Dijous 4 de gener torna al Liceu un dels clàssics de l'òpera, Carmen, de Georges Bizet. A Barcelona, l'obra es va estrenar al desaparegut Teatre Líric, al carrer de Mallorca cantonada amb Pau Claris, el 2 d’agost de 1881. Llavors ja quedava lluny el fracàs de l'estrena absoluta de l'obra, el 1875, a l’Opéra-Comique de París. Bé per l'ensurt o pel disgust, Bizet moriria tres mesos després de la nefasta primera representació i sense sentir els elogis de compositors com Johannes Brahms o filòsofs com Friedrich Nietzsche. Van ser molts els qui van lloar la riquesa de l’òpera bizetiana, per l’originalitat i l'entramat dramàtic. A partir d’aleshores, l’òpera representada arreu es traduiria a diverses llengües i s'adaptaria al cinema en diverses ocasions.

“Jo havia de ser capellà, però la vida em va portar a aprendre l’ofici de sastre”, recorda Marc Munill de la seva joventut. D’orígens humils, nascut en un petit poble de Lleida i sense coneixements previs en sastreria, el Marc va acabar aprenent dels grans mestres exercint la professió a l’emblemàtica (i desapareguda) botiga El Dique Flotante. D’allà va fer el salt a un dels tallers artesans més prestigiosos de l’Estat: la sastreria de Santa Eulàlia, a Barcelona. És dels pocs que encara hi treballen. “Dels que em van venir a buscar per proposar-me feina vaig triar el millor partit”, explica. Ja fa 31 anys que es va incorporar a l’equip de professionals que exerceixen l’ofici a la botiga de la família Sans, ubicada al cor del passeig de Gràcia. Aquí Munill ha perfeccionat el mètode i la forma de treball gràcies a qui va ser el seu mentor, el senyor Sullà. “Ell em va ensenyar l’art del tall, entre altres tècniques de costura, i jo he heretat el seu estil”, assegura mentre talla meticulosament amb les seves tisores centenàries –herència del seu mestre– el camal d’uns pantalons, l’últim encàrrec d’aquest sastre mig jubilat que encara accepta comandes dels clients de sempre. La devoció per la feina no coneix fronteres. “Vaig descobrir el gust pel que feia quan veia que els vestits que confeccionava podien transformar un home malgirbat en tot un senyor”, bromeja.

Més d'un centenar de sindicalistes de la Intersindical-CSC s'han manifestat aquest 1 de Maig al migdia pel centre de Barcelona amb el lema 'Som classe treballadora, som independència'. Carles Sastre, secretari general del sindicat independentista, ha afirmat en acabar el recorregut de la marxa, a la rambla de Santa Mònica, que "estem assistint a una veritable involució social i democràtica de primer ordre amb un atac sistemàtic als drets socials i laborals de bracet de la no-acceptació del dret a decidir de catalans i catalanes".

La Intersindical-CSC ha celebrat aquest dissabte a Barcelona el seu cinquè congrés nacional. Carles Sastre, fins ara secretari d'acció sindical de la cinquena central del país, ha estat escollit nou secretari general en substitució d'Isabel Pallarès, que era al capdavant de l'organització des del 1998. El 98% dels delegats han donat suport a la candidatura de Sastre, l'única que s'ha presentat.