L'Espai Mallorca tornarà a obrir portes aviat, i ho farà en el mateix barri del Raval, però en un altre local. El centre cultural, que des del 1998 funcionava al carrer d'en Roig, cantonada amb carrer del Carme, va tancar el mes de novembre passat i es reobrirà en un local de la plaça Vicenç Martorell, 1, en un espai propietat de l'Ajuntament de Barcelona. L'associació Crits i Renou, que s'ha fet càrrec del reimpuls de l'espai, serà el llogater d'aquest lloc de referència de la cultura mallorquina a la capital catalana. El col·lectiu està fent campanya per augmentar el nombre de socis i salvar el projecte.

Fa quatre mesos va tancar l'Espai Mallorca, un centre cultural que gestionava el Gremi d'Editors de Balears amb aportacions públiques del govern balear, al carrer del Carme, 55, de Barcelona. Des que va tancar el centre, la plataforma Crits i Renou ha estat treballant per tornar-lo a obrir. L'associació ha negociat amb totes les parts implicades i, finalment, ha aconseguit un nou local on continuar el projecte molt a prop de l'anterior seu del Raval.

L'assemblea de Crits i Renou ha decidit aquest dilluns per unanimitat rebutjar la decisió de tancar l'Espai Mallorca i reclamar al Consell de Mallorca, al govern balear i a l'Institut d'Estudis Baleàrics que es pronunciïn respecte al tancament. El col·lectiu de suport i defensa del centre considera "inacceptable" la decisió del Gremi d'Editors de les Illes Balears de tancar l'Espai Mallorca de Barcelona i considera que demostra "la nul·la consideració cap a les persones i els continguts" que representa l'Espai.

El Gremi d'Editors de les Balears, entitat gestora de l'Espai Mallorca, ha comunicat mitjançant correu electrònic a les treballadores del centre que l'han de buidar i tornar tots els volums de la llibreria als proveïdors en un termini màxim de 15 dies. La directora de l'espai, Amanda Vich, ha explicat però, que fa uns mesos ja els van comunicar un avís d'aquestes característiques i "després van canviar d'opinió".

Thomas Bernhard és tingut per un dels novel·listes i autors dramàtics en llengua alemanya més importants de la segona meitat del segle XX, però va iniciar la seva carrera literària com a poeta: entre 1957 i 1962 –abans de donar-se a conèixer com a prosista i dramaturg– va escriure sis llibres de poemes, i és aquí on trobem el germen de tota la seva obra ulterior, especialment pel que fa al particular ritme de la seva prosa i també en bona part de les seves obres dramàtiques. Però la poesia de Bernhard –i de manera particular Sota el ferro de la lluna i el llibre anterior, In hora mortis, també de 1958– té valor més enllà de l’arqueologia literària, per la seva força expressiva, per l’audàcia de les seves imatges i per la intensitat d’una veu poètica entestada a testimoniar el sofriment de l'home al món.