Imaginem que una universitat demana als estudiants que lliurin un treball escrit sobre la lectura d’un llibre. Molts el lliuren. Pocs l’han llegit. Tots superen l’assignatura. El sistema funciona, dirien alguns. Jo diria que el sistema fa veure que funciona, que no és el mateix. Alguna cosa similar passa amb els plans d’igualtat de gènere que Horizon Europe (el programa 2021-2027 de finançament de recerca de la Comissió Europea) exigeix als centres de recerca i a les universitats com a condició per accedir al finançament europeu.

El rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, s’emociona quan explica l'honoris causa que acaba de lliurar a la directora mèdica de BioNTech: “Estan a un pas de poder trobar una vacuna per al càncer. Sabeu què significa, això?” Ens ho diu al grup de membres del Consell Social de la UB, reunits un fred matí de març. L’alemanya Özlem Türeci, efectivament, ha predit que d'aquí a deu anys tractar el càncer amb vacunes d’ARN serà habitual. Aquesta és una de les “coses meravelloses”, com diu el rector, que passen a les nostres universitats quotidianament i que no sempre reben l’atenció que mereixen.

Fer un sistema universitari català més inclusiu i accessible per a tothom. Amb aquest precepte, les universitats del país impulsen des de fa anys iniciatives per facilitar l’accés als estudis superiors i garantir que cada cop més estudiants puguin cursar una carrera. Entre els mecanismes per fer-ho possible hi ha eines ben diverses: des de programes de beques i ajuts econòmics fins a serveis de suport a l’estudiantat amb discapacitat o necessitats específiques. En paral·lel, també s’han anat implantant nous models d’aprenentatge més flexibles que permeten compatibilitzar els estudis amb altres realitats personals o professionals.

Durant dècades, la universitat ha posat l’accent en un concepte: l’especialització. De les aules n’han sortit economistes, politòlegs, filòsofs… Perfils definits formats en disciplines amb fronteres clares. Ara bé, cada vegada és més difícil abordar els grans debats contemporanis des d’una sola mirada. Davant, s'obren un munt de reptes: com regular la intel·ligència artificial sense frenar la innovació, com garantir el creixement econòmic sense fer més grans les desigualtats, com governar la societat en un context de polarització i crisi climàtica... El grau en Filosofia, Política i Economia parteix d’aquesta constatació: la complexitat no s’afronta fragmentant el coneixement, sinó fent-lo dialogar.

La universitat més antiga de Catalunya –fundada el 1300 com a Estudi General– té avui rostre de dona. La lleidatana Maria Àngels Balsells Bailón és la primera rectora de la Universitat de Lleida i una de les tres que hi ha en tot el sistema universitari català. Ella defuig l’èpica individual i ho atribueix a "un avenç col·lectiu". "Desitjo que algun dia això no sigui notícia i simplement es parli dels mèrits", diu.

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va nomenar ahir, dilluns, una nova consellera d’Educació, Ciència i Universitats en el lloc d’Emilio Viciana, que ocupava el càrrec des del 2023. La titular de la cartera serà a partir d’ara la diputada popular Mercedes Zarzalejo. El canvi –el primer de la legislatura al govern de la popular– arriba en plena negociació i tramitació de la llei universitària autonòmica i de la polèmica per l’infrafinançament de les universitats públiques.

L'oferta acadèmica de les universitats a l'Estat continua prioritzant les preferències dels estudiants a les necessitats del mercat laboral, i si bé la formació superior ha reduït la taxa d’atur a la meitat en una dècada, la fita s'entela per l'augment de la precarietat d'aquests graduats, segons la quinzena edició de l’informe La universitat espanyola en xifres, elaborat per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE). El 17,5% treballen amb contracte a temps parcial durant tot l'any (21% en el cas de les dones), davant del 8,3% a l'OCDE, cosa que reflecteix la "persistent precarietat del mercat laboral espanyol".

