Màrius Carol (Barcelona, 1953) va dirigir La Vanguardia entre el 2013 i el 2020, en els anys convulsos del Procés i el referèndum de l’1 d’Octubre. Periodista de llarg recorregut i autor de diversos llibres, assegura que el seu ofici li ha obert moltes portes. També les del món del vi.

Entrevisto l’elaboradora Sandra Doix (Poboleda, 1984), del celler homònim de Poboleda (DOQ Priorat) a la fira Barcelona Wine Week, i la fotografiem a Poboleda, a les seves vinyes. La Sandra treu al mercat un volum de 12.000 ampolles, amb sis referències diferents, i és un dels cellers de la DOQ Priorat que està en fase de creixement.

“El canvi climàtic es tradueix en més hores de sol i calor i menys pluja. Si és persistent i els estudis científics són precisos, segurament un dels grans revulsius que hi pot haver al Priorat és l’auge dels blancs. Plantarem varietats més adaptades. I, en aquest escenari, sembla que les blanques tenen cada vegada més presència i atractiu”, reflexiona Salus Álvarez, president de la DOQ Priorat. Creu que podrien arribar a representar entre un 30% i un 40%, en els propers 20 anys. “Les varietats blanques sobre sòls de llicorella tenen un molt bon comportament. Plantades en alçada, amb un pH baix, donen vins amb estructura i mineralitat”, comenta l’enòleg Jordi Vidal de La Conreria de Scala Dei. Primera Vinya, 100% garnatxa blanca, és un Vi de Vila que ha fet el salt a Vinya Classificada per les virtuts excepcionals del lloc d’origen, coronant un turó. Fa gairebé vint anys va obrir el camí dels blancs amb Les Brugueres. És conscient de tots els reptes que afronta el sector, però no s’acovardeix: “Estem en una rampa de baixada a nivell mundial, però la DOQ Priorat, com a zona reconeguda a tot el món, té un flotador que ens manté o ens fa baixar més lentament”. Vidal pensa que es pot esquivar la crisi “si seguim creant vins expressius i amb molta identitat”.

“No oblidem que, malgrat que ens pesi, nosaltres també som animals i necessitem una natura en bon estat per viure”. Ho escriu el fotògraf Màrius Domingo, autor del cartell del Festival Terrer d’aquesta edició, que ja enfila la recta final. Les seves imatges mostren algunes de les aus que habiten el Priorat. No és casualitat que un dels tastos que s’ha organitzat en el marc del Terrer, ara que el vi s’hi ha inserit de forma definitiva, parli de conservar el paisatge i afavorir la biodiversitat. L’enòloga Ester Nin (Celler Nin Ortiz, Porrera) posa una condició al director del festival, Blai Rosés, per acceptar la proposta que li fa, que tingui lloc a la Cartoixa d’Escaladei. “Venim a explicar-vos la biodinàmica a casa nostra”, diuen humils, ella i Carles Ortiz. “I també que endevineu el que us hem servit”, afegeixen. Sota cada copa, una targeta rasca-rasca. Vins icònics de viticultura biodinàmica, de diferents regions del món, que s’aniran servint i tastant mentre despleguen el seu relat. “Les nostres plantes tenen un sistema radicular viu, ampli i profund”, etziben d’entrada.

Els vins ancestrals, vins escumosos d’una sola fermentació, seran un altre cop protagonistes d’una vetllada molt especial a Falset. El pròxim dissabte 19 de juliol, de 19 a 22.30 hores i a la plaça de la Cooperativa de Falset, una dotzena de cellers –tant de la comarca del Priorat com convidats d’altres zones– donaran a conèixer les seves elaboracions més singulars en la 3a Nit d’Ancestrals i Vins d’Estiu. Els cellers participants en aquesta edició seran Andreu Ortiz, Bell Cros, Cal Bessó, Can Lleó, Ètim Cooperativa Falset Marçà, Ficaria Vins, Fuscolusco, Celler Gritelles, Heipol, Llunara, Los Comuns, Ouyea i Sans Domain.

Fer-se pagès? No és tan fàcil. Entre els urbanites, qui més qui menys té una imatge arcàdica del món rural. I un rave!, et responen els de poble. Si fos tan fàcil, les ciutats estarien buides i els llogarets plens a vessar. El cap de setmana s’hi està molt bé, a muntanya, amb la llar de foc encesa, fent la passejadeta, llegint un llibre i allargant la vetllada amb un gintònic. Però posa’t el dilluns a remenar la terra, posa’t a patir per si plou massa o massa poc, tingues cura del bestiar o del sembrat o de la vinya. O, sí, també del negoci de turisme rural. Feinada! Feinada dura, física, sense festius, sense gaires incentius.

