El debat de les nuclears pot generar la falsa impressió que es tracta d’un sector obsolet, en el qual des de fa temps no es produeixen avenços i el progrés que s’ha estancat. Però la realitat s'allunya molt d’aquesta imatge. El sector nuclear és un dels àmbits on des de fa anys hi ha un interès important per innovar, en particular després d’accidents com el de Fukushima, l’avenç del canvi climàtic i l’aparent desacceleració del sector de les energies renovables.

Els cinquanta de Fukusima, referint-se als treballadors que es van mantenir dins la central nuclear després del tsunami del març del 2011, en realitat eren seixanta-nou treballadors. El número rodó proporcionava un titular més atractiu. Quinze anys després d’aquella gran catàstrofe que va provocar més de vint mil morts, un documental homenatja aquell equip. Ells van actuar convençuts que arriscar la seva pròpia vida era un deute que tenien amb els ciutadans. Però la decepció per les negligències de Tepco va fer que la societat japonesa no els percebés com a herois.

Quinze anys després de l'accident de Fukushima, Europa torna a apostar per l'energia nuclear. Fins ara, només alguns socis –especialment França, principal potència nuclear de la Unió Europea– havien defensat la necessitat d'augmentar la producció d'energia nuclear i les inversions en el sector. Brussel·les s'havia mostrat més aviat neutral, tot i que el 2022 va cedir a la pressió de França per incloure la nuclear com a energia no contaminant, i va passar a classificar-la gairebé com a energia verda.

El president de l'Iran, Masoud Pezeshkian, ha aprovat aquest dimecres una llei que suspèn la cooperació del país amb l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA), segons ha informat la televisió iraniana. La decisió de trencar relacions amb l'AIEA ja va ser aprovada al Parlament l'endemà mateix de l'alto el foc pactat amb els Estats Units i Israel, i la setmana passada va rebre el vistiplau del Consell de Guardians de l'Iran, però calia la signatura del president.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha ordenat a la comissió reguladora nuclear independent del país que redueixi les regulacions i acceleri el procés de concessió de noves llicències per a reactors i centrals elèctriques. L'objectiu és que el procés es redueixi a divuit mesos.

Hola, com estan?

A finals del 2035 cap dels set reactors del parc nuclear espanyol estarà en funcionament. Això és el que preveu el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC). La primera de les centrals nuclears catalanes que deixarà de produir energia elèctrica serà Ascó I el 2030, la seguirà Ascó II el 2032 i finalment Vandellòs II, el 2035. Abans, però, tancarà Almaraz I el 2027, i aquest dissabte passat la localitat extremenya va viure una massiva manifestació en contra del tancament, amb la participació, segons la Guàrdia Civil, d’unes 7.000 persones. L’escenari postnuclear genera molts dubtes i incerteses, però també oportunitats.

Meta Platforms és ara com ara l’última de les grans tecnològiques ianquis a recórrer a l’energia nuclear per impulsar els seus centres de dades. L’empresa matriu de Facebook, Instagram, WhatsApp i Oculus segueix els passos de Microsoft, Google i Amazon i aquesta setmana ha convocat un concurs d’ofertes per construir una planta de fins a 4 gigawatts (GW) que alimentarà la seva infraestructura dedicada a la intel·ligència artificial (IA). Dècades després del "Nuclears? No, gràcies", assistim a un nou cicle en què les empreses energètiques adopten la IA per optimitzar la seva producció i distribució, però l’entrenament i l’execució d’aquesta IA reclama cada vegada més energia.

La recerca de l’energia de fusió –la font neta i potencialment il·limitada que posaria fi a les tribulacions energètiques de la humanitat– va començar en resposta a una vella pregunta, una pregunta que ens fem des que per primera vegada vam aixecar la mirada cap al cel.

Una dècada després d'un dels desastres atòmics més devastadors de la història, el Japó es torna a acostar a reactivar l'energia nuclear.

Catorze de les companyies financeres més grans del món han acordat ampliar el seu suport a l'energia nuclear arreu del planeta, segons informa aquest dilluns el diari britànic Financial Times. Els bancs donen resposta així a un dels objectius marcats en la cimera climàtica COP28, de manera que els governs i la indústria energètica esperen que es pugui desbloquejar el finançament de noves plantes atòmiques per triplicar-ne la capacitat abans del 2050.

La guerra d'Ucraïna continua fregant el desastre nuclear. Segons ha confirmat aquest dilluns l'Organització Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA), tres drons bomba van impactar diumenge contra la central nuclear de Zaporíjia, i un va afectar l'estructura d'un dels sis reactors. L'atac "incrementa significativament el risc d'un gran accident nuclear", alerta Rafael Grossi, director de l'organisme, que depèn de l'ONU.