"Hem de salvar la situació actual del català", afirma Núria Graner. Fins i tot ha canviat de carrera i aquest curs ha començat filologia a la UAB després de veure la campanya Tria Filologia i d’adonar-se de com està el català a Barcelona: "Ni tan sols t’entenen en català, et menyspreen amb males cares si el parles i no es compleix la llei de Política Lingüística". Al seu costat hi ha l’Aniol Torreblanca, company a la UAB, que ha triat la mateixa opció: "Parlo en català amb tothom i els corregeixo si fan una falta, des de l'afecte, perquè trobo que hem de cuidar el català i estendre’l", diu, de manera que la carrera li donarà el coneixement i l’autoritat per fer-ho. I més enllà, Arnau Trilla, que estudia a la Universitat de Lleida: "Ja m’interessaven les humanitats i la llengua catalana, però arran de la caiguda d’ús que pateix el català en àrees urbanes, volia ajudar a fer-hi front i promoure el català entre els joves, que s’està perdent", afirma. Són tres dels alumnes que han rebut la primera beca per estudiar filologia catalana de la Generalitat, una iniciativa que vol sumar vocacions i llicenciats en català.

Suïssa és un univers a part. Sempre. La UAB va rebre una denúncia contra una investigadora que cobrava una beca María Zambrano, incompatible amb qualsevol altra ajuda o recurs, perquè la dona tenia al mateix temps un contracte postdoctoral de 42 hores a la Universitat de Basilea. Però el centre suís es va negar a donar qualsevol informació. "Per motius de protecció de dades de caràcter personal, no ens van voler informar de la relació contractual ni de cap dada de la situació personal de la investigadora", va ser la resposta que va donar Basilea a la UAB, en la mateixa línia del que ha respost a aquest diari la universitat suïssa. O sigui, els centres catalans són incapaços de saber si els seus treballadors estan cometent un presumpte frau.

El govern d'Isabel Díaz Ayuso ha evitat donar dades del seguiment de la vaga que aquest dimecres ha començat a les universitats públiques de Madrid per denunciar l'infrafinançament que "asfixia" l'educació superior. Mentre el govern madrileny ha volgut minimitzar la protesta assegurant que "està polititzada" i que "no té cap justificació", els convocants de l'aturada asseguren que el seguiment ha oscil·lat entre el 50% i el 90%, segons el campus.

En la recta final del seu mandat de vuit anys, el rector de la UdG, Quim Salvi, rep l'ARA al bonic edifici de Les Àligues –una antiga caserna militar al Barri Vell que exemplifica la reconversió que ha fet la universitat en ple centre històric–, amb ganes de fer balanç però també amb una mirada llarga. Actualment, la UdG té fins a quatre campus universitaris a la ciutat: el del Barri Vell, el del Centre, el de Montilivi i el Parc de Recerca i Innovació a la Creueta. I a diferència d'altres universitats, s'està trobant que cada cop més estudiants la posen com a primera opció: una conseqüència directa del cost de la vida a Barcelona i les dificultats d'accés a un lloguer assequible per als estudiants. El repte del pròxim rector serà la creació del nou Campus de la Salut al límit entre Girona i Salt, on s'ha de construir el nou Trueta. Les eleccions se celebren el 27 de novembre i està previst que el nou rector assumeixi el càrrec pels volts de les festes de Nadal.

Des que una universitat decideix que vol obrir una nova titulació fins que surten els primers graduats d'aquests estudis acostumen a passar uns set anys. D'aquests hi ha els quatre cursos estàndards que acostuma a durar un grau, però també hi ha els aproximadament tres anys que passen per idear el projecte i completar el circuit que controla quines titulacions s'imparteixen a les facultats catalanes i quines no.

"Si no hi ha respir per a les públiques, no hi haurà pau per a qui ens asfixia: classe a classe, departament a departament, facultat a facultat, construirem una vaga que faci tremolar els que maltracten el dret a la universitat pública". Amb aquesta frase les plataformes de les sis universitats públiques de Madrid (Complutense, Rei Juan Carlos, Carlos III, Autónoma, Politécnica i Alcalá de Henares) s'han plantat davant l'infrafinançament del govern d'Isabel Díaz Ayuso i han convocat una vaga de dos dies per a "finals de novembre".

