d'energies arribin a acords per garantir un subministrament mínim a preus assequibles per a tots aquells consumidors que facin un ús raonable.

El govern de Gibraltar i la Biblioteca Garrison del Penyal han organitzat un simposi sobre el dret d'autodeterminació i la independència dels pobles en què analitzaran, entre d'altres, els casos català i basc. El col·loqui, que porta per títol 'Una aproximació a l'autodeterminació, la descentralització i la independència en el segle XXI', tindrà lloc els pròxims dijous i divendres i comptarà amb la participació d'historiadors, acadèmics i experts jurídics europeus i nord-americans.