Aquesta és la història del miracle del vi al Priorat, malgrat tot. Els dies 2, 3 i 4 de maig se celebra a Falset el tret de sortida de la trentena edició de la Fira del Vi, que durant tot el mes seguirà organitzant tastos pels diferents cellers del Priorat. L'aniversari arriba en un context bastant complicat: el consum de vi disminueix –els joves no en beuen– i la sequera, que ha marxat, però tothom té clar que tornarà, ha reduït la collita de raïm en un 35%. A aquesta realitat, només li falten les amenaces d'aranzels del president nord-americà Donald Trump, que complicaran l'exportació de vi als Estats Units, un dels països on més vins (i més cars) envia el Priorat. Tot i això, trenta anys després de la primera Fira del Vi de Falset és una bona oportunitat per mirar enrere i fer balanç. L'ARA ha parlat amb algunes de les persones que fa més de trenta anys van creure que la comarca tenia una oportunitat que no es podia deixar escapar i que ho van apostar tot per la vinya, que només pot créixer en aquesta orografia de pendents complicades i dominada per la llicorella, la pissarra autòctona. "El que ha passat al Priorat no podria passar enlloc més", assegura l'enòleg i viticultor René Barbier, gairebé quaranta anys després d'haver adquirit la seva primera finca a la comarca, de la qual només té paraules d'amor. "Al Priorat hi ha una intel·ligència fora del comú", assegura.

La Fira del Vi de Falset (Mostra i Mercat de Vins de la DOQ Priorat i la DO Montsant) torna a apostar per la música com a part integral del seu programa, en haver reeditat una aliança que ja va fer fortuna en l’edició de 2024: amb la FIM Vila-seca, d’una banda, i el festival Garbinada Pop, d’una altra. Fruit d’aquesta entesa, els dies de la Fira del Vi (del 2 al 4 de maig) actuaran a Falset: Andreu Peral, Landry, Dona Negra Canta, Rambalaya, The Prioratians i Músics de Carrer.

No és gaire difícil copsar l’esperit dinàmic de la gent del Camp –en el sentit més ampli del terme– des del mateix terreny o repassant-ne la història. La llista d’elements, fets i gents que han fet coses sonades o xalades des de casa nostra és més que llarga. Des del cim de les nostres muntanyes fins als costats més obacs de les nostres valls i costa.

Visito la Sílvia Puig un divendres a Gratallops, on té el seu celler, de nom En Números Vermells (DOQ Priorat), que ocupa la seu de l’antiga cooperativa de la població des del 2017. Hi elabora nou referències de vi, sota els noms En números vermells i Ai, ai, ai, aquest últim com a vi jove. Tan bon punt hi entro observo les il·lustracions en aquarel·la de l’enòloga, que són a les parets, damunt de la taula de tast, en forma d’estalvis, i a cada una de les capses de vins que ven. De fet, ella mateixa és l’autora de les etiquetes dels seus vins. La Sílvia és molt inquieta, i apassionada en tot el que fa. Tant et parla de vins com de literatura com de música. En sap un niu, i em diu que a Poboleda, on viu, li deien que s’assemblava a l’escriptora Empar Moliner. Un dia la va conèixer, i van congeniar. Ara fins i tot al seu celler de Gratallops hi té una bota amb el seu nom. Els vins que elabora, que en ven la meitat de la producció a Catalunya, tenen un preu que està al voltant de quaranta-cinc euros, excepte un, l’expressiu Ai, ai, ai, que es mou al voltant dels vint. Està nominada com a millor dona viticultora en els premis Isabel Mijares per a Dones del Vi 2025, que es donaran a conèixer avui, el primer dia del Barcelona Wine Week, a Fira Barcelona.

El Govern impulsarà la construcció d'una potabilitzadora i un nou dipòsit d'aigua a la Vilella Baixa (Priorat) amb la intenció d'acabar amb el problema de subministrament d'aigua que ha patit el municipi durant la sequera. Aquesta zona ha estat una de les més afectades per la falta d'aigua i, de fet, durant els episodis més crítics la Vilella Baixa es va quedar sense subministrament. Durant mesos, l'aigua només arribava als veïns amb garrafes.

El símbol de la victòria amb dos dits en forma de V és un gest universalment reconegut que simbolitza triomf, celebració i victòria.

Un festival que barreja patrimoni, paisatge i viticultura difícilment podia sortir malament, i encara menys si s'organitza al Priorat i es fa amb la calma i la cura que caracteritzen la comarca. El Festival Terrer arriba aquest mes d'octubre a l'equador de la seva vuitena edició i ho fa satisfet per haver aconseguit una assistència del 95% als diferents espectacles que volten per la comarca des de l'agost. Més enllà de l'èxit de públic, que ha esgotat les entrades a la meitat dels actes, els organitzadors del festival estan contents per haver aconseguit una fita encara més complicada: ser capaços de definir-se dins de l'escena cultural. "Només programem música d’autor, tradicional, jazz, música antiga i contemporània i també una mica de pop d’autor, i, així i tot, potser rebem unes 300 propostes cada any de músics que se senten representats pel Festival", explica Blai Rosés, director del Terrer.