El ritual es repeteix un parell de cops cada curs des de ja fa molts anys. S’esbomba arreu que una associació ha convidat a la Universitat Autònoma de Barcelona un polític d’extrema dreta o afí, ja sigui Rosa Díez, Cayetana Álvarez de Toledo o l’últim d’aquesta sèrie, Vito Quiles. El dia fixat, les associacions estudiantils d’extrema esquerra ja s’han organitzat per rebentar l’acte i impedir que es pugui dur a terme la presumpta conferència. Els Mossos d’Esquadra han d’intervenir per evitar enfrontaments més violents. (Alguns dels policies, per cert, colpegen els estudiants amb una ràbia gens dissimulada.) Després, tothom cap a casa i au, tal dia farà un any.

Cada inici de curs acadèmic és un bon moment per renovar compromisos i per mirar cap endavant amb ambició. Enguany, més que mai, és una oportunitat per reivindicar allò que fa del sistema universitari públic català un motor essencial de progrés: la seva heterogeneïtat.

Davant l'auge de nous centres universitaris privats dels últims anys, alguns dels quals no compleixen amb els criteris de qualitat que exigeix el govern espanyol, el consell de ministres ha aprovat aquest dimarts la modificació del decret que endureix els criteris per a la creació, el reconeixement i l'autorització de noves universitats. El president espanyol, Pedro Sánchez, va advertir el març passat que posaria fi a la barra lliure de "xiringuitos universitaris que no compleixen el nivell que s'ha d'exigir" a l'educació superior, i dels quals va dir que funcionen com "acadèmies" i com "una màquina expenedora de títols" avalada per alguns governs autonòmics.

La Universitat de Hong Kong (HKU) obrirà el seu primer campus a Europa a la ciutat de Barcelona. Concretament, ho farà en un edifici de nova construcció al districte 22@, al carrer Llacuna. La HKU, que ocupa el tretzè lloc en el rànquing global d'escoles de negocis que elabora el Financial Times, ha comprat un edifici a la capital catalana en una operació en la qual han participat una consultora immobiliària i el mateix Ajuntament de Barcelona.

Bones notícies un any més per a la Universitat de Barcelona (UB). Segons l'Acadèmic Ranking of World Universities (ARWU) 2025, conegut popularment com a rànquing de Shanghai i considerat el més prestigiós del món, la universitat catalana torna a ser la més ben valorada de l'Estat i l'única que es cola entre les 200 primeres posicions. Per darrere, però també amb molt bons resultats, apareixen la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que se situen entre les 301 i les 400 millors del món.

Ser eficients i competitius. Saber ensumar les oportunitats de mercat abans que la resta. Moure com més diners millor. Generar beneficis econòmics ben aviat. Seguir les directrius de la direcció general. Tenir content l'accionariat. Aquests són només sis dels preceptes que defineixen el model tradicional d'empresa privada capitalista. Des de fa dècades, però, són també l'òptica des de la qual s'estructura, majoritàriament, l'ensenyament a les facultats d'economia i empresa. Tanmateix, el panorama està començant a canviar. Tímidament, si més no. L'economia social i solidària, amb el model cooperatiu com a pilar, s'està obrint pas als plans docents dels graus universitaris. "De mica en mica estem trencant el monocultiu intel·lectual i obrint la porta a una formació més plural i crítica", analitza Eloi Serrano, director de la Càtedra d'Economia Social del Tecnocampus-UPF.

Francesc Torres (Eivissa, 1962) és catedràtic i enginyer de telecomunicacions. Va ser rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) del 2017 al 2021. Ara repeteix mandat i atén l'ARA en la seva primera entrevista des que fa un mes va guanyar les eleccions al rectorat.