Quan Angela Merkel estava al capdavant del govern alemany, era habitual que abans d’un Consell Europeu es reunís amb el president de França, Emmanuel Macron, per tancar preacords abans de la cimera. Les fotos dels dos dirigents junts, somrient, amb gestos de complicitat, eren habituals. L’eix franco-alemany funcionava, liderava Europa, i facilitava els acords en el si de la Unió Europea. Si París i Berlín es posen d’acord en alguna cosa, és difícil que fracassi una votació al Consell. Amb el canceller Olaf Scholz, les coses són diferents. Gairebé dos anys després del seu nomenament, la falta de sintonia amb Macron és evident.

Va començar com un moviment de pacifistes que s'encadenaven a les tanques. Cinc dècades després, la lluita contra les centrals nuclears a Alemanya s'acaba amb aires de Guerra Freda, com quan va començar, ara que la invasió russa d'Ucraïna recorda tant els riscos com les promeses de l'energia nuclear.

El director general de l'Organització Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA), Rafael Grossi, ha viatjat a l'Iran en els últims dies per tractar de reprendre les inspeccions internacionals a les plantes nuclears iranianes, en les quals en els darrers dies s'havia detectat un fort increment en l'enriquiment d'urani que preocupava la comunitat internacional. Després del seu retorn aquest diumenge, Grossi ha dit en roda de premsa que la seva visita ha establert "un camí constructiu" amb l'Iran per poder restablir aquestes inspeccions, però que no s'ha tancat cap acord en ferm al respecte. L'abast de la cooperació de Teheran amb l'organisme dependrà, ha dit, de futures negociacions.

L’anunci de la fita en fusió nuclear assolida al Lawrence Livermore National Laboratory dels Estats Units ha generat titulars en què abunden termes com energia neta i inesgotable. D’aquests adjectius ens n’encarregarem després. Centrem-nos, de moment, en l’anunci: per primera vegada s’ha aconseguit una reacció de fusió nuclear amb un guany net d’energia —la famosa ignició—, és a dir, que genera més energia de la que es requereix per produir la reacció.

El departament d’Energia dels Estats Units ha anunciat aquest dimarts un “assoliment científic històric” dut a terme per un grup de científics en una instal·lació federal de Califòrnia. La secretaria d'Energia, Jennifer Granholm, ha assegurat en roda de premsa que s'ha aconseguit "per primera vegada" produir amb èxit una reacció de fusió nuclear que generi guanys nets d'energia. O sigui: que ha generat més energia que no la que ha gastat. Aquest desenvolupament "és només el començament", ha aventurat, atès que suposa un pas important en la transició cap a energies més netes (sense emissions de carboni) i potencialment il·limitades. Tanmateix, els experts avisen que es podria trigar dècades a comercialitzar la fusió nuclear i, per tant, a materialitzar-la en el dia a dia de la generació elèctrica.

Una "fita científica". Així ha qualificat el govern dels Estats Units l'avenç que han aconseguit un grup de científics nord-americans per poder produir una reacció de fusió capaç de generar energia il·limitada, neta (sense emissions de carboni) i barata, segons ha avançat el diari Financial Times. L'anunci oficial de la troballa es farà aquest dimarts i, tot i que se'n saben pocs detalls, la notícia ha tingut un fort impacte entre els físics i tota la comunitat científica mundial.

“Fa cosa dir-ho, però a vegades, a l’Ebre, quan pitjor els va a la resta, millor ens va a nosaltres”, diu amb la boca petita Agustí Segarra, propietari del restaurant Lo pati d’Agustí, al Poblenou del Delta (Montsià). I la veritat és que en un context econòmic que convida a posar-se a plorar, al sud del país l’economia s’està enfortint. El turisme postpandèmic ha descobert l’Ebre, i, pel que fa al camp, sembla que hi ha bones notícies: aquest any el preu de l’arròs pujarà, és cert, però la previsió és que el seu consum es mantingui prou bé, i l’oli d’oliva també pujarà, però tenint en compte el gran increment del de gira-sol, tampoc és tan greu. El complicat context actual sembla haver provocat la tempesta perfecta per impulsar les Terres de l’Ebre.

El govern francès en parla obertament: si l'hivern és fred, al gener podria haver-hi talls d'electricitat arreu del país. Amb un funcionament inèditament baix dels reactors nuclears per problemes de manteniment i la crisi energètica derivada de la guerra d'Ucraïna, el temor a un col·lapse del sistema elèctric que deixi a les fosques França és ben real. Per evitar una apagada general com la que va viure el país el 1978, l'executiu ha fet públic un pla que consisteix en fer talls controlats de dues hores si es detecta en un moment donat que el sistema elèctric està massa tensionat.