Darrerament el Priorat ha estat notícia pels incendis de Cabacés i Porrera i pels efectes de l’extrema sequera. Una situació d’emergència que ha creat incertesa social i econòmica als prioratins, i que ha estat recollida per mitjans d’informació que han situat les causes en la fragilitat dels nostres boscos davant del foc i en els efectes del canvi climàtic. Causes recurrents que, per si soles, situen les esperances de millora en la sort o en les rogatives al cel.

“Mostrem l’austeritat i la duresa del territori, la necessitat de conèixer el lloc. És una portada en blanc que convida al silenci, a contemplar, a badar davant del paisatge, la música, el vi i el Priorat”. Neix Terrer Mgz, una revista impresa, de periodicitat anual, que vol narrar l’esdevenir del Festival Terrer. El dissenyador Gerard Joan, artífex del disseny gràfic, en contextualitza la forma: “Cal ressaltar principalment els acabats. La revista és un apèndix del festival i per això no té una imatge nova i s’articula a través de l’E icònica que identifica el Terrer, simulant un pentagrama i l’orografia”. Tirada de 4.000 exemplars i sensació que no tot està perdut en el periodisme. El paper sosté la màgia d’un territori que avui agonitza per la manca de pluja i l’espoli del riu Siurana. És una edició acurada que distingeix eloqüentment els continguts amb papers i acabats diferents. 

El Priorat sembla una comarca d’extrems. Va abastir de vi mig Europa a finals del segle XIX, quan la fil·loxera va delmar el continent, fins que ell mateix també en va ser víctima i es va anar despoblant i empobrint. Fa cinquanta anys, els seus vins encara eren sinònim de poca qualitat i ara, en canvi, surt a les notícies perquè alguns dels seus productes han estat reconeguts com uns dels millors del món. Però la seva posició natural a la classificació informativa acostuma a ser per causes menys lluïdes, com ara sequeres o incendis, o per dades tan cridaneres com aquella segons la qual, només fa trenta anys, era l’única comarca catalana on no hi havia cap semàfor.

"Ens fan servir com a imatge de postal, però estem abandonats". Així de contundent es mostra Júlia Viejobueno, veïna de la Figuera (Priorat). Dijous a la tarda va presenciar en primera persona i amb els nervis a flor de pell la columna de fum provinent de l'incendi declarat a Cabacés, a prop del Parc Natural de la Serra de Montsant, mentre, simultàniament, els Bombers treballaven en un altre foc forestal que s'havia declarat a Porrera. Les paraules de Viejobueno resumeixen la sensació que predomina entre els veïns de la comarca: són els grans oblidats.

Sí, sí. Ja sé que no som a la pàgina del diumenge (aquesta alegre pàgina de vins que em deixen fer), però la història és la següent. Com que soc tan afortunada, els amics del celler Vall Llach, al Priorat, que estimen la terra, van convidar-nos, a tot d’amics, a un sopar amb maridatge que va ser màgic: “La nit del Poble”. Tots els periodistes gastronòmics com la Ruth Troiano o la nostra Trini Gilbert, i els periodistes aficionats a la cultura del vi, com el nostre Antoni Bassas, n’han escrit paraules boniques i properes, per això no en dic res més. L’Albert Costa és artista, fa art al celler, i a sobre, també és bona persona.

Un dia calorós de juny tres germanes van sortir a fer una excursió. Es van endinsar en un bosc i, de cop i volta, van topar amb una cabreta acabada de néixer. Aviat van advertir que estava ferida, semblava que l’havia mossegat un gos, i van trucar a un pastor de la zona perquè els digués què fer. Ell no els va donar gaires esperances que l’animal sobrevisqués, però van decidir cuidar-la passés el que passés i endur-se-la a casa. En uns mesos, aquella cabreta –que aleshores havien batejat amb el nom d'Irati– s’havia recuperat contra tot pronòstic. Aquest relat no és un conte ni una faula, és l’origen de la Formatgeria Linens, un petit negoci familiar que ha portat a Bellmunt del Priorat l’elaboració artesanal de formatges de la manera més inesperada possible.

El cuiner que va aconseguir la primera estrella Michelin al Priorat pel restaurant Quatre Molins de Cornudella de Montsant, Rafel Muria, ha obert nous fronts a la comarca. El primer, a Falset, al restaurant Brichs, en el qual s’ha associat amb la propietària, Sol Florensa, per encarregar-se de la cuina i la sala, juntament amb l’equip que ja hi treballava. El segon, a Siurana de Prades, amb un hotel boutique, de nom Siuranella, de sis habitacions i amb restaurant interior i terrassa. “Al Priorat, cada vegada més, ens visita un client molt interessat en la gastronomia i els vins”, diu Muria, que explica amb aquest argument el boom d’obertures d’hotels i allotjaments de gran luxe, alguns dels quals de capital estranger.